Entradas

Terrassa s’avança amb noves mesures a l’emergència per sequera

Terrassa s’avança al decret d’emergència per sequera que es podria decretar a finals d’any i a partir d’avui aplica el seu Pla d’Emergència Municipal per prevenir futures restriccions. El Comitè Municipal d’Emergència reunit aquest dilluns manté la campanya i augmenta les mesures d’estalvi d’aigua com a garantia pel futur subministrament.

Amb 182 litres de consum d’aigua per persona i dia, Terrassa no supera el consum mitjà, de moment permès en 210 litres. L’empresa municipal Taigua manté la reducció de la pressió de l’aigua i aplica un nou sistema de detecció de fuites.

També preveu una inversió de 3 milions d’euros per al 2024 per millorar la xarxa i un nou sistema de pagament que penalitza els alts consums. L’Ajuntament que ja ha reduït un 60 per cent el consum municipal impulsa la campanya per a l’estalvi d’aigua, i manté les prohibicions de regar parcs i jardins i de buidar piscines i fonts ornamentals.

El consistori que té en marxa diferents estudis per a l’ús de l’aigua de pous i mines i de les aigües freàtiques i regenerades, reclama a l’Agència Catalana de l’Aigua el traspàs de la gestió de la depuradora de Les Fonts.

Alguns ajuntaments reclamen un mapa de les inversions d’Endesa en la xarxa elèctrica

L’Ajuntament de Terrassa i d’altres municipis afectats pels talls de llum, es reunirà per segon cop amb la Generalitat per tornar a tractar les incidències en el subministrament elèctric que han patit en els darrers mesos. Junt amb Barcelona, Sabadell, Rubí, Montcada i Reixac i Gavà reclama a la Direcció General d’Energia de la Generalitat un mapa territorialitzat de les inversions d’Endesa a Catalunya. Una informació fins ara exclusiva del Govern de l’Estat, tal i com s’ha explicat en la Comissió de Territori d’aquest dilluns.

Els ajuntaments sospiten que les inversions de la companyia no estant prou ben repartides, tal i com va passar el 2019 que de 5.500 milions d’euros, només el 7 per cent van arribar a Catalunya. Els consistoris fan pinya per trobar una solució als nombrosos talls de llum que pateixen des del mes de setembre i que s’han agreujat durant la passada onada de fred.

L’Ajuntament de Terrassa ha muntat un dispositiu especial per atendre tots els casos i prepara una demanda col·lectiva per informar la Fiscalia dels injustificats talls de llum a la ciutat. A Terrassa unes 350 famílies s’han vist afectades pels talls en el subministrament elèctric, sobretot al barri de Les Arenes però també a La Maurina, Can Parellada i Ca n’Anglada. Sabadell, amb 800 famílies afectades, és el municipi de la comarca amb més incidències.

Els ajuntaments exigeixen a Endesa la condonació del deute d’uns 21 milions d’euros

Els ajuntaments exigeixen la condonació del deute amb Endesa des del 2015, que puja a uns 21 milions d’euros. 48 ajuntaments i el Consell Comarcal del Vallès Occidental, reunits a petició de Terrassa, rebutgen la carta enviada per l’elèctrica a més de 400 ajuntaments catalans per reclamar el deute i amenaçar amb el tall del subministrament a famílies vulnerables.

En una declaració conjunta, els consistoris apel·len la Generalitat a assumir el lideratge per fer complir la llei 24/2015 en contra de la pobresa energètica i aprovada pel Parlament, i a establir convenis amb les empreses de serveis bàsics. També rebutgen el xantatge de la companyia i exigeixen la retirada de la carta per començar a negociar qualsevol acord que, necessàriament, passa per la retirada del deute acumulat.

Els ajuntaments, que també promouen una moció consensuada en els seus respectius plens, insten les administracions locals a utilitzar les vies jurídiques i sancionadores en contra de les empreses de serveis bàsics si es produeix algun tall en el subministrament.

D’aquesta manera, els ajuntaments s’erigeixen com els principals defensors dels drets fonamentals de tota la ciutadania i no només d’aquelles persones més vulnerables davant els abusos de les grans companyies del sector. Per la seva banda, membres de l’Aliança Contra la Pobresa Energètica s’han felicitat per les mesures acordades i denuncien que són les empreses energètiques les que han de pagar el deute acumulat, traient-lo dels més de 5.000 milions de beneficis que han fet en els darrers 4 anys.