Entradas

Junts per Terrassa presenta més de 20 esmenes locals als Pressupostos Generals de l’Estat

Junts per Catalunya rebutja frontalment el què consideren un canvi de nom al delicte de Sedició perquè diuen que la mobilització generalitzada del 2017 a Catalunya, s’ha d’emmarcar en la llibertat d’expressió i en la lluita d’un país per la seva llibertat. La portaveu de Junts al Congrés ha presentat aquest divendres les principals esmenes que la formació porta als Pressupostos Generals de l’Estat.

Des de Terrassa es reclama més inversions de l’Estat a Catalunya, en la línia que ja han tramitat a través de diverses propostes de resolució a l’Ajuntament. En concret Junts recorda a l’Estat el compromís de construir la nova estació de Can Boada, l’adeqüació de l’entorn de les vies i la inversió per millorar l’accessibilitat i senyalització de la línia de Rodalies. Pel què fa la Ronda Nord, l’antic quart cinturó, Junts reclama ara a la Generalilat que aprofiti per dibuixar el projecte que ha de completar la via fins a Sabadell i Castellar.

D’altres esmenes reclamen partides pressupostàries per a la rehabilitació de les Masies de Can Parellada i Can Casanovas, un pla especial pel manteniment del patrimoni verd de la ciutat i completar la rehabilitació de la Masia Freixa o la museització de la Seu d’Ègara, entre d’altres propostes per Terrassa.

Pere Soler, citat a declarar a l’Audiència Nacional per sedició

L’Audiència Nacional ha imputat dues persones més per sedició. Una d’elles és l’exregidor terrassenc de CiU, Pere Soler, que ha estat citat a declarar en condició d’exdirector dels Mossos d’Esquadra i cap polític del major Josep Trapero. L’altre és Cèsar Puig, número dos de Joaquim Forn a la Conselleria d’Interior.

D’aquesta manera la jutgessa Carmen Lamela ha fet cas de la petició de la fiscalia, que els considera, tots dos, decisius en els incidents del 20 de setembre davant la Conselleria d’Economia i també durant l’1 d’octubre. Segons l’escrit de la fiscalia, tant Soler com Puig haurien comès dos delictes de sedició i un d’organització criminal.

Reacció immediata a la presó de Sánchez i Cuixart a base de protestes, cassolades i pintades

A quarts de deu de la nit es coneixia la decisió de la jutgessa d’enviar a presó incondicional als presidents de l’ANC, Jordi Sànchez, i d’Òmnium, Jordi Cuixart. Estaven acusats de sedició per haver cridat la ciutadania a mobilitzar-se, el 20 de setembre, a les portes del Departament d’Economia mentre era escorcollat per la Guàrdia Civil.

Coneguda la noticia la reacció popular no s’ha fet esperar. Alguns, des de casa, han recuperat les cassolades, aquest cop picant amb més força que mai. D’altres, alguns centenars, s’han aplegat al Raval de Montserrat, davant de l’Ajuntament, amb olles, cassoles i altres estris de cuina, també per fer soroll.

Aquest matí, passada ja una nit a la presó, han aparegut pintades demanant la llibertat per als presos polítics Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. S’han pogut veure, per exemple, a l’oficina central de Correus i també a diversos punts de la carreteres d’Olesa, Montcada i Martorell.

L’enviament a presó dels màxims dirigents de l’ANC i Òmnium coincideix amb el termini que havia posat el president espanyol al català per aclarir si, dimarts passat, havia proclamat o no la República de Catalunya. Ara el Govern té fins dijous per renunciar al procés d’independència. Si no ho fa, l’executiu de Mariano Rajoy començarà a aplicar, de forma oficial, l’article 155 de la Constitució.

La Sub-direcció General de la Inspecció d’Educació ha hagut de sortir al pas de les acusacions d’adoctrinament en els centres educatius que ha fet un inspector. En un comunicat emès aquest dimarts la inspecció reconeix, diuen “l’excel·lent tasca realitzada pels docents i pels centres d’ensenyament”. Fa mesos que el govern espanyol també parla d’adoctrinament a les escoles.