Entradas

Mapa Carrer Mina 2

Tall de trànsit als carrers de la Mina i Societat amb motiu de les obres d’urbanització

Amb motiu de la primera fase de les obres d’urbanització del carrer de la Mina, els carrers de la Mina i Societat estaran tallats al trànsit. Serà entre el 5 i el 16 de juny. Només es permetrà l’accés als garatges del carrer de la Societat. Mentre durin les obres, aquest serà de de doble sentit.

Mentre durin les afectacions es podrà accedir a la plaça de la Creu Gran. Recuperant així l’itinerari d’entrada a la plaça del Doctor Robert des de l’Estació del Nord pels carrers del Nord, Sant Isidre, Pantà, Rasa, Nou de Sant Pere, Passeig i Sant Joan. Serà a excepció dels autocars, que podran fer-ho per la plaça del Doctor Robert, el passeig de Vint-i-Dos de Juliol i el carrer de Salmerón.

Afectació al transport públic

Durant aquesta primera fase, els autobusos urbans de les línies 3, 6 i 7 circularan pel passeig Vint-i-Dos de Juliol, el carrer de Salmerón i el pont del Parc de Vallparadís. S’anul·laran les parades de «Sant Ignasi» del carrer del Nord i «Creu Gran» del carrer de la Societat.

Mapa Carrer Mina 1

 

Xefla Empordanesa (1)

El 9 nus mariner celebra aquesta nit la primera Xefla terrassenca

El restaurant El 9 nus mariner importa de l’Emporda la típica festa que a la comarca de Girona es coneix com la Xefla. S’entén per Xefla, segons el diccionari, com un àpat abundós, especialmente per celebrar alguna cosa. També és el nom d’un nombrós grup d’amics que es troben periòdicament i que es defineix com a societat cultural i gastonòmica, amb la finalitat de compartir amistat i menjar bé.

Sigui com sigui, la Xefla d’aquesta nit de divendres al restaurant del Passeig de les Lletres comptarà amb una actuació del grup d’havaneres Mariners de Riera, de Matadepera. Aquesta será la primera Xefla que se celebra a Terrassa. Durant el sopar, de cuina típicament ampurdanesa, es farà la sessió d’havaneres amb rom cremat, per culminar amb la popular i participativa primera Xefla ampurdanesa, a la terrassenca.

 

L’Ajuntament intervé en la casa ocupada del carrer Societat

L’Ajuntament intervé en el cas d’una casa ocupada del carrer Societat. Els veïns de la zona s’havien queixat de conductes incíviques per part dels ocupants de la casa. Aquesta setmana ja és la segona vegada que un grup format per diferents serveis municipals entra al pis per trobar una solució al conflicte. En l’actuació hi intervenen els serveis socials, de salut, neteja i urbanisme, per tal d’analitzar la situació completa dels seus habitants.

L’objectiu és solucionar els conflictes que genera amb el veïnat. Uns veïns que també han estat informats de l’actuació que s’està fent. Els veïns dels carrers Sant Ignasi, del Nord i Societat, havien denunciat problemes de convivència arran de l’ocupació d’una casa cantonera en aquests carrers.

Hi viuen des de fa uns dos anys unes 15 persones entre les quals hi hauria uns 7 menors. Els enfrontaments, crits i soroll i sobretot la brutícia que generen dins i fora del pis, és el principal motiu de queixa dels veïns. Una denúncia feta pública a través de les xarxes, difosa per Canal Terrassa i que ara l’Ajuntament intenta solucionar.

Desigualtats notables entre el nivell socioeconòmic dels barris de Terrassa

L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha publicat recentment l’Índex socioeconòmic territorial (IST), consistent en un índex sintètic que resumeix en un únic valor diverses característiques socioeconòmiques de la població.

L’índex concentra la informació de situació laboral, nivell educatiu, immigració i renda de totes les persones que resideixen en cada unitat territorial, a partir de 6 indicadors sectorials. L’IST és un índex relatiu, sense unitats de mesura: s’estableix un valor de referència per a Catalunya igual a 100 i un valor per a cada unitat territorial en comparació amb el valor mitjà de Catalunya.

El total de Terrassa s’ha mantingut un xic per dessota de l’índex per Catalunya. Les desigualtats intramunicipals són manifestes: els barris a l’entorn del centre presenten els valors més alts, fins a 22 punts per sobre de la mitjana nacional, mentre que els barris més perifèrics tot el contrari, xifrant alguns més de 25 punts per dessota (vegeu taula següent).

 

 

 

Fins l’octubre l’EspaiDos acollirà quatre exposicions sobre «Ciutat, el futur no té data»

L’EspaiDos de la Sala Muncunill acollirà des d’aquest dissabte i fins el mes d’octubre quatre exposicions dins una nova edició del cicle Terrassa Comissariat, aquest any sota el títol genèric «Ciutat, el futur no té data». L’artista Antonio R. Montesinos és el primer creador que demà dia 10, presenta a l’emblemàtic espai de la plaça Didó el seu projecte So Far (Away), dins l’eix futur i ecologia. Cada artista ha desenvolupat amb el seu treball una coordenada diferent per reflexionar sobre la relació del futur de la ciutat amb l’ecologia, l’espai públic, la societat i l’economia.

Aquestes idees, reflexions o denúncies són les què podrà veure el públic a través de les seves obres. La relació futur i espai públic anirà a càrrec d’Anaisa Franco que a partir del 22 de maig porta a la sala la seva reflexió sobre el metabolisme urbà. Mónica Rikic presenta a partir del 3 de juliol, Acompanyant per definir, dins la relació entre el futur i la societat.

El cicle Terrassa Comissariat el tancarà el 18 de setembre i fins a mitjans d’octubre, Enric Maurí amb la seva proposta entre futur i economia, Especulació i crisi a l’economia neoliberal. Totes les exposicions aniran acompanyades d’unes anomenades no conferències, unes trobades participatives com si fossin tallers teòrics sobre les mostres.

Terrassa Comissariat que arriba a l’11ena edició, és una plataforma per promoure i estimular nous relats i formats dins les pràctiques artístiques contemporànies. L’aportació dels treballs artístics a «Ciutat, el futur no té data» vol ser una veu crítica i especulativa, interdisciplinària, col·laborativa i visual, a com serà la vida quotidiana en els diferents àmbits de la futura ciutat.

Terrassa augmenta la població gràcies a la constant entrada d’immigració

Terrassa manté la tendència a l’alça en el creixement de la població per l’entrada constant d’immigració, sobretot procedent de l’estranger, però també de la resta de l’Estat i de l’àrea metropolitana. Així ho constata l’informe d’Indicadors de Sostenibilitat Ambiental a Terrassa que elabora el Serveis d’Estudis i Observatori de la ciutat i que analitza diferents barems relacionats amb la població, l’economia, el transport o el medi ambient, entre molts d’altres. La ciutat va tancar l’any 2018 amb una densitat de població de 3.149 habitants per metre quadrat, tercer any consecutiu que puja després de l’estancament i descens de la passada recessió econòmica.

La tendència, a falta de veure l’impacte de la Covid-19, va en augment, però caldrà confirmar-ho amb les dades del pròxim balanç. Pel que fa a l’activitat econòmica, la ciutat experimenta una millora continuada en els darrers quatre anys que trenca amb la dinàmica de crisi anterior. Respecte al 2017 hi ha un augment del nombre d’afiliats a la Seguretat Social i la despesa municipal reflectida en el pressupost ha pujat. Per contra, baixa el nombre d’empreses i el Producte Interior Brut per càpita se situa en els 13.655 euros per habitant. La dada positiva pel que fa al transport és que el 2018 el nombre de passatgers va augmentar en els autobusos urbans, els interurbans i en les estacions de FGC i Renfe.

La negativa és que el parc de vehicles ha augmentat respecte al 2017 i actualment hi ha 611 vehicles per cada 1.000 habitants. A més, els vehicles presenten una mitjana d’antiguitat d’11 anys, amb tot el que això comporta en la generació d’emissions contaminants. L’informe recomana incidir en l’estalvi energètic en el transport privat i la substitució dels desplaçaments en favor del transport públic per millorar la qualitat de l’aire.

La psicooncòloga Tània Estapé representa l’ICOS a Europa

La psicooncòloga terrassenca Tània Estapé ha estat escollida una de les dues representants per a Europa de l’ICOS, la Societat Internacional de Psicooncologia, nascuda als Estats Units. Una entitat que treballa per a l’atenció psicològica dels malalts de càncer i que ja ha marcat dos objectius per a la doctora terrassenca.

Amb aquest nomenament, a la també membre de la FEFOC, la fundació catalana contra el càncer, se li reconeix un estudi que demostra l’actitud pessimista de la gent gran davant el càncer, la principal població de risc, i de les seves idees preconcebudes davant la malaltia.

L’altra recerca de la FEFOC se centra amb els supervivents de càncer, el 80 per cent dels quals creuen viure sota l’amenaça de patir una recaiguda. L’informe, ampliable a més dels 110 pacients que ja han estat entrevistats, estableix els problemes laborals, familiars o sexuals i les seqüeles físiques que deixa, l’haver patit una de les pitjors malalties del nostre temps.

Segona concentració en una setmana en contra les violacions i de suport a les víctimes

Terrassa, com moltes d’altres ciutats, es torna a concentrar en rebuig a una nova violació en grup, en aquest cas en un pis de Manresa. Desenes de persones criden “No és No” al Raval de Montserrat en defensa de la víctima, una noia de 17 anys. En l’acte convocat per la Comissió 8 de març, s’ha llegit un manifest en contra el sistema patriarcal que veu les dones com un dels privilegis masculins. Les manifestants han dit que no es pot permetre cap rebaixa d’una violació com a fet delictiu i que cap justificació ha de permetre l’exercici de la violència vers les dones.

Des de l’Ajuntament que disposa d’un servei de psicologia d’atenció a les víctimes, s’ha recalcat la necessitat de conscienciar la societat d’aquest greu problema que es repeteix massa sovint. La Comissió 8 de març reclama que l’espai lliure sigui segur per a tothom i que si cal, es reformin les lleis perquè no es repeteixi cap agressió més cap a les dones. Durant la concentració s’han fet dos minuts de silenci.

Antoni Abad relleva Marià Galí al front de Mina d’Aigües de Terrassa

L’actual president de la CECOT , Antoni Abad, també serà a partir d’ara el nou president de Mina d’Aigües de Terrassa que ha renovat els seus òrgans de govern. En la darrera junta ordinària de l’empresa, aquest mateix dijous, l’actual president Marià Galí ha presentat la seva renúncia.

La Junta d’accionistes ha escollit el nou Consell d’Administració encapçalat per Antoni Abad a la presidència i amb l’interès d’afrontar els nous reptes i oportunitats de Mina, Aigües de Terrassa i els seus negocis. La nova executiva manté el seu compromís de prestar el servei d’alta qualitat a totes les poblacions on hi és present així com fer evolucionar les línies de serveis com ara el laboratori o les instal•lacions i obres hidràuliques.

Ara i després d’un procés de reestructuració de l’accionariat de la companyia Mina d’aigües comença una nova etapa. D’aquesta manera el fins ara president Marià Galí conclou una etapa de quatre generacions al capdavant de la societat que junt amb d’altres persones i institucions van gestionar el servei d’aigua en diferents etapes del creixement de la ciutat.

La professió reconeix José Ávalos com a Músic de l’Any 2018

L’Entitat pel Foment de la Cultura Musical, ENFOC, entrega el premi Músic de l’Any 2018 al director i fundador de la Banda San José de Terrassa, José Ávalos, coincidint amb el 25è aniversari de l’entitat que dirigeix. Aquesta és la cinquena edició d’un premi que vol reconèixer i visibilitzar la tasca d’un músic vinculat a la ciutat, la seva feina pedagògica i social, i pel foment de la cohesió de diferents col•lectius a través de la música.

L’acte d’entrega s’ha fet aquest dimecres a la sala Foyer del Teatre Principal amb la presència de l’alcalde, el seu primer acte d’aquesta segona etapa a l’alcaldia, veïns, familiars i de persones vinculades al món musical. Nascut a Almeria el 1943, al llarg de la seva vida Ávalos ha tocat des del fiscorn, passant pel trombó i la tuba, i tots aquells instruments que han passat per les seves mans. Després del seu pas per la desapareguda Banda Municipal de Terrassa, ara fa 25 anys que va fundar la Banda San José, una formació de llarg historial en concerts i cercaviles.

Amb aquest guardó que compte amb el suport d’entitats com Amics de les Arts i Joventuts Musicals, Ciutat Coral, Amics de la Música, la Federació d’Entitats Corals i el Conservatori de Música, volen reconèixer i agrair la dedicació d’Ávalos també en el foment i la difusió de la música entre els més joves. En les quatre anteriors edicions, el Premi Músic de l’Any ha estat pel compositor Josep Freixas Vivó, la directora de coral Lydia Campà, el pianista Miquel Farré i el trompetista Josep Maria Farràs.