Terrassa Centre demana mesures per facilitar l’aparcament en les noves àrees de vianants

/0 Comentarios/en , , /por

Fa un mes de la posada en marxa de les noves àrees de vianants al centre de la ciutat, una mesura que suposa un important canvi en la mobilitat, sobretot, per al trànsit rodat. I és que cada vegada es limita més l’accés dels cotxes, apostant per mitjans de transport més nets amb l’objectiu de reduir la contaminació i els nivells de soroll.

El sector del comerç ja va mostrar els seus dubtes davant d’aquests canvis i ara que ja fa unes setmanes que han entrat en funcionament, lamenten que s’han complert els seus temors: les restriccions en el trànsit han comportat un descens de visitants i, per tant, de compres.

Per això, Terrassa Centre ha fet públic un comunicat per reclamar a l’ajuntament mesures que facin més accessible el centre històric, tant a peu com en vehicle privat. Demanen facilitats de mobilitat i aparcament per a la ciutadania que vagi al centre a passejar i comprar per, d’aquesta manera, afavorir l’activitat econòmica de la ciutat i la identitat del centre.

Tot i que l’associació de comerciants reconeix que l’ampliació de l’illa de vianants és una acció correcta per viure en una ciutat més saludable, segura i confortable, assegura que fa mesos que sol·licita a l’ajuntament millores en la senyalització i l’accessibilitat a les noves illes de vianants, amb actuacions concretes per facilitar l’aparcament.

La Cecot aportarà a l’avantprojecte de Llei de creació i creixement empresarial propostes adaptades a la realitat 

/0 Comentarios/en , /por

El Consell de Ministres va aprovar dimarts l’Informe de l’Avantprojecte de Llei Crea i Creix que. Té com a objectiu final impulsar la creació d’empreses i fomentar la seva expansió mitjançant la millora de la regulació, l’eliminació d’obstacles a les activitats econòmiques, la lluita contra la morositat comercial i el suport financer al creixement empresarial.

Aquesta llei s’emmarca dins del Pla de Recuperació, concretament dins l’impuls de la petita i mitjana empresa, tant per desenvolupar l’activitat empresarial com per reduir incentius eventuals a crear empreses a altres països.

Des de la pattronal Cecot, el seu president Antoni Abad ha manifestat que “d’entrada l’esperit del document ens sembla positiu, en la línia del que hem demandat les organitzacions empresarials els darrers anys i una oportunitat per corregir un marc administratiu que estava frenant el desenvolupament de teixit empresarial”.

L’informe contempla assolir quatre fites que, des del punt de vista de la Cecot, són fonamentals per fer un acompanyament efectiu al teixit empresarial: agilitar el procés de creació d’una empresa; establir mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials; definir una millor regulació i eliminació d’obstacles a l’activitat econòmica i, finalment, establir mesures de suport financer al creixement empresarial.

Abad creu que “més enllà de si una mesura, mecanisme o proposta serà millor que una altra, vist en global l’esperit que envolta el primer redactat va en la línia del que altres països europeus ja practiquen. Per això el que sí demanem des del sector empresarial és celeritat en tot el procés de consulta pública, esmenes, aprovació i implementació. Hi ha un volum important de bones pràctiques sobre aquesta qüestió a nivell internacional que podem adoptar reduint el marge d’implementació aquí”.

Lluita contra la morositat

La Cecot posarà l’èmfasi en el capítol de la Lluita contra la morositat en les operacions comercials ja que l’actual situació d’allargament abusiu de terminis de pagament estan llastrant i perjudicant sobre tot als autònoms, microempreses i pimes. L’entitat exigirà mesures de “penalització d’ofici” als qui actuïn en base a posició dominant.

La Cecot critica els terminis dels nous requeriments informatius a les empreses

/0 Comentarios/en , , /por

La Cecot ha fet arribar una carta a la ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, per traslladar-li el malestar de molts associats en relació als darrers requeriments informatius dels govern sobre els comptes anuals de les empreses. Això ha provocat, segons la patronal amb seu a Terrassa, que els assessors financers i tributaris que col·laboren amb l’AEAT hagin patit un sobre estrès que la Cecot qualifica com a «innecessari».

Tot va començar aquest dilluns, dia 26, quan el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar les ordres JUS/793/2021 i JUS/794/2021 del 22 de juliol. Totes dues requerien incloure als comptes anuals de les empreses una ampliació d’informació en referència a l’efecte de la Covid-19 en l’activitat econòmica. Per fer-ho, especificaven un termini de tres dies naturals després de la publicació al BOE. La Cecot recorda que, abans de poder tramitar més dades, cal adaptar els programes informàtics de registre i tenir en compte que en molts casos són els mateixos assessors financers el qui han d’invertir el temps a localitzar aquestes dades. Segons Enric Rius, assessor financer de l’entitat, «si l’administració tingués en compte tot el període de temps complert per implementar els canvis que demana, fixaria uns terminis lògics i adaptats al desenvolupament normal d’un procés d’aquest tipus».

La patronal conclou demanant a Hisenda empatia per part de responsables al departament amb la càrrega de feina dels professionals col·laboradors amb l’AEAT a l’hora de planificar les properes modificacions per tal de facilitar-ne la gestió i evitar així un possible increment d’errades en la gestió posterior.

53 joves han trobat feina o han tornat als estudis gràcies a un programa del Consell Comarcal

/0 Comentarios/en , , /por

En el marc de la segona edició del Programa Singulars 2020 “Industrialitza’t i transforma el teu futur II” adreçat a joves de 16 a 29 anys de la comarca, s’han pogut aconseguir 31 insercions laborals i 22 insercions educatives. Això vol dir que 53 joves han pogut reorientar el seu futur després de la seva participació en aquest programa comarcal que ha compaginat l’acompanyament en la recerca de feina amb la formació en diversos sectors de la indústria.

El projecte va començar l’1 de setembre de 2020 i finalitza aquesta setmana, a 31 de juliol. S’ha desenvolupat gràcies a una agrupació d’entitats público-privades: el Consell Comarcal del Vallès Occidental, l’Ajuntament de Badia del Vallès, l’Ajuntament de Montcada i Reixac, l’Ajuntament de Polinyà, la Fundació Grupo Hada, Eurecat, Biotecnal, l’Escola Tècnica del Vestir, la UAB, l’Associació Basket Beat i Epona Equinoteràpia.

La iniciativa s’ha dut a terme a 19 municipis de la comarca: Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Castellbisbal, Gallifa, Matadepera, Palau-Solità i Plegamans, Polinyà, Rellinars, Sant Cugat del Vallès, Sant Llorenç de Savall, Sant Quirze del Vallès, Sentmenat, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls, Montcada i Reixac, Cerdanyola del Vallès, Ripollet i Badia del Vallès.

El Consell Comarcal del Vallès Occidental ha format joves en diferents sectors de la indústria: alimentària, tèxtil, logística, robòtica i economia circular i transformació industrial. Dels 85 joves que han participat al programa, 60 han fet 80 hores de pràctiques en empresa, relacionades amb la formació realitzada. Un total de 20 empreses han participat a la iniciativa acollint-se a la possibilitat de 6 mesos de contractació subvencionada.

                 

Nou acord de col·laboració entre la Cecot i l’Atlètic

/0 Comentarios/en , , /por

El secretari general de la Cecot, Oriol Alba, i el director general de l’Atlètic Terrassa Hockey Club, David Valeriano, han signat aquest dilluns al matí un acord de col·laboració entre les dues entitats. A partir d’ara, aquest conveni permetrà que totes les persones associades al club esportiu puguin utilitzar les ofertes i descomptes de les empreses associades a la Cecot disponibles al web Partnershop, així com disposar de l’assessorament en processos de compravenda de negocis per part dels consultors del Centre de Reempresa de Catalunya. Els socis de l’Atlètic també podran aprofitar-se de la borsa de treball de la Cecot i de descomptes en els cursos impartits per la patronal egarenca.

En l’altra direcció, l’acord també apunta la possibilitat de desenvolupar futurs programes formatius per a les empreses associades a la Cecot basats en la transmissió dels valors de l’esport d’alt rendiment. Oriol Alba ha reconegut que «la irrupció de la Covid-19 ha obligat a evitar el contacte social i aturar la major part d’activitat formativa en equip i les trobades presencials en espais com ara els de l’ATHC» però ha afegit que tenen previst reprendre aquestes formacions «en la mesura que la situació pandèmica millori i ho permeti».

Per la seva banda, David Valeriano ha afirmat que amb aquesta signatura el club pretén «renovar i continuar l’acord que tenia l’Atlètic amb la Cecot per seguir fomentant, dins del Club, les formacions tant per als membres de l’staff com per als nostres socis». Totes dues organitzacions ja van començar a col·laborar el 2018, per ajudar a la inserció laboral dels esportistes després de la seva retirada de la competició i per desenvolupar programes formatius a les empreses focalitzats en valors com el treball en equip, el sacrifici i la confiança en un mateix.

Cecot constata una tendència de creixement moderat pel que fa les ofertes de treball

/0 Comentarios/en , /por

Cecot Persona i Treball ha publicat una nova edició de “l’Observatori de l’actualitat laboral” corresponent al segon trimestre del 2021 on analitza els moviments d’ofertes i demandes de feina a la seva borsa de treball i les característiques principals de les necessitats laborals de les empreses.

L’observatori destaca un increment del 24% de les ofertes de feina gestionades per la Borsa de Treball de la Cecot respecte el primer trimestre i un 41% més respecte el mateix període de l’any anterior. Pere Ejarque, responsable d’Intermediació Laboral a la Cecot, argumenta que aquest segon trimestre del 2021 “dona continuïtat al canvi de tendència que vam experimentar en el primer trimestre. Recordem que veníem de tres trimestres continuats de davallada d’ofertes de feina i d’estancament generalitzat per impacte de la pandèmia. Esperem que, malgrat el ritme d’aquest increment sigui moderat, el proper semestre el nombre d’ofertes continuï remuntant”.

L’Àrea Industrial lidera el percentatge més alt d’ofertes de feina generades mitjançant la Borsa de Treball aquest segon trimestre arribant al 28% del total, seguida de prop per l’Àrea d’Administració, amb el 21% d’ofertes gestionades i l’Àrea de Producció que es posiciona en tercer lloc amb el 17% de les ofertes. Les ofertes de l’Àrea Comercial es mantenen el 10% i el 24% restant d’ofertes gestionades es distribueixen en un ventall d’àrees força heterogeni.

L’Observatori recull les principals ocupacions sol·licitades per les empreses i que en el segon trimestre han estat les relatives a electromecànica, manteniment industrial, torneria i soldadura dins l’Àrea Industrial. En el cas d’Administració, les ocupacions més demandades han estat d’auxiliar d’administració –perfil generalista, personal tècnic d’administració i d’administració de personal. Pel que fa a l’Àrea de Producció, els perfils d’operari de producció i de peonatge de producció han suposat el gruix de les demandes en aquest àmbit. I a l’Àrea Comercial els perfils més demandats han estat el de comercial-vendes, en segon lloc personal d’exportació i finalment personal de màrqueting.

L’informe publicat per la Cecot destaca que el 33% de les ofertes de feina que ha gestionat durant el segon trimestre del 2021 oferien contractació laboral indefinida.

Un jutjat cancel·la un deute de 64.067 euros gràcies a la Llei de Segona Oportunitat

/0 Comentarios/en , /por

El Jutjat del Mercantil número 5 de Barcelona ha dictat Benefici d’Exoneració del Passiu Insatisfet (BEPI) en el cas d’una dona, veïna de Terrassa, quedant-li perdonat el deute de 64.067 euros contret amb tres bancs i entitats financeres, segons informa el col·lectiu d’advocats Repara tu Deuda.

Segons explica aquest col·lectiu, la dona tenia una empresa familiar que va haver de tancar arran de la crisi de 2008, deixant sense feina els treballadors que tenia contractats. Amb l’intent de reflotar-la es van endeutar fins el punt que a ella i a la seva família li van embargar tots els bens.

En el seu cas, de la quantitat total cancelada, 31.326 euros corresponien a deuta pública (Seguretat Social i Agencia Tributària). A més, s’ha aconseguit l’aprovació d’un pla de pagaments a 5 anys per a la liquidació del deute públic no exonerat (6.569,17 euros).   

La Llei de Segona Oportunitat va entrar en vigor a Espanya el 2015. Tot i que encara hi ha un cert desconeixement, cada vegada són més les persones que intenten acollir-se a aquesta legislació per cancel·lar els deutes que han contret i als que no poden fer front.

Una desena de treballadors denuncien Conforama per assetjament laboral

/0 Comentarios/en , , /por

Una desena de treballadors denuncien assetjament i tracte vexatori en el seu lloc de treball, a l’establiment que Conforama té a Terrassa. De moment ja s’han presentat 7 denuncies contra el director i un encarregat del comerç de Can Parellada, per pràctiques discriminatòries, assetjament laboral i vulneració de drets fonamentals.

De la vintena de treballadors actuals, set estan de baixa per malaltia i d’altres han renunciat al seu lloc de treball. Tot, per unes denúncies contra càrrecs intermedis que de moment la central de Conforama no ha volgut escoltar. Un ambient de tensió que afecta directament als riscos psicosocials i que en els pròxims dies Inspecció de Treball de la Generalitat s’hi haurà de pronunciar.

Els treballadors també diuen que aquest ambient laboral ha arribat a l’Oficina de Consum en forma de queixes. Més de 2.000 denúncies de clients insatisfets amb el tracte rebut.

Els veïns i veïnes del Pla del Bon Aire es manifesten contra el tancament d’oficines bancàries

/0 Comentarios/en , , /por

Una setantena de persones ha baixat des del Pla del Bon Aire al Centre en manifestació per protestar contra el tancament d’oficines bancàries.

L’acció l’ha convocat l’Associació de Veïns i Veïnes d’aquella zona però ha comptat amb el suport del FAVT, Moviment per unes Pensions Dignes, TxT i PSC i altres entitats.

Lluiten perquè no tanqui la sucursal del BBVA de l’avinguda del Parlament, que abaixa la persiana definitivament aquest diumenge. De la mateixa entitat estan condemnades al cessament d’activitat altres dues oficines (la del carrer Sant Pere i la de carretera de Castellar).

Els veïns denuncien que per sobre de l’avinguda Abat Marcet només en quedarà una, la de la Rambla Francesc Macià, i això comportarà moltes dificultats per a la ciutadania, sobretot per a la gent gran.

Demanen una banca pública i que el Banc d’Espanya actuï. Demanen també que les administracions públiques exigeixen als bancs que mantinguin les sucursals obertes.

El cas és que el degoteig de clausures és constant i a tot arreu. Les entitats bancàries, moltes afectades per fusions i Expedients de Regulació d’Ocupació que comporten reestructuracions de plantilla, tanquen oficines per reduir costos i personal. Els perjudicats són els ciutadans i les ciutadanes que, de tenir una o dues oficines al costat de casa ara les han de buscar, en molts casos, canviant de barri.

Els veïns diuen que el BBVA tancarà més oficines al setembre i a l’octubre i que a Terrassa, només en quedaran 3.

Els transportistes demanen que els conductors no realitzin tasques de càrrega i descarrega

/0 Comentarios/en , , /por

El Gremi de Transports i Logística de Catalunya ha dirigit una reclamació al Ministeri de Transports, que recentment dirigeix Raquel Sánchez en substitució de José Luís Ábalos i que fa referència a la càrrega i descàrrega per part dels conductors. Sol·liciten que es prohibeixi que el conductor participi en tasques de càrrega i descàrrega de la mercaderia en els camions. Fins ara el Ministeri s’hi ha oposat sense motius tècnics o legals que justifiquin tal negativa, contrasta amb la decisió adoptada recentment pel Govern portuguès, després d’una llarga negociació amb les organitzacions empresarials i sindicals lusitanes i que ha culminat amb l’aprovació d’un Decret llei  pel qual s’estableix la prohibició general que els conductors professional nacionals i internacionals realitzin aquestes tasques.

La Comissió Europea, ja va recomanar de manera taxativa fa un any la no participació dels conductors en les tasques de càrrega i descàrrega, a fi de reduir al màxim els contagis.

Tanmateix, el Ministeri no només no ha abordat aquesta qüestió en anys sinó que s’ha limitat a fer una simple recomanació a les empreses carregadores per tractar d’evitar que els conductors realitzessin aquestes tasques. Una recomanació que s’ha demostrat totalment inefectiva, com ho demostra el fet que en la pràctica un alt percentatge dels conductors professionals continuen realitzant aquestes tasques. Obligar als conductors a realitzar aquestes tasques està generant una situació de greuge i intrusisme professional respecte els professionals i auxiliars de magatzem, entre altres perfils, i suposa un fre a noves contractacions.

Per això, les associacions vinculades amb FENADISMER, com el Gremi de Transports i Logística de Catalunya, apel·len una vegada més al Ministeri perquè atengui aquesta reivindicació, i procedeixi a la seva immediata aprovació mitjançant Decret llei, la qual cosa a més de suposar cap cost per a les arques públiques contribuiria a reduir l’alta sinistralitat laboral que suporta el sector del transport per carretera.