La Síndica Municipal de Greuges de Terrassa, Isabel Marquès, ha emès l’actuació d’ofici 01/2020 i l’ha traslladat a l’Ajuntament perquè revisi i actualitzi els protocols d’actuació del Padró Municipal d’acord amb el BOE del 29 d’abril de 2020.
Aquest registre administratiu acredita que una persona viu en un municipi i prova el seu domicili habitual. La persona té l’obligació jurídica d’empadronar-se i l’administració d’inscriure-la, amb independència de la seva nacionalitat o estatus legal, el títol pel que ocupi un habitatge o la situació legal o física de l’habitatge. Aquesta Resolució fins i tot preveu mecanismes per empadronar persones que no gaudeixen de llar al municipi, però que efectivament hi viuen (sense sostre, infrahabitatge…).
Segons Marquès, la persona té un dret subjectiu a ser inscrit. En aquest sentit, si no hi ha una resposta de l’administració a la seva sol·licitud en el termini de tres mesos, operarà el silenci positiu i la persona quedarà empadronada.
Aquest dret subjectiu a l’empadronament està estretament vinculat a altres drets fonamentals, com per exemple el dret a votar o el dret a ser candidat/a, a la participació en els assumptes públics, a iniciar una consulta popular, el dret a l’educació, l’accés a la sanitat pública, o l’accés als serveis socials, o a altres drets connectats amb la normativa reguladora dels drets dels estrangers/es al nostre país (dret al reagrupament familiar, regularització puntual dels estrangers/es, el permís de residència). Tots aquests drets només es poden exercir efectivament si el ciutadà/na està empadronat/da.
Això converteix el dret a l’empadronament en una qüestió molt important amb un alt nivell d’afectació per a la persona. Impedir o posar obstacles a l’empadronament de les persones al municipi on efectivament resideixen, més enllà del previst a la llei i/o segons una interpretació rigorista no només és dificultar l’exercici de drets i obligacions, sinó que pot obstaculitzar drets fonamentals, especialment en col·lectius vulnerables. Aquests ciutadans i ciutadanes més vulnerables tenen dret a gaudir de mesures específiques de protecció i d’una assistència municipal particular, tal i com disposa l’art. IV de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat.
Marquès diu que l’administració ha de considerar tots els elements i prendre la decisió més adequada per l’interès general. S’ha de tenir en compte que l’esperit de la llei i de les instruccions de la Resolució de 29 d’abril de 2020, és que hi ha una presumpció de veracitat en la declaració del ciutadà/na que aporti el mínim de documentació que acrediti dos punts essencials: la seva identitat i el domicili de residència. Acreditat això, la inscripció hauria de ser automàtica i només es pot comprovar les dades si hi ha indicis en contra d’aquest declaració.
La síndica demana actualitzar la resolució municipal número 7635 del 4 d’octubre de 2016, en que s’aproven les “Instruccions de serveis per a la gestió del Padró Municipal d’Habitants de Terrassa” conforme a les noves instruccions descrites a la Resolució de 17 de febrer de 2020, de la “Presidencia del Instituto Nacional de Estadística y de la Dirección General de Cooperación Autonómica y Local”. Creu que és urgent assignar els recursos necessaris al Padró Municipal per tal de poder garantir les resolucions de les sol·licituds en el termini de 3 mesos. A més de millorar la informació sobre els drets de la ciutadania i reduir la complexitat del tràmit, entre altres qüestions.
