Entradas

‘Les flors de maig’: dietari del jardí confinat de Vicenç Villatoro

Vicenç Villatoro ha publicat el que serà una de les seves obres més personals fins avui. Les flors de maig és el títol del dietari que l’autor terrassenc va escriure durant la pandèmia des del pati de darrere casa seva. Villatoro evoca en aquesta obra els pensaments i sentiments que sorgien de manera paral·lela als successos malaurats d’aquells mesos de 2020.

Tot i que Vicenç Villatoro no va plantejar aquesta obra com a un treball de testimoniatge, el dietari ha deixat l’empremta del temps en què la societat va haver-se de confinar i la seva realitat. Villatoro ha deixat escrites aquestes vivències des d’un punt de vista radicalment personal, amb la voluntat de mostrar el seu model de vida d’una manera transparent i sincera.

Així doncs, amb Les flors de maig i des del seu jardí confinat Vicenç Villatoro ens emplaça a recordar i reconciliar-nos amb aquells fets que sembla que el nostre cervell ha volgut oblidar.

Vicenç Villatoro deixa la direcció de Memorial Democràtic

El periodista i escriptor terrassenc Vicenç Villatoro ha comunicat la voluntat de renunciar al càrrec de director de Memorial Democràtic. Les motivacions de la decisió responen a raons “estrictament personals, relacionades amb la voluntat de dedicar-se plenament a tasques periodístiques i de creació literària”.

La consellera de Justícia i presidenta de la Junta de Govern del Memorial Democràtic, Lourdes Ciuró i Buldó, proposarà els propers dies al Govern de la Generalitat el nomenament d’Enric Pujol i Casademont com a nou director de Memorial Democràtic. Així ho ha comunicat aquest dilluns la consellera a la Junta del Memorial, una decisió que ve derivada de la voluntat de Vicenç Villatoro i Lamolla de ser rellevat al capdavant d’aquesta institució.

Lourdes Ciuró ha volgut agrair a Vicenç Villatoro “la feina realitzada durant aquest temps com a director del Memorial” i ha manifestat “la voluntat de continuar comptant amb la seva col·laboració en futures activitats”. La consellera de Justícia ha expressat a la Junta de Govern del Memorial que Enric Pujol i Casademont, fins ara director del Museu Memorial de l’Exili (MUME) de La Jonquera, serà un “excel·lent director del Memorial Democràtic pel seu coneixement de la institució, per la seva trajectòria com a historiador i per la seva trajectòria en l’àmbit de les polítiques de la memòria”.

Per la seva banda, Villatoro ha agraït, en una comunicació als membres de la Junta de Govern del Memorial, “el suport i la confiança de tots els seus membres, en aquest període en el qual he estat al capdavant del Memorial i que ha estat per a mi enormement intens i satisfactori”. També ha fet un agraïment a la consellera de Justícia, a la Direcció General de Memòria Democràtica i a tot l’equip humà del Memorial Democràtic, per “la seva feina, dedicació i professionalitat, a més del tracte humà, que mereixen la millor valoració”.

El Memorial Democràtic és una institució que té com a missió la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica a Catalunya entre 1931 i 1980. Aquest període històric comprèn la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura franquista i transició a la democràcia.

El corresponsal de guerra a Ucraïna Garcia-Planas, convidat en un acte de Junts per Terrassa

La formació política de Junts per Terrassa ha organitzat aquest dimecres a la tarda a la Masia Freixa la xerrada titulada “La mirada d’un reporter”.

L’acte ha estat presentat pel periodista i escriptor Vicenç Villatoro i ha comptat amb la presència del també periodista, en aquest cas de “La Vanguardia”, Plàcid Garcia-Planas, corresponsal de guerra que ha estat a Ucraïna.

Durant la xerrada, Garcia-Planas ha explicat als presents les seves vivències i experiències professionals en conflictes bèl·lics i, sobretot, les més recents relacionades amb la invasió russa a Ucraïna.

El terrassenc Vicenç Villatoro obre el cicle de presentacions del ‘Tren de Maratea’ a La Temerària

La llibreria La Temerària de Terrassa ha estat l’escenari aquest divendres de la primera presentació de Tren a Maratea, el nou llibre del terrassenc Vicenç Villatoro, un dels escriptors més reconeguts i premiats de la ciutat.

Arriba un any després de la publicació de La casa dels avis, premi Amat-Piniella, i neix de la voluntat d’escriure més curt i en clau de ficció, després de 14 anys de dedicació a la trilogia iniciada amb Un home que se’n va. Tren a Maratea, editat per Proa, reflexiona sobre la memòria personal, a través del viatge que fa un home gran al seu poble d’origen del sud d’Itàlia, trenta anys després de fugir de la Segona Guerra Mundial.

Entre els reconeixements obtinguts, destaquen el Prudenci Bertrana per La ciutat del fum o el Sant Jordi per Evangeli gris. Vicenç Villatoro ha estat a més director de l’Avui i de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, l’actual Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

La Casa Dels Avis

Vicenç Villatoro guanya el premi Amat-Piniella per ‘La casa dels avis’

‘La casa dels avis’ del periodista i escriptor Vicenç Villatoro ha guanyat el vint-i-dosè premi Amat-Piniella, que atorga l’Ajuntament de Manresa i Òmnium Cultural Bages.

Es tracta de l’últim llibre de l’autor terrassenc d’una trilogia que parla de l’emigració, la identitat i els principals fets històrics del segle passat.

A través de la història particular dels avis materns, Villatoro repassa la història del segle XX a Terrassa i a Catalunya, i en fa un retrat universal exportable a tot el món.

Villatoro és un periodista de llarg recorregut pels principals mitjans escrits i audiovisuals. En el terreny de la literatura, sempre des d’una mirada terrassenca, ha cultivat grans èxits que han estat traduïts als principals idiomes.

Arriba a Terrassa la mostra itinerant amb imatges de la proclamació de la República arreu del país

Una imatge poc nítida amb les autoritats locals al balcó de l’Ajuntament, és l’única que es té de la proclamació de la Segona República a Terrassa l’abril de 1931. Forma part de l’exposició itinerant ‘Tres dies d’abril’, produïda pel Memorial Democràtic arran dels 90 anys d’aquell moment històric, i que es pot veure al pati de la Casa Alegre fins el dia 24.

A banda d’aquesta fotografia del Raval que es conserva a l’Arxiu Tobella, a la mostra n’hi una seixantena més, tant de l’anunci en altres ajuntaments catalans com d’escenes de celebració popular entre el 14 i el 17 d’abril del 31.

La inauguració de l’exposició ha estat el primer acte de Vicenç Villatoro com a president del Memorial Democràtic.

Paral·lelament, a l’interior de la Casa Alegre es posa en valor la gran taula del menjador com a peça simbòlica de la República. I és que en aquesta taula es va reunir un dels darrers consells de Ministres d’aquest període. A aquella època el moble era a la Torre Salvans, a La Barata, on el president Manuel Azaña havia fixat la residència al 1938. La taula, juntament amb un plafó que la contextualitza, formen part de l’espai expositiu ‘La República a l’ombra’, emmarcada en una iniciativa de la Diputació que recorre 25 museus del país, amb aportacions d’objectes locals.

Les dues mostres posen fi als actes que s’han organitzat a la ciutat des de l’abril en motiu dels 90 anys de la proclamació de la República.

Proclamació de la República des del balcó de l’Ajuntament (Arxiu Tobella / Arxiu Municipal de Terrassa)

Extrem de la taula on es va celebrar un dels darrers consells de ministres de la República i el plafó ‘La República a l’ombra’

Plafons de l’exposició ‘Tres dies d’abril’, produïda pel Memorial Democràtic

Plafons de l’exposició ‘Tres dies d’abril’, produïda pel Memorial Democràtic

L’escriptor, periodista i gestor cultural Vicenç Villatoro, nou director del Memorial Democràtic

El Govern ha nomenat el terrassenc Vicenç Villatoro com a director del Memorial Democràtic, una institució que té com a missió la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica a Catalunya entre 1931 i 1980. Aquest període històric comprèn la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura franquista i transició a la democràcia.

Aquesta institució posa especial èmfasi en la recuperació de la memòria de les víctimes per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials, així com en la repressió perpetrada per la dictadura franquista a persones i col·lectius (incloent-hi la llengua i la cultura catalanes), l’exili i la deportació.

Nascut a Terrassa el 1957, Villatoro és escriptor, periodista i té una llarga experiència com a gestor cultural. En l’àmbit periodístic, ha treballat al Diari de Terrassa, El Correo Catalán, l’Avui i TV3. A El Correo Catalán va ser cap de la secció de cultura i espectacles. Va ser director de l’Avui (1993 – 1996), cap de la secció de cultura de TV3 i director i presentador dels programes Trossos i Crònica 3. També ha estat presentador del programa Millenium i De llibres, al Canal 33. Entre 2002 i 2004 va ser director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

Com a escriptor, ha publicat una dotzena de novel·les, entre les quals, Evangeli gris, Memòria del traïdor, La claror de juliol, Hotel Europa i La ciutat del fum. Ha obtingut alguns dels principals premis de la literatura catalana: Sant Jordi, Sant Joan, Ciutat de Barcelona, Ciutat de Palma, Prudenci Bertrana, Documenta i Carlemany. Algunes de les seves obres han estat traduïdes al castellà, el francès, l’alemany i l’italià. També ha publicat llibres memorialístics, com ara L’ofici de mirar o De part del pare, de poesia, de divulgació i d’assaig polític.

Villatoro ha estat director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya (1997 – 2000), director de l’Institut Ramon Llull (2010 – 2013), director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (2014 – 2018) i director de la Fundació Ramon Llull (2010 – 2021).

 

Disponible en pre-venda el primer llibre de Josep Rull: ‘1 dia d’octubre i 2 poemes. Quan l’esperança venç la por’

L’exconseller terrassenc Josep Rull ha anunciat avui al seu perfil de Twitter que ja està disponible el llibre que ha escrit a la presó. Es diu ‘1 dia d’octubre i 2 poemes. Quan l’esperança venç la por’. Degut a les circumstàncies actuals, només es pot trobar en règim de pre-venda a @obrimllibreries@libelistacat  i altres webs.

El polític convida a tothom a regalar-lo per Sant Jordi, tot i que calgui esperar per tenir-lo en format físic, quan la situació provocada per la Covid 19 s’hagi normalitzat i es pugui adquirir a les llibreries.

Rull ho ha anunciat el mateix dia que estava prevista la presentació de l’obra a Terrassa, amb la presència de Vicenç Villatoro, autor del pròleg.

Es tracta del primer llibre del terrassenc Josep Rull, condemnat a 10 anys i mig de presó per sedició. Serà possible gràcies al segell editorial de Sant Cugat, Símbol Editors. Els seus responsables han dit que es tracta d’un llibre que és “com ell: optimista i determinat, coratjós i emotiu, poètic i rigorós, tendre i generós, i sobretot vital”.

Tot i que és la primera obra publicada per Rull, la relació de l’exconseller amb el món editorial no és nova: ha estat membre del consell editorial de Dèria Editors i d’Els Llibres de Neopàtria.

Isidre Grau presenta a Terrassa “L’home que perseguia la veritat i en va trobar més d’una”

Amics de les Arts i Joventut Musicals ha acollit aquest dimarts a la tarda la presentació de la novel.la de l’escriptor sabadellenc Isidre Grau “L’home que perseguia la veritat i en va trobar més d’una”.

L’acte ha estat presentat pel també escriptor Vicenç Villatoro. És la setzena novel.la d’Isidre Grau que situa la trama a Cerdanyola i l’Empordà.

La trama del llibre gira al voltant de la història d’Andreu Novell, un jubilat vidu que als seus 90 anys vol aclarir la mort de la que es va autoinculpar el seu amic i cap laboral 30 anys abans.

El protagonista busca la veritat en un temps on la falsedat és normal, i tot i que de vegades la veritat és incòmoda i insospitada. Per això el títol de la novel.la té una perllongació: “i va trobar més d’una”.

Debat participatiu de la plataforma ANA sobre el model de ciutat

El pati del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ha acollit aquest dissabte un debat participatiu organitzat per la plataforma ciutadana Àgora Nova Atenes (ANA). Sota la pregunta, “Terrassa, som la tercera ciutat de Catalunya?”, la xerrada ha comptat amb les opinions de quatre veus qualificades. Es tracta de l’economista Núria Beltran, el demògraf Ramon Arribas, la comerciant, Maria Costa i el periodista Vicenç Villatoro. Tots ells han deliberat sobre el model de ciutat actual, valorant els possibles projectes de futur i qüestionant les línies estratègiques a seguir.

El debat ha estat moderat pel periodista de Televisió de Catalunya Manel Sarrau i el públic d’aquest fòrum de caràcter obert i distès també ha pogut intervenir aportant els seus punts de vista. La plataforma ANA, acrònim d’Àgora Nova Atenes, va néixer amb la voluntat de donar veu i fer escoltar l’opinió de la societat civil terrassenca. A través d’un original format de debat-vermut, els assistents han pogut gaudir d’una degustació de vins i formatges elaborats a la comarca. Aquest és el tercer acte públic que organitza l’entitat des de la seva creació, el juny de l’any passat.