Entradas

Sabateries Casas, un segle calçant tota la família

Joan Casas Serracanta va venir de Canet de Mar a Terrassa i juntament amb Antoni Giralt, un fabricant de sabates, van fundar una empresa que es deia Casas i Giralt, dedicada al calçat esportiu. L’aventura va durar poc i es van haver de repartir l’estoc: 50 parells de sabates. Era l’any 1923. Aquest és l’origen de les sabateries Casas.

D’aquell «fracàs» va sorgir aquesta empresa familiar i terrassenca. Un segle després, tenen 50 botigues repartides per Catalunya, País Basc, València i Madrid i uns 500 treballadors i venen per internet a tot Espanya, Andorra i bona part d’Europa.

Abans de la Guerra Civil disposaven de dos establiments: a la Rambla d’Ègara i al carrer Sant Pere. Després del conflicte, només en va sobreviure una, l’actual buc insígnia de la marca.

La segona generació va obrir la primera botiga a Barcelona l’any 1963, a la Rambla Canaletes, 125. I més tard, a Plaça Universitat i Portal de l’Àngel.

Ara, la tercera generació està al capdavant del negoci però ja s’ha incorporat també la 4a, de la que en forma part la Cristina Casas.

En aquest temps, els hàbits de compra i la competència han canviat molt. Les noves tecnologies s’han obert pas però el calçat encara és un article que cal emprovar i tocar.

Asseguren que és un orgull celebrar 100 anys, superant reptes i servint tota la família: sabates per a nen i nena, dona i home, de temporada i amb una bona relació qualitat-preu.

Sabateries Casas Fa 100 Anys 7 Sabateries Casas Fa 100 Anys 6

Historia De Les Sabateries Casas 2

Sabateries Casas Fa 100 Anys 5 Sabateries Casas Fa 100 Anys 4 Sabateries Casas Fa 100 Anys 3 Sabateries Casas Fa 100 Anys 2 Sabateries Casas Fa 100 Anys 1

Terrassa es rendeix a la cinematografia de Jan Baca

Terrassa es rendeix a l’obra cinematogràfica de Jan Baca i Pericot i li atorga la Medalla d’Honor de la ciutat per la seva trajectòria en el cinema amateur, una activitat que ha esdevingut un dels trets identitaris de la ciutat.

Aquest dilluns la sala de Plens s’ha omplert com en les grans ocasions per retre homenatge a un dels artífex de que Terrassa tingui el seu lloc en el món, dins el sector de l’audiovisual. Tot això s’ha destacat en un acte solemne en el que s’ha repassat l’extensa filmografia de Baca. Una trajectoria que ha esdevingut la més premiada d’Europa dins del cinema amateur.

Des d’un incipient interès pel cinema ja a la dècada dels 40, quan tenia 12 anys, Jan Baca pot presumir d’una filmografia de més de 70 títols feta a partir dels anys 60. Arquitecte, escriptor i il·lustrador és un apassionat de l’audiovisual i un dels responsables de que la Unesco hagi reconegut Terrassa com a Ciutat Creativa de Cinema.

La seva trajectòria arranca el 1965 en col·laboració amb el seu inseparable Toni Garriga i Gimferrer. L’any 1967 estrenen plegats «Dos quarts de cinc», Medalla d’Honor del Concurs Nacional del Centre Excursionista de Catalunya i és seleccionat pel concurs anual de la Unió Internacional de Cineastes Amaterurs, UNICA, de la que n’és membre honorífic vitalici.

Va ser el principi d’una brillant trajectòria de 59 títols, amb 20 medalles d’or i 15 d’argent entre d’altres guardons a nivell espanyol i internacional. El seu compromís amb la cultura local ve de dècades i abandera la promoció cinematogràfica entre el gran públic de la ciutat, fet que il·lustra la seva col·laboració amb la Societat Coral Joventut Terrassenca, com a participant i com a jurat dels diversos certamens que organitza. També és un dels puntals del concurs de cinema One Shot, la continuació natural del mític Pla Seqüència.

Medalla Jan Baca 4Medalla Jan Baca 3

Medalla Jan Baca 2Medalla Jan Baca

Manuel Reina publica el seu tercer llibre: ‘1547. El legado de Jael’

L’escriptor terrassenc Manuel Reina treu el tercer llibre durant una curta però prolífica trajectòria literària. «1547. El legado de Jael» és una aventura històrica on els diversos personatges llueixen les emocions i la personalitat de l’autor, amb una infància i adolescència marcades per l’entorn d’un barri perifèric. Una història amb el rerefons d’experiències viscudes, explicades des de l’essència, amb alguns tocs d’humor i en ocasions dotades d’una certa ironia.

El 2015 Manuel Reina es va endinsar en el món de la literatura. El seu primer llibre el va autoeditar el 2021 i, un any més tard, trauria el seu segon treball. Uns antecedents que li han servit com a base i plataforma per escriure el seu tercer llibre: «1547. El legado de Jael». Un llibre que presentarà oficialment el pròxim 4 de novembre a la Biblioteca Central.

Manuel Reina 1Manuel Reina 2

Ballabriga deixa un llegat de rècord al CP San Cristóbal

La temporada 2015-2016 el CP San Cristóbal assolia l’ascens a la Primera Catalana amb Quique Castro a la banqueta. El tècnic no va continuar i començava llavors l’era Oliver Ballabriga al club de Ca n’Anglada, una etapa exitosa al llarg d’aquests poc més de sis anys.

Presentació Ballabriga 2016 17

Ballabriga amb Miguel Ángel Moreno, el dia de la seva presentació

Després d’un primer assegurant la categoria, en la seva segona temporada el tècnic rubinenc assoleix l’ascens a la Tercera Divisió. Feia 30 anys que el San Cristóbal no tornava a aquesta categoria i la cirereta es completa també amb el títol de Primera i el del Campionat de Catalunya Amateur.

Plantilla San Cristóbal Recepció Campionat Catalunya Amateur

L’Ajuntament va fer una recepció al club parroquial per l’ascens i el títol del Campionat de Catalunya Amateur

Durant aquests cinc anys en la categoria de bronze, el San Cristóbal passa de lluitar per la permanència a bregar per l’ascens amb els clubs amb major pressupost. Després de quedar-se a un pas del play-off la temporada 2020-2021, la 2021-2022 sí el disputa, quedant eliminat en les semifinals del play-off d’ascens a Segona Federació que van tenir lloc a Rubí contra el Girona «B».

Play Off Ascens San Cristóbal Girona B

El San Cristóbal va quedar eliminat en les semifinals del play-off a Segona Federació davant el Girona «B»

 

La present campanya comença amb els dubtes de la continuïtat de Ballabriga, que rep a l’estiu una oferta per entrenar al Peralada. Però finalment es queda a Ca n’Anglada i el San Cristóbal comença molt endollat. Ja deixa ben clar durant la pretemporada que l’objectiu era lluitar de nou per l’ascens. El quadre de Ballabriga es classifica per a les semifinals de la Copa Catalunya Absoluta, deixant fora a equips de superior categoria com Terrassa FC, Prat i Barça Atlètic.

San Cristóbal Barça Atlètic

El San Cristóbal va eliminar el Barça Atlètic de la Copa Catalunya Absoluta

I a la lliga, després de l’empat al Narcís Sala, els parroquials ocupen la quarta posició, de nou en llocs de play-off. Li toca a Dani Andreu el repte de seguir motivant a la plantilla per mantenir o superar aquest llistó.

Una pintura mural renova la imatge del Casal de Sant Pere

El Casal de Sant Pere es vesteix amb la història del barri. Són molts els vianants que passant pel passeig 22 de juliol aquesta setmana s’han adonat de la nova imatge que comença a lluir l’edifici cívic. Es tracta d’una pintura mural que ocupa les dues façanes principals del Casal, la que dona al Passeig 22 de juliol, d’uns 24 metres, i la del carrer Pintor Viver de 12 metres de llarg i sis d’alçada.

Un projecte que va sorgir de l’Associació de veïns en homenatge a la història de la gent del barri i que s’han encarregat de fer dos grafiters terrassencs de llarga trajectòria a la ciutat. En total són 216 metres quadrats d’art urbà al cor de la ciutat.

Si el temps no ho impedeix com la pluja d’aquest divendres que ha fet limitar l’ús de la grua, en una setmana el Casal de Sant Pere podria estrenar nova imatge de cara a la ciutat.

casal cívic sant pere mural grafitcasal cívic sant pere mural grafit

casal cívic sant pere mural grafit snok LCO

Les millors fotografies d’Eugeni Forcano a la FACT

Un dels grans mestres de la fotografia catalana del segle XX ocupa a partir d’aquest dijous les sales 3 i 4 de la Factoria Cultural de Terrassa. Una selecció de 80 fotografies d’Eugeni Forcano. «Des dels orígens» fa una repàs a la trajectòria d’aquest fotògraf professional amb imatges icòniques com Mirada insondable o Fantasmagoria que s’alternen amb instantànies fins ara inèdites com les quatre primeres fotografies que va fer al seu Canet de Mar natal.

Les fotografies que ara es poden veure pertanyen a l’arxiu de l’autor a partir d’una selecció que ha fet el seu equip més íntim. En el seu treball s’hi troba una barreja de denúncia social, tendresa i compassió tot amanit amb un cert vitalisme i sentit de l’humor. Aficionat a la fotografia des de ben petit la seva carrera professional ve marcada pel setmanari Destino des d’on va passar a d’altres editorials com Seix Barral Publicitat, Editorial Aymà o la Revista Don.

El 1964, amb Destino va publicar els llibres Barcelona, amb 500 fotografies i textos de Carles Soldevila i el 1969 Festa Major acompanyat per la ploma de Josep Maria Espinàs. Després de col·laborar amb diversos projectes a París, Barcelona i Madrid va fer un emotiu reportatge a Josep Pla amb motiu del seu 70è aniversari.

A Pla també li va il·lustrar el seu article Passeig per Banyoles en dia de mercat. La seva brillant trajectòria ha estat premiada amb nombrosos reconeixements com el Ciutat de Barcelona del 1963 i 1976 o la Creu de Sant Jordi del 2012 i el Nacional de Fotografia del Ministerio de Cultura del mateix any.

La Mirada InsondableAutoretrato 1970

Els Atomic Leopards estrenen el seu setè llarga durada «Double Jinx»

Són els germans Santi i David Lluch, més coneguts en el món de la música com els Atomic Leopards. Ara a la seva pàgina web acaben d’estrenar un video clip que és la carta de presentació del seu darrer llarga durada, «Double Jinx». Els barcelonins afincats a Terrassa, de llarga trajectòria en el món del rock’n roll i del rockabilly, la setmana que ve estrenen el darrer CD fruït del treball creatiu que han fet durant els mesos de pandèmia.

Una feina que aquest estiu presentaran en la gira de concerts que tenen programats. Des del 1995 els Atomic Leopars han fet una mitjana de 150 concerts l’any. Aquest és el seu setè llarga durada després de diverses col·laboracions amb d’altres bandes i amb el món del cinema. Dos músics de llarg recorregut que durant aquests anys han acumulat diversos èxits entre els seus seguidors. Gràcies al treball i a l’esforç, i també a una mica de bona sort.

El director Joan Ollé signa l’obra de final d’estudis dels alumnes de l’Institut del Teatre

Aquest dijous, divendres i dissabte el teatre Alegria acull la representació «d’Hèl•lade (viatge a Grècia)» que signa l’actor, director i professor de l’Institut del Teatre, Joan Ollé. Ollé torna a portar al teatre una selecció de textos i músiques de grans filòsofs de tots els temps que ja va estrenar l’any 2012, al Festival de Teatre Clàssic de Mèrida, tot i que no té res a veure amb l’actual muntatge.

Aquesta nova proposta «d’Hèl•lade» representa el treball final de carrera d’alumnes d’interpretació, escenografia, so i luminotècnia que culminen així anys d’estudis. En total hi participen més d’una vintena d’alumnes que aquest any acaben 4t d’interpretació de l’Escola Superior d’Art Dramàtic, dels alumnes de 4t d’escenografia que també s’encarreguen del vestuari i la il•luminació. I dels alumnes de 2n de l’Escola Superior de Tècniques de les Arts de l’Espectacle de Terrassa que s’encarreguen de tota la part tècnica del muntatge.

Joan Ollé és un veterà actor i director que va ser director del Sitges Teatre Festival i responsable de la direcció artística del Teatre Lliure a principis de segle, entre molts d’altres projectes. De la seva trajectòria en destaquen els populars programes de ràdio i televisió amb el desaparegut periodista Joan Barril. Les funcions gratuïtes d’Hèl•lade, amb cita prèvia, es fan dijous a les 4 i a les 7, divendres a les 7, i dissabte a dos quarts de 7 de la tarda.

La Temerària celebra 5 anys de trajectòria amb descomptes

Un 2 de setembre de 2015 aixecava la persiana La Temerària. El nom li escau perquè aquesta llibreria sempre ha volgut seduir els lectors amb títols que s’escapen del circuït més comercial i ha apostat pel producte acurat i el segell propi.
Per celebrar l’aniversari, tots els clients han rebut un 5% de descompte en la compra d’un llibre, el màxim que permet en la llei per a aquest sector.

El projecte va néixer en plena recuperació d’una crisi econòmica que havia deixat molt tocat el món del llibre, en particular, i el comerç de proximitat, en general. L’estiu passat, La Temerària travessava un moment molt delicat. La situació ha millorat des de llavors i en el balanç d’aquest lustre pesen més les coses bones que les dolentes.

La Temerària ha estat molta activa participant en clubs de lectura i organitzant presentacions d’autors locals. Aquest curs es mantenen a l’expectativa de com evolucioni la pandèmia.

Masllorens però desitja celebrar molts més anys amb la mateixa il·lusió del principi i sumant moltes més complicitats pel camí.
Recorda però, que quan un comerç tanca, al darrera hi ha un drama personal i demana a la ciutadania que continuï donant suport a les botigues petites, deixant una mica de banda les grans cadenes i la venda per internet.

FUPAR amplia l’elaboració artesanal de paper en el desè aniversari de la secció

Fupar celebra 10 anys de l’elaboració de paper reciclat de forma artesanal. Una dècada consolidant oportunitats a través del treball per a les persones amb diferents capacitats intel•lectuals. Aquest dilluns l’entitat del carrer Campiones Olímpiques, ha bufat deu espelmes d’un projecte que ja forma part de la trajectòria d’acompanyament de la Fundació i que ha permès, amb el 40 per cent del finançament de la Fundació ONCE, ampliar l’espai del taller on s’elabora el paper.

El 2009 FUPAR obria una nova divisió de negoci social amb la creació de paper a partir del reciclatge i muntava un procés artesanal per crear un producte de qualitat. Una aposta estratègica per a un producte propi sostenible, encara no econòmicament, peró sí de respecte amb el medi ambient. Des del 2013 FUPAR comercialitza una línia d’ambientadors propis i disposa d’un ampli catàleg de productes fets amb paper.

Una línia de treball que alhora permet als treballadors desenvolupar-se personalment, millorar l’autoestima i reforçar les seves competències en tots els altres àmbits. Tot i que compten amb un personal força regular, en deu anys uns 90 usuaris han passat per l’elaboració de paper de FUPAR.