Entradas

Terrassa recuperarà la tradició vitivinícola i la seva varietat de cep «terrassenc»

/0 Comentarios/en , , /por

El setembre, l’Ajuntament traurà a concurs la concessió d’una finca de l’Anella Verda per recuperar el cultiu de la vinya i en concret la variant local del raïm «terrassenc». Es tracta d’1,6 hectàrees darrera la residència de Mossèn Homs, on ja s’ha preparat el terreny, amb capacitat per a cultivar-hi 4.500 ceps, un 10 per cent dels quals en cultiu experimental per recuperar el «terrassenc», denominació de la varietat local.

L’objectiu és recuperar la cultura vitivinícola que a mitjans del segle XIX representava el 70 per cent de la superfície de conreu a Terrassa, i el 17 per cent de tota la producció de vi de Barcelona. Un impuls per recuperar la memòria, la història i el patrimoni agrícola i que la producció de vi esdevengui una activitat econòmica més de l’Anella Verda.

A principis del segle XX, la majoria d’industrials terrassencs propietaris de les terres de conreu, van deixar caure les produccions de la vinya per la dificultat de treure’n un bon rendiment econòmic en front la creixent activitat industrial. Amb tot, Terrassa és l’única zona que aporta el seu gentilici a una varietat de raïm.

L’Ajuntament fa una crida a les xarxes perquè es facin arribar les geolocalitzacions de les restes de ceps que puguin haver-hi pels boscos de l’entorn. El Consistori calcula que ens uns 24 mesos i després de 50 anys, a Terrassa es podrà tornar a beure vi de producció cent per cent local.

Un llibre acosta el patrimoni agrícola comarcal als alumnes de Secundària

/0 Comentarios/en , /por

Tots els instituts de secundària de la comarca estan reben aquests dies un exemplar de la publicació “Memòria agrícola i prospecció de varietats locals del Vallès Occidental”, un catàleg sobre el patrimoni agrícola de la comarca. El Consell Comarcal vol d’aquesta manera apropar als centres educatius la tasca de les persones que han conservat la tradició agrícola al llarg dels anys, fent-la arribar fins als nostres dies, en una comarca eminentment industrial. També es vol que els docents en puguin disposar en la seva activitat curricular.

Aquest recull neix de prospeccions fetes arreu de la comarca i gràcies a entrevistes realitzades a persones coneixedores d’aquest llegat. D’aquestes trobades se n’han extret coneixements sobre varietats locals, sobre el maneig i les pràctiques agrícoles i sobre la història agrària del territori. La publicació és un document viu, un punt de partida per seguir avançant en la conservació i recuperació d’aquest patrimoni.

Històricament, el Vallès Occidental ha estat un territori agrícola. La referència que predomina en la cultura agrària vallesana és la del cultiu de la vinya. El creixement i especialització d’aquest cultiu va començar el segle XVIII i continuà creixent al llarg del XIX. L’arribada de la fil•loxera, a mitjans del XIX va provocar una crisi que afectà milers de pagesos i pageses. Moltes explotacions vallesanes van prendre la determinació de diversificar els cultius introduint fruiters i productes d’horta per a la seva comercialització als mercats locals, a Barcelona i en alguns casos a l’estranger. Cultius com el del presseguer, el cirerer, l’olivera, el meló, la maduixa o la mongeta van guanyar un espai molt important.

Malgrat tot, la gran industrialització de la comarca al s.XX va suposar la desaparició de bona part del patrimoni agrícola i la disminució del sector de la pagesia. Tot i això encara queda una bona mostra de varietats locals repartides a la comarca, moltes de les quals s’apleguen al catàleg ara presentat pel Consell Comarcal, on s’hi troben recollides varietats de vinya, d’horta, de fruiterar i d’olivera, així com algunes curiositats sobre la cultura agrària local.

L’Ajuntament treballa per implantar vinyes municipals i recuperar una varietat de raïm

/0 Comentarios/en , , /por

Durant la segona meitat del segle XIX era habitual observar extensions de vinyes integrades en el paisatge de Terrassa i els seus voltants. De fet, junt amb el Bages, la comarca concentrava la major producció de vi de tot Catalunya. Tant és així, que fins i tot existia una varietat de raïm propi de la ciutat, anomenat «el terrassenc» o, també, que el primer cava que es va elaborar en tot el país, el va produir Pau Galí, viticultor egarenc, el 1850. És en aquest pretext que l’Ajuntament de Terrassa es proposa ara recuperar la memòria agrícola de la ciutat, amb la plantació de vinyes de ceps per acabar produint vi. Tot i que els fruits no arribaran fins d’aquí uns anys, el projecte ja fa un temps que es va llaurant el terreny.

Des de l’Ajuntament destaquen els avantatges d’aquest tipus de cultiu i la seva adequació amb la geografia de la ciutat. L’objectiu és ara obtenir els permisos per poder començar a plantar ceps en alguna finca municipal i així algun dia acabar recuperant la varietat de raïm terrassenc. Qui sap, doncs, si d’aquí un temps, Terrassa serà també una ciutat de referència en el sector vinícola, amb la seva pròpia denominació d’origen.