Entradas

Interior aparta un mosso d’antiavalots a qui acusa d’agressió sexual a una dona trans

Un jutjat de Terrassa investiga un agent d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra, membre de la Brimo, per una pressumpte agressió sexual a una dona trans, segons ha avançat TVE-Catalunya. Segons apunta el mitjà, tots dos s’haurien conegut a través d’una app de cites. La dona transexual denuncia que, quan van quedar, l’home hauria abusat d’ella.

La divisió d’Assumptes Interns dels Mossos investiga els fets i els ha traslladat a la justícia perquè considera que hi podria haver delicte. També la conselleria d’Interior ha obert un expedient disciplinari amb suspensió de sou i feina a l’agent a l’espera de la resolució judicial.

El 70% d’homes trans i el 80% de dones trans estan a l’atur

Més de 130 persones han participat aquest dimarts al matí a Foment de Terrassa d’una Jornada sobre l’Ocupabilitat i persones trans. Una acció que s’ha pogut seguir per estreaming, per conèixer la realitat d’aquest col·lectiu en l’àmbit laboral, detectar oportunitats i millorar l’ocupació.

Es calcula que en l’actualitat hi ha un 70 per cent d’homes trans a l’atur, mentre que entre les dones aquesta xifra puja entre el 80 i el 90 per cent. Des de Foment ja s’han signat uns 75 contractes laborals, gràcies a la intermediació i col·laboració d’una trentena d’empreses. La realitat del mercat de treball i la inserció laboral de les persones trans ha encetat una jornada de treball que ha seguit en dues taules de debat amb les aportacions de tots els agents implicats.

La Xarxa de municipis LGTBI de Catalunya ha impulsat aquesta jornada que ha comptat amb el lideratge de Terrassa. Foment ha impulsat una quarentena d’accions similars per a la inserció laboral entre les que destaca la publicació de dues guies per a l’acompanyament laboral de les persones trans.

221018 Transinlab 1Gais

Gais 1Gais 2

El Consell Comarcal es suma a les reivindicacions del col·lectiu LGBTI+

Coincidint amb la celebració del Dia de l’Orgull Lesbià, GAi, Trans*, Bisexual i Intersexual, el Consell Comarcal del Vallès Occidental s’ha sumat al manifest “Per un país de respecte als drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i intersexuals i amb tolerància zero a la discriminació”. Durant aquest dilluns la bandera irisada oneja al balcó de la seu comarcal.

El Consell Comarcal vol mostrar el seu compromís en la defensa dels drets de les persones LGBTI+  i amb la lluita contra les discriminacions per raó d’orientació sexual i d’identitat de gènere. 

Des del Consell Comarcal es treballa dia a dia a favor de la diversitat, per eliminar els prejudicis i aconseguir la igualtat real, a través d’accions directes orientades a professionals i ciutadania, així com accions de sensibilització i canals de denúncia de la discriminació. Durant la pandèmia s’ha accentuat la informació al col·lectiu LGTBI+ i també s’ha seguit amb la sensibilització que es porta a terme als instituts de la comarca. A més, s’han fet diferents accions per combatre el rebuig LGTBI+ al món de l’esport.

Les persones LGTBI+ s’han vist afectades per la situació excepcional provocada per la pandèmia de la COVID-19, el confinament ha fet aflorar situacions de rebuig intrafamiliar, d’increment d’angoixa i de soledat entre d’altres.

El 28 de juny, Dia per l’Orgull de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals i Intersexuals es commemoren els fets del 28 de juny de 1969 arran d’una batuda policial en un popular bar d’ambient anomenat Stonewall Inn, a Greenwich Village, Nova York (EUA). Aquell dia, la comunitat LGBTI+ va sortir al carrer per mostrar el seu rebuig i es va produir una revolta, que va acabar amb detencions i ferits greus. La reacció de suport a les persones agredides va ser immediata: milers de persones es manifestaren solidàriament per denunciar públicament per primera vegada la vulneració de drets i la repressió social que patien les persones LGTBI i van contribuir, així, al naixement del Front d’Alliberament Gai (Gay Liberation Front).  La primera manifestació LBTBI+ a l’Estat Espanyol va ser el 26 de juny de 1977 a Barcelona.

Una bandera trans gegant fa parada a Terrassa i fa visible el suport municipal als drets del col·lectiu

Una bandera trans de 7 metres de llargada per 5 d’amplada ha arribat aquesta tarda a Terrassa procedent de Girona. Es tracta d’un símbol itinerant que està recorrent la geografia de l’Estat per reivindicar els drets del col·lectiu transexual.

L’acte ha estat organitzat per la Federación Estatal de Lesbianas, Gays, Trans y Bisexuales, Chrysallis, la Fundación Triángulo i l’Associació LGTB Terrassa.

A banda de denunciar les múltiples discriminacions que ha rebut i encara està rebent, el col·lectiu trans reivindica l’aprovació de la llei que ha de permetre la lliure determinació de gènere als 14 anys. La llei no s’ha aprovat perquè el PSOE la va boquejar el mes passat.

Com s’ha anat fent a tot arreu per on ha passat la regidora d’LGTBI+, Jennifer Ramírez, ha signat la bandera i hi ha escrit el missatge ‘Terrassa per la lluita de les persones trans’.

Esquerra i Jovent Republicà proposen una moció en suport a la Llei per a la igualtat trans

Jovent Republicà, a través del Grup Municipal d’ERC-MES, presenta una Proposta de Resolució en favor del reconeixement dels drets de les persones trans. Un document que es presenta en el pròxim ple del dia 29, de manera conjunta amb els grups municipals de Tot per Terrassa i Junts per Terrassa.

La proposta demana, principalment, que el govern espanyol doni suport a la Llei per a la igualtat plena de les Persones Trans que presenta una «redacció que defensa l’autodeterminació de les persones i la despatologització, per així fer efectiu el reconeixement dels drets de les persones trans i suprimir els tràmits de tractaments mèdics, hormonals i informes psiquiàtrics pels quals han de passar les persones trans per fer efectiva l’autodeterminació de la seva identitat».

La proposta justifica que la Llei Trans no pretén «vulnerar els drets de ningú sinó tot el contrari, pretén avançar en el reconeixement de la igualtat entre les persones i aprofundir els seus drets fonamentals, com són la integritat física i moral, la intimitat i la protecció de la salut, la dignitat de la persona, i el lliure desenvolupament de la personalitat«. D’altra banda, Esquerra Republicana i Tot per Terrassa presenten un Acord de Junta de Portaveus amb motiu de l’esclat de la violència al Senegal que afecta a milers de ciutadans del país africà.

A Terrassa resideixen gairebé 1.200 veïns i veïnes d’origen senegalès, la tercera diàspora més nombrosa de terrassenques i terrassencs d’altres orígens de països que no són membres de la Unió Europea. Aquest fent, segons la proposta, «els converteix en un factor imprescindible per a la cohesió social de la nostra ciutat des d’un paradigma enriquidor de diversitat i diàleg intercultural i interreligiós. I és que els vincles solidaris amb el Senegal són ferms, com ho és el compromís amb el seu desenvolupament. Esquerra recorda que entre 2016 i 2020 les entitats terrassenques han realitzat 18 projectes de cooperació en aquest país, estrenyent els llaços amb diverses zones del territori».

Reclamen que el canvi de gènere no es consideri una patologia

La Judit Calero és una persona trans que reivindica la despatologització del canvi de sexe. És a dir que el trànsit que fa el cos, cap a un altre gènere, no es consideri una malaltia, tal i com ja contemplen els stàndars internacionals. És el què li va passar a ella, quan va anar al metge per trobar una solució al què sentia.

El col·lectiu LGTBI+ a nivell de tot l’Estat, enceta una campanya perquè l’orientació sexual no requereixi d’un diagnòstic mèdic sinó que només depengui de la decisió de cada afectat, tal i com ja fa dos anys reconeix l’Organització Mundial de la Salut. L’autodeterminació del gènere és el principal dret a tenir en compte perquè ningú passi pel seu calvari: un diagnòstic que la va tornar a tancar a l’armari, del qual totes les persones com ella, costa tant de sortir.

LGTB denuncia una agressió a una trans en la manifestació feminista

El Comitè de Vaga Feminista de Terrassa denuncia les càrregues dels Mossos el passat 8 de març en les manifestacions feministes i el tracte vexatori que segons elles, la policia va dispensar cap a una noia trans. El Comitè també acusa la policia municipal de mirar les agressions sense actuar en la seva defensa i reclamen una formació especifica LGTB per als cossos policials.

El col·lectiu s’ha tornat a reivindicar aquest divendres denunciant les habituals actituts homòfobes en col·lectius socials i diversos serveis públics. Consideren que la violència cap a les persones transgèneres és una forma més de violència masclista i que després de 40 anys de lluita, aquests darrers episodis no les aturarà per aconseguir la plena igualtat d’oportunitats. També consideren una farsa electoralista que fets com aquests passin en una ciutat que es declara institucionalment feminista.