Entradas

Alternatives viàries i ferroviàries que superen la B40, segons En Comú Podem

En Comú Podem presenta propostes per millorar la mobilitat als dos vallesos per carretera i per tren superant la B40. La bateria de mesures es vota la propera setmana al Parlament de Catalunya.

Les alternatives viàries a una infraestructura que qualifiquen de caduca i obsoleta són: connectar la C-58 amb la carretera de Castellar (B-124), millorar la connexió entre Terrassa i Sabadell intervenint a la N-150, soterrar la ronda sud de Granollers, millorar la xarxa d’autobusos interurbans amb línies exprès entre poblacions i entre polígons o un pla estratègic de la bicicleta dotat amb 10 milions d’euros que ha desplegar una xarxa clicable interurbana, entre altres coses.

La inversió clau és la línia orbital ferroviària, i també el desdoblament de la R3 i diverses connexions entre les línies de rodalies (la R8 i la R4 i la R3 amb la R8).

Per a la nostra ciutat, segons la candidata de Terrassa En Comú Podem, Agnès Petit, la millora urgent de la N-150 és bàsica i també la construcció de dues noves estacions dels ferrocarrils: una a Terrassa-La Rambleta i l’altra a Rubí-La Llana.

Els comuns han criticat que el PSC bloquegi els pressupostos per la B40 i assenyalen la discrepància entre el govern local per aquest tema.

Les mesures de la formació van en consonància al Pla Específic de Mobilitat del Vallès, aposten pel transport públic, la protecció dels espais naturals i la reducció de la contaminació en un context d’emergència climàtica, diuen.

Agnès Petit I Marc Parés

Agnès Petit I Marc Parés 3

 

Vallesos presenta «Vint-i-un contes», el recull dels relats publicats en deu anys de revista

La revista Vallesos ha presentat aquest dimarts a Terrassa el llibre «Vint-i-un contes». Es tracta d’un recull dels 21 relats de 21 autors vallesans que la capçalera bianual ha anat publicant al llarg de deu anys de vida. La presentació s’ha fet en un acte celebrat a la Biblioteca Central i que ha aplegat els tres autors egarencs del llibre: la periodista Laura Pinyol, l’escriptor Antoni López Massó i l’autor de literatura juvenil Josep Górriz, sabadellenc però lligat a Terrassa per la seva feina com a professor de l’Institut Blanxart. Segons els responsables de Vallesos, el recull aplega una varietat d’estils i visions tan diversa com el paisatge de la comarca, a més de mostrar el pas del temps al llarg d’aquesta dècada.

A banda de l’evolució tecnològica i política dels últims anys, un altre símptoma del pas del temps que es pot percebre llegint els contes és el canvi en l’ortografia: la simplificació dels accents diacrítics que va dur a terme l’Institut d’Estudis Catalans el 2016 fa que per exemple el conte d’Isabel Clara-Simó tingui una falta al títol, però els editors han volgut conservar-ne l’ortografia original. De fet, tot el volum està dedicat a l’autora d’Alcoi, vallesana d’adopció que va viure els darrers anys a l’Ametlla del Vallès i única escriptora desapareguda entre les plomes participants.

«Vint-i-un contes» està publicat pel segell editorial de Vallesos, «Gent i terra». El llibre inclou un conte encara inèdit, escrit per Joan Lluís Bozzo i que apareixerà al pròxim número de la revista.

Els Comuns demanen una revisió que faci més sostenbile el Pla de Mobilitat pel Vallès

Els Comuns demanen l’actualització del Pla Específic de Mobilitat del Vallès, el PEMV, incorporant compromisos reals per reduir l’emissió de gasos, prioritzar les infraestructures públiques de transport i una millor política tarifària. També volen la creació d’un Organisme de Mobilitat del Vallès.  Els comuns consideren que el fet que la tramitació del Pla hagi coincidit amb la crisi sanitària i per extensió econòmica, comporta una revisió del projecte. Estudis recents diuen que hi ha una prevalença major de la COVID-19 en territoris on hi ha més contaminació, com el Vallès.

Per això demanen una actualització del projecte que aposti clarament per una mobilitat sostenible i saludable i una millor relació cost-benefici. Pels Comuns, la reducció de gasos d’efecte hivernacle que preveu el Pla són “clarament insuficients” i cal introduir millores en la línia dels compromisos assumits en la pròpia documentació aprovada per la Generalitat. Segons la formació, les actuacions previstes en el PEMV, segueixen afavorint el transport privat per davant un sistema públic de transport sostenible.

Pel Portaveu Comarcal, Carles Rodríguez, “el PEMV hauria de tenir com a objectiu assolir entre el 60-70% de la inversió en modes sostenibles”. Pels Comuns el Pla tampoc aborda el sistema tarifari i deixa la T-Mobilitat per al nou escenari. L’actual sistema per corones provoca greuges entre territoris i caldria avançar en una política que fidelitzi als usuaris del transport. Pel què fa a la B-40 o Quart Cinturó, els Comuns desestimen aquest projecte obsolet pel gran impacte ambiental que consolida el transport privat i és contradictori amb la política climàtica actual.

Proposen acabar el tram fins al Baix Llobregat i desistir d’arribar fins a Granollers. En l’àmbit ferroviari demanen un intercanviador al sud de Barberà del Vallès que connecti la R4 i R8 que facilita, amb poca inversió, la connexió entre els dos Vallesos i la priorització del tramvia amb la Universitat i Montcada, actualment en estudi informatiu. Finalment els Comuns volen una nova governança del transport públic amb la creació de l’Organisme de Mobilitat del Vallès, un veritable òrgan planificador de la Regió Metropolitana que garanteixi la implementació del PEMV.

ERC proposa millorar la connectivitat sostenible entre el Vallès Occidental i l’Oriental

Les Federacions Comarcals d’Esquerra Republicana del Vallès Oriental i Occidental presenten diverses al•legacions al Pla Específic de Mobilitat del Vallès amb millores a la connectivitat amb transport públic entre les dues comarques. El document presentat pels republicans al Departament de Territori de la Generalitat, prioritza el desenvolupament sostenible basat en la millora de les connexions ferroviàries i el reciclatge de les carreteres ja existents, descartant nous traçats que “trinxen” el territori, segons ha dit el Diputat Comarcal, Marc Sanglas.

Concretament, ERC prioritza la línia orbital ferroviària entre Sabadell i Granollers, sense transbordaments, dins de l’eix transversal de Vilanova i la Geltrú fins a Mataró i que pot unir Terrassa, Sabadell i Granollers. En un traçat més interior, es proposa un nou tren tramvia entre Terrassa, Sabadell i Granollers que circularia per Polinyà, Palau-Solità i Plegamans i Lliçà de Vall, i permetria donar servei a centres de gran afluència com l’Hospital de Terrassa, la Mancomunitat i Mercavallès, així com l’Institut de Seguretat Pública. L’acció més assequible a nivell ferroviari és completar l’intercanviador entre les línies de rodalia R3 i R8 a la Granja Soldevila de Santa Perpètua de Mogoda.

La proposta també fa referència a la Vinyeta catalana com a model de gestió i de manteniment de les infraestructures i del transport públic, i l’eliminació dels peatges a la comarca. També es demana l’elaboració de plans específics de mobilitat en els grans centres de trànsit: Terrassa-Sabadell, Granollers, Sant Cugat-Cerdanyola-Ripollet. Amb aquestes esmenes ERC proposa l’equilibri entre el desenvolupament econòmic i el valor ecològic de les comarques. La voluntat és potenciar les connexions de transport col•lectiu per millorar la mobilitat entre les dues comarques i presentar solucions per modernitzar les carreteres prescindint d’obrir nous traçats com la B-40 o quart cinturó. El document al•legatori presentat per ERC està en la sintonia de les propostes presentades per entitats com Fem Vallès, Via Vallès o la plataforma contra el Quart Cinturó.

La revista Vallesos reivindica el paper clau de Terrassa en el teatre amateur de Catalunya

El Vallès és el motor del teatre amateur a Catalunya i Terrassa la locomotora. Aquesta és la conclusió del nou número de la revista Vallesos, titulada ‘Al Vallès s’alça el teló’. Es tracta d’una edició dedicada al teatre no professional de la comarca que s’ha presentat a la Biblioteca Central aquest dijous al vespre. El dramaturg terrassenc Eloi Falguera ha estat l’encarregat de coordinar un número que dedica més de 80 pàgines a un tema que mai s’havia tractat amb tanta profunditat.

En l’acte també hi ha intervingut l’historiador terrassenc Josep Puy, autor d’un article sobre Crisel Losada, una refugiada basca que va passar la Guerra Civil a Terrassa i que és només un exemple dels milers de persones que van haver de fugir a Catalunya des d’Euskadi.

Dos grups de teatre amateur de la ciutat, Qollunaka i Amics de les Arts, han amenitzat d’una presentació que ha aplegat una seixantena de persones i ha estat encapçalada per l’alcalde Jordi Ballart.

‘Al Vallès s’alça al teló’ és el número 18 d’aquesta revista iniciada l’any 2011. Vallesos publica dos números l’any: un per hivern i primavera, l’altre per estiu i tardor.

‘Vallesos’ recorre l’espai natural i recupera la Via Verda de la comarca

La revista semestral Vallesos, aposta en la seva darrera edició per la preservació dels espais naturals en una comarca amb més espais protegits, i recupera la difusió de l’anomenada Via Verda, entre el massís de Sant Llorenç i Collserola. L’entrevista central del número 17 de Vallesos està dedicada a l’actor rubinenc, Enric Majó. L’acte ha comptat amb l’escriptora Marta Pessarrodona, la regidora de Cultura Rosa Boladeras, l’urbanista Xavier Matilla o l’activista Esther Querol de l’ADENC, destacats defensors del patrimoni natural, industrial i cultural, que ha centrat el debat.

En la xerrada s’ha destacat la necessitat d’implicar a tots els agents en la conservació de tot tipus de patrimoni. També s’ha tractat el canvi de paradigme urbanístic que es detecta a la comarca que defuig de l’especulació que fins ara ha campat per les ciutats vallesanes. I en aquest context a l’acte hi ha participat la Plataforma en Defensa del Vapor Ros, que ha cedit el local, un dels únics espais industrials que queda per reconvertir a la comarca i que un Pla Parcial pretén renovar amb noves promocions d’habitatges.

Quatre municipis reclamen acabar el quart cinturó

Els alcaldes de Terrassa, Olesa de Montserrat, Viladecavalls i Abrera reclamen a Madrid la màxima celeritat i el compromís del Govern de l’Estat per acabar el quart cinturó, una infraestructura que consideren cabdal per l’economia de la comarca. En la reunió impulsada conjuntament pels municipis afectats i els principals agents socieconòmics del Vallès, els representants de l’Estat han presentat l’evolució dels treballs, un projecte que es va iniciar ara fa deu anys i que ha patit endarreriments, retallades i continues modificacions.

El Director General de Carreteres del Ministeri de Foment, Jorge Urrecho, NO ha pogut confirmar l’anunciada visita d’obres del ministre del seu departament, Íñigo de la Serna. Pels ajuntaments vallesans cal la màxima coordinació i planificació entre administracions per poder concretar el disseny i el termini d’execució dels enllaços, tant a la zona sud com al nord del túnel, així com en la resta de connexions.

L’alcalde de Terrassa no veu en aquest nou endarreriment dels treballs cap raó econòmica, sinó més aviat tècnica i de procediment. Alfredo Vega reclama a l’Estat, un compromís ferm per acabar aquesta obra cabdal per la mobilitat i la competitivitat econòmica i empresarial. En la reunió d’aquest matí s’ha evidenciat que encara queden molts temes per emprendre i abordar, la qual cosa impedeix confirmar una data de finalització del projecte.

La reunió de Madrid es va impulsar el passat mes de març davant la necessitat de fer un front comú entre municipis i els agents socieconòmics afectats per les obres de l’autovia orbital B-40. Els quatre municipis afectats també van decidir la creació d’una comissió de seguiment que avaluï, planifiqui i impulsi els treballs fins a la finalització de la via que en el futur, de moment llunyà, ha d’unir les comarques del Maresme amb el Baix Llobregat passant pel Vallès Oriental i Occidental.

Tallers formatius i lúdics incentiven els joves a continuar estudiant en el Campus Ítaca a la UAB

Prop de 400 joves dels dos Vallesos participen aquests dies en una nova edició del Campus Ítaca. Es tracta d’un projecte socioeducatiu organitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la col·laboració d’ajuntaments i consells comarcals i el suport econòmic del Banc Santander. S’adreça a estudiants d’Educació Secundària Obligatòria. Una cinquantena són de Terrassa.

El perfil dels usuaris és semblant: una situació econòmica familiar complicada que pot conduir a deixar els estudis per entrar en el mercat laboral. Per això, l’objectiu d’aquesta iniciativa és promoure la continuïtat de la formació amb diversos tallers formatius, però també amb una part lúdica, que despertin la seva curiositat i els motivin a seguir un itinerari després de l’etapa obligatòria.

Les possibilitats plantejades són moltes. En el laboratori fan experiments per calcular la distància de frenada d’un cotxe o la simulació d’un airbag. En un altre dels tallers, els estudiants simulen un judici en dos casos d’accident. Adopten els rols de tots els agents implicats i preparen els seus arguments. Al Campus Ítaca també hi ha espai per a l’arqueologia i l’estudi dels materials recollits en una excavació per esbrinar-ne l’època i la seva utilitat. Més enllà de les pròpies matèries, també es pretén oferir un espai de convivència entre alumnes procedents d’entorns socials diferents i potenciar l’ús del català com a llengua vehicular.

Des del 2004, més de 5.000 nois i noies han participat en el programa.