Entradas

Els terrassencs Albert Pintó i Geoffrey Cowper dirigeixen ‘Berlín’de Netflix

/0 Comentarios/en , /por

Els terrassencs Albert Pintó i Geoffrey Cowper dirigeixen juntament amb David Barrocal la sèrie ‘Berlín’ que la plataforma Netflix  estrenarà el 29 de desembre.

Es tracta d’un spin-off  de l’exitosa  ‘La casa de papel’. La sèrie narra un dels robatoris més extraordinaris de l’icònic personatge interpretat per Pedro Alonso, que reprèn el paper de l’hedonista i astut Berlín.

https://www.youtube.com/watch?v=XYXsWoaChJo&t=3s

Els vuit episodis de la sèrie, creada per Àlex Pina i Esther Martínez Lobato (La casa de paper, Sky Rojo), estan escrits pel mateix Pina, i Martinez Lobato, amb David Barrocal, David Oliva i Lorena G. Maldonado.

El grup de lladres s’haurà d’endinsar a les catacumbes de París per dur a terme el seu assalt. En aquest viatge al passat tornarà també algun dels personatges de la ja mítica serie  com són les agents Murillo i Sierra.

Un equip d’alumnes de l’ESCAC roda ‘Nudes’, la nova sèrie de 3Cat, al bar Reina Victòria

/0 Comentarios/en , , /por

Terrassa és una ciutat que respira cinema i no només pels rodatges que acull el Parc Audiovisual, sinó també per les gravacions que es realitzen entre els carrers del municipi. Un nou exemple s’ha pogut veure aquest dimarts en ple centre de la ciutat. I és que el bar Reina Victòria s’ha convertit en la localització escollida per gravar algunes escenes d’una nova sèrie de 3Cat (fins ara coneguda com a TV3).

La producció es titula Nudes, està produïda per Vértigo Films en col·laboració amb ESCAC Studio, i narra la història de 3 adolescents que viuen diversos episodis de publicació d’imatges de persones despullades. Així, la nova sèrie juvenil de la televisió catalana alertarà sobre els perills de la filtració de nus a les xarxes socials. El rodatge ha tingut lloc a l’interior del conegut pub musical de La Rasa, amb la intervenció de joves actors i actrius com Marc Soler, Judit Ampudia, Clara Doyen o Lola Navarro. La producció és un remake d’una minisèrie noruega i ha estat realitzada per autors i caps tècnics formats a l’ESCAC.

Claustres terrassencs (5/5): patrimoni històric i cinema a la Ciutat Sanatorial

/0 Comentarios/en , , /por

Patrimoni històric i cinema són dos dels trets característics de la ciutat de Terrassa. En el cas del Parc Audiovisual, ubicat a la zona nord del terme municipal, hi ha un element que agrupa aquests dos distintius, com és el claustre que hi ha entre la capella i l’edifici, construït ara fa 70 anys.

Claustres terrassencs (4/5): el curiós cas de Sant Pere de les Pueles

/0 Comentarios/en , , /por

La ciutat de Terrassa és coneguda per tenir un extens patrimoni històric. Són molts els elements que demostren que, entre els carrers del municipi, hi ha vida des de fa molts segles. Però per si això fos poc, també hi ha elements patrimonials que han sigut adquirits d’altres ciutats, com és el cas del claustre de Sant Pere de les Pueles.

Claustres terrassencs (3/5): les restes del Castell Palau

/0 Comentarios/en , , /por

El castell Palau de Terrassa va estendre els seus dominis per una part molt important del territori, entre els rius Llobregat i Ripoll, i arribant fins al Pla de Bages en el seu moment de màxima esplendor. Actualment, la seva emblemàtica Torre és un dels pocs vestigis visibles que se’n conserven, tot i que entre les parets dels habitatges més propers a la Plaça Vella encara s’hi amaguen algunes restes d’aquesta antiga edificació. Una mostra d’això és l’antic claustre del Castell Palau, una part del qual s’ha pogut conservar in situ, al carrer Cremat, a més de comptar amb una reproducció al Museu de Terrassa.

Claustres terrassencs (2/5): El convent de Sant Francesc

/0 Comentarios/en , , /por

Terrassa amaga entre els seus carrers incomptables tresors arquitectònics. Són joies del passat que s’han conservat en el temps i que avui en dia es mantenen molt ben cuidats amb l’objectiu de poder ser contemplats amb tota la seva essència. Un clar exemple, ubicat a la zona cèntrica de la ciutat, el trobem en el claustre del convent de Sant Francesc.

Claustres terrassencs (1/5): El Castell Cartoixa de Vallparadís

/0 Comentarios/en , , /por

Construïts durant l’edat mitjana, els claustres representaven una peça capdal en l’estructura dels edificis eclesiàstics i de les comunitats religioses. Tal com el seu nom indica, eren espais tancats (clausurats) on s’hi podia passejar molt tranquil·lament per dialogar o reflexionar a través de les seves galeries al voltant d’un recinte ajardinat. L’historiador Domènec Ferran ens convida a viure un nou periple medieval per tal de conèixer una mica millor la Terrassa del passat.

Redescobrint Muncunill: l’últim projecte del prolífic arquitecte

/0 Comentarios/en , , /por

La Gota de Llet era el nom que es donava a aquelles institucions que, a principi del segle XX, es van crear per lluitar contra la desnutrició i l’alta taxa de mortalitat infantil. A Terrassa, un d’aquests edificis va ser construït al carrer de la Unió, sota la firma de Lluís Muncunill. De fet, aquest va ser l’últim projecte del prolífic arquitecte abans de morir l’any 1931.

D’aquesta manera posem el punt final a aquesta sèrie que ens ha servit per redescobrir l’obra de Muncunill gràcies a les interessants explicacions del divulgador cultural Santi Rius.

Redescobrint Muncunill: la Societat General d’Electricitat

/0 Comentarios/en , , /por

L’obra de Muncunill és un dels principals pols d’atracció turística que hi ha a Terrassa. Amb la Masia Freixa com a construcció més singular, l’arquitecte va ser el responsable del dibuix urbanístic que encara avui en dia es pot veure en molts carrers. Una de les seves obres més admirades i, alhora, més desconegudes, és l’edifici que va servir per abastir d’electricitat i donar llum a la ciutat.

Redescobrint Muncunill: la Fundació Busquets

/0 Comentarios/en , , /por

L’herència arquitectònica que Lluís Muncunill va deixar a Terrassa és extensa i molt diversa, amb projectes pensats per a ús residencial, fàbriques, edificis públics, religiosos o educatius. El gran públic però, no és capaç d’atribuir a Muncunill moltes d’aquestes construccions. Un dels exemples el trobem en l’edifici de la Fundació Busquets.