Entradas

El Centro Aragonés de Terrassa celebra el tradicional homentatge a la verge del Pilar

El Centro Aragonés de Terrassa ha celebrat el dia del Pilar amb una sèrie d’actes a la plaça Vella de la ciutat. A partir de les 10 del matí, diferents membres de l’entitat social han preparat l’entorn del cèntric espai per oferir una ofrena floral a la Mare de Déu, a base de clavells blancs i vermells.

aragonès

Els membres del centre aragonès, molts d’ells amb els típics vestits tradicionals de la regió, han participat en el seguit d’actes que s’han organitzat, com la parada amb les flors i la cantada i ballada de jotes.

A partir de les 12 del migdia, la catedral del Sant Esperit ha acollit una missa baturra per festejar el dia de la patrona de l’Aragó. En acabar, l’alcalde, Jordi Ballart, acompanyat de diversos regidors de la Corporació municipal han saludat els membres del Centro Aragonés i s’han fotografiat sobre l’escenari que acollia la imatge de la Mare de Déu.

centre aragonès

Els Trabucaires i Bandolers de Terrassa s’han encarregat d’oferir els salves d’honor a la verge del Pilar. Finalment, una cantada i ballada de jotes han posat el punt final a la celebració de la patrona de l’Aragó.

trabucaires

Ofrena floral i galejades d’honor per commemorar el 151è aniversari de l’atac dels carlins

El 22 de juliol de 1872 els carlins van atacar Terrassa en el marc de la tercera guerra carlina. Els terrassencs, però, van aconseguir la seva retirada. Coincidint amb el 151è aniversari d’aquells fets, aquest dissabte s’ha homentjat a Jaume Jover i Valentí Alagorda, morts pels carlins. La Colla dels Federins, Associació de Trabucaires de Terrassa, amb l’Associació de Veïns del Barri Universitari- Cementiri Vell, han fet una ofrena floral i unes galejades d’honor en record a la resistència i defensa egarenca, al monòlit que hi ha al Cementiri Vell.

El federins recorden l’arribada dels carlins a Terrassa

Amb la intenció de recrear el fallit setge dels Carlins a l’Ajuntament de Terrassa durant la Carlinada, la colla dels Federins han assaltat literalment els carrers de la ciutat a cops d’armes d’avantcàrrega.

Els trets s’han deixat sentir des de l’estació del Nord, on l’any 1872 van arribar des de Manresa, fins al raval de Montserrat. Tal com recorda Josep Masó, cap de la colla dels Federins.

La recreació que ja fa dotze anys que se celebra ha rebut enguany el suggerent nom de «Com es pot fer amb aquesta calor la guerra carlina?»

Aquest 2023, l’Associació de Trabucaires de Terrassa i la Creu Alta, la colla dels Federins, ha investit trabucaire d’honor a l’autor i director teatral Guillem-Jordi Graells.

Fins i tot l’alcalde, Jordi Ballart, s’ha engrescat a disparar per cloure l’acte.

Els Federins i Trabucaires de Terrassa commemoren el 150è aniversari de l’atac carlí

Aquest dissabte la colla de Federins i Trabucaires de Terrassa ha convocat la cercavila que per nom té la pregunta «Com es pot celebrar la guerra carlina amb aquesta calor?». Aquesta trobada ha celebrat el cent cinquantè aniversari dels fets del vint-i-dos de juliol de 1872, any en el que Terrassa va resistir l’atac de les tropes carlines dins de l’etapa de la Tercera Guerra Carlina que va durar fins el 1875.

Un cop les diferents colles s’han personat a l’estació del Nord, a l’avinguda vint-i-dos de juliol, ha engegat la cercavila que ha baixat pel carrer del Nord fins la plaça Mossèn Cinto Verdaguer, seguint per Camí Fondo, la placeta Saragossa, el carrer Sant Pere, creuant el carrer de la Palla, passant pel Raval de Montserrat per acabar a la Plaça Vella. Ja a la darrera parada les colles han reconegut la figura de Rafael Aróztegui, reconegut fotògraf de la ciutat, a qui han fet la investidura del Trabucaire d’Honor.

Una cercavila que ja fa una dècada que es celebra i que ha anat acompanyada de recreacions històriques per simular les confrontacions que hi havia a l’època a Terrassa entre carlins i els liberals. Els trabucaires de Terrassa han fet sonar les armes i han acompanyat les recreacions pel centre de la ciutat.

El cent cinquantè aniversari de la victòria de Terrassa a l’assalt dels carlins a la vila ha acabat amb balls tradicionals, música i un sopar de germanor a l’espai de l’associació veïnal de Vallparadís.

L’Ateneu Terrassenc homenatja Lluís Labòria i la Colla de Trabucaires Federins

En un acte solemne a l’Hotel Don Cándido, l’Ateneu Terrassenc ha homenatjat aquest divendres a la tarda dos dels seus socis més destacats. L’entitat ha nomenat Soci d’Honor a Lluís Labòria, destacat membre i fundador de l’Ateneu des del 1996, i reconegut terrassenc per la seva trajectòria cultural al capdavant de diverses associacions i entitats.

Labòria va presidir la fusió entre Amics de les Arts i Joventuts Musicals, el 1966 des d’on també va fundar el Cine Club. Encara forma part de la junta d’antics presidents a nivell nacional d’Òmnium Cultural. Lluís Labòria va formar part de la junta gestora de la delegació a Terrassa d’Amics de les Nacions Unides i, entre d’altres activitats més, va prendre part en la creació de la Coordinadora d’Entitats per participar en el recordat Congrés de Cultura Catalana del 1976.

El reconeixement a l’Ateneísta d’Honor se li atorga a la Colla de Trabucaires Els Federins molt vinculats a l’entitat. Aquest acte forma part de la Setmana de l’Ateneu que fins el pròxim dissabte commemora amb un seguit d’actes el 26è aniversari de la refundació de l’Ateneu Terrassenc. Durant tota la setmana hi haurà concerts, recitals i conferències sobre la política, la cultura i l’associacionisme que culminaran el dia 21 amb l’anual ofrena floral que es fa en record de Marinel·lo Bosch, el reconegut escriptor, poeta i actor que el 1883 va encetar una primera etapa com a alcalde de Terrassa pel Patit Federal.

Cartell Setmana Ateneu

Els Federins de Terrassa celebren 10 anys de colla amb la discreció imposada pel coronavirus

Acte de mínims per celebrar els 10 anys dels trabucaires Federins de Terrassa: ofrena floral al monòlit del Passeig de Joan Miró. La colla hauria bufat les espelmes d’aquesta primera dècada de vida per la Fira Modernista, suspesa per l’estat d’alarma. Ara, davant la commemoració dels fets del 22 de juliol, han suspès els actes habituals com la cercavila i el nomenament del Trabucaire d’Honor. Tot i tenir-ne el permís de la subdelegació del govern, la colla ha decidit que, en la situació actual, l’opció més responsable era organitzar un esdeveniment de format més reduït.

A més de l’ofrena i el parlament del president de la colla, el graller del grup ha interpretat l’Estapera i els Segadors, davant gairebé una trentena d’assistents.

La commemoració dels fets del 22 de juliol, motiu principal de la creació dels Federins de Terrassa, recorda el dia de 1872 quan Terrassa va rebutjar l’atac de mig miler de carlins que pretenien cobrar a la vila un tribut per finançar la guerra. La gesta es considera el motiu perquè cinc anys després el rei Alfons XII concedís a Terrassa el títol de ciutat.

Terrassa commemorarà els fets del Vint-i-dos de Juliol de 1872

La Colla de trabucaires Els Federins de Terrassa junt amb l’Ateneu Terrassenc commemoren els fets del Vint-i-dos de juliol de 1872, quan els terrassencs van rebutjar l’atac carlí. Els actes que en principi havien de commemorar el desè aniversari de la recuperació de la festa, aquest any inclouran una ofrena floral al monòlit del passeig Joan Miró, al Cementiri Vell i un homenatge als herois anònims d’aquesta pandèmia.

L’acte amb els Federins al capdavant, tindrà lloc dissabte dia 18 a partir de les 8 del vespre. Els fets del Vint-i-dos de juliol representen una important fita per la vila de Terrassa, en una acció que va fomentar l’autoestima de la ciutat i un impuls social i econòmic en aconseguir el títol de Ciutat.  Abans, el dia 14, l’Ateneu convida a fer un tast de ratafia a través de la xarxa. Es tracta d’un taller virtual impartit per Joan Gràcia, Pere Vvó i Josep Sellarès, membres d’Els Federins, en un directe simultani al Facebook i Youtube de l’entitat cultural.

Els dies 21 i 23 de juliol, l’Ateneu acull la presentació de dos llibres simultàniament també per les xarxes. El dimarts es presenta “Dies malalts de pluja”, de Jordi Torres i el dijous Conxita Tarruell mostrarà el seu viatge cultural per Mèxic i Guatemala a “Totopos, Mole i Mezcal”. Tots dos actes tindran lloc a les 6 de la tarda. Pel dia 25, l’Ateneu proposa una ruta cultural per Barcelona de la mà de Ferran Peña. Es tracta de descubrir el misteri d’un passat secret, per carrers plens de misteris i llocs per descobrir. L’activitat gratuïta comença a plaça Catalunya amb el carrer Bergara, a les 11 del matí.

Els Bombers de Terrassa, Trabucaires d’Honor 2019

Els Bombers de Terrassa han estat nomenats Trabucaires d’Honor 2019 pels Trabucaires de Terrassa i de la Creu Alta. La colla dels Federins ha celebrat aquest dissabte la commemoració del 22 de juliol de 1872, quan centenars de soldats carlins es van topar amb la resistència dels terrassencs a l’intentar recaptar per la força diners per la 3a Guerra Carlina. Seguint el mateix recorregut que aquelles tropes arribades en tren fa gairebé cent cinquanta anys, la comitiva ha iniciat el recorregut a l’Estació del Nord per acabar al Raval de Montserrat. Allà és on han proclamat els bombers com a Trabucaires d’Honor, prenent el relleu dels qui ho van ser l’any passat, Josep Rull i Lluís Puig. El cap del parc de bombers de Terrassa, Jordi Moreno, ha estat l’encarregat de representar el cos.

Els trabucaires terrassencs estaven acompanyats per les colles de Castellar del Riu i d’en Trucafort. La jornada, titulada “Com es pot fer amb aquesta calor la Guerra Carlina?”, ha acabat més o menys a l’ombra amb la música dels Ministrils del Raval.

Un estudi conclou que els trabucaires no fan tant soroll com es percep

Un estudi inèdit sobre l’afectació auditiva dels trets dels grups de trabucaires, conclou que si bé el nivell de so és important, és comparable al d’una discoteca, una moto sense silenciador, o al so d’un trepant domèstic. L’informe terrassenc ha permès crear una important base de dades fins ara inexistent, de gran utilitat tant a nivell mèdic, com d’activitat pública o per a l’ús dels mateixos grups de cultura popular. En l’estudi, elaborat durant els últims dos anys, es determinen els nivells de decibels que es prudueixen en una actuació de trabucaires tenint en compte les distàncies i les quantitats de pólvora utilitzades entre d’altres paràmetres.

Uns resultats sorprenents amb dades curioses sobre l’activitat. Les medicions es van fer a la plaça Major del barri Vell de Súria per repruduir un escenari estàndar amb 24 trabucaires i 22 armes diferents que van realitzar fins a tres mesures per cada tret. En l’estudi fet per l’enginyeria ambiental SGS i el departament d’audiologia de l’empresa Cottet hi van participar fins a vuit entitats trabucaires de Catalunya entre les quals hi havia els Federins de Terrassa, impulsors del projecte.