Entradas

El pressupost del 2022 es tanca amb un superàvit de 7,1 milions d’euros

El ple municipal del mes d’abril votarà l’expedient de superàvit del pressupost del 2022, que es preveu de 7,1 milions d’euros. La tinenta d’alcalde de Serveis Generals i Govern Obert, Ona Martínez, ha explicat en comissió informativa que, d’aquests, se n’executaran 3,3 milions aquest any per a cobrir ‘despeses estructurals i ineludibles’ de l’Ajuntament: manteniment de l’espai públic, policia, busos, manteniment dels edificis municipals i trasllat de part del personal de l’edifici de Glòries per a ampliar les dependències de la policia, entre d’altres. D’altra banda es reserven 500.000 euros per al pagament de subministraments i 2,1 milions aniran al fons de solvència per a cobrir imprevistos. El pressupost del 2022 s’ha executat en un 98%.

Aquest superàvit s’aprovarà al ple amb els vots de l’equip de govern, Tot per Terrassa i ERC, però l’oposició ja ha mostrat la seva disconformitat. En primer lloc per les formes, per haver presentat l’expedient d’urgència i sense informar prèviament a la resta de grups; en segon lloc el PSC ha qualificat el pressupost d»insolvent’ i ha dit que aquest superàvit el que fa és augmentar la despesa.

Isaac Albert: «L’Ajuntament no podrà assumir la factura elèctrica si els preus segueixen pujant»

L’Ajuntament ha liquidat el pressupost de l’exercici del 2021 amb 8,5 milions de superàvit. És, aproximadament, la meitat del de l’any passat.

El tinent d’alcalde Isaac Albert ha explicat que gairebé la totalitat del superàvit s’haurà de destinar a pagar la factura energètica de l’Ajuntament, que s’ha encarit enormement per la pujada del gas i, especialment, de la llum. El preu del kilowatt s’ha multiplicat per deu en un any. El tinent d’alcalde ha adevrtit que si la tendència de preus continua a l’alça serà impossible fer front a la factura elèctrica. «L’Ajuntament no podrà assumir la factura elèctrica si els preus segueixen pujant«, ha dit a la comissió informativa de Serveis Generals i Govern Obert.

La crisi energètica també passa factura a diversos projectes i equipaments previstos. Per exemple, el del cobriment de la pista exterior de Can Jofresa. L’Ajuntament ha hagut de fer una transferència de crèdit de 235.000 euros pel sobrecost de les obres, degut a uns panells prefabricats que s’han hagut de canviar i la modificació del col·lector.

El Casal Cívic del Roc Blanc, per la seva banda, també s’ha encarit un 20% per l’increment de costos de les matèries primeres i suposarà, finalment, una despesa de 2,1 milions d’euros. Per fer front al pagament l’Ajuntament ha hagut de modificar el plantejament de les inversions plurianuals del pressupost del 2021.

Albert ha explicat que aquest equipament no és ni serà l’únic condicionat per aquesta conjuntura d’augment de costos. També ha puntualitzat que n’hi ha d’altres que no, com és el cas de la remodelació de l’Estadi Olímpic, que segueix amb el pla i els terminis previstos.

Els ajuntaments podran disposar de part del seu superàvit per combatre la Covid-19

Els ajuntaments que han tingut superàvit podran utilitzar part d’aquests diners per pagar factures generades per la pandèmia de la Covid-19. Només en podran destinar una tercera part, uns 5.000 milions. És el que ha acceptat la Federació Espanyola de Municipis (FEMP) a proposta del govern espanyol.

D’aquesta manera, els ajuntaments que cedeixin els seus romanents a l’Estat podran utilitzar, entre el 2020 i el 2021, com a mínim el 35% dels fons aportats. En total, es tractaria de 5.000 milions d’euros dels 14.000 acumulats.

Aquest any se’n tornaria el 40%, és a dir 2.000 milions d’euros, i l’any que ve la resta, 3.000 milions. La quantitat restant es tornarà en un termini de deu anys a partir del 2022.

Els ajuntaments són les úniques administracions a Espanya amb superàvit, però degut a la llei d’estabilitat no podien utilitzar lliurament aquests diners. Ara, per lluitar contra els efectes de la Covid-19, el Ministeri d’Hisenda ha canviat les regles.

 

 

 

El CN Terrassa tanca la temporada amb un balanç positiu de 110.000 euros

Per tercer any consecutiu, el CN Terrassa tanca la temporada amb superàvit. D’aquesta manera, el club consolida el seu creixement econòmic a través de la gestió de la junta dirigida per Jordi Martín. En l’assemblea general de socis compromissaris celebrada aquest dilluns, el president ha fet un balanç molt positiu dels resultats obtinguts durant l’últim exercici, tant en la parcel·la econòmica com també en la social i en l’esportiva.

L’assemblea ha transcorregut de manera molt plàcida i tots els punts de l’ordre del dia han estat aprovats sense que es registrés ni un sol vot en contra. La Junta Directiva ha quadrat els comptes amb un balanç positiu de 110.000 euros, una xifra molt similar a la de l’any passat. Aquest benefici permet acumular en els fons propis del club prop de mig milió d’euros, el que garanteix l’estabilitat econòmica d’unes arques que, ara fa tres anys, només disposaven de 88.000 euros.

L’entitat, que supera els 17.000 socis, encara la temporada 2018-2019 amb un pressupost de 7,7 milions i preveu un nou superàvit del voltant de 50.000 euros. Entre les principals inversions de cara al proper exercici destaca la construcció de dos pavellons coberts a la zona on està ubicat l’actual aparcament. El club ja ha avançat que en qüestió de dies es reunirà amb l’ajuntament per acordar la subvenció municipal que ha de permetre dur a terme les obres.

L’Ajuntament tanca el 2016 amb un superàvit de 12 milions

L’Ajuntament ha tancat el 2016 amb un superàvit de més de 12 milions d’euros. Aquest estalvi s’ha aconseguit gràcies a l’obtenció de més ingressos dels previstos en impostos propis com la plusvàlia, l’IBI i l’impost de construccions, i al pagament de subvencions que la Generalitat tenia pendents amb Terrassa. Gràcies a tot això s’han obtingut més de vuit milions. Paral·lelament, s’han aconseguit prop de 4 milions més gràcies a un estalvi en la despesa pressupostada. És a dir, s’ha gastat menys del que s’havia planificat en,per exemple, la compra de béns, la contractació de serveis externs, personal o inversions financerament sostenibles. Aquestes últimes, un cop executades, han generat estalvis d’1,2 milions d’euros.

Aquesta xifra és la que el ple ha aprovat destinar per amortitzar deute pendent, especialment els crèdits amb interessos més alts. Com és habitual, l’obligació de la llei estatal d’amortitzar deute amb el superàvit ha tornat a generar debat.

Amb aquest pagament, els préstecs pendents baixen a 154,5 milions, fet que rebaixa la ràtio del deute de l’Ajuntament per sota del 75%. Això significa que el consistori ja no estarà obligat a demanar autorització a la Generalitat a l’hora de demanar préstecs.