A principis del segle passat, en concret l’any 1915, el moviment migratori, més dones que no pas homes, de la demarcació de Tarragona a Terrassa, es caracteritza pel predomini dels del Camp de Tarragona, amb un 47,3 per cent, per damunt dels de les Terres de l’Ebre, que arriben al 30 per cent. Així ho diu en el capítol de les conclusions un estudi dels historiadors, Josep Maria Grau i Pujol i Armand Grau i Puig, recent publicat en la col·lecció Estudis de Constantí, «Immigració de la província de Tarragona a Terrassa (1915)».
Segons el document l’any d’arribada és un altre element significatiu perquè prop de la meitat es traslladen durant la primera dècada del 1900, en el context de la crisi agrícola i industrial en origen. El matrimoni indica si marxen amb parella formada o la cerquen a Terrassa. Segons el sexe, un 55,6 per cent dels homes es casen amb dones de la mateixa província, mentre que les dones immigrants ho fan en un 48,19 per cent.
L’ocupació principal dels migrants és en un 73,5 per cent en el sector secundari on predominen en un 60,8 per cent els jornalers. En segon lloc ve el sector terciari amb prop d’un 20 per cent. Els oficis dels esposos de les emigrants i els fills segueixen la mateixa tendència. L’informe dels historiadors conclou que el moviment migratori a Terrassa no és necessàriament definitiu, tal i com han contrastat amb el padró de 1894, és en bona part temporal abans de dirigir-se a d’altres ciutats.
En el document s’analitza la procedència geogràfica, la cronologia d’arribada, l’edat, l’estructura professional així com l’àmbit familiar. Josep Maria Grau i Armand Grau també són autors d’altres treballs sobre les diferents migracions històriques, sobretot centrats en els diferents destins que han hagut d’escollir els migrants de les comarques de Tarragona.
