Entradas

Les cabines telefòniques públiques desapareixen dels carrers de Terrassa

Les cabines telefòniques públiques van desapareixent dels carrers de Terrassa. La ciutat tenia fins a la tardor un total de 58 cabines de telèfon repartides entre els diferents barris que no continuaran formant part del paisatge urbà. El motiu és que la companyia Telefònica les està retirant de la via pública, en compliment de la nova Llei de Comunicacions de 29 de juny de 2022, que ja no contempla el manteniment d’aquestes instal·lacions.

Amb tot, perquè quedi un petit llegat a la ciutat, s’ha considerat l’opció que alguna unitat es dipositi al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC).

Telefònica està fent el desmantellament gradual d’aquestes instal·lacions a tot l’Estat des de mitjans d’aquest any. A Terrassa els treballs es van iniciar a la tardor. Primer, localitzant les cabines i, després, procedint al seu desmantellament, desmuntant l’estructura del moble, retirant el cablejat i pavimentant la zona afectada. De les 58 cabines que hi havia a la ciutat, aquest mes només en quedaven per retirar 12.

Amb la desaparició del concepte de servei universal dels telèfons públics de pagament, desapareixen, doncs, les cabines que en els darrers anys han estat infrautilitzades arran l’ús generalitzat de la telefonia mòbil, que ha provocat el progressiu declivi d’aquest servei. A Catalunya, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el 99,3% de les llars catalanes tenen telèfon mòbil. Fins ara, els municipis mitjans i grans estaven obligats a oferir, almenys, una cabina als seus carrers per cada 3.000 habitants. Telefónica tenia registrades un total de 14.824 cabines a tot l’estat. La primera cabina es va instal·lar l’any 1928 en el parc de El Retiro, de Madrid.

La plataforma Marea Blanca critica que l’atenció mèdica per telèfon emeti diagnòstics a distància

La majoria de consultes mèdiques durant la pandèmia han estat ateses per mitjà telefònic, enlloc de presencial. En aquest sentit, la plataforma en defensa de la sanitat pública Marea Blanca posa en relleu les mancances d’aquest sistema d’atenció a distància, denunciant que, en molts casos, acaba derivant en diagnòstics erronis i resultats contraproduents.

Un exemple especialment greu és el que li ha tocat viure a la Sheila Martín. La seva filla va néixer el passat estiu amb un retard de creixement intrauterí, una afectació que requereix una sèrie de proves específiques. El context de pandèmia, però, va propiciar que el nadó de la Sheila no acabés rebent l’atenció mèdica més adequada. En diverses ocasions, persones com la Sheila han hagut d’esperar entre 7 i 10 dies per poder realitzar una visita telefònica. En aquest sentit, els usuaris denuncien la precarietat d’un sistema que sovint demana fer fotos dels pacients i enviar-les al metge per així poder diagnosticar l’afectació de cada cas.

Des de Marea Blanca també lamenten que els Centres d’Atenció Primària no treballin a ple rendiment. Diuen que tancant aquesta porta d’entrada a la sanitat pública, l’únic que s’aconsegueix és un major col·lapse dels serveis d’urgències dels hospitals.

Creen el primer Laboratori de Digital Home que servirà per desenvolupar solucions tecnològiques per a les llars

Telefónica, el Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM), adscrit a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i el Parc Audiovisual de Catalunya han posat en marxa el primer Laboratori de Digital Home. L’objectiu és que l’alumnat desenvolupi projectes encaminats a la introducció d’elements digitals a les llars per fer-les més confortables, segures i amb major interacció entre els dispositius existents.

Aquesta primera edició del Lab Digital Home sorgeix com a continuació del Lab 360º que es va desenvolupar amb gran èxit el passat curs emmarcat com una assignatura en tercer i quart curs dels graus en Multimèdia; Disseny i Desenvolupament de Videojocs; i Disseny, Animació i Art Digital de CITM-UPC. L’alumnat universitari i les empreses podran investigar conjuntament en el camp de la llar digital i generar idees al voltant de les noves formes i tipus d’habitatges i famílies existents, amb necessitats molt diverses i amb diferents formes de viure i gaudir de la seva vida, oci o fins i tot el treball des de casa.

Aquestes  idees i solucions tecnològiques han d’estar centrades principalment en tres eixos: l’entreteniment, la tranquil·litat i la connexió entre dispositius. Un entreteniment entès tant a nivell de televisió, música o videojocs, com de connexió entre els membres de la família  i amb l’exterior. La tranquil·litat o seguretat a la llar en l’entorn digital i també físcament. I, finalment, propostes creatives sobre noves formes de connectar i interactuar entre els dispositius propis i de fora.
En definitiva, oferir solucions tecnològiques que milloren la vida de les persones, fent que sigui més fàcil, senzilla, segura i entretinguda.

Per elaborar els seus projectes , els alumnes podran utilitzar els tres conceptes plantejats de forma transversal o individual, al costat de les eines i solucions que millor s’adaptin als resultats que volen aconseguir, no posant límits a la imaginació.

El laboratori  començarà al febrer de 2021 amb la creació de sis equips multidisciplinars formats per quatre persones cadascun, que hauran de  crear, dissenyar i desenvolupar nous escenaris a l’entorn de la llar digital.

Veuen la llum els primers projectes audiovisuals del «Lab Creativitat 360»

El Laboratori de Creativitat 360 és una iniciativa conjunta entre el Parc Audiovisual de Catalunya, el Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia i la companyia Telefónica. S’ha posat en marxa aquest curs i els primers resultats ja han vist la llum. Concretament, aquesta darrera setmana s’han presentat de forma telemàtica les versions finals dels 4 projectes realitzats pels alumnes del centre adscrit a la UPC.

L’objectiu d’aquest laboratori és que alumnat universitari i empreses puguin investigar conjuntament en el camp audiovisual i generar idees al voltant de les noves formes de veure la televisió. Un nou llenguatge audiovisual que es presenta en un futur pròxim, a través de les càmeres de gravació de 360º.

Narrativa immersiva, aprenentatge d’idiomes, entreteniment esportiu o noves experiències de compra en una botiga on-line són els àmbits de les propostes presentades.

El primer exemple és ¿Quién soy?, un curtmetratge on l’espectador es posa –literalment- a la pell del protagonista. I és que, a través de la tecnologia «Virtual Real Reality», l’usuari pot prendre les seves pròpies decisions, establint així un alt grau d’immersió narrativa.

D’altra banda, Lango, acadèmia d’idiomes, és un projecte que aprofita les capacitats de la tecnologia 360 per facilitar l’aprenentatge d’idiomes. S’habiliten entorns habituals en el dia a dia on es presenten tasques i missions que es resolen utilitzant la veu i interactuant amb els personatges en un escenari virtual.

Una altra interessant iniciativa és MERCAPP, una start-up de botiga en realitat virtual, que aplica la tecnologia de vídeo 360 amb l’objectiu de fer més real i natural l’experiència de compra. Així, el client té la possibilitat de moure’s per la botiga o per un centre comercial com si realment estigués allà.

Finalment, MoviBOX d’eSports en streaming, és una original idea on s’aplica el vídeo 360 de manera integral en l’avantsala d’un esdeveniment esportiu. D’aquesta manera l’usuari pot consultar tot tipus de dades sobre l’espectacle que es disposa a veure i posar-se en situació abans de que comenci el partit.

Aquests quatre projectes audiovisuals han estat desenvolupats durant els últims mesos pels alumnes dels graus en Multimèdia; Disseny i Desenvolupament de Videojocs, i Disseny, Animació i Art Digital. Un cop finalitzats, ara els projectes participaran a la plataforma d’innovació Open Future, que dona suport a joves emprenedors.

El Parc Audiovisual, Telefónica i El CITM-UPC creen el primer «Lab Creativitat 360»

El Parc Audiovisual de Catalunya, Telefónica i el Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM), adscrit a la UPC, han posat en marxa el primer Laboratori de Creativitat 360, en el que l’alumnat desenvoluparà projectes audiovisuals immersius en gèneres com la informació esportiva, l’entreteniment, la ficció o la publicitat.

Aquest laboratori estarà enmarcat com una assignatura a tercer i quart curs dels graus en Multimèdia; Disseny i Desenvolupament de Videojocs; i Disseny, Animació i Art Digital del CITM-UPC.

L’objectiu d’aquest projecte és que alumnat universitari i empreses puguin investigar conjuntament en el camp audiovisual i generar idees entorn les noves formes de veure la televisió que permetran les càmeres de gravació 360º, així com explorar noves formes narratives per a impactar a una audiència jove, acostumada a consumir continguts a través de suports menys convencionals.

El Laboratori de Creativitat 360 començarà al febrer de 2020 amb la creació de sis equips multidisciplinaris formats per quatre persones cadascun, que hauran de fer front a reptes que inclouen crear, dissenyar i desenvolupar nous escenaris en narrativa 360.

Els projectes podran accedir a Open Future, la plataforma d’acceleració de startups de Telefónica, per tal que l’alumnat es familiaritzi amb el desenvolupament d’un projecte d’innovació des dels seus inicis i fins a la seva possible conversió a producte o empresa.

A Terrassa queden 72 cabines de telèfon i la majoria no registra cap trucada durant dies

Una cabina de telèfon públic és una relíquia, un vestigi del passat que ja pràcticament ningú utilitza. Als carrers de Terrassa, segons les dades de Telefónica i a 31 de desembre de 2018, en queden 72. A tot Catalunya, en sobreviuen 2.161.

El nombre de cabines s’ha reduït notablement perquè la demanda d’aquest servei és cada vegada menor. La majoria d’aquests aparells no registren cap trucada durant jornades. La mitjana és de 0,37 al dia (és dir, menys d’una diària). Aquesta, la de l’estació d’autobusos, és una de les més utilitzades.

El vandalisme, que fa que moltes no estiguin operatives, i la popularització de la telefonia mòbil ha fet que, des fa anys, la ciutadania les hagi deixat de fer servir. Les persones entrevistades no recorden quan va ser l’última vegada.

És evident que el servei és deficitari: els costos de manteniment superen àmpliament els ingressos que generen. És la tònica general a tot Europa. Per això, Bèlgica, Dinamarca o França les han retirat de la via pública. Itàlia està en procés de fer-ho. A Espanya, el govern ha decidit mantenir-les, al menys fins a finals de 2019.