Entradas

L’Ajuntament reclama més eines legals per aconseguir més habitatge social

La dificultat d’accedir a un habitatge és un dels mals endèmics del segle XXI. A Catalunya calen 1.400 habitatges socials abans de tres anys per atendre col·lectius en situació de vulnerabilitat, segons un estudi de la Taula del Tercer Sector.

A Terrassa el Pla Local d’Habitatge contempla diferents mecanismes per incrementar l’habitatge social o assequible, a través de la promoció municipal, a través d’altres agents o mitjançant l’oferta de lloguer dels grans tenidors. Actualment el Parc Municipal d’Habitatge compta amb 2.814 habitatges, dels quals 1.691 són de titularitat pública i 276 són de titularitat privada però amb gestió pública. El tercer sector en gestiona 34.

La tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Lluïsa Melgares, creu que les administracions necessiten de més mecanismes legals per ampliar l’oferta de lloguer social.

L’Ajuntament, ha explicat Melgares, està en negociacions amb Sareb per a gestionar habitatges, encara que siguin de titularitat estatal.

A Terrassa hi ha 104 famílies en llista esperant un habitatge assequible. El 2021 se’n van adjudicar 33. El Pla Territorial d’Habitatge de Catalunya, que s’hauria d’aprovar els propers mesos, contempla que, en 20 anys, els municipis hauran de tenir el 15% dels habitatge destinats a polítiques socials.

Subvenció de la Diputació per a 72 pisos d’inserció gestionats per entitats socials de Terrassa

La Diputació de Barcelona ha destinat una subvenció de més de 720.000 euros a les entitats del territori que gestionen habitatges socials. En aquest aspecte, Terrassa és la tercera localitat de la província amb més pisos beneficiaris d’aquesta convocatòria, només superada per Barcelona i Calella. En total són 72 els immobles terrassencs d’inserció social que han estat subvencionats, dels quals 54 estan gestionats per l’Associació Prohabitatge.

Els habitatges d’inserció es destinen a aquells casos que requereixen una atenció especial, amb el seguiment i la tutela d’un treballador social durant un període determinat. Formen part de col·lectius molt diversos com ara dones afectades per la violència masclista, persones amb drogodependència, sense llar, trastorns mentals, famílies preceptores de prestacions molt baixes o joves extutelats, entre d’altres.

Tot plegat és fruit d’una estratègia coordinada entre les entitats i els Serveis Socials de l’Ajuntament. En aquest cas, per atorgar la subvenció, des de la Diputació s’ha valorat l’existència d’un programa d’inserció social desenvolupat per l’entitat i també el compromís i el suport de l’ajuntament del municipi.

El Síndic de Catalunya acompanyarà les entitats socials per donar resposta a l’emergència social

Sis entitats socials d’àmbit nacional i el Sindic de Greuges de Catalunya han signat una declaració per treballar conjuntament l’emergència social derivada de la Covid-19. Fa referència bàsicament als drets dels infants, de la gent gran, a l’habitatge, a l’educació, a la vida amb dignitat i a l’emergència sanitària.

Aquesta declaració servirà com a referència per les Sindicatures Municipals. Quan un ciutadà es dirigeixi a la Síndica per un d’aquests temes, que sovint s’escapa de l’àmbit municipal, ella podrà derivar el tema directament el tema al Síndic de Catalunya, que en farà un acompanyament juntament amb l’entitat signant que pertoqui. Aquest procés ja es segueix ara però si hi ha una declaració al darrera que contempla totes aquestes problemàtiques agilitza molt més els tràmits i la cerca d’una solució.

De moment han signat la declaració la Taula del Tercer Sector, Càritas, Creu Roja, Amics de la Gent Gran, el Banc dels Aliments i la Comunitat de Sant Egidi.

La Síndica, Isabel Marquès, no ha detectat gaires canvis en el perfil de les consultes dels ciutadans després de la Covid-19. Això sí, vénen amb més por. Algunes consultes fan referència a l’habitatge o a les beques menjador i acaben sent derivades als Serveis Socials.