Entradas

Les actuacions tàctiques d’urbanisme arriben també al carrer Faraday

El carrer Faraday segueix el mateix model urbanístic que Galileu i Arquimedes. L’espai destinat als vianants s’ha eixamplat més enllà de les voreres amb un tram de pintura verda que ocupa part de la calçada eliminant, d’aquesta manera, la filera de places d’aparcament. És una nova ‘actuació tàctica d’adequació d’itineraris a peu’ per la ciutat.

Són actuacions que, com als carrers veïns, tenen l’objectiu de pacificar el trànsit i facilitar el pas dels vianants. En aquest cas es pot veure, sobretot, a les immediacions de la parròquia de la Sagrada Família, que ha quedat envoltada, també, de pintura verda.

Aquesta actuació també ha arribat fins al nord del carrer Faraday, a la plaça de Sant Oleguer i s’han crat noves zones lliures de cotxes, com una petita illa de vianants, a la cruïlla amb Antoninus Pius.

Aprovació inicial del projecte d’urbanització del Vapor Cortès

La transformació de l’àmbit del Vapor Cortès fa un pas més amb l’aprovació inicial del projecte d’urbanització. Aquest gran espai fabril de 70.209 m², està situat al nord del barri de Ca n’Aurell.

Ara es desenvolupa el primer dels dos polígons d’actuació previstos, que afecta una superfície de 62.022 m². Estan repartits entre els carrers de Pi i Margall, Bruc, Frederic Soler, Pare Llaurador i Josep Trueta. El segon abasta uns 9.000 m² distribuïts entre els carrers de Frederic Soler, amb el carrer Vázquez de Mella i la plaça de Miquel Utgés.

El projecte contempla fer els enderrocs d’aquelles construccions i instal·lacions incompatibles amb el planejament urbanístic i els moviments de terres. També la creació de noves zones verdes i places públiques accessibles i inclusives, amb la instal·lació de mobiliari urbà i jardineria. A més de la pavimentació de carrers i voreres i la incorporació d’arbrat i senyalització. També es preveu l’adequació dels serveis existents i la recollida lateral de residus. La urbanitzacio inclou, a més, la creació de noves xarxes com l’enllumenat públic, l’abastament d’aigua, el clavegueram amb xarxa separativa, l’electricitat, gas, reg, o fibra òptica municipal.

El pressupost previst és de 12.006.712 euros. Les obres, que són d’iniciativa privada i que tenen un termini de trenta mesos, es podran iniciar un cop s’aprovi definitivament el projecte d’urbanització. 

La transformació urbanística de tot aquest àmbit comportarà la creació del nou eix cívic al carrer de Frederic Soler, en un tram que actualment no està obert. Serà un vial amb prioritat per als vianants, que servirà per estructurar els diferents espais lliures. També contempla la construcció de més d’un centenar d’habitatges de protecció pública del més de mig miler d’habitatges nous i de dos equipaments. En total, es calcula que un 70% del sostre del sector es destini a habitatge i un 29,7% a activitats. 

Antecedents 

El juliol de 2020, la Junta de Govern va aprovar inicialment la modificació puntual del Pla de Millora Urbana de l’àmbit del Vapor Cortès, d’iniciativa privada. Amb l’objectiu, doncs,  de dotar al barri de Ca n’Aurell d’un espai de relació, lleure i activitat que contribueixi a millorar la cohesió social. La transformació d’aquest gran espai fabril comportarà, així, la construcció de nous edificis amb usos terciaris, comercials i habitatges, equipaments comunitaris i la creació d’un nou eix cívic al carrer d’en Frederic Soler. 

Actualment, es conserven 19 naus, algunes d’elles en un deficient estat de conservació, i vuit patis situats entre aquestes edificacions. La proposta de planejament preveu la conservació i, si s’escau, substitució de les naus antigues per noves construccions que mantinguin la volumetria, les façanes i la composició dels espais, que preservin la identitat del conjunt industrial i el caràcter d’aquest teixit urbà, que és característic de la història tèxtil de Terrassa.

TeCP vol rebaixar la sobredimensionada estructura de govern municipal

Terrassa en Comú Podem denuncia l’estructura d’un sobredimensionat Ajuntament que amb 8 àrees de govern vol donar resposta a les necessitats dels partits que governen, amb l’augment de la despesa que això representa. Com a exemple els comuns posen l’Ajuntament de Barcelona, que amb districtes amb més població que Terrassa, s’ordena al voltant de cinc àrees d’actuació.

Tot i això Terrassa en Comú proposa descentralitzar l’administració local perquè els districtes gestionin l’urbanisme i l’espai públic, així com facilitar la participació i la proximitat amb el ciutadà. Terrassa en Comú també vol millorar la conciliació laboral dels treballadors de l’Ajuntament, destinar més recursos als pressupostos participatius i consolidar l’administració digital.

Les primeres actuacions urbanístiques dels fons europeus acabaran abans d’un mes

Dels setze milions d’euros que l’Ajuntament té atorgats pels fons Next Generation la meitat es destinen a actuacions en matèria de mobilitat. La majoria són per la transformació d’una desena de carrers de les àrees de vianants. La ciutat porta uns mesos farcida d’obres i, quan acabin aquestes, en vindran més.

El projecte més vistós és la transformació de la Font Vella i el vial Nord del Passeig, que seran de plataforma única i amb espai d’estada per als vianants. L’actuació acabarà a principis de maig, i després es completarà el projecte amb el tram pendent, entre el carrer Garcia Humet i l’aparcament. Tot plegat finalitzarà al juliol

El carrer Col·legi serà de plataforma única i més espai pel vianant en unes les obres acabaran al juliol. La intervenció als carrers del Forn i del Vall es faran quan no hi hagi activitat escolar, entre juliol i agost. I entre agost i desembre, vindrà Sant Francesc. També en període de vacances es faran actuacions tàctiques de pintura en les proximitats de sis entorns escolars.

Els fons europeus també permetran un canvi radical a la plaça Mossèn Cinto Verdaguer, que perdrà espai pel trànsit rodat en benefici del vianant i de més vegetació. De retruc s’urbanitzarà el carrer de la Mina, tot a partir del juny.

Les entrades a les àrees de vianants es senyalitzaran com a portes d’accés advertir els conductors que els cal autorització. Les primeres seran, les properes setmanes, als carrers Font Vella, Sant Pau, Teatre i Creu Gran.

A finals d’abril acabaran les actuacions tàctiques per reduir el trànsit al carrer Galileu i al juny es faran les del carrer Arquimedes. En aquests dos carrers hi ha projectada una obra de reurbanització i control d’accés per càmeres que es farà amb la segona convocatòria dels Next Generation. L’ampliació de voreres al carrer Cervantes, entre Giralt i Serra i Mare de Déu dels Àngels, acabaran en les properes setmanes

Amb els fons europeus també s’intervé en cinquanta cruïlles per millorar-ne l’accessibilitat. Ja n’hi ha una vintena d’enllestides i la resta s’aniran fent al llarg de l’any.

L’Ajuntament busca millorar el pla que regula la Porta Sud

L’Ajuntament busca ampliar les possibilitats d’intervenir l’àrea de la Porta Sud. La Comissió Informativa de Territori i Sostenibilitat pretén portar al Ple un acord per canviar el pla urbanístic que ordena aquest sector. En cas de que prosperi, la proposta s’haurà de presentar a la Generalitat.

L’Àrea Residencial Estratègica (ARE) de la Porta Sud té una superfície de 17 hectàrees. Està ubicada entre els barris de La Cogullada i Segle XX, al voltant del Palau de Justícia. Inclou el Parc de la Cogullada i l’enllaç de l’autopista C-16 i la carretera nacional 150.

Les ARE defineixen terrenys urbanitzats i ben connectats per desenvolupar habitatges, la meitat dels quals, com a mínim, han de ser de protecció. La mesura de l’Ajuntament vol facilitar millores en la connectivitat i avançar cap a la renaturalització de la riera del Palau, tot mantenint l’ús residencial.

Caballero: «Amb el perllongament de Vallparadís tindrem el parc urbà més gran de Catalunya»

Pas endavant cap a la creació d’un nou barri a la zona sud de Terrassa. El ple ordinari del mes de març ha aprovat la Modificació Puntual del POUM en l’àmbit de l’anomenat Sector Palau Nord, que ha de definir el desenvolupament urbanístic d’aquesta part de la carretera de Rubí, entre el barri de Can Jofresa i la riera del Palau. On ara hi ha l’aparcament de camions, horts i barraques hi haurà una zona residencial, amb un màxim de 2.300 habitatges, la meitat de protecció oficial. A més, el projecte preveu un perllorgament del Parc de Vallparadís, que arribaria als barris de Can Parellada i Les Fonts, convertint-se així en el parc urbà més gran de Catalunya.

L’aprovació ha estat possible amb els vots a favor de l’equip de govern i l’abstenció de Ciutadans i Junts. El PSC, per la seva part, s’ha mostrat contrari al nou plantejament i ha demanat la retirada de la proposta. En el Ple també s’ha aprovat, entre d’altres, el Pla Director Terrassa Ciutat Digital i el Pla de la Innovació. D’altra banda, tots els partits han donat llum verda al Pla Estratègic de Canal Terrassa, que ha de servir per marcar els reptes i les directrius del mitjà de comunicació durant els propers 4 anys.

Terrassa és la primera ciutat catalana que organitza un seminari sobre prevenció de la inseguretat

Terrassa s’ha convertit aquest dijous en la primera ciutat catalana que celebra un seminari sobre prevenció ambiental de la inseguretat. L’acte s’ha dut a terme de 9h del matí a 6h de la tarda a l’Escola Industrial i ha comptat amb fins a sis conferències i tres tallers relacionats amb estratègies per millorar la seguretat urbana.

El Ple de l’Ajuntament va aprovar el passat mes de març adherir-se a l’associació ACPIDA, per a la prevenció de la inseguretat a través del disseny ambiental i urbanístic. Ara, la ciutat adopta aquesta metodologia, aplicable en molts àmbits de la societat.

Carrers més amples i amb més espai per a ciclistes i vianants, edificis amb finestres grans que donin visibilitat tant al carrer com a les zones d’aparcament, o espais urbans oberts i correctament il·luminats són alguns dels exemples per a la prevenció natural de la delinqüència mitjançant el disseny ambiental.

La plaça de la Constitució s’ampliarà i guanyarà 2.000 metres quadrats

La plaça de la Constitució s’ampliarà i guanyarà espai verd i jocs infantils. Es preveu la urbanització de la zona verda de la parcel·la amb una solució de continuïtat amb la plaça i la reurbanització de les voreres dels carrers Tarragona, Roig Ventura i Doctor Ferran que envoltaran un nou edifici. D’aquesta manera l’espai guanyarà uns 2.000 metres quadrats, i arribarà a tenir-ne nus 3.400.

El projecte urbanístic, que impulsa la promotora privada AEDAS Homes, està lligat a la construcció d’habitatges a la zona, ja ha estat aprovat inicialment per l’Ajuntament i no s’espera que es comenci a construir fins el 2023.

El nou edifici d’habitatges comptarà amb una decoració ceràmica a la façana nord. El mural cobrirà dues parets en angle recte a l’entrada de l’edifici, amb una superfície total de 40m2, i estarà inspirada en l’obra de la pintora alemanya del segle XVII Johanna Helena Herolt, la qual dona nom al bloc de pisos en qüestió.

Segle Xx 2

Vistiplau a la transformació de teixit industrial en desús al barri del Segle XX

La Comissió territorial d’urbanisme de l’Arc metropolità de Barcelona ha informat favorablement del Pla de millora urbana que permetrà la reconversió d’antic teixit industrial en desús a Terrassa en una nova zona residencial amb un 30% de pisos amb protecció oficial, i millorar l’espai públic amb la creació d’una nova plaça.

L’àmbit se situa al barri del segle XX i constitueix la part sud d’una illa delimitada pel carrer de Baldrich, el carrer Dr. Torras i Bages i la carretera de Rubí, amb una superfície total d’uns 5.000 m2 i ocupat per antigues naus industrials abandonades. La part nord de l’illa ja està edificada.

El Pla de millora preveu per aquest nou àmbit usos majoritàriament residencials, amb un total de 55 pisos en règim de mercat i 24, el 30%, amb protecció oficial. Els habitatges se situaran amb façana al carrer de Baldrich i a la carretera de Rubí. Les activitats terciàries ocuparan la planta baixa de la part de l’edifici que farà xamfrà entre els carrer Torras i Bages i la carretera de Rubí, i el soterrani es destinarà a aparcament. S’habilitarà una vorera d’amplada suficient per a la plantació d’arbrat i per a la circulació de vianants i es crearà una nova plaça al xamfrà Baldrich/Torras i Bages, davant de l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental i de l’Arxiu Històric de Terrassa.

Reservar el 30% dels habitatges per al règim de protecció oficial preocupa als constructors

El Gremi de la Construcció del Vallès s’ha reunit amb el regidor d’Urbanisme de Terrassa, Carles Caballero; la directora d’Urbanisme sostenibilitat, Cristina Escudé, i la directora de Serveis d’Urbanisme, Marta Gómez.

L’objectiu de la reunió era expressar la preocupació del sector davant la imminent aprovació de la mesura que obligarà als promotors immobiliaris a reservar el 30% dels edificis plurifamiliars per a habitatges de protecció oficial (HPO).

El GCV considera que la situació que es viurà a Terrassa serà similar a la que ja ha passat a Barcelona. El primers anys des de l’aprovació de la mesura hi haurà un fort creixement de construcció d’obra nova com a conseqüència de les llicències que es van tramitar abans de l’entrada en vigor, però que no generaran HPO, i després assistirem a un període que pot ser extraordinàriament llarg sense construcció de nous habitatges plurifamiliars, com ja esta passant a Barcelona.

El Gremi és sensible a la necessitat social de construir habitatges protegits que permetin l’accés a l’habitatge a tot tipus d’economies familiars. També és conscient que mesures unilaterals com la que va prendre Barcelona fa tres anys, i que ara vol aplicar l’Ajuntament de Terrassa, no donaran els resultats esperats, perquè no hi haurà promocions en les condicions apuntades pel consistori.

El regidor, segons explica el gremi, ha defensat que ha necessitat dos anys per aprovar la mesura de la cessió del 30% per analitzar la repercussió i minimitzar-ne l’impacte en el sector.

El Gremi també creu que la cessió del 30% per HPO es traduirà en pèrdues directes per al promotor, que farà inviable afrontar noves promocions. Els promotors descarten traslladar la compensació  al preu final de l’habitatge lliure per no encarir més l’oferta. És per això que el més probable sigui, diuen, que els promotors cerquin altres localitats per construir deixant Terrassa sense edificis d’habitatges plurifamiliars nous.

Els constructors diuen que pujarà el preu de l’habitatge lliure un 20%. Per il·lustrar-lo, els promotors indiquen que un habitatge lliure de 80m², al qual se l’hagués de repercutir el cost de la cessió del 30% per HPO, passaria de  250.000€ a 300.000€.

Per evitar-ho, proposen crear un consorci per a la promoció de l’habitatge social en el que intervinguin tres actors: l’Ajuntament, l’Institut Català de Finances i el sector de la construcció. Demanen que l’Ajuntament posi el sòl públic a disposició dels promotors, l’ICF finança l’operació a baix interès i els promotors construeixen els habitatges de protecció oficial. Amb la implementació d’aquesta mesura Terrassa podria cobrir les seves necessitats d’HPO en un període raonable de temps.