L’Ajuntament adjudica a Rabassaires la finca de Mossèn Homs per recuperar la vinya

Nou pas per a la recuperació del cultiu de la vinya al terme municipal de la ciutat. L’Ajuntament adjudica a l’empresa Rabassaires l’arrendament d’una finca d’1,6 hectàrees a Mossèn Homs, en plena Anella Verda, per a la recuperació i reintroducció de les varietats autòctones del Terrassenc i el Trobat Blanc. L’objectiu és, per contracte, la recuperació i posterior comercialització d’una varietat de vi, procedent dels ceps tradicionals que es cultivaven al Vallès i recuperar el passat vitícola terrassenc.

En el contracte signat per 10 anys i ampliable a 30, l’arrendatari es compromet a gestionar la plantació de la varietat escollida amb l’Ajuntament i treballar en la seva recuperació. A mitjans del segle XIX quan la vinya representava el 70 per cent de les terres de conreu a Terrassa hi havia fins a sis varietats de raïm. En negres es cultivava el sumoll, la garnatxa i el terrassenc. I en les varietats de blancs el picapoll, el macabeu i el trobat blanc.

Les varietats del terrassenc i el trobat blanc, estan pràcticament perdudes i ara es volen recuperar. Per això el 10 per cent de la vinya, unes 450 plantes, es dedicaran al cultiu experimental per recuperar aquestes varietats locals desaparegudes. El Terrassenc era un raïm de gra atapeït de color verd fosc resistent al fred i a les plagues. El Trobat Blanc és de gra fort i compactat, consistent i que fa un raïm de mida mitjana. La finca té una capacitat per a 4.500 ceps que amb tots els tractaments i després de 50 anys podria tornar a donar fruits el 2026.

En cinc anys Terrassa podria recuperar la producció de la vinya i fins i tot comercialitzar una varietat de vi local propi amb Denominació d’Orígen. La plantació de la vinya està regulada per la Unió Europea. Ara s’haurà de demanar autorització per aquesta nova plantació que permet incrementar un màxim anual de l’1 per cent de la superfície. Si tot va bé es podria iniciar la plantació el 2023 i obtenir les primeres ampolles de vi els cinc anys posteriors.

L’adjudicatari, Rabassaires, treballa actualment en parcel·les on encara mantenen vinyes velles del passat vitícola del Vallès. Ara busca terrenys en desús com la finca de Mossèn Homs, per replantar vinyes, un cultiu on abans havia estat molt present a la comarca. Una forma de recuperar el territori i la seva memòria a través d’antics cultius gairebé històrics, com la vinya i el vi. I que en el futur pugui esdevenir una activitat econòmica més, dins l’Anella Verda que envolta la ciutat.

Ferrocarrils de la Generalitat millorarà les andanes i el pas inferior de l’estació de Les Fonts

L’estació de tren dels catalans a Les Fonts canviarà d’imatge i millorarà la confortabilitat aquest 2022. Ferrocarrils de la Generalitat ha adjudicat les obres d’arranjament de les andanes i del pas inferior d’aquesta històrica estació de la línia Barcelona-Vallès. El projecte s’ha adjudicat per un import de 346.000 euros. Les feines començaran el primer trimestre de l’any i es faran en 12 setmanes.

El projecte preveu renovar el paviment continu de l’estació que hi ha i substituir-lo per un de modular, més fàcil de mantenir i que té millor drenatge en cas de pluja. En total s’actuarà en uns 1.600 metres quadrats de superfície. També s’actuarà en la millora del pas inferior i l’accés al costat de la plaça de l’estació de Les Fonts.

Les obres es faran en tres fases, tenint en compte que primer s’ha de deixar enllestida tota l’andana de la via 2. Posteriorment es farà la via 1 i finalment els accessos exteriors. Les feines es faran majoritàriament en horari diürn i una petita part es faran de nit perquè no generaran cap impacte acústic important. Mentre durin els treballs es garantirà l’accés de les persones usuàries en les millors condicions, en especial atenció a les persones amb mobilitat reduïda.

Aquesta actuació forma part de la política de Ferrocarrils de la Generalitat en el manteniment de les seves instal·lacions per un major confort de tots els viatgers i garantir un servei de qualitat. Per l’estació de Les Fonts hi passen unes 424.000 persones l’any, segons dades del 2019, abans de la pandèmia.

Últims preparatius per als àpats d’un Nadal que tornarà a ser molt casolà i en petit comitè

Aquesta nit, amb el sopar de Nadal, comença tota una marató gastronòmica. El Mercat de la Independència és aquest matí de divendres l’epicentre de les darreres compres per preparat tots aquests àpats. Peix i marisc i l’aviram (en general) són els ingredients principals dels plats típics.

Venedors i compradors coincideixen a dir que els preus dels productes més demanats han pujat i des de fa ja algunes setmanes.

La reducció de l’aforament als restaurants i la resta de restriccions aplicades en les darreres hores han fet pujar les vendes dels paradistes. Per a moltes famílies no quedarà altre remei que celebrar-ho a casa i amb menys comensals. Un segon Nadal molt casolà i en petit comitè.

Les compres de les darreres hores són pels productes que es volen frescos o pels oblits. Els paradistes asseguren que com cada any, a les dotze del migdia s’acaba la feina perquè tothom estarà a casa cuinant.

Mercat Nadal 1Mercat Nadal 2Mercat Nadal 3Mercat Nadal 4Mercat Nadal 5

Rius Per La Marató 4

La Cecot presentarà propostes a la reforma de la Llei Concursal durant el tràmit parlamentari

La reforma del projecte de Llei Concursal inicia aquesta setmana el camí cap al tràmit parlamentari després d’haver estat aprovada pel Consell de Ministres de dimarts. La norma té com a objectiu facilitar la reestructuració d’empreses viables i millorar els procediments d’insolvència.

“Aquesta és una reforma esperada i demandada pels representants empresarials que, finalment, el Govern ha impulsat en el camí d’implementar la transposició de la directiva europea de reestructuració i insolvència”, explica Enric Rius, assessor financer i fiscal de la Cecot.

Rius troba però «que el topall de 2.000€ en deutes amb Hisenda i amb la Seguretat Social per a una empresa, especialment microempreses i autònoms, és un fre per garantir una segona oportunitat. És una mesura que creiem no està alineada amb l’esperit i l’objectiu de la llei”.

Rius qualifica de “broma” la proposta de limitar el deute públic a aquesta quantitat perquè tots els autònoms i microempreses que han tingut la pega de trobar-se en una situació concursal son bàsicament insolvents i tenen deutes tant amb Hisenda, com amb la SS. “Si això no es resolt d’una forma definitiva, no hi haurà segona oportunitat possible. Tornem a tenir la sensació que el Govern genera categories de primera i de segona ja que ens trobem amb situacions on hi ha crèdits de primera, és a dir, que mai s’exoneraran (els crèdits públics), i de segona, els deutes que sí es poden exonerar (els crèdits a privats)”.

Aquest serà un dels punts que la Cecot demanarà reconduir durant el tràmit parlamentari com també plantejarà a la Ministra Calviño la necessitat de preveure mesures financeres i anticipar-se a l’impacte que tindrà la finalització de la moratòria de capital a la pròxima primavera. “Tal i com està la situació de recuperació, amb el retorn de la pandèmia, la crisi de subministraments, els costos energètics, la inflació…, si no es pren alguna mesura ens podem trobar amb un volum preocupant d’empreses sense viabilitat financera”, explica Rius.

La Cecot sol·licitarà a Calviño que planifiqui, analitzi i prevegi el que pot esdevenir i prengui les mesures financeres necessàries per anar donant sortida al possible pic o acumulació que es pot donar. “El que es tracta és d’evitar que moltes empreses de cop, de manera simultània, es trobin en un procés concursal. Necessitem que es puguin anar atenent els casos i, sobre tot, evitar que empreses viables desapareguin com a conseqüència de la pressió financera quan l’únic que necessiten per sortir-se’n és temps”.

L’entitat també es mostra crítica amb la moratòria concursal proposada per la Ministra Calviño ja que una empresa que ha de presentar concurs ho ha de fer perquè és insolvent, i amb la insolvència no hi ha moratòria que valgui perquè deixa desprotegits a treballadors, proveïdors, clients, etc.

Malgrat tot, la Cecot considera que el text aporta millores en relació a determinats temes de procediment i tot el que fa referència a les reestructuracions preventives i prèvies a la situació concursal.

Els propers dies la Cecot analitzarà en profunditat el text del projecte de reforma i elaborarà un document de propostes que remetrà als grups parlamentaris al Congrés dels Diputats per adequar algunes de les mesures a la realitat econòmica de microempreses i autònoms i que aquestes ajudin realment a evitar el tancament empresarial i facilitar una veritable segona oportunitat a aquelles persones amb capacitat d’assumir risc i posar en marxa projectes empresarials.

Rius Per La Marató 3

 

Cecot publica una guia amb recomanacions sobre l’ús del català a l’empresa

Fruit del compromís de la Cecot pel foment de la llengua catalana en el teixit empresarial, i de la mà del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’entitat ha elaborat una guia de recomanacions i bones pràctiques per al foment de l’ús del català a l’empresa. Aquesta guia és una primera acció que dona resposta a les conclusions obtingudes mitjançant un sondeig sobre l’ús del català a empreses del Vallès Occidental dut a terme l’any 2020.

D’entre totes les dades del sondeig, hi destacaven que en el 46% de les empreses consultades l’ús del català en l’etiquetatge, les instruccions, els manuals d’ús, les garanties i embalatges dels productes de l’empresa és inferior al 25% de les comunicacions.

L’ús del català en documentació financera i etiquetatge és significativament més baix que no pas en les comunicacions interpersonals.

Un factor important a tenir en compte a l’hora de fomentar l’ús del català a l’entorn de l’empresa és l’alt volum de programes informàtics, sistemes d’informació, aplicacions de gestió i plataformes digitals desenvolupades únicament en castellà o en anglès.

La Guia de bones pràctiques de llengua catalana a l’empresa elaborada per la Cecot llista un seguit de recomanacions estructurades els cinc àmbits que abasten la major part de les interaccions lingüístiques al si d’una empresa: els clients, els proveïdors, la comunicació interna, la gestió interna i la comunicació externa. Es manté així l’estructura de l’eina d’autodiagnosi que van utilitzar les empreses participants al projecte Vallcat.

Optimisme entre el sector de les pastisseries pel bon ritme de comandes de torrons artesans

Un dels elements més característics i que no poden faltar a taula durant aquestes festes són els torrons. Aquest postre tradicional de l’època nadalenca ja fa segles que forma part de la cultura gastronòmica del nostre país. Tot i que la recepta original és d’ametlla, mel i ou, actualment n’hi ha de tot tipus de sabors.

Algunes pastisseries, com la terrassenca La Xicra, elaboren els seus propis torrons de forma artesanal. La qualitat dels ingredients i el temps de preparació són els principals distintius respecte a la fabricació industrial. Aquest any, però, la crisi d’abastiment de matèries primeres ha arribat també a aquest sector. A les portes d’un Nadal en què es preveu un bon nivell de vendes, els artesans professionals demanen a la clientela que realitzi les compres amb certa antelació.

Com a producte nou i 100% terrassenc, La Xicra Pastiseria s’ha associat amb Cafès Dern per crear un torró de cafè, xocolata i taronja. A més a més, les pastisseres del carrer d’Emili Badiella també han innovat amb un torró per a persones veganes.

El Ple manté el preu del tiquet de bus i apuja un 4% les tarifes dels aparcaments públics

Davant l’avanç crític de la pandèmia, el Ple ordinari del desembre ha recuperat el format telemàtic. Així, els representants del Consistori s’han connectat a distància per parlar d’autobusos, tarifes, aparcaments o regulació d’impostos. Entre els dictàmens aprovats hi ha la congelació dels preus dels tiquets d’autobús per al 2022; l’addenda del contracte amb TMESA; l’aprovació definitiva de les ordenances fiscals, o la nova tarificació dels pàrquings públics. En el cas d’aquest últim punt, s’ha acordat apujar els preus en funció de l’IPC. D’aquesta manera, els pàrquings soterrats s’encariran l’any vinent al voltant d’un 4% , fet que ha generat queixes per part de l’oposició.

D’altra banda, en el torn de participació ciutadana, la Nova Associació de Veïns de Can Parellada ha presentat una moció amb una sèrie de reclamacions per al Districte 7. Algunes d’aquestes demandes són la construcció del Casal Cívic i de la Biblioteca del Districte, així com la millora de la línia del servei de busos o la unificació de Les Fonts al terme municipal de Terrassa.

L’entitat veïnal ha demanat l’acceptació de totes les propostes en bloc, fet que ha provocat el vot en contra de l’equip de Govern, que reclamava votar les demandes per separat. Per la seva part, tots els partits de l’oposició han votat a favor d’una proposta ciutadana que havia quedat ajornada des de la sessió plenària anterior i que, de moment, no prosperarà.

La Cecot, crítica amb la gestió de la pandèmia

La patronal terrassenca Cecot comprèn el gran repte que suposa per als actuals Governs la gestió de la pandèmia però demana una comunicació clara, concisa i honesta que traslladi confiança a la ciutadania per poder actuar en conseqüència.

A l’espera de conèixer oficialment noves mesures proposades pel Govern a quatre dies de les festes de Nadal, la Cecot assegura que té col·lapsats els canals de comunicació amb les empreses perquè volen verificar les informacions dels mitjans de comunicació.

És per això “que tornem a reclamar al Govern que els sectors empresarials puguin participar activament del procés d’anàlisi previ a la presa de decisions sanitàries que depèn en última instància del Govern”, explica Antoni Abad, president de la Cecot.

Abad afegeix que “cal que l’àmbit sanitari i l’econòmic es parlin per tal de prendre mesures que puguin equilibrar l’impacte. I no em refereixo només a que les empreses i els autònoms rebin ajudes directes, sinó que també des del sector empresarial podem ajudar a contenir proactivament i preventivament els contagis. Junts podem trobar solucions amb una visió més global i segurament amb capacitat ràpida d’execució. El que no és de rebut és haver de ser informats a través dels mitjans de les decisions que s’han pres unilateralment només des de la perspectiva sanitària”.

Les empreses i autònoms reclamen certeses per poder reorganitzar, planificar i preveure el desenvolupament de l’activitat, diu el comunicat.

Els dirigents públics haurien de tenir present el grau de desconfiança al que s’està arribant darrerament en la gestió de crisi que s’està fent, afirma la patronal. Recorden l’anunci d’ajuts per autònoms l’any 2020 que no van ser vàlids per a la majoria o el col·lapse del SEPE per la gestió d’ERTOs, per posar dos exemples.

Els mitjans informen d’unes mesures que encara ha d’aprovar el TSJC i publicar oficialment el DOGC, explica la Cecot. «Les persones que estem al capdavant d’empreses podem entendre perfectament la dificultat que comporta gestionar una crisi com l’actual on s’han de prendre decisions impopulars i dures”, explica Antoni Abad, “ara bé, s’han de poder compartir i comunicar en temps i forma”.

Abad creu que és correcte recomanar el teletreball, sempre i quan tinguis capacitat per fer-ho. «El gruix d’empreses que representem a la Cecot no el poden aplicar ja que tenim indústria, manufactura, construcció, instal·lacions, reparació vehicles, fusteria, retail, restauració, hoteleria i un llarg llistat d’activitats econòmiques que no es poden teledesenvolupar«, conclou.

Desconvocada la vaga de transportistes prevista per als dies 20,21 i 22 de desembre

El Comitè Nacional de Transport per Carretera ha assolit un acord amb el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i, per aquest motiu, el Gremi de Transports i Logística de Catalunya, en condició de membre de FENADISMER, juntament amb les restants associacions que componen el comitè, han acordat desconvocar l’aturada nacional del sector dels dies 20, 21 i 22 de desembre.

El sector va convocar la vaga patronal per la greu situació econòmica que travessen les empreses transportistes i la falta de resposta del Govern a les reivindicacions històriques del sector.

Després de l’assemblea informativa, el president del Gremi de Transports i Logística de Catalunya, Antonio Martínez ha manifestat la satisfacció per l’acord assolit i l’ha qualificat com: “un acord històric, el sector fa més de 20 anys que reclama que els conductors no s’ocupessin de la càrrega i finalment s’ha aconseguit, amb la dignificació que això suposa per al col·lectiu. Així mateix , la clàusula de revisió del gasoil , pot ajudar a la subsistència del sector, sobretot per a les pimes i autònoms”.

També s’ha aconseguit reduir a la meitat els temps d’espera, a partir dels quals el transportista tindrà dret a una indemnització, així com el tracte a dispensar els conductors als centres de càrrega i descàrrega.

Canvis en el lloguer i la conservació dels comptadors d’aigua a partir del gener

La factura de Taigua no inclourà els conceptes de lloguer i conservació dels comptadors d’aigua a partir de 2022. Les persones abonades rebran les factures corresponents de les empreses amb qui tinguin contractats aquests serveis. En els pròxims dies, l’empresa municipal Taigua enviarà una carta informativa a les prop de 100.000 persones abonades per explicar els canvis que s’introduiran, a partir del gener de 2022, a la factura de l’aigua.

Quan l’Ajuntament va municipalitzar el servei, el desembre de 2018, un dels objectius més immediats era que no es notés cap canvi substancial en el servei d’abastament d’aigua. Per facilitar la seva gestió, Taigua va acordar amb les empreses Mina Pública d’Aigües de Terrassa i Servaigua que, inicialment, gestionaria la facturació i cobrament dels serveis de conservació i lloguer dels comptadors d’aigua i que els transferiria les quotes que pagaven les persones abonades. Aquests conceptes han aparegut, fins ara, a la part inferior de la factura amb els noms de «Conservació del comptador de Mina Pública d’Aigües de Terrassa, SA.», o «Lloguer de comptador de Serveis de l’Aigua SA. (Servaigua)».

Transcorreguts tres anys amb aquesta mesura transitòria, a partir de gener de 2022 Taigua deixarà d’incloure aquestes despeses a les seves factures i només hi constaran els serveis que presta, com són les quotes de servei i de consum; i els impostos, com són el cànon de l’aigua que s’ingressa a la Generalitat i l’impost sobre el valor afegit (IVA), que correspon a l’Estat. Taigua enviarà properament una carta informativa amb els detalls d’aquests canvis a tots els seus usuaris i usuàries. Pel que fa al lloguer o conservació dels comptadors d’aigua, les persones abonades rebran la factura corresponent de la empresa amb qui tinguin contractat aquest servei.