Entradas

El Tribunal Suprem no revisarà els indults als independentistes

El Tribunal Suprem no revisarà els indults concedits a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart perquè considera que Vox i Ciutadans, que n’havien demanat la revocació, no estan legitimats per presentar recurs contra el perdó concedit pel Govern espanyol.

La sala del Contenciós Administratiu acorda no admetre per unanimitat tres recursos presentats per VOX i rebutjar per majoria els tres recursos d’exdiputats de Ciutadans al Parlament, contra els indults parcials que es van concedir als líders del Procés, condemnats a 9 anys de presó per sedició en l’1 d’octubre.

D’aquest manera, el Tribunal tanca la porta a una possible revisió de la situació dels polítics indultats pel procés independentista que més tard podria arribar al terrassenc Josep Rull. Si el Suprem hagués decidit admetre els recursos de la dreta espanyola, el jutge Manuel Marchena podria reobrir el cas en base a que el delicte de sedició ja no és al Codi Penal i acusar als catalans del nou delicte de desordres públics agreujats.

De moment els indults que en el seu dia es van concedir no experimenten ni canvis ni revocacions.

El Suprem aixeca la inhabilitació a Josep Rull

El Suprem ha aixecat la inhabilitació a Josep Rull. La sala penal ha revisat les condemnes del judici del procés després que entrés en vigor la reforma del Codi Penal. Així ha condemnat l’exconseller de Territori per desobediència en comptes de sedició. D’aquesta manera la seva inhabilitació ha quedat sense efecte.

Com a Rull, a Carme Forcadell i a Joaquim Forn se’ls substitueix el delicte de sedició per desobediència i també se’ls aixeca la inhabilitació. Els tres es podrien presentar a unes eleccions.

A Jordi Cuixart i a Jordi Sànchez se’ls condemna per desordres públics.

En canvi, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, són condemnats per un delicte de desobediència en concurs amb la malversació. A tots ells, se’ls mantenen les penes d’inhabilitació absoluta fins al 2030 (per a Romeva i Turull) o 2031 (per a Junqueres i Bassa).

El TSJC rebutja l’adhesió de Terrassa a l’Associació de Municipis per la Independència

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya rebutja els recursos presentats per l’Associació de Municipis per la Independència, l’AMI, contra les resolucions del jutjat contenciós administratius que anul•lava l’adhesió de l’Ajuntament de Terrassa a l’entitat sobiranista. La mateixa sentència s’ha dictat per a la Diputació de Tarragona. L’AMI pot recórrer ara al Tribunal Suprem.

En el passat mandat a Terrassa, Ciutadans va aconseguir els 9 vots socialistes per aprobar per majoria simple una proposta de resolució i revocar l’adhesió de la ciutat a l’AMI. L’associació municipalista va argumentar aleshores que igual com es va fer en l’adhesió, per sortir-se’n calia fer-ho per majoria absoluta. Aprofitant l’avinentesa, l’entitat unionista Societat Civil Catalana va presentar recurs contra l’adhesió de Terrassa i d’altres organismes a l’AMI, per considerar que es trencava la neutralitat de les adminstracions públiques. Un jutjat els va donar la raó i ara el TSJC ha ratificat la sentència.

El jutjat contenciós administratiu número 9 de Barcelona anul•la l’acord de ple del mes de juliol del 2015 de l’Ajuntament de Terrassa de sumar-se a l’AMI. Aquest jutjat va estimar el recurs de Societat Civil Catalana contra l’adhesió municipal als municipis independentistes. El jutjat esgrimeix el mateix argument per suspendre l’adhesió de Reus i Castelldefels. A més de l’anul•lació de l’acord, el tribunal imposa pagar 1.000 euros pel cost del procediment. Ara falta saber la sentència del recurs presentat per la Diputació de Barcelona. L’AMI pot ara continuar en la causa i presentar recurs al Tribunal Suprem.

Presons revisarà l’expedient de Josep Rull per si s’acull al tercer grau

Les presons catalanes hauran de decidir en els pròxims dies si concedeixen el tercer grau, un règim de presons de semillibertat, als anomenats presos del Procés, entre ells l’exconseller i exregidor Josep Rull. Si no se’ls concedeix, es podrien quedar en el segon grau, tal i com es troben ara, amb sortides per treballar o fer tasques socials. El règim estableix que s’ha de revisar la situació dels presos després de 6 mesos de la primera revisió. El termini es compleix el 9 de juliol.

Si aconseguissin el tercer grau, els condemnats per sedició només haurien d’anar a dormir a la presó i els caps de setmana els podrien passar a casa. La setmana que ve es podria conèixer la proposta de les presons catalanes, que haurà ratificat abans la secretaria de Mesures Penals de la Generalitat. Només en un 5 per cent dels casos la Generalitat modifica la proposta de presons. També hi ha la possibilitat que als presos del Procés se’ls apliqui l’article 86.4, en virtut del qual podrien anar a dormir cada dia a casa seva, una mesura que les presons de Catalunya han fomentat durant l’emergència del coronavirus per rebaixar el risc de contagi. Una proposta que afecta al 85 per cent dels presos des del decret d’alarma.

En el cas de Josep Rull i la resta de presos d’aquest cas, primer se’ls hauria d’aprovar el tercer grau, una mesura sobre la qual també s’hi podria pronunciar el Tribunal Suprem. La llei estableix que el tribunal sentenciador, en aquest cas el Suprem, pot dir-hi l’última, si retira o manté una classificació, sempre que la Fiscalia presenti un recurs. Una possibilitat més que probable amb l’estricte posicionament mostrat fins ara pel ministeri públic.

L’ANC es pregunta què farà l’Ajuntament davant la sentència contra els símbols no oficials

L’Assemblea Nacional de Catalunya-Terrassa per la Independència insta a l’Ajuntament de Terrassa a plantar cara a la sentència del Tribunal Suprem espanyol que prohibeix l’exhibició de símbols no oficials a l’exterior dels edificis públicsL’Assemblea considera que la del Tribunal és una decisió que atempta contra les majories locals i que a més, afecta a tots els edificis públics. L’entitat sobiranista denuncia que aquesta decisió és fruit d’haver utilitzat la policia i el sistema judicial, per reprimir l’anhel d’una majoria del poble de Catalunya de construir un nou Estat.

L’entitat critica que a aquestes dues institucions sovint trepitgen drets fonamentasls perquè se’ls ha donat carta blanca sense revisar els seus valors democràtics. L’ANC no creu en la neutralitat dels edificis públics sinó que considera que són un reflex del què ha votat la població i veuen en la decisió de l’Estat, la imposició d’uns símbols que no tenen res de neutres. A més creuen que aquesta decisió és una porta oberta a al inhabilitació del President de la Generalitat Quim Torra.

Davant d’això, l’Assemblea es pregunta si l’Ajuntament penjarà la bandera irisada el pròxim 28 de juny, o si mostrarà el seu compromís amb el canvi climàtic, o no posarà un crespó negre per les víctimes del masclisme. Terrassa per la Independència desitja que com en d’altres ciutats catalanes, l’Ajuntament de Terrassa mostri el seu compromís amb una societat més justa, sense presos polítics ni exiliats i en la que els drets de tothom són respectats.

Reflexions polítiques de Jordi Cuixart a «Ho tornarem a fer»

El Centre Cultural acull la presentació del llibre “Ho tornarem a fer” escrit des de la presó pel desè President d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Unes declaracions que de subtítol porten una aclaridora reflexió de què pensa l’autor de tota aquesta situació: “Quan la injustícia és la llei, la desobediència civil és un dret”. Amb aquest llibre Cuixart, lluny de mostrar frustració o resignació atesa la seva situació d’empresonament, la qual considera injusta, anima als ciutadans a exercir el dret de protesta i a la mobilització, sempre, no violenta.

A l’acte hi han participat la membre d’Òmnium Montse Ortiz i el sociòleg Salvador Cardús, en una mesa que repartia joc la periodista Laura Pinyol. “Ho tornarem a fer” va ser una de les darreres declaracions que Jordi Cuixart va dir davant el Tribunal Suprem, en no reconèixer cap dels crims que se li imputen. Òmnium ha fet servir aquesta mateixa frase per impulsar diferents campanyes en contra la presó del seu President i de la resta de líders independentistes.

Ciutadans reclama garantir la mobilitat de tothom

Ciutadans reclama a l’Ajuntament que garanteixi la llibertat de moviments de tots els ciutadans sobretot d’aquells que no participen en les protestes per la sentència del Suprem. A més, els taronges denuncien que les protestes han alterat el normal funcionament de la institució amb canvis i suspensions de comissions, la qual cosa consideren inadmissible perquè coarta la llibertat d’expressió i el lliure control de l’oposició al Govern.

També critiquen la declaració institucional que l’alcalde ha fet aquest dilluns per no donar suport a aquells ciutadans als que les protestes han trepitjat els seus drets. Per això Ciutadans presentaran una moció al ple d’aquest mes denunciant l’agitació independentista que bloqueja carreteres i serveis públics. Finalment Ciutadans presumeix de la qualitat de la democràcia espanyola que diuen és referent a tot el món.