Entradas

L’Ajuntament instal·larà plantes fotovoltaiques a cinc equipaments municipals

La factura energètica de l’Ajuntament de Terrassa va passar dels 3 als 8 milions d’euros en qüestió d’un any, entre el 2021 i el 2022. Aquest sobrecost se suma, doncs, als motius per afrontar la transició cap a les energies renovables i, en aquesta línia, durant els dos propers anys s’instal·laran plantes fotovoltaiques a cinc equipaments de titularitat municipal. Disposaran d’aquestes instal·lacions l’Àrea Olímpica, l’Arxiu Històric i els poliesportius de la Maurina, Can Parellada i Sant Llorenç.

A excepció del cas de l’Àrea Olímpica, les plantes fotovoltaiques generaran prou energia com per abastir cadascun dels equipaments municipals. A més, la previsió és que, d’aquestes 2.000 noves plaques solars, en surti un excedent d’electricitat que podria destinar-se a les comunitats energètiques més properes. En total, la reducció de la petjada de carboni es traduirà en un estalvi de 512 tones de CO2 anuals. Els ajuts que arriben a través del Programa sectorial 2030, impulsat per la Diputació, han servit per subvencionar un 90% d’aquest projecte, valorat en 1 milió i mig d’euros.

El Sant Esperit serà una de les primeres catedrals autosuficients a través de l’energia solar

La Catedral de Terrassa serà una de les primeres de tot l’Estat en disposar de plaques solars. Els panells s’instal·laran en una teulada situada al peu del campanar, en un espai imperceptible des del carrer. Així, el temple de la Plaça Vella obtindrà l’electricitat que necessita durant tot l’any a través d’aquest sistema d’energia verda.

Durant el 2022, la factura elèctrica de la catedral va pujar fins als 11.700€, el que suposa un increment de prop de 3.000€ respecte a anys anteriors. Davant l’encariment del preu de l’energia, el Consell Econòmic de la catedral va pensar en la possibilitat de les plaques solars, tot i que la normativa dels edificis històrics i del patrimoni protegit impedia inicialment dur a terme el projecte.

La instal·lació dels panells solars suposarà una inversió de 18.000€ per a la catedral del Sant Esperit, que serà un dels temples pioners en utilitzar energia renovable per il·luminar les cerimònies religioses. En total es col·locaran 16 plaques fotovoltaiques de 500 watts cadascuna, amb una bateria que permetrà generar uns 13.000kw a l’any. El Ple d’aquest divendres ha de servir per engegar la tramitació dels permisos i així poder instal·lar les plaques cap a principis d’estiu.

El sostre de la nau que Intermak Packaging té a Can Petit ja llueix la seva planta d’energia solar

L’empresa catalana Conecta2 Energia acaba de posar en funcionament dues plantes fotovoltaiques a la comarca. Una es troba al polígon de Can Petit de Terrassa, al sostre de la nau d’Intermak Packaging and Labelling, i l’altra a Motor Munich de Sabadell. Aquestes instal·lacions ajuden a completar l’estratègia de la marca en l’electrificació i el seu compromís amb la reducció d’emissions.

Conecta2 Energia porta desenvolupant sostres fotovoltaics des que el 2019 es va modificar la Llei de l’Autoconsum. Això ha permès a nombrosos clients, sense haver d’emprendre cap inversió, garantir que un percentatge significatiu del seu consum no només sigui energia verda, sinó que els garanteixi una estabilitat en preu. A través d’aquesta estratègia de compra han pogut esquivar de manera suportable la darrera crisi de preus energètics.

Amb aquestes dues noves instal·lacions, Conecta2 Energia ja disposa de plantes fotovoltaiques a diverses poblacions de Catalunya (Sant Cugat, El Prat, Granollers, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Riudoms, i ara a Sabadell i Terrassa), amb una producció de més de 1,8 milions de kWh/a. La xifra d’inversió prevista per Conecta2 Energia en plantes voltaiques és de 16 milions d’euros durant els propers 6 mesos a tot Espanya.

Un tram del carrer Pau Marsal estarà tallat fins novembre

Fins a finals del mes d’octubre el carrer Pau Marsal, a l’alçada del carrer Marinel·lo Bosch i la plaça dels Països Catalans, estarà tallat al trànsit. Aquests dies s’estant instal·lant les tanques i els senyals que anuncien l’imminent inici d’obres de la urbanització d’aquesta zona, al llindar entre els districtes 1 i 2. L’Ajuntament aprovava el gener de l’any passat un pla de millora urbana inclòs en el projecte per a la construcció d’una residència als antics terrenys del desaparegut magatzem d’Hiperpiel.

La urbanització contempla les mateixes amplades de tres metres i mig per a les calçades de Marinel·lo Bosch, Pau Marsal i la plaça dels Països Catalans. Pel què fa al mobiliari s’instal·laran bancs, cadires i papereres i l’arbrat corresponent. També hi haurà una reserva per a l’aparcament en superfície.

L’empresa gallega de serveis geriàtrics, Domusvi, gestionarà la residència d’avis que Healthcare Activos està construïnt a l’antic solar que ocupava Hiperpiel. Les obres van començar fa uns deu mesos quan es va enderrocar l’antic magatzem dedicat a la roba de pell. Es previst que els treballs de la residència acabin el maig del 2023.

L’equipament tindrà 133 places sense centre de dia però amb serveis com la fisioteràpia, infermeria, psicologia o cafeteria entre d’altres. L’empresa propietària del solar és la que s’encarrega ara de la urbanització en superfície dels carrers col·lindants. En aquest mateix solar també hi ha previst construir-hi habitatges socials.

Comencen els treballs per descontaminar el solar del carrer del Gasòmetre

Els treballs de descontaminació es fan en un solar deliminat pels carrers del Gasòmetre, Pare Font, Gibert i Roger de Llúria, al barri del Segle XX, amb un total de 578 m2 de superfície. Primer, es desbrossarà el terreny. Després, s’agafaran mostres per identificar el residu a tractar i, finalment, es descontaminarà el terreny.

L’empresa propietària de la majoria dels terrenys i promotora del projecte d’urbanització, Metrovacesa, s’ha fet càrrec de l’actuació, que va començar la setmana passada i s’allargarà durant quatre mesos. Un cop finalitzin les tasques de descontaminació, la mateixa empresa procedirà a executar la seva urbanització.

Aquests treballs arriben desprès d’anys de litigis entre la promotora de l’àmbit, Gas Natural i l’Ajuntament de Terrassa. Aquesta conflictivitat va concloure amb el conveni signat l’any 2018 entre el Consistori i la promotora, un document en el que l’empresa es va comprometre a assumir tots els costos derivats tant dels treballs de descontaminació com dels d’urbanització.

Per al regidor d’Arquitectura i Urbanisme, Carles Caballero, es tracta de l’inici del final d’un llarg procés que s’ha estès durant més d’una dècada, però que, en termes globals, significa una passa més en l’objectiu del govern municipal de completar l’interior de la ciutat. «Durant prop de quinze anys hem conviscut amb cràters dins la ciutat, zones d’impacte de l’esclat de la bombolla immobiliària. Els hi donarem vida, però ho farem amb paràmetres nous, tant en matèria d’habitatge protegit com d’urbanització, recuperant el verd per sobre del gris».

Amb aquesta acció es dóna compliment a la resolució de l’Agència de Residus de Catalunya de 23 octubre de 2020. La contaminació del solar és conseqüència de l’activitat de fabricació de gas que es va realitzar des de finals del segle XIX i fins a l’any 1941.

Les màquines netegen el solar abans ocupat pels barracons de l’INS Can Roca

La Generalitat ha iniciat els treballs de neteja d’un solar al carrer Fàtima, on abans s’hi havien instal·lat els antics barracons de l’Institut de Secundària Can Roca. Els treballs consisteixen bàsicament en l’adequació i desratització del solar, situat molt a prop del futur Centre d’Atenció Primària i l’Institut. Fa uns dies els veïns s’havien queixat de la manca de salubritat del terreny i de la presència de rates a la zona, atretes per la brutícia acumulada.

Ara, s’estant adequant els terrenys per solucionar la presència dels rosegadors i evitar un nou problema de salut pública. Situat en plena zona d’equipaments públics, l’Institut de Can Roca va abandonar els barracons instal·lats en aquest solar quan el curs 2018-2019 van estrenar nou edifici en el seu actual emplaçament.

Les actuals instal·lacions de l’Institut d’Ensenyament Secundari ocupen uns 4.000 metres quadrats, disposa de 24 aules, a més d’espai per a tallers, laboratori, música, dibuix i gimnàs. Més de 600 alumnes van cada dia a les classes que habitualment imparteixen una cinquantena de professors. Un cop netejat el terreny, s’obrirà un procés participatiu entre els veïns del barri per decidir quin equipament és el més necessari i adequat per a la zona.

L’Ajuntament farà habitatge públic a l’antic solar de la FUPAR del carrer Torrent

L’Ajuntament inicia les actuacions per fer efectiva la reversió al patrimoni municipal, d’aquest terreny situat al número 77 del carrer Torrent, al barri d’en Pere Parres. Aquí s’hi aixecava la fàbrica de treball especial Amat Roumens que es va traslladar ja fa més d’una dècada a Poble Nou Zona Esportiva.

Fins ara la finca no s’ha destinat a la construcció d’habitatge en règim de protecció oficial, el principal motiu de la cessió inicial que havia fet el Consistori. En el ple de desembre del 2006, l’Ajuntament va cedir a la Societat Municipal de l’Habitatge aquesta finca cantonera amb el carrer de Lluís Puig i Matas per fer-hi habitatges de protecció oficial.

El solar de gairebé mil metres quadrats (941,78) s’hi pot edificar fins a més de 2.700 metres quadrats de sostre. Des de l’Ajuntament es constata que la reversió del terreny permetrà fer efectives algunes de les polítiques d’habitatge del nou Ajuntament i posar a disposició de la ciutat més habitatge digne i assequible. L’acord del ple ja preveia la reversió automàtica de la finca en cas que no s’hi edifiqués passats 10 anys de la inscripció al Registre que es va fer el 2009.

Ara es fa l’acte notarial que constata que aquest terreny no s’ha destinat a l’ús previst en els terminis acordats i per tant fer efectiu el retorn del solar a l’Ajuntament. Segons un acord del 2007 entre l’Ajuntament i l’extinta Caixa Terrassa s’establia la prohibició de cedir a tercers drets o obligacions del conveni signat i que en qualsevol cas s’havia de mantenir el caràcter benèfic i social del projecte.

Actualment la finca està inscrita a nom d’una societat vinculada al BBVA, una entitat que no pot desconèixer aquesta càrrega contemplada en el mateix Registre de la Propietat. Des de l’Ajuntament es constata que la reversió del terreny permetrà fer efectives algunes de les polítiques d’habitatge del nou Ajuntament i posar a disposició de la ciutat més habitatge digne i assequible.

Un mural d’Anna Taratiel reivindica una residència d’avis per Ca n’Anglada

Un mural a l’Avinguda de Barcelona de l’artista Anna Taratiel serveix a l’Associació de Veïns de Ca n’Anglada per reclamar la construcció d’una residència d’avis al barri. Es tracta d’una reivindicació històrica del districte que a falta d’una resposta positiva per part de l’administració es transforma en noves formes de protesta.

La Comissió per a les residències públiques de Terrassa, formada per diferents associacions veïnals, demana a la Generalitat ampliar i completar l’única residència pública de Terrassa, la de Mossèn Homs, l’execució del projecte per a la residència de Sant Pere Nord i un nou equipament per a avis en aquests terrenys de l’Avinguda de Barcelona.

En aquest solar, on els més grans hi recorden el Cinema Avenida, són uns terrenys cedits per l’Ajuntament que en l’actualitat hi ha uns horts comunitaris. La Comissió ha presentat diversos recursos a la Generalitat i al Síndic de Greuges. Terrassa té 31 residències privades o concertades i només la de Mossèn Homs és cent per cent pública.

Es calcula que a Terrassa hi ha unes 1.500 persones a l’espera d’una plaça pública de residència. L’artista i activista cultural amb diverses intervencions comunitàries arreu del món, la terrassenca Anna Taratiel, ha cedit el seu art en el mur del solar per reclamar la residència pública per a la gent gran que demanen els veïns.

A Terrassa hi ha més de 500 naus industrials disponibles en venda i lloguer

Els polígons de Can Parellada i Santa Margarida I i II concentren un terç de l’oferta de solars i sòl industrial a la ciutat. Entre tots tres sumen gairebé 200 naus de les 531 disponibles a tot Terrassa. La pràctica totalitat, 506, son naus, i només 25 són solars. L’inventari de disponibilitat industrial del Vallès Occidental i de les comarques veïnes es pot consultar a temps real en un portal que s’accedeix des del web del Consell Comarcal.

Al web es pot escollir la comarca, la població o, si es vol acotar més la cerca, un polígon concret. Es pot filtrar si volem veure només naus o solars, de venda o de lloguer, un interval de superfície i un interval de preus. Al mapa ens sortirà l’oferta que respon als criteris de cerca. Per cada resposta podem obrir una fitxa amb més informació de la nau o local seleccionat. El preu mitjà d’una nau en venda és de 690 euros per metre quadrat i el d’una nau en lloguer de 3,31 euros.

L’oferta de solars a tota la ciutat és de 25, tots de venda menys dos que són de lloguer. Com passa amb les naus, els solars disponibles estan concentrats bàsicament a la zona sud de la ciutat i tenen un preu de 180 a 360 euros per metre quadrat

En tota la comarca l’oferta de sol disponible es de 3000 naus, majoritàriament de lloguer i de 300 solars.

Aquest mapa de l’oferta industrial és el primer pas que fa el Consell Comarcal per desenvolupar un nou Portal de Polígons, que oferirà informació i serveis molt diversos.