Entradas

Les dues últimes Stolpersteine d’aquest curs rememoren una gran història d’amistat

/0 Comentarios/en , , , /por

La recuperació de la memòria històrica ha servit aquest dilluns per tornar a reunir a una família amb alguns dels seus membres d’Uruguay i, alhora, per fer reviure el record de dos bons amics terrassencs. L’Àngel Olivares i l’Antonio Martínez van passar en pocs anys de ser veïns del mateix carrer a ser pràcticament germans. I és que, després de quedar-se orfe, l’Àngel va ser acollit per la família de l’Antonio poc abans que tots dos marxessin a lluitar al front de la Guerra Civil. Els seus camins es van separar quan van ser capturats pels nazis a la línia Maginot. Posteriorment, però, s’acabarien retrobant a l’infern de Mauthausen, on hi van estar internats fins l’alliberament del camp de concentració.

Per tal que records com aquest no caiguin en l’oblit, des del passat octubre ja s’han col·locat a Terrassa un total de 22 stolpersteine. D’aquesta manera, la memòria històrica deixa marcada la seva empremta en els carrers de la ciutat. L’acte de cloenda d’aquest primer any de projecte ha tingut lloc a l’Institut Montserrat Roig, on un grup d’alumnes ha interpretat el Cant dels Ocells. En total, uns 70 terrassencs, combatents republicans, van ser deportats i empresonats als camps nazis. El projecte Stolpersteine preveu una llamborda de record per a cadascun d’ells.

Continua l’homenatge a les víctimes de l’Holocaust nazi col·locant tres llambordes stolpersteine

/0 Comentarios/en , /por

La campanya per col·locar les llambordes stolpersteine per homenatjar  a les víctimes de l’Holocaust nazi a la ciutat segueix en marxa.

I és que, aquest dimecres la regidora de Memòria Històrica, Ona Martínez, i la regidora del Districte 4, Jennifer Ramírez, han acompanyat els familiars i l’alumnat de l’Institut Can Roca a emplaçar  les llambordes del record a tres  víctimes del nacisme.

Concretament, s’han instal·lat al carrer del Comte Borrell, 67 on hi vivia Joan Gras Puigmartí, deportat el 1940 a Mauthausen. Va ser assassinat a Gusen, Àustria, el 21 de novembre de 1941. Posteriorment, les regidores i l’alumnat s’han desplaçat fins: carrer de l’Infant Martí, 125  on hi havia residit Josep Cirera Mayol, que va se deportat a Mauthausen el 1940. I el van assassinar el 9 de juliol de 1941, també a Gusen. Per últim, la comitiva ha anat fins al carrer de Galileu, 105 , darrera residencia de Ramon Pere Moragues, deportat el 1941 a Mauthausen. El seu assassinat va tenir lloc el 28 de setembre de 1941 a Hartheim, Àustria.

Les llambordes stolpersteine són  plaques artístiques urbanes que s’emplacen davant l’última residència de la persona que va ser víctima del nazisme o  en un lloc emblemàtic de Terrassa.

Notícies relacionades

https://terrassadigital.cat/dues-llambordes-stolpersteine-mes-homenatgen-felix-izquierdo-i-josep-julia/

https://terrassadigital.cat/homenatge-als-deportats-del-nazisme-amb-la-collocacio-de-les-primeres-llambordes-de-record/

 

Dues llambordes stolpersteine més homenatgen Félix Izquierdo i Josep Julià

/0 Comentarios/en , /por

Aquest dimarts han continuat els actes d’homenatge a les víctimes de l’Holocaust nazi. I és que s’han col·locat dues llambordes stolpersteine més a la ciutat.

Concretament, se n’ha instal·lat una a la rambleta del Pare Alegre, 67, per homenatjar Félix Izquierdo García, que va ser deportat el 1940 a Mauthausen i el van assassinar un any després, l’1 de novembre de 1941, a Gusen. L’altra placa artística urbana s’han emplaçat al carrer Societat, número 5, per recordar Josep Julià Bruguera, nascut el 1917 a Terrassa. El 1941 va ser deportat a Mauthausen i el van assassinar el 24 de desembre de 1941, també a Gusen.

L’acte ha comptat també amb la presència de la regidora de Memòria Històrica, Ona Martínez, que ha acompanyat als familiars de les víctimes. 

 

Notícia relacionada:

https://terrassadigital.cat/homenatge-als-deportats-del-nazisme-amb-la-collocacio-de-les-primeres-llambordes-de-record/

Homenatge als deportats del nazisme amb la col·locació de les primeres llambordes de record

/0 Comentarios/en , , , /por

Emotiu acte d’homenatge a les víctimes de l’Holocaust nazi. La Casa Alegre de Sagrera ha acollit aquest dijous un autèntic exercici de memòria històrica dedicat a totes aquelles persones amb algun vincle amb Terrassa que van ser deportades als camps de concentració. Familiars de les víctimes, autoritats, historiadors i professors i alumnes de diversos instituts terrassencs han participat en un acte que ha comptat també amb la presència de la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró.

Així s’ha iniciat la campanya per col·locar les primeres 11 llambordes stolpersteine a la ciutat. Són plaques artístiques urbanes que s’emplacen davant l’última residència de la persona deportada o bé en un lloc emblemàtic del municipi. Concretament, la primera stolpersteine s’ha ubicat al carrer de Francesc Oller, davant la casa on va residir Agustín Sanjosé Calasanz, que va sobreviure després de 5 anys ingressat a Mauthausen. A Terrassa ja s’han documentat uns 70 casos de deportacions d’habitants del municipi, els quals rebran el seu homenatge en forma de llamborda amb el seu nom durant els propers mesos.

Terrassa instal·larà onze «stolpersteine» en homenatge a les persones que van ser deportades a camps nazis

/0 Comentarios/en , /por

El proper mes d’octubre, l’Ajuntament de Terrassa instal·larà les primeres 11 stolpersteine (llambordes commemoratives) en homenatge i record als terrassencs que van patir la deportació als camps d’extermini nazis. Des d’aquesta setmana es poden veure al Castell Cartoixa de Vallparadís aquestes llambordes, exposades en una vitrina acompanyada d’un plafó explicatiu.

Les stolpersteine (en alemany, «pedra que et fa ensopegar»), són petites llambordes recobertes amb una placa de llautó que porta inscrit el nom i altres dades de persones que van ser víctimes del nazisme, i que s’instal·len a la vorera, davant de llocs vinculats amb aquella persona, com ara la casa on va viure. La funció d’aquestes llambordes és fer aturar els vianants, provocar el seu interès i promoure el record.

El projecte Stolpersteine el va iniciar l’artista alemany Gunter Demnig als anys 90, i actualment hi ha instal·lades desenes de milers d’aquestes llambordes per tot Europa.

En paral·lel a aquest projecte, l’Ajuntament acaba de posar en marxa el mapa interactiu de la Memòria Democràtica de Terrassa, que es pot veure a https://emap.terrassa.cat/mapGIS/?modul=memoria.

Es tracta d’un nou mòdul de l’emap municipal, que se superposa als ja existents, i que mostra els espais de la ciutat vinculats a fets rellevants des de la Segona República fins a la Transició Democràtica, així com la localització de plaques commemoratives o la futura ubicació de les stolpersteine.