Entradas

La Cecot trasllada a Teresa Ribera i Salvador Illa les preocupacions per la implantació de les energies renovables

El director de l’Oficina per la Transició Energètica (OTE) de la Cecot, Josep Casas, ha traslladat a la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, i al primer secretari del PSC, Salvador Illa, algunes de les preocupacions sobre la implantació de les energies renovables en el sector empresarial català. El document lliurat contempla nou aspectes referits a les polítiques de transició energètica. Sobretot, pel què fa a l’impacte que aquestes tenen sobre la competitivitat del teixit empresarial pime i els sectors industrials.

I és que Casas ha participat aquest dijous a la sessió de treball organitzada pel PSC centrada en la implantació de les energies renovables a Catalunya. La sessió ha comptat amb la participació de la ministra Ribera, el seu equip, Illa i representants d’entitats, associacions, patronals, col·legis professionals, cambres de comerç i empreses del sector de l’energia i la sostenibilitat.

Casas també ha plantejat la necessitat d’una estratègia d’Estat per evitar perdre massa empresarial. I tot, mentre s’avança cap a la descarbonització de l’economia. Els costos energètics, electricitat, gas, carburants, comencen a ser inassolibles per moltes empreses. Comporten, doncs, un risc real de tancaments.

A la Cecot preocupa que es torni a un mercat d’oligopoli. Aquesta possible tornada no afavorirà un model energètic distribuït on el consumidor participi de forma activa. 

Demandes sobre soport econòmic a les empreses

La Cecot ha remarcat la necessitat que el Govern, un cop esgotats els Next Generation, continuï donant suport a les empreses disposades a invertir en renovables. A més, reclama que s’estableixin ajuts que incentivin  a invertir en autoconsum fotovoltaic, bateries acumuladores, mobilitat elèctrica, punts de recàrrega i eficiència energètica.

L’entitat també demana que es continuï promovent mesures de fiscalitat facilitadores a les empreses d’aquestes inversions per reduir la petjada de carboni. A més la Cecot ha reclamat que es proposin ajudes a l’eficiència energètica adaptades a la capacitat d’inversió de les pimes.

Finalment, la patronal defensa lanecessitat d’impulsar, modernitzar, actualitzar i adaptar els programes de formació professional per qualificar tècnics del sector energètic/renovables. Així com promoure l’emprenedoria  i la I+D+R en el sector de les renovables.

Aval de la gestió de l’Oficina per la Transició Energètica de la Cecot (OTE)

Entre el 2020 i el 2021 l’Oficina per la Transició Energètica ha assessorat més de 300 empreses en projectes d’autoconsum fotovoltaic. Ha instal·lat 10MWp en les empreses assessorades. Això suposarà un estalvi de prop més de 26M d’euros a les empreses durant els propers vint-i-cinc anys. A  més d’un estalvi de 3.861 tones/any de CO2 al planeta.

La Cecot vol saber si el Govern reclamarà el cost del projecte CASTOR als accionistes de l’empresa fallida

L’empresa concessionària de la construcció i explotació del magatzem de gas CASTOR a les costes de Tarragona, ESCAL UGS, SL, ha presentat concurs de creditors. Per això, la patronal CECOT s’ha dirigit per carta a la Ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, per interpel·lar al Govern a que faci públiques les mesures que durà a terme per recuperar els 1.350.729.000€ que l’empresa té obligació de retornar.

La Cecot recorda que segons la Sentència 152/2017 de 21 de desembre de 2017 del Tribunal Constitucional, ESCAL UGS, SL té obligació de retornar tots aquests milions d’euros que va rebre ja que es va declarar inconstitucional, entre d’altres, l’article 4.1 del Reial Decret-llei 13/2014 de 3 d’octubre. La patronal catalana dona per fet a la Ministra que ESCAL UGS, SL no retornarà aquesta quantia ja que no disposa de bens i drets suficients per fer-ho. “Precisament, per aquest motiu, es fa declarar en concurs de creditors”, afirma Antoni Abad, president de l’entitat, a la carta tramesa a Teresa Ribera.

I és sota aquesta premissa, i a la vista que ESCAL UGS SL serà insolvent, que la Cecot demana explícitament si el Govern pensa activar la responsabilitat patrimonial dels socis per cobrar el cost del projecte Castor, tal i com disposa el RD 13/2014.

L’article diu: “L’extinció de la concessió d’explotació d’emmagatzematge subterrani d’hidrocarburs «Castor» es produeix sense perjudici de les responsabilitats que puguin ser exigides a ESCAL UGS, S.L. tant a resultes dels eventuals vicis o defectes en la seva execució que puguin presentar les instal·lacions i es posin de manifest dins dels deu anys següents a l’entrada en vigor del present reial decret llei com de les accions i omissions que, com a titular de la concessió, hagi desenvolupat durant el seu període de vigència i fins avui en què la Societat ENAGÁS TRANSPORT, S.A.O. assumeixi de manera plena l’administració de les instal·lacions de conformitat amb el que es disposa en l’apartat 2 de la disposició transitòria segona del present reial decret llei. En el cas de dissolució o liquidació de la societat ESCAL UGS, S.L., així com si resultés insolvent per a fer front a les tals responsabilitats, aquestes seran exigibles, solidàriament, als socis o partícips en la seva capital a 18 de juliol de 2014, així com, subsidiàriament, a les societats dominants dels grups de societats al fet que aquests socis i partícips pertanyessin, tot això, igualment, per referència a la indicada data de 18 de juliol de 2014.

Als efectes previstos en el paràgraf anterior, serà societat dominant la que ostentés una participació superior al cinquanta per cent en el capital social de la societat accionista de ESCAL UGS, S.L., Si cap societat aconseguís tal percentatge serà aplicable l’article 42 del Codi de Comerç”.

La Cecot ha seguit el cas des de fa anys. Al 2015, al costat d’altres organitzacions empresarials com el Consell Intertextil Español i el Centre Metal·lúrgic, amb el suport de FEPIME, va iniciar un pla d’acció destinat a evitar que els consumidors de gas, i especialment les empreses del sector industrial, haguessin d’assumir el cost de la compensació a l’empresa constructora i concessionària del magatzem gasista CASTOR que no s’ha arribat a posar en marxa. La quantia de la compensació prevista era de 1.350M d’euros que els consumidors de gas havien de pagar a la seva factura del gas en els posteriors 30 anys, fruit del que la Cecot considerava una mala gestió de l’Estat.

A la fi d’abril del 2015 l’Eurocambra va instar a la Comissió Europea i al Banc Europeu d’Inversions que prenguessin mesures amb la finalitat d’evitar que els ciutadans espanyols haguessin d’abonar els 1.350M d’euros en compensacions per un projecte precedit “d’una avaluació desastrosa”. En 2017 el Tribunal Constitucional va avalar la decisió de l’Eurocambra, fet que va constituir un suport a les demandes d’impugnació de les diferents Ordres Ministerials publicades a partir del Reial decret llei 13/2014 per part de la Cecot en el Tribunal Suprem.

La Cecot va impugnar les Ordres Ministerials per als exercicis 2014, 2015, 2016, 2017 i 2018 aprovades en el desenvolupament del Reial decret llei 13/2014 on es preveia, per via dels peatges del sistema gasista, recaptar les quantitats necessàries per als costos de conservació i manteniment de les instal·lacions del CASTOR, així com per sufragar part dels 1.350M d’euros.

El Tribunal Suprem ha donat la raó a la totalitat de les quatre impugnacions de les Ordres Ministerials relatives als costos de les instal·lacions del magatzem CASTOR, totes amb un veredicte positiu a la Cecot.