Entradas

El Suprem confirma la condemna per l’assassinat masclista del Vapor Gran

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de 24 anys de presó per l’home que va assassinar la seva dona el juliol de 2019 al Vapor Gran. L’assassí li va clavar 102 punyalades. El tribunal ha considerat provat que es va tractar d’un crim masclista, que defineix com a «orgia de punyalades», i ha descartat l’atenuant d’estat passional.

En una sentència difosa per l’alt tribunal, la Sala Penal del Suprem desestima el recurs interposat per Manuel P.S. contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va confirmar la condemna que li havia imposat l’Audiència de Barcelona després del veredicte del jurat.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va confirmar l’octubre del 2022 la condemna a 24 anys de presó per a l’acusat de matar la seva dona clavant-li 102 punyalades per tot el cos amb dos ganivets i unes tisores. També va ratificar la prohibició del condemnat a acostar-se i comunicar-se amb els dos fills que mantenia en comú amb la víctima durant 34 anys i pagar una indemnització de més de 550.000 euros als familiars de l’assassinada.

Ara, el Suprem torna a confirmar la condemna, en una sentència en què es refereix al crim com «una orgia de punyalades» i en què rebutja la sol·licitud del processat perquè se li apliqués l’atenuant d’estat passional perquè prèviament la víctima li havia desitjat que se suïcidés.

La sentència considera provats els fets pels quals es va condemnar el processat i rebutja els arguments que esgrimeix per rebaixar la pena, com que tenia problemes laborals, que havia dormit poc a la nit, que patia depressió i que el dia anterior la dona li va dir que volia que ell se suïcidés. I subratlla que la dona va ser atacada sense que s’ho esperés i sense que es pogués defensar.

On demanar ajuda
Per demanar ajuda en cas de violència masclista hi ha el telèfon 900 900 120, específic d’atenció i informació. Funciona les 24 hores de cada dia de l’any, atén consultes i urgències, és gratuït, no queda registrat al mòbil i és confidencial. En cas d’emergència davant d’una agressió, també es pot trucar al 112. També funciona el WhatsApp 601 001 122, per oferir informació i assessorament a les dones que són víctimes de violència masclista. Si es vol denunciar, es pot anar a la Policia o directament als jutjats especialitzats en violència de gènere, on les dones tenen el dret de ser assistides per un advocat d’ofici.

 

Ahmed Tommouhi, absolt pel Suprem després de 15 anys empresonat, va ser detingut a Terrassa

Després de passar 15 anys a la presó, Ahmed Tommouhi ha estat absolt pel Tribunal Suprem. Durant la tardor del 1991 una sèrie de violacions va sacsejar les províncies de Tarragona, Barcelona i Girona. Cap al novembre, Ahmed, paleta de professió, va ser detingut en una pensió a Terrassa a causa de la seva semblança física amb el sospitós descrit per les víctimes. Durant un dubtós reconeixement policial, diverses víctimes el van assenyalar. Com a resultat, va ser declarat culpable i condemnat.

Després, es van emetre dues altres condemnes igualment defectuoses fins que, quatre anys després, el veritable violador, molt semblant a Tommouhi, va ser detingut. Llavors una anàlisi d’ADN va demostrar la inocencia de l’acusat en un dels casos. Malauradament, la llei no permetia que aquesta prova d’ADN tingués cap impacte en les altres dues sentències. 

Ahmed Tommouhi va ser condemnat el 2008 per un delicte de violació en una sentència que ara ha estat revocada pel Tribunal Suprem. La seva absolució arriba després d’anys de  lluita per demostrar la seva innocència. Durant tot aquest temps, Tommouhi ha mantingut la seva innocència i ha reivindicat la seva veritat.

Tommouhi, que va ser posat en llibertat condicional el 18 de setembre del 2006 després de complir més de les tres quartes parts de la seva condemna.

El Suprem no admet a tràmit cap recurs contra els indults als líders independentistes

El Tribunal Suprem ha rebutjat tots els recursos presentats contra els indults als líders independentistes, entre ells el de l’exconseller terrassenc, Josep Rull.

La justícia entén que cap de les persones que van presentar els recursos està legitimada per exigir accions legals en contra. Només ha acceptat les al·legacions de l’Advocacia de l’Estat.

Els recursos havien estat presentats per l’entitat Convivència Cívica Catalana; líders polítics de de Ciutadans; del PP català, Vox i l’exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo. El passat estiu, el Tribunal Suprem ja va rebutjar suspendre cautelarment els indults, com demanaven Ciutadans i Vox.

La justícia belga rebutja l’euroordre de Llarena i descarta l’extradició a Espanya de Lluís Puig

La justícia belga ha rebutjat l’euroordre d’extradició per lliurar a Espanya el terrassenc Lluís Puig. L’exconseller de Cultura, a Brussel·les des de l’octubre del 2017, està acusat de malversació de fons públics després de ser processat pel Tribunal Suprem. La Cambra del Consell de Bèlgica ha considerat que «l’autoritat espanyola que ha emès l’euroordre», en al·lusió al jutge instructor de la causa del ‘Procés’, Pablo Llarena, «no és competent per fer-ho». Així ho ha confirmat en un comunicat la Fiscalia de Brussel·les, que ha informat que està estudiant «la possibilitat d’interposar un recurs» sobre aquesta decisió.

Puig va ser un dels consellers que, al costat de l’expresident Carles Puigdemont, van marxar d’Espanya, direcció Bèlgica, al conèixer la intenció de la Fiscalia General de l’Estat d’interposar una querella per sedició contra tot el Govern català després d’haver declarat la independència. Com era d’esperar, l’exconseller Puig ha celebrat la sentència de la justícia belga. En declaracions a la premsa ha destacat que si la justícia belga considera que el Suprem no és competent en aquest cas «tampoc ho era per iniciar el judici del Procés» i «sentenciar a 100 anys de presó» els polítics i activistes independentistes. Per aquest motiu, el polític català ha demanat que s’aturi la causa judicial, la qual -ha dit- «mai hauria d’haver començat».

La Fiscalia demana al Suprem que suspengui el 100.2 de tots els presos del Procés

La Fiscalia ha demanat al Tribunal Suprem que suspengui l’aplicació de l’article 100.2 del règim penitenciari als polítics presos condemnats pels fets del «Procés».

En concret, els fiscals del Suprem han demanat que se suspenguin aquests permisos mentre els estudia.

Recordem que la sala presidida pel jutge Manuel Marchenal s’ha declarat competent per resoldre sobre el 100.2 després de revocar el concedit a Carme Forcadell.

Ara la Fiscalia li demana al Suprem que segueixi les mateixes passes amb la resta de presos.

Aquesta petició dels fiscals es produeix el dia després que un jutge de Barcelona ha suspès els tercers graus penitenciaris de Junqueras, Romeva, Forn, Sánchez i Cuixart, sempre a petició de la Fiscalia.

En el cas que el Tribunal Suprem acabi acceptant la petició del Ministeri Públic, aquests cinc presos es quedarien en segon grau. Aquest segon grau no els permet cap possibilitat de sortir a treballar o fer de voluntaris fins que el Suprem  prengui la decició.

Milers de persones fan una seguda davant la policia nacional

Tercer dia de mobilitzacions a Terrassa. Aquest dimecres més de 3.000 persones s’han manifestat pels carrers de la ciutat per arribar davant la comissaria de la Policia Nacional per fer-hi una seguda. Després dels càntics diaris al Raval per la llibertat dels presos independentistes, un nombrós grup convocat pel Comitè de Defensa de la República de Terrassa, ha sortit en direcció al carrer Baldrich. Alguns manifestants, llibre en mà, han reclamat el canvi d’ús de l’edifici de la policia per fer-hi una biblioteca.

Els concentrats han cridat consignes en contra de la policia i en favor dels drets bàsics i de les llibertats. Un a un s’han llegit els noms dels presos pel procés amb les seves condemnes recent imposades pel Tribunal Suprem. També s’han recordat els CDR empresonats el passat 23 de setembre. Els concentrats han demanat la dimissió del Conseller d’Interior, Miquel Buch per les càrregues policials i s’ha animat a la participació en les columnes de la Marxa per la Llibertat d’aquest dijous i en la vaga general convocada per aquest divendres. La concentració s’ha disolt sense cap incident després de cantar Els Segadors.

El Tribunal Suprem rebutja la llibertat provisional dels presos fins a la sentència del judici

El Tribunal Suprem ha rebutjat aquest divendres deixar en llibertat provisional els acusats en el judici del procés, fins a la sentència del judici. Era una mesura sol·licitada per la majoria de les defenses. Aquesta decisió afecta el terrassenc Josep Rull i la resta d’acusats, excepte Oriol Junqueras ni Raül Romeva, que no van demanar aquesta mesura al tribunal.

El tribunal «no veu motius» per aixecar aquesta mesura una vegada acabat el judici, per la «necessitat de salvaguardar les finalitats del procés, que ja està en l’últim tram i amb la deliberació que definirà el seu desenllaç ja iniciada».

Amb aquesta decisió, el tribunal fa cas a la Fiscalia, que aquest dilluns li va demanar que no concedís la llibertat amb l’argument que, en els al·legats finals, els acusats van «rebutjar la restauració de l’ordre jurídic» i van assegurar que «hi tornarien».

El Suprem no posarà impediment pel trasllat dels presos independentistes a Catalunya

El Tribunal Suprem autoritzarà el trasllat dels nou presos independentistes a presons catalanes. Així ho han assegurat fonts del Suprem, tot i que l’alt tribunal encara no ha contestat oficialment a Institucions Penitenciàries.

Aquesta secretaria general del govern espanyol li va demanar aquest dimarts si hi havia cap impediment perquè els polítics en presó preventiva esperin la sentència del judici del procés més a prop de les seves famílies, a Catalunya.

Recordem que entre els 9 presos figura el terrassenc Josep Rull, que podria tornar, per tant, a la presó de Lledoners, al Bages. Tot i així, el Suprem podria decidir tornar a traslladar a Madrid als presos per notificar-los la sentència.

Josep Rull: «Mai es va destinar un euro públic per finançar el referèndum»

Un dels moments més transcendents de la seva vida. Així ha definit Josep Rull el dia en què va signar el decret de convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre. L’exconseller de territori i sostenibilitat ha comparegut avui al Tribunal Suprem en el judici del procés.

En el torn de la fiscalia, el polític terrassenc ha iniciat la seva declaració lamentant no poder disposar de la traducció simultània i, per aquest motiu, s’ha expressat en castellà. Rull ho ha atribuït al fet que el català sigui vist encara com una amenaça o un problema. Preguntat sobre el referèndum, Josep Rull ha reiterat que es van buscar totes les vies de diàleg amb Madrid, que mai es van destinar diners públics per al seu finançament i ha eximit de qualsevol responsabilitat els funcionaris de la Generalitat.

L’exconseller ha negat conèixer qualsevol detall de l’elaboració de les paperetes i les urnes que es van utilitzar l’1 d’octubre però ha manifestat que sempre va estar segur que hi serien. Per contra, ha assegurat que mai s’hauria imaginat el grau de violència emprat aquell dia.

En altres qüestions, el polític terrassenc s’ha referit al full de ruta com una declaració d’intencions i que no s’hi va incloure cap crida a la mobilització. Ha criticat que el govern espanyol utilitzés eines de caràcter excepcional per minimitzar de forma sistemàtica l’autonomia de Catalunya i ha subratllat que, en el seu exercici, sempre ha seguit l’equilibri entre l’imperi de la llei i el principi democràtic.

El terrassenc Josep Rull compareix aquest dimecres en el judici del procés

Després de les compareixences avui de Jordi Turull i Raül Romeva, aquest dimecres serà el torn del terrassenc Josep Rull per declarar al Tribunal Suprem en el judici del procés. Serà en la cinquena sessió de la vista.

A l’ex conseller de territori i sostenibilitat, en presó preventiva des de fa un any, se li imputen els delictes de rebelió i malversació.

Se l’acusa d’haver signat el full de ruta que va servir com a base del programa electoral del PdeCat, d’haver participat en les reunions per preparar l’estratègia independentista i d’haver negat el permís perquè un vaixell amb agents de policia amarrés al Port de Palamós. La Fiscalia sol·licita per a ell 16 anys de presó i l’Advocacia de l’Estat, 11.