Entradas

Descobrim la història d’en Juan Romero, l’últim supervivent espanyol de Mauthausen

/0 Comentarios/en , /por

En plena commemoració pel 75è aniversari de l’alliberament de Mauthausen, la terrassenca Judith Paulí rememora l’experiència viscuda pel seu besoncle. En Juan Romero és, a l’edat de 101 anys, l’únic deportat espanyol que continua en vida, d’entre els més de 7.500 presos de tot l’Estat que van passar pel camp de concentració. Ara fa tres quarts de segle, aquell 5 de maig del 1945, el Juan Romero va viure en primera persona l’alliberament del camp austríac per part de les tropes nord-americanes.

Després de lluitar amb el bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola, el soldat cordovès es va exiliar a França, on més tard va ser capturat. Durant un llarg període de 4 anys, a Mauthausen va realitzar-hi treballs forçosos pels estimballs de la pedrera i, també, construint carreteres. Finalment, el Juan va ser destinat a la unitat de desinfecció; una brigada formada per una dotzena de presoners que s’encarregaven de treure i netejar la roba dels deportats quan ingressaven al camp. Després de l’alliberament, el “tío Juan” se’n va anar a viure a un petit poble de França i, amb un gran temor de traspassar la frontera, es retrobava amb els seus familiars a Bourgmadame.

Unes 200.000 persones van ser tancades a Mauthausen durant la 2a Guerra Mundial i més de la meitat hi van morir. L’antic camp d’extermini nazi és ara un dels espais de memòria més significatius de l’Europa central. 75 anys després de l’alliberament d’aquell infern, en Juan Romero és, a dia d’avui, l’únic supervivent espanyol que encara ho pot explicar.

Terrassa homenatja als advocats assassinats a Atocha el 1977

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa ret homenatge als advocats assassinats en l’atemptat al despatx laborista d’Atocha, l’any 1977. Una placa commemorativa a l’entrada del sindicat Comissions Obreres del carrer Unió, quedarà per sempre en el record de la ciutat. Aquest dilluns una àmplia representació social i institucional ha participat en un acte de recuperació de la memòria històrica, impulsat pel sindicat Comissions Obreres.

En un emotiu discurs, a l’acte hi ha participat l’últim supervivent de la masacre. El 24 de gener del 1977, un grup d’advocats laboralistes vinculats a Comissions Obreres i al Partit Comunista d’Espanya, defensaven els drets de la classe treballadora, lluitaven per la democràcia i s’enfrontaven a les restes de la dictadura franquista. Un grup d’extrema dreta va entrar a l’edifici que hi havia al carrer Atocha de Madrid i va disparar indiscriminadament contra les persones que en aquell moment es trobaven al despatx, matant a cinc advocats i deixant ferides a quatre persones més.

El judici celebrat el 1980 va condemnar a tres dels encausats, alguns d’ells vinculats al partit d’extrema dreta Falange Española, a més de 450 anys de presó. 42 anys després Comissions Obreres rescata de la memòria aquells fets i insta a les institucions a sumar-se a l’homenatge als cinc advocats assassinats. A les ciutats de la Comunitat de Madrid hi ha 23 espais dedicats als advocats assassinats. Aquest dimarts Manresa retrà homenatge a les víctimes amb un acte similar al de Terrassa.