Entradas

Rebaixar el ritme de vida per fer les ciutats més saludables

Torna a Terrassa el debat sobre els usos del temps, ara centrat en fer unes ciutats més saludables i sostenibles. L’anunciada reducció de la jornada laboral es considera un detonant perquè socialment es replantegin els usos del temps en el seu conjunt. Una aposta recollida en un document per rebaixar el ritme de vida que redundaria en una millora de la salut en ciutats més sostenibles.

La xerrada «Polítiques del Temps i Ciutats Sostenibles i Saludables», celebrada a la cúpula del Teatre Principal, és una extensió de la Setmana de trobades sobre l’ús del temps celebrada a Barcelona, Time Use Week 2023.

Representants de la Generalitat i de l’Ajuntament que han participat en el debat han coincidit en què la falta de temps és un problema social d’organització col·lectiva que afecta la sostenibilitat i la qualitat de vida. Per això, diuen que les accions per garantir el Dret del Temps s’han de traduir en polítiques institucionals prioritàries.

JxT presenta una proposta per defensar el català i millorar-ne l’ús

Junts per Terrassa presenta a la Junta de Portaveus una proposta de resolució davant l’emergència lingüística que viu el país amb nombrosos atacs als drets lingüístics dels catalans. Per això reclamen actualitzar el Reglament municipal del 2004 sobre l’ús de la llengua i que una comissió en faci un seguiment amb el Consorci Lingüístic, la Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural i qualsevol entitat de defensa de la llengua.

També proposa bonificacions per al foment de l’ús de la llengua, millorar la dotació pressupostària del Consorci Lingüístic i incorporar clàusules lingüístiques en els plecs de contractacions i subvencions municipals. Els nacionalistes consideren que s’haurien d’aplicar les competències municipals en l’àmbit de regulació de la publicitat al carrer, reclamar un reconeixement a l’Estat sobre la llengua i que el Govern espanyol compleixi la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries.

Per a Junts, amb la llengua i la cultura és com es determina un poble, «el moll de l’os de la cultura que ens defineix com a país. Una eina per acollir i integrar als nouvinguts que parlen més de 300 llengües diferents. Reforçar un consens que ens vam donar el 1998 amb l’aprovació de la Llei de Política Lingüística encara vigent. Una forma de donar resposta als atacs que provenen de diferents àmbits, també l’audiovisual, un espai on el català és residual davant l’oferta en castellà i en anglès que hi ha».

Terrassa té uns índexs de coneixement i ús del català semblants als de la comarca, amb un 95,4% de la població que entén el català, un 81% que el sap parlar, un 85,2% que el sap llegir i un 64,4% que el sap escriure. Davant d’aquest retrocés, JxT considera urgent i necessari fomentar l’ús de la llengua catalana, així com també de l’aranès i de la llengua de signes catalana. Una situació que pot millorar, afirmen, amb l’impuls d’aquesta proposta de resolució que ara presenten a la Junta de Portaveus.