Els treballadors del Vallès cobren un 14 per cent més que els de la resta de l’Estat

/0 Comentarios/en , /por

En els municipis del Vallès Occidental de més de 40.000 habitants, el sou mitjà l’any 2008, era de 28.456 euros bruts anuals. Això representa un 4,8 per cent superior a la mitjana catalana que és de 27.148 euros i un 14,2 més alt que a la resta de l’Estat que es queda en els 24.909 euros l’any. Aquestes són algunes de les dades que es desprenen d’un estudi anual recollit pel Consell Comarcal sobre els salaris a la comarca. L’estudi confirma que es manté la bretxa salarial entre homes i dones amb una diferència del 21,6 per cent. A nivel municipal destacar que a Sant Cugat els homes cobren un 27,7 per cent més que les dones i a Rubí aquesta diferència es queda en un 19,1 per cent.

Els treballadors del Vallès amb estudis universitaris van duplicar amb 42.213 euros l’any, el què cobraven els treballadors amb un nivel de formació més baix que es van emportar 20.622 euros aquell any 2018. Com en edicions anteriors, s’analitzen les persones assalariades residents a la comarca, tot i que s’inclouen xifres de persones que només hi treballen. Així s’obté una visió comparativa més completa a nivell territorial. Per sectors les activitats professionals i administratives van presentar uns sous mitjans més elevats amb 33.675 euros, seguit de la indústria amb 32.500 i la construcció que amb 24.449 euros anuals continua sent el sector amb el salari mitjà més baix.

Les retribucions més baixes per grups d’edat correspon a la población assalariada menor de 35 anys que amb 19.419 és gairebé un 40 per cent menys que grups de més edat. Finalment el salari mitjà de les persones assalariades amb contracte indefinit era d’un 38 per cent superior als contractes temporals segons el tipus de jornada. El sou en la jornada completa duplicava al temps parcial. L’informe Els salaris al Vallès Occidental s’ha fet amb dades de la Mostra Contínua de Vides Laborals del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, i analitzades pel Departament d’Anàlisi de l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona. L’estudi complet es pot consultar a www.ccvoc.cat/salaris.

L’Ajuntament impulsa la transició energètica per a particulars i empreses

/0 Comentarios/en , , , /por

Aquestes plaques fotovoltaiques ja estan instal·lades sobre el terrat de l’edifici B dels Serveis Centrals. Des d’allà es pot veure també la coberta del Teatre Alegria, un altre de la dotzena d’edificis públics que generaran energia renovable per a autoconsum i que reduiran les emissions de diòxid de carboni.

D’aquí a un parell de mesos totes entraran en funcionament i produiran gairebé 1 mega wat hora anualment i suposaran un estalvi de milers de tones de CO2 a l’atmosfera.

En alguns moments, fins i tot, produiran energia sobrant que es podrà injectar a altres edificis públics que estiguin en un radi de 500 metres. Així ho permet la nova llei: compensar o descomptar de la factura l’excedent d’una instal·lació propera. Comunitats de veïns, associacions de propietaris o urbanitzacions també es podrien beneficiar d’aquest estalvi energètic compartit.

Les plaques fotovoltaiques són una pota del projecte Terrassa Energia Intel·ligent que va ser presentat al març de 2019. La segona, és la substitució de l’enllumenat públic per fanals de tecnologia Led (unes 29.000 llumeneres, ja gairebé renovades al 90%). La tercera és la renovació del sistema d’il·luminació interior a 87 edificis públics i la quarta actuació és la renovació del parc de transport públic urbà.

En total una inversió de 22 milions d’euros que s’amortitzarà en 14 anys i que no costarà ni un euro a la ciutadania perquè es pagarà amb els estalvis generats en la factura.

Els beneficis del projecte, econòmics i mediambientals, reverteixen en la ciutat i també en el planeta. Per això, l’Ajuntament vol predicar amb l’exemple i fer front al canvi climàtic però també vol que particulars i empreses apostin per aquesta transició energètica. Per això, té les bonificacions fiscals màximes que permet la llei en diversos impostos.

Així, l’IBI i l’IAE es bonifiquen al 50% durant períodes de 5 i 3 anys, respectivament. Per la seva part l’Impost de Construcció, Instal·lació i Obres, l’ICIO, té un descompte del 95% per a la instal·lació d’energies renovables.

La Cambra fa una enquesta per conèixer les principals necessitats en digitalització, en el context de la covid-19

/0 Comentarios/en , /por

La Generalitat avançarà 2,5 milions d’euros a les Cambres de Comerç

/0 Comentarios/en , /por

El President de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat avui al Consell de Cambres de Catalunya que per aquest any l’Executiu els avançarà 2,5 milions d’euros per al seu funcionament. El President ha fet aquest anunci en el decurs de la reunió conjunta de la Comissió per a l’elaboració del Pla per a la reactivació econòmica i protecció Social (Coreco) i el Consell de Cambres de Catalunya. Una sessió de treball que s’ha fet aquest dimarts al migdia al Palau de la Generalitat i en la qual hi ha participat entre d’altres el President de Cambra Terrassa, Ramon Talamàs.

El Govern ha presentat a les Cambres de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Catalunya les línies de treball d’aquest Pla de reactivació económica endegat per l’Executiu. Torra també ha debatut amb els representants de les Cambres el text del Decret Llei que regularà el seu paper institucional i que implicarà una major representativitat d’aquestes. Aquesta nova normativa s’aprovarà properament al Govern i será remesa posteriorment al Parlament perquè sigui refrendada.
Pel que fa al Pla de reactivació económica, el Consell de Cambres ha fet arribat al Govern 36 propostes, que el Comitè tècnic de la Coreco estudiarà en les properes sessions de treball.

En la reunió d’aquest migdia hi ha participat el vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, juntament amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet; la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón; la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, i els secretaris general de Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, Albert Castellanos, i d’Empresa i Coneixement, Marta Felip amb presidents i representants del Consell de Cambres de les Cambres de Comerç catalanes.

Malgrat tot, les rebaixes superen les expectatives inicials dels comerciants

/0 Comentarios/en , , /por

Es divendres de Festa Major, semblava que el temps no acompanyaria, moltes botigues van iniciar el desconfinament amb descomptes i ja fa dies que les Rebaixes d’estiu, oficialment i oficiosament, han començat però les vendes continuen a bon ritme.

Els botiguers recorden que en aquesta «nova normalitat» les mesures higièniques i preventives són moltes però malgrat tot les rebaixes funcionen i el volum de negoci supera les expectatives inicials.

Aquesta vegada però, els comerciants no s’atreveixen a dir quan acabarà aquest temps de descomptes perquè cada establiment està reincorporant-se a la normalitat segons les seves necessitats i perquè la situació pot canviar davant d’un possible rebrot.

L’històric restaurant Hostal del Fum està en venda després de més de 130 anys servint plats

/0 Comentarios/en , , /por

L’any 1888 molts pagesos, traginers i carreters feien parada a una petita fonda que es trobava al pas del camí ral. La majoria s’hi aturaven per menjar l’especialitat de la casa: llegums -mongetes o cigrons- acompanyades d’un tall de cansalada que ells mateixos es feien encenent diversos focs. És per això que d’aquell lloc sortia una gran quantitat de fum i d’aquí li ve el nom que més de 130 anys després, a dia d’avui, encara conserva; tot i que probablement, per poc temps. L’Hostal del Fum és un dels restaurants més mítics de la ciutat de Terrassa. Qui més, qui menys, hi ha anat a menjar o n’ha sentit a parlar. Ara, després de tancar els fogons definitivament a l’agost del 2018, l’establiment es traspassa, amb un munt de records entre les seves parets.

Als seus 67 anys, en Jaume Puig Burrull gaudeix ara d’una merescuda jubilació. S’ha passat tota la vida treballant al restaurant, seguint amb la tradició familiar. L’emblemàtic restaurant de la carretera de Montcada està en venda des de principis d’any, amb la seva bona ubicació com a principal valor afegit. A l’hora de traspassar-lo, el desig dels propietaris seria donar continuïtat a l’edifici amb un negoci de restauració.

A més de tot el mobiliari d’hostaleria, l’edifici també conserva diverses obres del pintor terrassenc Floreal Soriguera «Suri». Sens dubte, però, el que més valoren els seus propietaris és l’essència d’un negoci que ha passat de mans en mans per tres generacions i que ha sobreviscut a diverses adversitats. Un exemple el trobem en les riuades del 62, quan l’establiment va deixar d’exercir com a hostal. Ara, les circumstàncies han obligat a posar fi a un negoci familiar que sempre ha cuidat la bona relació amb clients i treballadors. L’edifici ja ha deixat de treure fum des de fa dos anys i davant la situació de venda, el sentiment de nostàlgia és compartit entre tots els que han format part de la seva llarga història.

Empreses d’automoció reflexionen a la Cambra sobre el model industrial català

/0 Comentarios/en , /por

Representants de 14 empreses de Catalunya participen en la jornada telemàtica organitzada per la Cambra sobre les necessitats del model industrial, experiències d’automoció i la seva indústria auxiliar. A la sessió s’ha constatat un patró homogeni de les conseqüències de la Covid-19, una devallada dràstica de l’activitat amb una recuperació progressiva que aspiren assolir el 70 o el 80 per cent.

Les tendències sectorials es dirigeixen al cotxe elèctric, amb un 40 per cent menys de components i reparacions. Aquestes empreses, moltes de la indústria auxiliar, perceben una recuperació més ràpida i una millor previsió de comandes de components. Tot i això es reclama una política activa cap a l’ecosistema del cotxe elèctric, amb infraestructures i formació que donguin resposta als nous concepts de mobilitat i logística. Com per exemple en la fabricació de bateries que pot arribar a representar el 40 per cent del valor d’un cotxe elèctric.

En aquesta nova etapa, les empreses demanen una simplicació dels tràmits adminstratius i la flexibilització de la legislació laboral. També incentius per a la renovació del parc de vehicles actual amb la compra de cotxes de fabricació estatal. Pels participants en la jornada cal una política clara d’industrialització en col•laboració amb l’Administració i reclamen la implicació de les Cambres en l’estructuració de plans industrials per optar als ajuts europeus. En l’actualitat el sector de l’automoció representa el 10 per cent del PIB i el 15 per cent de la recaptació fiscal amb ocupació de qualitat.

La CECOT reclama informació detallada sobre l’estat dels ERTO

/0 Comentarios/en , /por

La CECOT demana al Govern el nombre total de treballadors que encara no han cobrat els ERTO i la seva distribució per Comunitats Autònomes. A través d’una pregunta escrita a la Ministra de Treball, Yolanda Díaz, presentada per Esquerra Republicana, la patronal demana el detall de l’estat de les prestacions en les seves diferents modalitats.

La patronal vallesana també demana la data prevista de l’abonament de les prestacions que encara estan pendents i introdueix una qüestió relativa a la gestió realitzada pel Servicio Público d’Empleo Estatal (SEPE). La Cecot demana els motius pels quals el SEPE va desestimar l’oferiment dels Serveis Públics d’Ocupació (SPO) autonòmics en la gestió dels ERTO a nivell territorial. L’entitat considera que la proximitat i la informació actualitzada catalanes millorarien la gestió i la tramitació dels expedients i les prestacions.

El President de la CECOT, Antoni Abad, considera que “el problema és que ara mateix tenim treballadors sense cobrar des de fa tres mesos, empreses amb tensions afegides que estan enrarint les relacions laborals internes i uns Serveis Públics que no poden atendre els usuaris, no poden intervenir, ni ajudar a accelerar cap procés”.
Amb tot la Cecot reconeix que l’ERTO ha estat un dels instruments per salvar empreses i llocs de treball més importants que ha impulsat el seu Govern des de la declaració de l’estat d’alarma. Els 1.5 milions de treballadors que ja s’han reincorporat a les feines, dels 3.4 milions afectats per l’ERTO demostren aquesta efectivitat.

“L’adequació d’aquesta figura jurídica, que ja existia a les necessitats del moment, ha evitat el tancament de moltes empreses i la destrucció de cents de milers de llocs de treball”, conclou Abad. Per això insisteixen en ampliar els terminis fins a finals d’any per aquelles empreses que no han pogut reiniciar encara la seva activitat per l’impacte de la COVID-19.

L’atur puja en un mes de juny per primer cop des de l’inici de la crisi immobiliària

/0 Comentarios/en , /por

El mes de juny és habitualment un mes de descens de l’atur perquè coincideix amb l’inici de temporada turística. En els últims setze anys només ha pujat en tres ocasions. Al 2007 i al 2008, a l’inici de la crisi immobiliària, i ara, al 2020, amb el coronavirus i les conseqüències econòmiques i laborals que se’n deriven

A Terrassa ha augmentat en 206 persones, un 1,2 per cent. Ara hi ha 17.216 persones que no tenen feina i la taxa d’atur torna a pujar i es situa al 15,4 per cent. En un any la desocupació local ha augmentat en 3.642 persones, gairebé un 27 per cent.

En tot el Vallès Occidental el nombre de persones sense feina ha incrementat en menor proporció que a Terrassa. Ho ha fet en un 0,7 per cent, 451 persones. Ara hi ha 61.987 persones a les llistes de l’OTG. Aquesta llista s’ha incrementat en gairebé 13.400 persones aquest últim any, un 30,3 per cent. La taxa d’atur comarcal no arriba al 14 per cent.

Amb els 206 aturats de més, Terrassa és el municipi on més ha pujat l’atur. El segueix Sabadell amb la meitat d’increment. El col·lectiu de persones sense feina només baixa a Barberà, Castellbisbal, Palau-Solità, Polinyà, Rubí, Sentmenat i Vacarisses

A Catalunya, l’atur mensual ha crescut en poc menys d’un 0,4 per cent i ja son 485.019 les persones que no tenen feina.

Augmenta l’oferta d’habitatge nou malgrat la pandèmia

/0 Comentarios/en , /por

L’oferta d’habitatge a l’àrea metropolitana de Barcelona en la qual s’hi troba Terrassa, augmenta un 45,8 per cent, molt per damunt de l’àrea de Madrid que es queda en una mica més d’un 18 per cent. Així es desprèn del darrer informe de la Sociedad de Tasación, un cens de l’habitatge nou que constata la tendència de creixement dels darrers semestres i se situa en un 0,8 per cent, després de la pandèmia de la Covid-19. En aquesta edició, l’informe estudia les poblacions de més de 50.000 i 100.000 habitants, com Terrassa, que agrupen el 65 per cent del parc d’habitatges existent.

L’estudi diu que dels 3.600 habitatges d’oferta nova a Catalunya de l’any 2018, en l’actualitat només en queden poc més de 1.000. Això representa que el mercat ha absorbit el 70 per cent de l’estoc que hi havia. A més, en el cens d’aquell any hi havia més de 4.000 nous pisos que aboca un augment net de l’estoc del 45,8 per cent, amb 5.249 pisos nous en el mercat. L’oferta a Barcelona capital és d’uns 1.600 habitatges, un 53 per cent més que el 2018. Si es manté el ritme actual d’absorció d’habitatge nou, l’oferta es podria esgotar en un any i mig a l’àrea metropolitana, segons l’estudi de la Sociedad de Tasación.

A més, aquesta consultoria ha comprovat que des del passat 14 de març, en plena pandèmia, el valor de 75.000 mostres de mercat tant d’habitatge nou com de segona ma, és tres vegades superior que en un període de temps estàndar. I per això, el preu mitjà de l’habitatge nou en ciutats com Terrassa se situa ara en els 1.821 euros el metre quadrat, amb una variació anual del 2,2 per cent.