Entradas

A les treballadores autònomes els costa més conciliar el temps

Les treballadores autònomes perceben més complicat gestionar l’organització del temps i la conciliació que no pas els homes, sobretot a causa d’una baixa corresponsabilitat a la llar que també es dona a nivell social i cultural. Entre els autònoms també es manté la bretxa salarial entre gèneres.

Aquesta és una de les conclusions de dos estudis que ha impulsat l’Organització d’Autònoms de Catalunya, AUTCAT, i que aquest dijous s’ha presentat a la CECOT. El primer estudi s’endinsa en com les diferències de gènere marquen les experiències dels autònoms, mentre que el segon informe s’acosta, a través de vuit experiències, a la gestió del temps de treball i la conciliació.

Les treballadores autònomes a Catalunya representen el 36,9 per cent, unes xifres similars a l’Estat espanyol i al continent europeu. Malgrat les dimensions del col·lectiu, els responsables de l’estudi s’han trobat amb que els autònoms són els grans oblidats alhora d’impulsar polítiques laborals.

Al departament per la Igualtat de la CECOT, hi han arribat 40 demandes per elaborar plans d’igualtat i de formació de les plantilles sobre les desigualtats entre gèneres en l’entorn laboral.

La Víbria Intercultural acull l’intercanvi «Jobcast» per fomentar l’ocupació juvenil

Terrassa acull l’intercanvi juvenil «Jobcast» fins a l’11 de novembre. Es tracta d’un esdeveniment que agrupa 25 joves europeus de diferents nacionalitats amb l’objectiu de desenvolupar competències per trobar feina gràcies al joc i la creació de pòdcasts. Aquestes dues eines permeten treballar habilitats digitals, comunicatives i socials valuoses al mercat laboral.

El projecte és finançat pel programa Erasmus+ i forma part dels tallers que La Víbria ofereix en pro de l’ocupació juvenil.

Administratius d’atenció al públic, neteja i peons són les professions més demandades a la comarca

La Diputació de Barcelona ha elaborat un rànquing amb les deu ocupacions més sol·licitades a la província de Barcelona recollides al web d’ofertes Xaloc durant el primer semestre de l’any. Pel que fa al Vallès Occidental, empleats administratius amb tasques d’atenció al públic (8,59%), personal de neteja (7,62%) i peons de les indústries manufactureres (6,81%) encapçalen les professions més demandades.

Les segueixen peons del transport de mercaderies i descarregadors (4,66%), venedors de botigues i magatzems (2,37%), empleats de comptabilitat (2,15%), auxiliars d’infermeria hospitalària (2,07%), cambrers (2,07%), conductors assalariats d’automòbils, taxis i furgonetes (1,85%) i treballadors que tenen cura de les persones a domicili (1,78%).

Segons la Diputació, els Serveis Locals d’Ocupació van assolir 18.760 insercions laborals en el primer semestre de 2023, un 10% més que en el mateix període de l’any passat. En aquests tres mesos, s’han atès 66.845 persones, 11.256 empreses i gestionat més de 10.700 ofertes de feina, amb un taxa d’inserció que se situa en el 22%.

“XaloCompetències” és un recurs d’orientació  que aporta coneixement a les persones sobre les ocupacions i perfils competencials més demandats per les empreses de la província de Barcelona segons el Web d’Ofertes Xaloc de la Diputació de Barcelona.

L’atur baixa per segon mes consecutiu i és el millor març dels últims 15 anys

El mes de març s’ha saldat a Terrassa amb una nova baixada de l’atur, la segona consecutiva. A la ciutat hi ha registrades 12.781 persones sense feina, 86 menys que el febrer. La taxa d’atur és de l’11,77%. En la persepctiva interanual, la baixada de l’atur és prou important. Ara hi ha 319 persones menys a l’atur que fa un any, el que significa un descens del 2,4%. Són unes bones dades tenint en compte que són les millors xifres de l’atur a Terrassa des de fa 15 anys, el 2008, just abans que esclatés la bombolla immobiliària.

La situació es extrapolable a la comarca. El Vallès Occidental té 454 aturats menys que el mes anterior, i en total ja n’hi ha menys de 46.000 (45.549), amb una taxa del 10%. En un any l’atur ha disminuït en un 4,2%, el que significa gairebé 2.000 persones menys a les llistes (1.957).

En el conjunt de Catalunya les dades són molt similars. L’atur ha baixat un 0.9%, el que són gairebé 3.000 persones i també és el millor març dels últims 15 anys.

Un estudiant de l’ESEIAAT crea un sistema per repotenciar els parcs eòlics amb menys aerogeneradors

Carlos Rosa, estudiant del grau d’Enginyeria Elèctrica de l’ESEIAAT, ha creat, en el seu Treball de Fi de Grau, un sistema de gestió eficaç per repotenciar el parc eòlic estatal. El sistema que es proposa en aquest treball, dirigit pel professor Ricard Horta Bernús, pot ajudar a reduir el nombre d’aerogeneradors, renovar-los, augmentar la potència dels parcs eòlics i reduir-ne l’impacte visual i ambiental. Rosa ha creat un software de gestió de parcs eòlics sobre la plataforma MATLAB que ajudaria a repotenciar els parcs eòlics a qualsevol empresa del sector, és a dir, una eina que facilitaria el desmantellament i la substitució dels aerogeneradors actuals, envellits, per altres de major potència, amb més alçada i pales de dimensions superiors.

L’antiguitat dels parcs eòlics estatals, amb una potència total de 20.000 MW, ja ha sobrepassat més de la meitat de la seva vida útil, establerta entre 15 i 20 anys, segons dades de l’Asociación Empresarial Eólica. La mateixa associació indica que la tendència en el sector és estendre el funcionament dels actuals aerogeneradors més enllà dels 20 anys previstos. D’altra banda, la superfície d’espais adequats al territori per a la instal·lació de nous parc eòlics s’està exhaurint i els nous s’instal·len en regions on hi ha espai, però on les condicions de vent no són les més adients.

Per això, tal com explica Ricard Horta, “si es vol arribar a l’objectiu de cobrir un 35% de la demanada d’energia amb energies netes, és molt important començar a repotenciar els parcs eòlics de l’Estat, tal com ja s’està fent a Alemanya i Holanda. És l’única manera de renovar el parc, augmentar la producció i minimitzar l’impacte mediambiental. Per això, calen inversions molt importants per part de les empreses i canvis en el circuit burocràtic de l’administració. Hores d’ara, la legislació actual no té en compte l’obsolescència de les turbines”, assegura Horta. És en aquesta línia en què l’estudiant de l’UPC Carlos Rosa ha elaborat el seu Treball de Fi de Grau.

Seguretat Social

El nombre d’afiliats a la Seguretat Social a Terrassa creix un 1,8% l’últim any

El nombre d’afiliats a la Seguretat Social ha crescut un 1,8% a Terrassa en l’últim any. Segons dades de l’Idescat, el gener del 2022 hi havia 94.098 afiliats i el gener del 2023 aquesta xifra és de 95.824 (50.657 homes i 45.167 dones). Aquest augment va en consonància amb les dades de la comarca. De fet, el Vallès Occidental és de les comarques on hi ha hagut un increment més alt en xifres absolutes (6.968), juntament amb el Barcelonès i el Baix Llobregat.

A Catalunya, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social augmenta un 2,8% al mes de gener respecte a l’any anterior i se situa en 3.413.381 persones. El Baix Penedès (3,9%), el Barcelonès (3,6%) i el Garraf (3,5%) encapçalen les comarques amb un augment interanual més elevat, seguides per l’Alta Ribagorça (2,9%) i el Pallars Sobirà (2,7%). ). A l’altre extrem, han registrat decrements del nombre d’afiliats: Les Garrigues (-1,0%), la Ribera d’Ebre (-0,5%), la Segarra i Aran (-0,3%, en tots dos casos).

Al conjunt de Catalunya, tots els grups d’edat han augmentat el nombre d’afiliats en relació amb un any enrere, excepte els afiliats de 30 a 44 anys (-0,2%). D’altra banda, els afiliats de nacionalitat estrangera augmenten a totes les comarques i Aran, encapçalades per la Cerdanya (16,0%) i el Berguedà (15,5%). En canvi, els augments d’afiliats de nacionalitat espanyola han estat de menor intensitat, amb un màxim del 2,8% del Baix Penedès, i han disminuït a 11 comarques i a Aran.

Galeria celebra amb ‘L’essència de cada moment’ trenta anys de carrera

Després d’anys de silenci torna el grup de pop Galeria amb els seus creadors al capdavant, el multinstrumentista i compositor Miquel Capeta i la cantant Missu Riba. I tornen amb disc nou sota el braç, deu temes recopilats en el CD «L’essència de cada moment». Un treball amb emocions, sentiments, política i crítica social, per arribar a tota mena de públic.

Galeria va triomfar el 1992 amb temes com «L’Or de la República», el seu primer treball. Un èxit que va permetre al grup girar amb deu músics d’alt l’escenari. Trenta anys després la formació torna per commemorar l’aniversari amb «L’essència de cada moment». Ara, el grup prepara una gira de presentació del disc en dos formats, l’un d’acústic i l’altre acompanyats per 6 músics.

L’atur canvia de tendència i disminueix després de tres mesos a l’alça

L’índex de l’atur experimenta un canvi de tendència després de tres mesos a l’alça. Durant l’octubre, a Terrassa la població sense feina ha disminuït, una circumstància que no passava des d’abans de l’estiu. La diferència respecte al mes de setembre és de 73 aturats menys, fet que situa el nombre de persones desocupades en un total de 12.853. La xifra és pràcticament idèntica a la registrada a finals d’agost, amb una taxa d’atur de l’11,27%.

Pel que fa a la variació interanual, Terrassa sembla que es segueixi recuperant dels efectes de la pandèmia en un any en què les comparacions de cada mes han donat balanços positius. Així, respecte a l’octubre del 2021, a la ciutat hi ha 529 aturats menys, fet que suposa una reducció del 4%.

Pel que fa a la comarca, la dinàmica és molt semblant. El Vallès Occidental acumula un total de 46.295 persones sense feina; 323 menys que el mes anterior. El municipi que ha experimentat un descens més fort de l’atur és precisament Terrassa, amb 73; seguit de Sant Cugat, amb 64, i Sabadell, amb 40 desocupats menys. Per contra, l’atur ha augmentat en poblacions com Rubí, que durant l’octubre ha sumat 44 nous demandants de feina.

El 70% d’homes trans i el 80% de dones trans estan a l’atur

Més de 130 persones han participat aquest dimarts al matí a Foment de Terrassa d’una Jornada sobre l’Ocupabilitat i persones trans. Una acció que s’ha pogut seguir per estreaming, per conèixer la realitat d’aquest col·lectiu en l’àmbit laboral, detectar oportunitats i millorar l’ocupació.

Es calcula que en l’actualitat hi ha un 70 per cent d’homes trans a l’atur, mentre que entre les dones aquesta xifra puja entre el 80 i el 90 per cent. Des de Foment ja s’han signat uns 75 contractes laborals, gràcies a la intermediació i col·laboració d’una trentena d’empreses. La realitat del mercat de treball i la inserció laboral de les persones trans ha encetat una jornada de treball que ha seguit en dues taules de debat amb les aportacions de tots els agents implicats.

La Xarxa de municipis LGTBI de Catalunya ha impulsat aquesta jornada que ha comptat amb el lideratge de Terrassa. Foment ha impulsat una quarentena d’accions similars per a la inserció laboral entre les que destaca la publicació de dues guies per a l’acompanyament laboral de les persones trans.

221018 Transinlab 1Gais

Gais 1Gais 2

Manoli Tapias: artista malgrat la fibromiàlgia

La Manoli Tapias és en l’actualitat una reconeguda artista plàstica que hi ha arribat com a conseqüència de patir fibromiàlgia. Una malaltia que es caracteritza pels dolors musculars intensos sobretot a les articulacions i que la pateixen entre un 2 i un 6 per cent de la població.

Ara fa 14 anys la Manoli es va iniciar en el món de l’art un cop li van diagnosticar fibromiàlgia. Des d’aleshores ha fet més de 300 obres, unes 50 de les quals de temàtica de la malaltia. Uns treballs que s’han pogut veure en 57 exposicions arreu del món.

La seva empenta i tenacitat l’han dut a experimentar per un àmpli ventall de temàtiques i estils. Ara, Manoli Tapias ha cedit una obra a l’Associació Catalana d’Afectats de Fibromiàlgia per a la recerca de la malaltia. La pintora terrassenca que ja ha exposat a tots els equipaments de la ciutat, busca ara compilar una nova sèrie de quadres per tornar a exposar a Terrassa.

Manoli 1Manoli 2

Manoli 3Manoli 4