Entradas

L’Ajuntament posposa l’aprovació dels pressupostos del 2022

El Tribunal Constitucional ha anul·lat la fórmula utilitzada per calcular  l’anomenat impost de les plusvàlues, que cobren els ajuntaments per la venda d’un habitatge.  La sentència però no té efectes retroactius en els casos que hi hagi un pronunciament judicial en ferm.

El TC considera inconstitucionals i nuls diversos apartats de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, perquè estableix un mètode per calcular l’impost que dona per fet que el valor dels terrenys sempre puja. En concret, el TC ha declarat inconstitucional part de l’article 107, que establia fins ara la base imposable de l’impost, i fixava com s’ha de calcular.

És el tercer cop que el tribunal dicta contra la reforma de la norma feta pel govern d’Aznar el 2004. Ja durant el 2017 va declarar nul l’impost si no hi havia guanys i el 2019 en els casos que la quota a pagar fos més alta que l’increment real que hagués aconseguit el venedor.

Aquesta tercera sentència respon a un recurs del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia

L’Ajuntament suspèn l’aprovació dels pressupostos
Davant d’aquesta sentència l’Ajuntament de Terrassa ha decidit posposar l’aprovació dels pressupostos, prevista en un ple extraordinari la setmana que ve, el 3 de novembre. L’equip de govern ha argumentat que un anul·lar la fórmula del càlcul de la plusvàlua suposa no poder aplicar-la, a l’espera de conèixer els detalls de la sentència o d’algun moviment legislatiu des del govern central. L’impost de plusvàlua suposa uns ingressos d’uns 12 milions anuals a les arques municipals; d’aquí a desembre, un milió i mig. El ple extraordinari per a l’aprovació de les ordenances es manté per al 3 de novembre.

L’advocat de Josep Rull reclama al TC la nul·litat del judici del procés emparant-se en la resolució del TJUE

El lletrat que representa Josep Rull (i també Jordi Sànchez i Jordi Turull), ha presentat un recurs al Tribunal Constitucional demanant la nul•litat del judici del procés, la suspensió de la sentència i la llibertat immediata dels seus defensats per la seva condició de diputats.

L’advocat Jordi Pina s’empara en la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre Oriol Junqueras. Allà van reconèixer la immunitat de l’exvicepresident i especificar la necessitat de demanar un suplicatori a la cambra legislativa corresponent abans de jutjar un càrrec electe.

Des del passat mes de maig, Pina ve reclamant al Tribunal Suprem i al Constitucional la llibertat dels electes amb diversos escrits. L’últim va ser a l’octubre: un recurs d’empara (que no s’ha admès a tràmit). Per això, el passat 20 de desembre Pina va registrar una altra instància (segon recurs al TC) que porta adjunta una còpia de la sentència del TJUE. El lletrat ho ha explicat aquest dimecres al migdia en una compareixença pública.

L’Ajuntament porta al Constitucional els contenciosos per les multes coercitives a les entitats financeres

L’Ajuntament de Terrassa presentarà recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional arran de la inadmissió, per part del Tribunal Suprem, del recurs de cassació presentat el novembre de 2017. Amb aquest recurs de cassació, la voluntat municipal era revertir les sentències contràries del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre els contenciosos presentats per les entitats financeres multades per no obeir el requeriment municipal de donar ús als seus pisos buits.

El Suprem, però, va dictar el passat octubre una providència per la qual no s’admet a tràmit el recurs, i per aquest motiu el govern municipal, després de valorar la situació, ha optat per recórrer al Constitucional. El Govern considera que hi ha arguments per recórrer a la màxima instància del sistema judicial espanyol i que, encara que és difícil que el recurs prosperi, cal
esgotar les vies judicials per intentar aconseguir una sentència favorable que consolidi la via de les multes coercitives, que l’Ajuntament de Terrassa va posar en marxa de manera pionera el 2013. El consistori recorrerà al Constitucional perquè entén que ha estat vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva consagrat a l’article 24 de la Constitució Espanyola.

El 2012, l’Ajuntament de Terrassa va començar a desenvolupar actuacions per a evitar la utilització anòmala dels habitatges, en concret la seva desocupació permanent i injustificada. Les actuacions es varen centrar en l’aplicació de les determinacions contingudes a la Llei del Dret a l’habitatge, Llei 18/2007, mitjançant l’obertura d’un total de 1.176 expedients fins a dia d’avui. Actualment, 822 d’aquests expedients s’han arxivat, principalment perquè els habitatges objecte d’expedient ja no estan buits.

El 2013 l’Ajuntament va començar a imposar multes coercitives, com a mesura de pressió, als grans tenidors de pisos buits que ignoraven els requeriments que el consistori els remetia perquè donessin ús als seus pisos. Les entitats financeres han presentat fins ara 145 contenciosos administratius per no pagar les multes. Els jutjats de primera instància han fallat en el 80% dels casos a favor de l’Ajuntament, i les entitats financeres han recorregut en molts casos al TSJC. Aquest tribunal va començar a fallar sobre aquest tema l’any passat, i sempre en contra de l’Ajuntament.

La sentència del TSJC que va marcar el canvi de criteri judicial respecte les multes coercitives, emesa el novembre de 2017, es basa en què, a partir de la interpretació que fa aquest tribunal de la Llei del Dret a l’Habitatge, els ajuntaments no són competents per tramitar expedients d’utilització ni, consegüentment, per aplicar multes coercitives. Segons la sentència, la llei no és prou clarar i el fet que la Generalitat no hagi dut a terme el desplegament de la llei mitjançant la redacció d’un reglament no ha permès aclarir aquest punt.

En aquest sentit, la tinent d’alcalde de Drets Socials i Serveis a les Persones i regidora d’Habitatge, Eva Candela, reclama una reforma legislativa que clarifiqui la Llei d’Accés a l’Habitatge: «és urgent que la Generalitat impulsi una reforma de la llei i que la desenvolupi amb un reglament, i sobretot, és fonamental que no hi hagi cap dubte o malinterpretació possible sobre les competències municipals per què, ara per ara, tenim una llei que a la pràctica no serveix pel que hauria de servir», ha dit la regidora, qui ha afegit que «En tota una dècada, la Generalitat no només no ha fet avançar la llei, sinó que el 2011 la va fer retrocedir amb una retallada important, i per això els esforços que es puguin fer des dels ajuntaments serveixen de poc».

En paral·lel a les noves accions judicials, el govern municipal està treballant en noves línies d’actuació per reduir el nombre de pisos buits a la ciutat, que és l’objectiu pel qual va començar a imposar multes coercitives fa cinc anys. En aquest sentit, i mentre no hi hagi sentències favorables sobre les multes coercitives, el Govern optarà per obrir expedients sancionadors, respecte als quals la Llei del Dret a l’Habitatge atribueix clarament la competència als ajuntaments. Les dificultats d’aquesta via rauen en el fet que per poder sancionar, l’Ajuntament ha d’acreditar que s’han complert una sèrie de requisits relacionats amb polítiques de foment la majoria dels quals depenen de la Generalitat.

Tanmateix, els actuals expedients per utilització anòmala es continuaran tramitant, encara que sense requeriments ni multes coercitives, amb l’objectiu d’efectuar declaracions d’utilitzacions anòmales d’habitatges (i per tant incompliments de la llei) i amb els corresponents advertiments d’incoació d’expedients sancionadors. En cas que finalment hi hagués sentència favorable, es reprendrien els requeriments d’ocupació i, quan pertoqui, les multes coercitives.

Quatre voluntaris enceten un dejuni solidari amb la vaga de fam dels presos

L’Assemblea Nacional de Catalunya impulsa un dejuni col•lectiu, en cadena i solidari, en suport als presos que fan vaga de fam per denunciar la seva situació processal. Aquest dilluns al vespre, quatre persones han iniciat un dejuni voluntari coincidint amb els deu dies de vaga de fam de Jordi Sánchez i Jordi Turull, i els vuit dies sense menjar de Josep Rull i Quim Forn.

L’objectiu és donar suport als polítics a la presó que denuncien la vulneració dels seus drets individuals i col•lectius perquè el Tribunal Constitucional no dóna resposta als seus recursos d’empara, i els bloqueja l’accés al Tribunal Europeu dels Drets Humans. Els quatre primers voluntaris faran un dejuni de 48 hores com a màxim, amb la supervisió d’un metge. Aquestes persones s’aniran rellevant amb d’altres voluntaris que vulguin acompanyar-los en la protesta. Al voltant de l’acció, l’ANC organitza xerrades i debats per denunciar la situació que viuen els presos.

El Govern municipal lamenta que el TC deixi en suspens la Llei d’Emergència Habitacional

El Govern municipal ha mostrat la seva indignació per la resolució de suspensió per part del Tribunal Constitucional de la nova Llei d’Emergència Habitacional, aprovada pel Parlament de Catalunya al desembre de 2016.

La normativa permetia utilitzar de forma temporal els habitatges buits procedents d’entitats financeres i grans tenidors per tal de potenciar el seu ús social mitjançant una expropiació temporal.

La tinenta d’alcalde de Drets Socials i Serveis a les Persones, Lluïsa Melgares, ha manifestat el seu rebuig a aquesta decisió, ja que “la llei permetia fer un ús temporal d’aquests pisos, que es troben en situació d’abandonament, per donar solució a la falta d’habitatge de lloguer social de famílies de la ciutat, evitant alhora futures ocupacions amb el que això representa”.

En aquest sentit, Melgares qualifica de “despropòsit” una mesura que “permetria a les administracions locals treballar en un model social que protegís les persones en situació d’exclusió residencial com a conseqüència del sobreendeutament provocat per una crisi financera, de la qual moltes famílies encara no n’han sortit».

El Tribunal Constitucional obliga a Roc Fuentes a pagar una multa diària de 6.000 euros

El Tribunal Constitucional obliga a Roc Fuentes a pagar una multa diària de 6.000 euros. La sanció és provisional i tindrà vigència mentre no acati la sentència que li va imposar: dur a terme les accions necessàries per impedir el referèndum previst per l’1 d’octubre.

L’òrgan ho ha fet tenint en compte que l’advocat terrassenc és el president de la Sindicatura Electoral de Barcelona i màxima autoritat judicial al capdavant.

La mesura del Constitucional afecta tots els membres de la Sindicatura Electoral de Catalunya.

El Tribunal Constitucional requereix a Roc Fuentes que impedeixi referèndum de l’1-O

El Tribunal Constitucional ha requerit a Roc Fuentes que impedeixi el referèndum. L’òrgan ho ha fet tenint en compte que l’advocat terrassenc és el president de la Sindicatura Electoral de Barcelona i màxima autoritat judicial al capdavant.

El Tribunal li demana si treballa per impedir la consulta de l’1 d’octubre, donant compliment a un acord d’aquest mateix dimecres.

La mesura del Constitucional afecta tots els membres de la Sindicatura Electoral de Catalunya i els reclama que detallin, en un termini de 48 hores, quines tasques estan fent per donar compliment a la suspensió cautelar del referèndum.

El requeriment s’ha notificat de forma personal a tots els afectats, inclou l’advertència que aturar el referèndum és un deure i que no complir-lo pot comportar responsabilitats penals.