Entradas

La infraestructura de la Zona de Baixes Emissions, llesta setmanes abans de l’entrada en vigor

L’ordenança de la zona de baixes emissions no entrarà en vigor fins al gener o febrer un cop superat el període d’al·legacions. Tot i que encara faltin setmanes per la seva vigència el sistema que ha de regular el control d’accés a aquesta zona ja està a punt. El projecte era dins la primera convocatòria dels Next Generation i s’havia d’acabar abans del 31 de desembre.

Quinze càmeres llegiran la matrícula i comprovaran que el vehicle té etiqueta ambiental i no és contaminant. Un cop vigent, la normativa, i fins l’abril de 2025, es multaran els vehicles sense etiqueta només en casos d’episodi ambiental per contaminació. Les sancions seran de 200 euros, que es podran incrementar fins als 260 en casos de reincidència.

Camera Zbe
Els fons europeus han permès també col·locar 24 senyals verticals advertint de l’entrada a la zona de baixes emissions repartits per tot el seu perímetre. S’han posat abans d’hora per complir els terminis però seguiran tapats fins que l’ordenança entri en vigor.

Zbe

També s’han instal·lat vuit punts de control que sancionaran els conductors que passin el semàfor en vermell. En aquest cas el període de prova serà més curt i les primeres multes, també de 200 euros, no tardaran a arribar. Només un semàfor, a l’avinguda del Vallès, identificava fins ara els infractors.

Camera Semafors

I als accessos a la ciutat ja estan posats els vuit panells d’informació variable sobre l’estat del transit, obres i disponibilitat d’aparcament, que se sumen als deu que ja hi ha en funcionament.

Panell

Notícia relacionada:

https://terrassadigital.cat/les-cameres-de-control-de-les-arees-de-vianants-ja-estan-installades-i-comencaran-les-proves-al-gener/

L’Arc Metropolità i la Generalitat topen per la implantació de la Zona de Baixes Emissions

Els municipis de l’Arc Metropolità han acordat consensuar un pla per aplicar la Zona de Baixes Emissions (ZBE) al centre de les seves ciutats. Unes zones que funcionaran els dies laborables de 7 del matí a 8 del vespre i que limitaran l’accés als vehicles que no comptin amb una etiqueta ambiental 0, ECO, B o C.

Tot i això, existiran excepcions, com per exemple els cotxes de famílies vulnerables i autònoms que es jubilin en 5 anys, vehicles de transport, emergències o aquells catalogats de singulars.

A més, les persones propietàries d’un vehicle que estiguin empadronades dins de la zona, abans de l’aprovació de les ordenances, també estaran exemptes.

L’acord s’ha fet públic un dia després que la Generalitat traslladés als municipis la idea de crear un decret de baixes emissions amb el qual no estan d’acord. Marta Farrés, presidenta de l’Arc Metropolità i alcaldessa de Sabadell, ha criticat les intencions del Govern català.

Tot plegat es durà a terme amb un calendari escalonat. Fins al segon semestre del 2024, els consistoris treballaran en la redacció de les ordenances reguladores. Serà llavors quan s’activaran, això sí, només durant episodis de contaminació. Les sancions arribaran durant l’any 2025, quan la seva implementació serà total.

Els Municipis De L'arc Metropolità Consensuen...

227.000€ per gestionar les càmeres que vigilaran la Zona de Baixes Emissions

S’ha fet un pas més  cap a la implantació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) a Terrassa. I és que es portarà al ple   la tramitació de l’expedient de crèdit extraordinari per finançar una plataforma de gestió de les càmeres de la ZBE. S’hi destinaran prop de 226.941’55 euros, aquests diners provenen d’excedents d’inversions. Així ho ha anunciat Isaac Albert, tinent d’alcalde de Serveis Generals i Govern Obert aquest dijous. Ho ha fet en la seva darrera participació a la comissió informativa de l’àrea, abans de deixar el càrrec.

Bona part d’aquesta partida pressupostària prové d’un projecte que no s’ha pogut licitar en la seva totalitat als barris de Can Palet i Can Palet II.

L’ajuntament també ha demanat una segona partida dels Fons Next Generations per implementar aquesta zona que pretén que es disminueix la contaminació la ciutat. El Govern Municipal ja va aconseguir 8 milions d’euros d’aquestes ajudes.

Els municipis dubten que es pugui implantar la zona de baixes emissions el gener del 2023

La Llei Espanyola del Canvi Climàtic obliga a totes les ciutats de més de 50.000 habitants a tenir una zona de baixes emissions. Amb aquest calendari treballa la Generalitat, que vol consensuar amb el territori en quines condicions s’hauria d’aplicar.

Foto Tub Escapament Contanimació

En aquest context la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, s’ha reunit amb l’associació de municipis de l’Arc Metropilità, de recent creació. Ho ha fet al Teatre Principal, on l’agrupació de municipis ha presentat a la consellera un seguit de peticions per tal d’unificar criteris a l’hora d’establir aquestes zones de baixes emissions.

Foto Jordi Ballart I Consellera

La consellera ha insistit amb la voluntat de consens amb els municipis, encara que suposi endarrerir la data del gener del 2023 per a què entrin en funcionament les zones de baixes emissions. Una data que alguns ajuntaments veuen justa. L’associació de municipis de l’Arc Metropolità representa a gairebé un milió d’habitants.

El sector del transport es mobilitzarà contra les exigències de la Zona de Baixes Emissions

El sector del transport i la logística a Catalunya es mobilitzarà per exigir a l’Ajuntament de Barcelona, l’AMB i la Generalitat una solució viable i realista per als professionals i empreses que es veuran afectades per l’entrada en vigor de l’ordenança que regula la Zona de Baixes Emissions a Barcelona a partir del 30 de juny.

El president del Gremi de Transports i Logística de Catalunya, Antonio Martínez, exposa que “posant per davant que entenem i compartim els objectius de reduir la contaminació a la ciutat, les administracions també han de fer l’exercici d’entendre la dinàmica de la nostra activitat, entendre com està composat el sector, escoltar l’afectació imprevista de la pandèmia en els autònoms i pimes, i ajustar els tempos per acompanyar de la manera menys traumàtica possible la transformació del sector”.

La Cecot recorda que malgrat l’opinió pública pugui pensar que el sector ha mantingut la seva activitat per l’increment de les vendes on-line que ha multiplicat els serveis de repartiment, el percentatge en el global de l’activitat és baix. “És important ser conscients que la pandèmia va afectar de ple serveis com grues, camions de fred per al sector de la restauració o minibusos i autobusos per transports de passatgers van quedar aturats durant mesos».

La nova mesura contempla la prohibició de circulació dels quals no disposin d’etiqueta ambiental de la DGT dins de la ZBE de l’àmbit de les rondes de Barcelona al llarg d’aquest any 2021, en concret des del passat 1 d’abril a les furgonetes i des del pròxim 30 de juny a camions i autobusos.

Aquesta mesura sempre ha comptat amb el rebuig de les principals associacions catalanes de transportistes: el Gremi de Transports i Logística de Catalunya, l’AGTC o ASTAC COMTAL, entre d’altres, totes elles vinculades a FENADISMER, per considerar-la absolutament inassolible i poc realista.

L’aplicació d’aquesta restricció suposarà en la pràctica expulsar del sector a més de la meitat de la flota que actualment opera a Barcelona, es queixa el gremi.

Empreses i professionals del transport topen amb un nou fre per donar compliment a la Zona de Baixes Emissions

L’impacte de la pandèmia ha generat una situació, imprevisible i nova, en el sector del transport per carretera a Catalunya, i a la resta d’Europa, pel que fa a l’adquisició de nous vehicles de transport.

Les darreres setmanes, segons informa la patronal Cecot, el Gremi de Transports i Logística de Catalunya està rebent les queixes d’empreses i professionals del sector que pretenen renovar la seva flota amb l’adquisició de camions nous i que s’estan enfrontant a temps d’espera per al seu lliurament de fins a un any, especialment en el cas de les cabines tractores, afectant la pràctica totalitat dels fabricants de vehicles industrials que operen tan a Catalunya com a nivell estatal. La Federació Nacional d’Associacions de Transport d’Espanya denuncia que aquesta situació és compartida per empreses de la resta de comunitats autònomes.

El Gremi de Transports detecta que són diversos els factors que han influït en aquesta anòmala situació ja que a l’alentiment de l’activitat de les fàbriques a causa de la pandèmia, especialment durant l’any passat, s’ha sumat la falta de subministrament d’alguns components electrònics procedents d’Àsia així com l’augment de comandes de nous camions per part dels transportistes, a causa de la paralització de les vendes durant bona part de 2020.

Segons les dades de l’Associació Nacional de Fabricants d’Automòbils i Camions (ANFAC) en el primer quadrimestre de 2021 s’ha incrementat en més d’un 45% la venda de cabines tractores noves respecte al mateix període de 2020, produint-se fins i tot un creixement de gairebé el 12% respecte a idèntic quadrimestre de 2019.

La conseqüència directa d’aquest extraordinari retard en el lliurament de camions nous està la important reactivació del mercat de segona mà de vehicles industrials, encarint-se el valor dels camions usats en alguns casos fins a un 20% a Espanya, i fins i tot amb la falta de vehicles disponibles en alguns segments, la qual cosa està obligant els transportistes espanyols a adquirir els camions en altres països de la Unió Europea.

Antonio Martínez, president del Gremi de Transports i Logística de Catalunya, considera que “aquesta situació està afegint una dificultat més a moltes empreses i professionals del sector que operen a Barcelona i que a partir del juliol hauran de donar compliment als requeriments de circulació de la Zona de Baixes Emissions per a vehicles industrials. Des del sector estem reclamant a l’Ajuntament de Barcelona una moratòria d’aquesta imminent entrada en vigor tenint en compte el fort impacte de la pandèmia en el sector el darrer any”.

Martínez afegeix que “més enllà de les dificultats econòmiques d’empreses i professionals per poder adaptar els vehicles o de les ocasionades per múltiples casuístiques, entre elles la penalització d’aquells professionals a punt de la seva jubilació, ara hem de sumar el fet que tampoc tenim la possibilitat d’adquirir vehicles nous fins d’aquí un any. Tot plegat necessita d’una replanificació de terminis més racional i en línia amb la realitat del context econòmic i social actual”.

El transport públic afrontarà 170.000 desplaçaments diaris més per l’entrada en vigor de la ZBE

El transport públic atendrà prop de 170.000 desplaçaments diaris més per l’entrada en vigor de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), a partir d’aquest 1 de gener de 2020.

Aquests desplaçaments equivalen a 137.000 trajectes de vehicle privat, dels quals 87.000 són entrades i sortides de la zona restringida i prop de 50.000 són interns, segons l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM). L’ATM ha destacat que amb aquesta previsió porta des del 2017 treballant per tal que el transport públic pugui donar una resposta adequada. Entre d’altres, ha explicat que s’han estrenat línies de metro, s’han incrementat les freqüències en autobusos i s’ha ampliat el servei de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).

En aquest sentit, l’ATM destaca el perllongament de l’S2 Barcelona-Sabadell Parc del Nord amb tres noves estacions (La Creu Alta, Sabadell Nord i Sabadell Parc del Nord) el 2017.

A més, FGC incorporarà 15 nous trens i ampliarà la capacitat del sistema de senyalització dels trens de la línia Barcelona-Vallès entre finals del 2020 i mitjans del 2021 per a poder programar un increment de capacitat.

Pel que fa als autobusos interurbans s’han posat en marxa nous serveis, s’han millorat les freqüències de pas i s’ha creat la tarifa plana metropolitana.

Els accessos a Barcelona des del Vallès Occidental és on més creixen les congestions de trànsit, segons un estudi del RACC

Els conductors del Vallès Occidental són els qui perden més temps en embussos accedint a Barcelona. Aquesta és una de les conclusions de l’últim estudi del RACC sobre les congestions en els accessos a la ciutat comtal. En conjunt, l’increment del temps perdut als embussos respecte al 2016 ha estat del 19’5%. Els anomenats corredors del Vallès Occidental, l’AP-7, la C-16 i la C-58, són entre les vies on més ha empitjorat el trànsit. El principal motiu són les obres a la C-58 en sentit Barcelona, un entrebanc que enfila fins als quatre milions les hores que passen actualment atrapats en embussos els conductors de la comarca. Si anar des del Vallès Occidental a Barcelona entre les 7h i les 8h suposa ara mateix perdre 23min en congestions, aquesta estona baixava als 13min fa només tres anys. Tot i que la densitat de vehicles ha augmentat a gairebé totes les vies, la C-16 és la carretera on més s’ha produït aquest creixement, un increment del 52’5% que arriba al seu pitjor moment a les 7.30h.

Tot plegat, unes dades publicades a les portes que a partir de l’1 de gener els vehicles més contaminants tinguin prohibit accedir a la Zona de Baixes Emissions de Barcelona. El RACC calcula que la mesura afectarà una cinquena part dels conductors, però en experiències similars a d’altres ciutats això només ha provocat una renovació del parc automobilístic que, si bé redueix les emissions contaminants, poc fa per millorar el trànsit.

És per això que el RACC recomana un pla d’inversió d’emergència en transport públic, entre el que destaca la necessitat d’un segon túnel dels Ferrocarrils de la Generalitat al Vallès i l’abaratiment de títols com la T-Mes i la T-Trimestre. El RACC també reclama millores en infraestructures viàries, on demana, entre d’altres, la finalització del tram de la B-40 entre Abrera, Terrassa i Sabadell.

“Revolució verda”: més espai per al vianant a partir del gener, menys trànsit i més qualitat de vida

La transició cap un model de ciutat amb menys trànsit, contaminació i soroll i més espai pel vianant no té marxa enrere. L’equip de govern ha batejat aquesta nova etapa com “La revolució verda”. Vol ser una transformació comparable amb la que es va viure abans dels Jocs Olímpics, el soterrament de la Renfe o amb el Parc de Vallparadís.

Es tracta d’entendre la ciutat de manera diferent i canviar d’hàbits dels ciutadans per disminuir la contaminació. Es vol que al 2021 circulin un 12 per cent menys de vehicles que al 2014 i acabar duplicar l’àrea de vianants.

El Pla de Mobilitat ja preveu un seguit d’actuacions per reduir el trànsit però el tancament del Portal de Sant Roc ha precipitat els canvis. Aquest estiu ja s’ha canviat el sentit d’alguns carrers per modificar trajectes. Però al gener en vindrà el gruix amb la creació de tres noves zones de vianants: Vapor Gran, Passeig i Seu d’Ègara.

La del Vapor Gran inclou els carrers Sant Domènec, de l’Era, Vall, Cisterna, Portal Nou i una part de la Rutlla, Col·legi i Sant Genís. La del Passeig els carrers Teatre, Sant Pau i Puignovell, Sant Jaume, Font Vella i el vial Nord del Passeig de Compte d’Egara, que es quedarà sense zona blava; el del Sud canviarà de sentit. El pont del Passeig i l’avinguda Jacquard només tindran els dos carrils centrals per la circulació de vehicles, un per sentit. El carril més el Nord es reservarà per bus, taxi i emergències; el del Sud per vianants al pont i per distribució de mercaderies i zona blava a l’avinguda.

La zona Seu d’Ègara inclou de moment el carrer de la Creu Gran i part de Mas Adei i Sant Joan però més endavant s’ampliarà. També seran de vianants un tram dels carrers Sant Llorenç, Sant Marian i Sant Cristòfol. En els propers anys s’estudiaran mesures en altres zones per baixar les emissions a la resta de la ciutat.

Segons el govern local la “Revolució verda” també ha de suposar estendre el comerç més enllà de l’illa actual de vianants.

Per les zones de vianants només hi podran passar els veïns que abans d’acabar l’any rebran una targeta per autoritzar-los. També hi podran circular bicicletes, les persones amb mobilitat reduïda, els serveis i les emergències. Per evitar el pas d’altres  vehicles s’instal·laran càmeres de control als accessos principals.

 

L’ajuntament implementa esglaonadament els canvis en la mobilitat

Aquest dijous l’Ajuntament ha començat a posar en marxa, els nous canvis per reordenar el trànsit al Centre de la ciutat. I ho ha fet esglaonadament, al llarg de tot el dia. Els operaris han començat pel canvi de sentit del carrer Portal Nou. Progressivament s’aniran aplicant els nous sentits de la circulació dels carrers del Vall i Col•legi. Agents de la Policia Municipal han estat informant als conductors d’aquesta reordenació del trànsit del centre. Alguns conductors s’han mostrat atonits davant la mesura.

La prova de foc d’aquestes mesures serà l’inici del curs escolar, per aquest motiu, l’Ajuntament de Terrassa reforçarà, aquests dies, la informació al veïnat i conductors dels canvis en la mobilitat. S’han repartit fulls informatius a les bústies dels habitatges dels carrers directament afectats i se’n distribuiran 7.000 més a les cruïlles de la zona i també a les Oficines d’Atenció Ciutadana A més, s’han editat 1.500 cartells i se’n fa difusió a les xarxes socials, panells informatius i webs municipals. A l’hora estan previstes accions informatives específiques dirigides a col•lectius com escoles i comerciants de la zona.

D’altra banda, el 9 de setembre, a la Sala d’actes de la BCT l’Ajuntament ha organitzat una sessió informativa on s’explicaran les millores de mobilitat que s’estan implantant al Centre i els beneficis que comportarà l’establiment d’una Zona de Baixes Emissions. La sessió serà a dos quarts de set de la tarda.