Entradas

Testimonis d’un passat industrial: la xemeneia de la fàbrica Monset i Guardiola

En el cas de Terrassa, les xemeneies són empremtes del passat. Són el llegat històric d’un patrimoni industrial que segueix perfectament conservat per diferents punts de la ciutat. Avui engeguem la màquina de vapor per posar en marxa la sèrie de reportatges sobre la ciutat del fum. La primera entrega tracta sobre la xemeneia de Monset i Guardiola, la qual alguns historiadors situen com la més antiga de Terrassa, amb data del 1887.

 

Notícies relacionades:

Veure altres reportatges de la sèrie “Testimonis d’un passat industrial”

Comença l’enderroc per urbanitzar el sector de Sala i Badrinas

Aquest dijous arrenquen les obres en un dels darrers vestigis de la Terrassa industrial, amb l’enderroc del sector de l’antiga fàbrica tèxtil Sala i Badrinas. Es tracta d’un solar de més de 30.000 metres quadrats entre els carrers Baldrich, Prim, Lepant i la carretera de Rubí. En 15 mesos es completarà l’enderroc de les naus que no s’aprofiten i es completarà la reurbanització de tota la zona.

Un dels principals canvis és l’obertura d’un nou vial per a vianants que connectarà els carrers Sant Sebastià amb Escudé. També es conservarà la xemeneia que presideix el solar que passarà a formar part del catàleg de patrimoni protegit. Aquest és un dels tres sectors d’antigues naus industrials en la trama urbana, amb el Vapor Cortès i l’AEG, que el Govern es va comprometre a impulsar en aquest mandat.

En aquest espai hi ha prevista la construcció del reivindicat Institut-Escola Sala i Badrinas previst per el curs 2023-24. El projecte, encara per redactar, aprofitarà dues de les antigues naus i tindrà l’entrada per la carretera de Rubí. També s’aprofitaran les llambordes i es conservaran una part dels edificis que acolliran equipaments municipals o per activitats del sector terciari.

Les obres permetran remodelar tot el carrer Baldrich que tindrà una part de vorera més ampla i porxada. Tot plegat amb un pressupost de 4,9 milions d’euros. Pel què fa als 400 habitatges previstos, 50 dels quals de promoció municipal, no tenen encara terminis d’execució.

Ja estan en marxa les obres per assegurar l’estructura de la xemeneia Saphil

D’aquí a pocs dies, una bastida de grans dimensions abraçarà la històrica xemeneia Saphil, situada a la plaça de l’Anònima, entre els carrers de Galileu i Fra Bonaventura Gran. S’hi farà així una actuació per reparar l’estructura d’aquest element patrimonial, amb una durada d’uns tres mesos i un pressupost de 112.000 euros. D’aquesta manera, l’Ajuntament es proposa assegurar la construcció, després d’observar que les lletres de Saphil corrien el risc de despendre’s.

La bastida estarà composta també per un elevador que proveirà els materials per restaurar tant l’exterior com l’interior de la xemeneia. Així, durant els propers mesos se substituiran els reforços metàl·lics per uns altres de fibra de carboni; es repararà el mur de la xemeneia, rejuntant i substituint les peces en mal estat; es cosiran les esquerdes, i es consolidaran les lletres que componen els rètols de la fàbrica Saphil. També s’aprofitarà per efectuar tasques de manteniment al barret de la xemeneia i al parallamps, i es col·locarà una nova escala d’accés a l’interior.

D’aquesta manera es completarà la rehabilitació d’un element històric que forma part innegable del patrimoni industrial de la ciutat. La xemeneia Saphil (acrònim de Sociedad Anónima de Peinaje e Hilatura de Lana) va ser construïda el 1961 i va estar en funcionament durant 30 anys, fins el tancament de la fàbrica. Destaca per una alçada de 36 metres i un diàmetre que va dels 3 als 2,2 metres de la base fins la corona.

Nou reconeixement a la xemeneia de la bòbila Almirall

Tot i que des del 1991 la xemeneia de la bòbila Almirall és considerada la xemenia amb escala de cargol més alta del món, ara ha obtingut un nou reconeixement. Li ha vingut de l’Official World Record Association que la inclòs a la seva llista mundial de rècords.

Aquest emblema terrassenc el fa únic la seva alçada, 63 metres, i l’escala de cargol heloicoidal que l’envolta, amb 217 graons.

En una ciutat d’indústries tèxtils, la xemeneia més alta és d’una bòbila. La bòbila Almirall va néixer a principis del segle XX. No va ser fins el 1958 que es va construir la singular xemeneia, disseny de l’arquitecte igualadí Marià Masana quan només tenia 29 anys. L’encàrrec era fer una estructura ben alta.

A l’hora de la veritat, però, la gran xemeneia només va estar activa 12 anys, quan la bòbila va traslladar l’activitat a la zona de Can Poal. Les remodelacions urbanístiques i les posteriors restauracions han donat valor a aquest element, catalogat per la Generalitat com a Element Arquitectònic Protegit el 2015.

Aquesta és una de les 22 xemeneies catalogades a Terrassa. El temps els ha donat una importància simbòlic que, en la època en les que estaven actives, no era tanta.