L’habitatge usat tanca el 2020 amb un descens del preu de venda i un augment del de lloguer lleus

/0 Comentarios/en , /por

El preu de venda d’habitatges de segona mà va baixar l’any 2020 prop d’un 1 per cent a Terrassa segons l’informe trimestral del Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat.

A finals d’any el metre quadrat es pagava de mitjana a 1.865 euros, un 0,85 per cent menys que al 2019. Respecte al tercer trimestre, però, s’incrementa un 2,2 per cent, l’augment més alt en dos anys i després de dos períodes amb taxa negativa.

Un habitatge de segona mà supera els 192.000 euros però els preus oscil·len entre els 127.000 i els 266.000 en funció de la zona. Un pis al Centre és el doble de car que a Ca n’Anglada o Sant Llorenç. També superen els 2.000 euros per metre quadrat Segle XX, Sant Pere i Cementiri Vell.

On més es va encarir el metre quadrat va ser a Can Boada, un 6,7 per cent, seguit del Segle XX, un 4,7 i Torre Sana, un 3,5. En canvi va baixar més d’un 7 per cent a les zones de La Maurina-Roc Blanc-La Cogullada i més d’un 5 per cent a Can Parellada-Les Fonts i al Pla del Bonaire-Can Tusell.

Pel què fa al lloguer, els preus d’ocasió han pujat lleugerament, mig punt percentual, respecte a finals de 2019. El metre quadrat és paga de mitjana a 9,97 euros mensuals, un 1,14 per cent menys que al trimestre anterior.

Al darrer any el lloguer ha augmentat un 81 per cent a les zones disseminades de Les Martines, Can Palet de Vista Alegre i Can Gonteres i un 27 per cent a La Maurina-Roc Blanc-La Cogullada. En canvi ha baixat entre un 11 i un 14 per cent al Pla del Bon Aire-Can Tusell, a Torre-sana i a Egara-Sant Pere Nord.

Les zones més cares, per sobre dels 12 euros mensuals per metre quadrat, són La Maurina-Roc Blanc-La Cogullada i les urbanitzacions de Les Martines, Can Palet de Vista Alegre i Can Gonteres.

A finals del 2020 la renda mitjana d’un habitatge de lloguer de segona mà era de 768 euros mensuals. El topall per la banda de dalt és al Centre i a Ca n’Aurell, on els preus ronden els 900 euros. A la zona baixa, Sant Llorenç amb 550 euros mensuals i Ca n’Anglada i Egara-Sant Pere Nord, just per sobre dels 600.

L’oferta d’habitatges de segona mà en règim de lloguer escasseja a mitja ciutat, especialment en barris perifèrics.

Perruqueries i centres d’estètica es concentren a 77 municipis de l’Estat per reclamar l’IVA reduït

/0 Comentarios/en , /por

El sector de la imatge personal, format per perruqueries i centre d’estètica, no pot més. Reclama al govern espanyol que, en coherència amb la seva condició de serveis essencials, se’ls retorni l’IVA reduït del 10 per cent. Aquest dimecres al matí han fet una acció de protesta simultània a 77 municipis de l’Estat, 16 d’ells a Catalunya, convocats per Creer en Nosostros i la Plataforma de Peluqueros Unidos de España.

La reivindicació ha aconseguit unir un sector, el de la imatge, on tradicionalment cadascú ha ant pel seu compte. Un centenar d’associacions donen suport a l’acció d’aquest dimecres, que, segons diuen, no serà l’única. També el govern municipal recolza les demandes de la perruqueria i l’estètica, que ja es veuen prou tocades pels efectes del coronavirus. A Terrassa hi ha gairebé 300 perruqueries i centres d’estètica.

En tot el 2020 van tancar més de deu mil salons de perruqueria i estètica, un de cada cinc. Sense més ajudes ni canvis en l’IVA, podria arribar a les 18 mil al març i les 29 mil al desembre. 52.000 persones ja han perdut el seu lloc de treball.

Només arribar a La Moncloa el PP de Mariano Rajoy va pujar l’IVA de les perruqueries al 21 per cent. L’estètica ja ho estava.

Al 2018 el PSOE, encara a l’oposició, va presentar una Proposició No de Llei per tornar al 10 per cent però va ser rebutjada. Ara el sector de la imatge se sent traït pels socialistes perquè, ara que governen, rebutgen aplicar allò que defensaven fa tres anys.

Reempresa ha evitat el tancament de 3.000 pimes i ha salvat 8.200 llocs de treball

/0 Comentarios/en , , /por

Reempresa, el mercat de compravenda de petites i mitjanes empreses de Catalunya, una iniciativa que van posar en marxa la patronal Cecot i Autoocupació l’any 2011, ha assolit a principis d’aquest mes de gener les 3.000 reempreses d’èxit. Aquests casos han generat una inversió induïda de més de 138M d’euros i han evitat la pèrdua de més de 8.200 llocs de treball a Catalunya.

El Centre de Reempresa de Catalunya treballa amb més de 100 entitats i institucions per fomentar la transmissió d’empreses i mantenir viu el teixit empresarial. Així, la Generalitat de Catalunya, les diputacions de Barcelona, Girona o Tarragona, GlobaLleida, CaixaBank, Foment del Treball o el Consell General de Cambres de Catalunya, entre d’altres associacions i col·legis professionals, aposten per aquest projecte innovador, que va ser reconegut per la Comissió Europea l’any 2017 amb el Premi Europeu de Promoció Empresarial com a una política innovadora per promoure el creixement de les empreses. Aquest servei posa en contacte a persones que volen vendre una empresa amb emprenedors i emprenedores disposades a agafar-ne el relleu.

Antoni Abad, president de la Cecot i del Centre de Reempresa de Catalunya, destaca que “assolir aquesta xifra de casos d’èxit és molt important i ens anima a seguir apostant per un projecte que, en moments com els que estem vivint, es converteix en una eina més útil i necessària que mai”. Per Abad, “l’èxit d’aquest servei rau en la gran tasca que duen a terme els més de 80 punts d’atenció que Reempresa té a Catalunya” i també “de la feina que fan cadascun dels tècnics i tècniques i tots els nostres col·laboradors”. Només durant el 2020, i en plena pandèmia de la COVID-19, el Centre de Reempresa de Catalunya va evitar el tancament de més de 330 negocis a tot Catalunya, pràcticament un al dia.

Un 33,6% dels negocis venuts a través del servei són del sector comerç seguit dels negocis del sector hostaler que representen el 32.2% del total de reempreses d’èxit. Les empreses del sector serveis representen un 27.1% del total de transaccions seguit de la indústria (5%) i la construcció (1.6%). El 0,5% restant, corresponen a negocis del sector agropecuari.

Un 45% de les persones que han comprat una empresa a través del Centre de Reempresa de Catalunya es trobaven en situació d’atur. Així doncs, aquesta eina de transmissió empresarial s’ha convertit en els últims anys en un mecanisme perquè persones desocupades puguin autoocupar-se  adquirint un negoci que ja funciona i mantenir els llocs de treball que l’empresa ja tenia. En aquest sentit, la Cecot i el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) treballen junts des del 2016 per poder atendre a persones que es troben en aquesta situació laboral a través de les oficines que el SOC té a tot el país.

El preu mig de venda dels negocis és d’entre 33.887€ en empreses del sector comerç, 34.640€ en negocis de l’hostaleria, 49.000€ en empreses de serveis, 109.300€ en empreses del sector de la construcció i de les reformes i 156.500 en empreses industrials.

Entre les principals raons de venda dels negocis, destaca  la jubilació en el 30,5% dels casos, seguit dels motius personals (12,48%), canvi de professió (12,2%) o per motius de salut, en un 7,7% dels casos.

La Cecot reivindica el vot electrònic per no allargar la incertesa i dilatar la formació del nou Govern

/0 Comentarios/en , /por

La Cecot reivindica el vot electrònic per no allargar la incertesa i dilatar la formació del nou Govern

La Cecot no impugnarà l’ajornament de les eleccions tot i considerar que incrementa encara més, com a mínim fins al setembre, la situació d’incertesa política a Catalunya.

La patronal terrassenca voldria que es celebrin els comicis quan abans millor per retornar a la normalitat institucional, amb un govern i Parlament operatius. Per això demana a l’executiu que impulsi el vot electrònic com a alternativa al vot presencial i per correu. D’aquesta manera, diu, es garantiria el dret a vot de tots els ciutadans en igualtat de condicions encara que estiguin confinats o passant la pandèmia.

Precisament la Cecot retreu al Govern que, sabent que les eleccions eren el 14 de febrer, no hagui impulsat el vot electrònic anticipant-se a una situació que ja era previsible. D’aquesta s’hauria pogut garantir el vot independentment de la situació sanitària de cadascú i de les possibles restriccions de mobilitat que hi poguessin haver aquell dia.

PIMEC fa 447 testos ràpids d’antígens en cribratges massius a Barberà, Castellbisbal i Sentmenat

/0 Comentarios/en , /por

A principis de desembre la patronal PIMEC va fer prop de 200 testos d’antígens en dues carpes al polígon Nord de Terrassa dins la seva campanya per combatre el coronavirus a les empreses i continuar l’activitat econòmica amb les màximes garanties. Se sumaven així als cribratges massiu que ja havia fet a San Quirze, Les Franqueses, Sant Fruitós i Sant Feliu de Llobregat.

La setmana passada PIMEC va dur unitats mòbils medicalitzades a tres municipis més del Vallès Occidental amb la col·laboració del Consell Comarcal. En total s’hi van fer 447 testos d’antígens a treballadors de 46 empreses: 213 a Barberà (14 empreses), 105 a Castellbisbal (17 empreses) i 129 a Sentmenat (15 empreses).

Amb les proves a aquests tres municipis de la comarca PIMEC acumula 2.078 testos ràpids a treballadors i treballadores de 187 empreses de Catalunya.

Els centres d’estètica reclamen certificats oficials de desplaçament per a la clientela de fora de la ciutat

/0 Comentarios/en , , /por

Els tractaments que ofereixen els centres d’estètica professional són reconeguts com a servei essencial perquè més enllà de la bellesa proporcionen benestar i salut a les persones que els reben.

Per això, les darreres restriccions establertes el passat 7 de gener i que estaran en vigor com a mínim fins el dia 24, no els han suposat grans canvis. A diferència de la primera onada i durant algunes setmanes d’octubre i novembre, ara poden obrir i treballar, fins i tot els dissabtes. L’únic canvi és el confinament municipal. Per això, demanen, a través del Gremi de Professionals de la Imatge de Catalunya, que s’expedeixin certificats de desplaçament oficials perquè la clientela de fora de Terrassa que ha iniciat un tractament pugui continuar-lo sense cap problema.

Aquest sector que està format majoritàriament per petits negocis ha realitzat en els darrers mesos importants inversions per adoptar totes les mesures higièniques i de protecció necessàries i també s’han dotat d’equips de protecció individual, màscares i pantalles o purificadors de l’aire, entre altres coses.

Asseguren que són espais segurs on es realitzen activitats personalitzades i individualitzades, utilitzant materials d’un sol ús.

Leitat i Seidor signen una aliança per donar suport a la transformació digital de les empreses

/0 Comentarios/en , , /por

La consultora multinacional Seidor, especialitzada en serveis i solucions tecnlogiques, i el centre tecnlògic Leitat han arribat a un acord per accelerar els processos de digitalització de l’entitat terrassenca i reforçar la seva posició com a referència en projectes tecnològics d’investigació i desenvolupament. Una de les principals línies es focalitza en DFactory, una iniciativa creada per impulsar la impressió en 3D, la intel·ligència artificial o la ciberseguretat.

L’origen d’aquesta col·laboració prové del pla de transformació digital de Leitat que requereix d’una solució de planificació que aporta Seidor. La consultora també es converteix en partner del centre tecnològic per donar suport a la transformació digital de les empreses, millorar la competitivitat i impulsar els projectes d’investigació i desenvolupament.

L’acord també inclou l’obertura d’una oficina perquè els clients de Seidor puguin gestionar gratuïtament la sol·licitud dels fons de recuperació Next Generation EU a través de Leitat. El centre tecnlògic és una de les deu enitats amb major captació d’aquests ajuts europeus a nivell nacional. En l’actual context de pandèmia Europa posa a disposició de les empreses espanyoles ajudes directes a fons perdut per valor de 72.000 milions d’euros que es començaran a repartir durant el segon semestre del proper any. Les subvencions seran per a projectes concrets que apostin per la digitalització d’empreses, indústries i processos de fabricació o per a la implantació de solucions d’intel·ligència artificial.

 

Oriol Alba s’estrena com a secretari general de la Cecot amb la voluntat de modernitzar la patronal

/0 Comentarios/en , /por

Oriol Alba és, des del dia 1, el secretari general de la Cecot. Aquest santcugatenc de 33 anys agafa el relleu de David Garrofé, que n’ha gestionat el dia a dia des del mateix any que ell va néixer. Alba coneix bé la casa. Des del 2011 ha estat el coordinador del Centre Reempresa de Catalunya, promogut per la patronal terrassenca.

La Cecot aposta així per un perfil jove que vol modernitzar la institució, donar-la a conèixer encara més i acostar-la als nous perfils d’empresari. Dues setmanes després d’ocupar el càrrec Oriol Alba ja pensa en analitzar el funcionament de la patronal de dalt a baix, posar-la al dia i, al final del procés, actualitzar els serveis que ofereix als seus socis.

Com David Garrofé, el nou secretari general de la Cecot és un gran defensor del potencial del Vallès i és partidari de cooperar amb les altres organitzacions empresarials del territori per reivindicar amb més força les seves necessitats.

Amb Oriol Alba al capdavant la Cecot seguirà sent una institució combativa fent propostes de millora pel teixit empresarial.

Suma d’esforços entre els ajuntaments de la comarca per fer front als reiterats talls de llum

/0 Comentarios/en , , /por

Durant l’últim mes, diverses famílies del Vallès Occidental han patit reiterats talls en el subministrament elèctric de les seves llars. Una situació que s’ha agreujat encara més amb les baixes temperatures dels últims dies i les restriccions que obliguen a passar més hores a casa. Per tractar aquesta situació, el Consell Comarcal ha organitzat aquest divendres una roda de premsa conjunta amb alcaldes i alcaldesses dels municipis afectats.

En el cas de Terrassa, més de 350 famílies, la majoria del barri de Les Arenes, però també de moltes altres zones de la ciutat, ja han presentat les seves reclamacions a través del dispositiu habilitat per l’Ajuntament. Tanmateix, de tota la comarca, Sabadell és el municipi que registra més incidències, amb més de 800 famílies víctimes de constants interrupcions en la xarxa elèctrica.

A la reunió també hi han intervingut les màximes autoritats de Sant Cugat, Rubí, Cerdanyola, Castellar, Badia, Ripollet, Palau-Solità, Barberà, Montcada i Reixac, Polinyà i Matadepera. Tots els municipis s’han compromès a fer costat a la ciutadania per tramitar les reclamacions oportunes. Des de Terrassa l’alcalde Ballart ha anunciat que ja s’ha posat al corrent a la Fiscalia i que s’està articulant una demanda col·lectiva per demanar danys i perjudicis.

La Cecot reclama als partits el vot electrònic per evitar els ajornaments electorals

/0 Comentarios/en , /por

La Cecot veu el vot electrònic com la solució per evitar ajornaments electorals com el que ha viscut avui Catalunya, amb el canvi de les eleccions del 14 de febrer al 30 de maig. El president de la patronal amb seu a Terrassa, Antoni Abad, afirma que aquest endarreriment «perpetua la situació d’inestabilitat i de provisionalitat que ens portaria a no disposar d’un Executiu actiu fins al mes de setembre» un fet que qualifica com a negatiu «per a l’interès general». Tot i que l’entitat es declara conscient de la situació pandèmica i dels criteris sanitaris que han provocat la decisió del Govern, també considera que «l’administració ha tingut molts mesos per preveure, anticipar-se i adoptar mecanismes per poder dur a terme el procés electoral». És per això que la Cecot demana als grups parlamentaris catalans del Congrés dels Diputats que iniciïn els tràmits per modificar la Llei Electoral de manera que accepti el vot electrònic. Tot i reconèixer la desconfiança entre ciutadania i política i l’obligatorietat de garantir la ciberseguretat de les dades, Abad recorda que la pandèmia ja ha accelerat la transformació digital de moltes comunicacions de les empreses amb l’administració:

“La tramitació o documentació que els autònoms i les empreses presentem a qualsevol de les administracions la fem amb signatura digital. Ja sigui Hisenda, ajuntament, govern, etc., ens marquen que hem d’actuar via signatura digital. Per què, doncs, no podem votar digitalment?”

La Cecot considera que el vot electrònic, com a alternativa al vot per correu i al presencial, pot ajudar a fomentar la participació de gran part dels ciutadans i també permetria a tothom participar en igualtat de condicions malgrat les seves situacions personals. Sobre els motius d’aquesta urgència per tenir un nou govern a la Generalitat, el president de la Cecot destaca la necessitat d’implementar polítiques econòmiques i socials per sortir de la crisi actual, apuntant la creació d’una taula a tres bandes entre administració, agents econòmics i ciutadania.