Entradas

ERC posa en valor els més d’11 milions d’euros que la Generalitat destina a Terrassa aquest 2023

La portaveu del grup municipal d’ERC, Ona Martínez, ha qualificat d’històrics els pressupostos de la Generalitat perquè superen la barrera dels 40.000 milions d’euros, incrementen la despesa en més de 3.800 milions d’euros i redueixen el dèficit en un 1,4%.

Aquests comptes recullen projectes que invertiran a Terrassa i en aquest 2023 més d’11 milions d’euros. Quan acabin totes les accions al 2026 significaran una inversió directa de més de 33 milions d’euros.

La principal partida per matèria educativa són els 3,2 milions d’euros per a l’Institut Escola Antoni Ubach. I el conseller Gonzàlez-Cambray ja va anunciar en la seva visita a Terrassa aquesta setmana els 2,4 milions d’euros per millores a 9 centres educatius i per retirar el fibrociment. També s’ha compromès a consolidar la gratuïtat d’infantil de 2 anys i per aconseguir-ho s’augmentaran les places. 2 grups més de 20 alumnes cadascun.

Una escola bressol ja existent oferirà oferirà aquestes places al setembre i les dues noves aules s’ubicaran en una escola d’infantil i primària que té espais disponibles. No s’ha pogut concretar quins són aquests dos centres però sí que mantindran la seva independència d’equips i instal·lacions.

Durant aquest exercici també es preveuen partides per millorar els Ferrocarrils, la N-150 i la C-58 però ni un euro per a Ronda Nord. Martínez puntualitza que la competència és de l’executiu central.

En el període 2023-2026 i en salut, destaquen 3,5 milions d’euros per renovar la tecnologia, comprar nous aparells i ampliar l’Hospital de Terrassa i 750.000 euros pel CAP Oest. També es preveu la reforma i ampliació del Parc de Bombers està pressupostada en 6,3 milions d’euros. I la construcció de 250 pisos, 8,9 milions d’euros més.

Aquestes són les partides directes però Terrassa també se’n beneficiarà d’altres estructurals com els 1.284 milions d’euros addicionals per millorar l’atenció primària i reduir les llistes d’espera o la consolidació de 4.000 llocs de treball de sanitaris que es van crear durant la pandèmia, per exemple.

​Els pressupostos es debatran i votaran en el 14 de febrer i s’espera que s’aprovin definitivament el 10 de març.

Sirvent: «La CUP recolzarà un president d’esquerres que defensi l’amnistia i l’autodeterminació»

L’exdiputada de la CUP i exregidora de l’Ajuntament de Terrassa, Maria Sirvent, ha valorat molt positivament l’increment en la representació parlamentària del seu partit, que ha passat de 4 a 9 escons. També ha dit que la formació anticapitalista apostarà per la investidura «d’un president d’esquerres, que defensi el dret a l’autodeterminació i l’amnistia de totes les persones represaliades».

Maria Sirvent, que es presentava com a número 7 de la llista de la CUP-Guanyem en la demarcació de Barcelona, no ha entrat finalment com a diputada per a aquesta legislatura. La cupaire ha lamentat l’entrada de l’extrema dreta al Parlament i ha atribuït la baixa participació a la decisió de mantenir les eleccions en un context d’emergència sanitària, així com també «al desencant de l’electorat amb el Govern després de tres anys de bloqueig».

 

Els visitants puntuen amb un 8,42 sobre 10, la XVII edició de la Fira Modernista

Els visitants a l’edició número 17 de la Fira Modernista puntuen amb un 8,42, en una escala sobre 10, la seva experiència pels carrers de Terrassa. Una valoració similar de notable alt que ja es va registrar l’any passat, amb un 8,40. De fet aquest any la Fira ha comptat amb un 4 per cent més de persones que l’han visitat per primera vegada. Així ho revela una enquesta feta per l’Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa, en base a 561 enquestes que es van fer aleatòriament a les persones que participaven de la festa.

De l’enquesta també se’n desprèn que, seguint la tendència de l’alt nivell de satisfacció d’anteriors edicions, el nombre de visitants de fora de Terrassa s’incrementa fins al 26,5 per cent, un 2,4 per cent més respecte de l’any passat. Per a l’Ajuntament, aquestes xifres indiquen l’interès que desperta la Fira any rere any no només entre els terrassencs sinó també entre les persones que ens visiten. Un esdeveniment que es consolida com un dels elements més rellevants de projecció de la ciutat arreu del país.

Pel que fa a la valoració de diferents activitats es mantenen sense quasi canvis. Les paradetes de la Fira treuen una nota mitjana d’un 8,4, mentre que els diferents espais de la Fira es valoren amb un 8,3 i el programa d’activitats amb un 8,2. Les persones consultades destaquen especialment aspectes com l’ambientació, amb un 49,7 per cent; la programació, amb un 13,8 per cent; el patrimoni, amb un 11,9; i el Mercat Modernista, amb un 11,3 per cent.

El que menys agrada als visitants a la Fira és la incipient massificació, mentre que un 39,6 per cent no troba aspectes negatius a la trobada amb el passat. De l’enquesta també es destaca el 20 per cent de nous visitants d’aquest any en front el 80 per cent que repetien d’altres edicions i que gairebé tots, un 95,5 per cent, pensen tornar a Terrassa en el futur. Un sondeig del qual també es desprèn que la despesa mitjana per participant ha estat de 36,4 euros, majoritàriament en restauració i parades, una xifra lleugerament inferior als 40 euros que cada persona es va gastar l’any passat a la Fira Modernista.

ERC-Mes creu que el paper de Terrassa en el referèndum farà trontollar el pacte de govern local

Una legislatura perduda. Aquesta és la valoració d’ERC-Mes, arribat l’equador del mandat. El grup municipal creu que el govern ha perdut dos anys sense assentar cap fonament, sense capacitat de generar majories ni de construir projectes de futur i sense solucionar els problemes de la ciutat. A més, consideren que l’aigua ha monopolitzat excessivament la vida política municipal i que ho continuarà fent el que resta de mandat, juntament amb la gestió dels autobusos. Davant d’això, els republicans no veuen possibilitats de millora en el que resta de legislatura.

A més, a tot això cal afegir, segons ERC-Mes, unes discrepàncies internes en el govern que podrien arribar al seu punt àlgid amb la convocatòria del referèndum i la decisió que es prengui sobre l’obertura dels col·legis a Terrassa, un fet que podria provocar la ruptura del pacte entre els socialistes i el PDeCAT.

Albert ha fet aquestes valoracions en la presentació del balanç de la feina feta pel seu grup municipal amb la voluntat de passar comptes amb la ciutadania. La formació defensa que la seva tasca a l’oposició ha estat contundent i responsable. D’una banda, fiscalitzant l’acció de govern però també aportant projectes nous i permetent a la ciutat avançar en els temes importants. En aquest sentit destaquen les 38 iniciatives presentades al ple, 34 de les quals han estat aprovades. Les fonamentals: les que tenen a veure amb la mobilitat, el desplegament del llibre blanc de la cultura i les polítiques d’inclusió i d’igualtat, fugint de l’assistencialisme.