Entradas

El sector de la construcció segueix a l’alça, amb més de 800 empreses a Terrassa

L’economia terrassenca sembla haver-se recuperat completament del sotrac de la pandèmia. Així ho confirma la fitxa dels grans sectors econòmics de Terrassa, que indica que s’ha restablert tant el nombre d’empreses com d’assalariats. L’informe, presentat recentment pel Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat, també posa de manifest el bon moment del sector de la construcció, que compta actualment amb 802 companyies registrades a Terrassa. És la xifra més alta des de la crisi immobiliària del 2008. Pel que fa a l’ocupació en aquest àmbit, avui en dia, 1 de cada 12 treballadors terrassencs es dedica a la construcció.

En efecte, comparant les dades actuals amb les del 2020, s’observa un clar restabliment de les diverses activitats econòmiques, amb un creixement del 2,42% en el nombre total de negocis i d’un 35% en la xifra d’empleats. En aquest sentit, la proporció del total d’assalariats s’ha vist sobre-elevada degut al canvi de seu a favor de Terrassa de dos grans centres de cotització del sector del comerç. Així, s’ha passat de la xifra de 56.260 assalariats del 3r trimestre de 2020 als 75.960 registrats a la fi de setembre d’enguany.

L’estudi destaca especialment la notable recuperació que ha experimentat el sector de la construcció. Ha passat de 735 empreses i 4.629 assalariats l’any 2020 a les 802 empreses i 5.975 assalariats durant el 3r trimestre del 2023. Actualment, el 7,8% del total dels assalariats a Terrassa es dediquen al sector de la construcció; percentatge força elevat si el comparem amb el d’altres àmbits territorials com Sabadell (5,3%), Mataró (4,11%), el Vallès Occidental (5,6%) o Catalunya (5,10%).

Un Nou Cicle Terrassa (1)

Òmnium organitza un cicle de trobades per «reactivar el moviment independentista»

Per reactivar el moviment independentista, Òmnium Cultural organitza una conferència per apropar-se als diferents àmbits socials que treballen per a la construcció d’un país millor i més lliure. El dilluns dia 13, la Masia Freixa acollirà la primera trobada per a «un nou cicle per un país lliure; converses per reactivar el moviment independentista», tal i com resa l’enunciat de l’activitat.

L’acte comptarà amb la participació de Gerard Pijoan i Homs, membre de la junta directiva d’Òmnium Cultural que estarà acompanyat per Mercè Gómez i Llobregat, presidenta del Casal de la Dona i Joan Tamayo i Sala, advocat i activista pels Drets Humans i Socials. La xerrada que moderarà la periodista Lluïsa Tarrida i Bayó començarà a dos quarts de vuit del vespre.

El nou cicle d’Òmnium que recorrerà diferents ciutats catalanes vol ser un revulsiu per conèixer i visibilitzar les iniciatives i reptes de país i poder abordar-les des de la llengua, la cultura, les entitats del tercer sector, el món empresarial , sindicats o entitats juvenils entre d’altres àmbits.

Terrassa encara el futur educatiu amb el projecte ‘Terrassa Aprèn’

Terrassa aborda i debat en una jornada oberta al món educatiu els nous reptes en Educació que es planteja la ciutat. L’Escola Serra de l’Obac, a Can Roca ha estat l’escenari aquest dimecres d’una sessió participativa sobre Educació que busca implicar més tots els sectors i crear aliances davant el futur educatiu a la ciutat.

La sessió oberta a professionals de l’educació, serveis públics, entitats, empreses i famílies, vol ser una renovació del Projecte Educatiu de Ciutat, del 2003, amb el foment de la participació com a principal prioritat. El President del Consell Escolar, Jesús Viñas, ha fet l’exposició inicial. «Terrassa Aprèn» és el nou projecte d’Educació de l’Ajuntament de Terrassa per implicar la ciutat com a motor de canvi i progrés social amb dinàmiques de col·laboració entre tots els agents que hi participen.

La iniciativa surt de la necessitat d’actualitzar l’antic projecte educatiu d’ara fa 20 anys, integrant noves perspectives i adaptant-se al panorama educatiu actual. Els diferents grups de treball que s’han format en aquesta jornada continuaran debatent els reptes assignats. Educació preveu per a finals d’any un gran fòrum ciutadà per completar un procés participatiu que generarà un document obert per incorporar-hi noves aportacions.

Terrassa Aprèn20220504 Jornada Terrassa Aprèn 620220504 Jornada Terrassa Aprèn 5

La CECOT torna a celebrar la seva assemblea anual de forma presencial

La Cecot posarà a debat la tendència creixent de la publificació de serveis i la necessitat d’unes noves bases de cooperació publicoprivada. L’impacte directe de la pandèmia en l’activitat productiva dels diferents sectors econòmics centra l’assemblea anual ordinària de la Cecot. L’entitat tanca un exercici 2020 amb un volum de gestió que s’ha vist pràcticament triplicat en els serveis essencials com l’atenció al soci, els comunicats de novetats informatives o l’assessorament en àmbits com el laboral, el financer i el fiscal. Antoni Abad avança que la Cecot posarà en marxa la redefinició d’un nou pla d’acció per als propers anys que emfatitzi la personalització en l’acompanyament empresarial. “Cada empresa té necessitats diferents en funció del sector, de l’activitat que desenvolupa i del moment o l’etapa vital en la que es troba. Així que el segon semestre ens centrarem en elaborar un nou Pla estratègic que començarem a implementar el 2022”.

La Cecot va recuperar ahir al vespre el format presencial per l’assemblea general ordinària a la seu del carrer Sant Pau, després d’un any excepcional de pandèmia i de reunions telemàtiques. Abans de l’aprovació de la memòria d’activitats, els diferents representants sectorials a l’assemblea van protagonitzar un espai d’intervencions per posar en comú quina ha estat la situació del darrer any en el seu sector d’activitat, quina és la situació actual i quines perspectives tenen per al proper any. Sota aquesta premissa representants del metall, el tèxtil, l’automoció, el químic, el plàstic, el comerç minorista, l’alimentació, el transport, els diferents serveis, i entre ells els centres esportius, van exposar durant més d’una hora l’impacte de la covid-19 en les diferents activitats que es desenvolupen a cada sector.

Malgrat les casuístiques pròpies de cada sector es va posar de manifest algunes situacions compartides per molts d’ells com ara l’increment dels costos de les primeres matèries, en especial totes les derivades del petroli, que han tingut afectació en sectors com el de la transformació del plàstic, les filatures i teixidors, el químic, el transport i l’automoció, sobre tot en la vessant de reparació i manteniment de vehicles en quant a l’ús de lubricants i productes derivats del petroli. Aquests increments provenen tant dels talls de subministrament provocats per l’aturada del comerç internacional durant la pandèmia, com per una baixada de la producció intencionada en alguns casos per provocar un augment de la demanda i un increment de preus. El transport internacional de contenidors de matèries o de peces per assemblatge també s’ha vist alterat per la pandèmia i les empreses manufactureres han experimentat un increment de costos desmesurats en la contractació d’aquests contenidors que han atribuït a una part d’especulació dels intermediaris, però que ja s’està tornant a regularitzar.

A banda d’una reducció de producció del petroli generant una disminució de les matèries derivades del mateix, el sector industrial també està experimentant l’escassedat d’altres components en les cadenes de muntatge, com ara els xips, que fan preveure l’aturada temporal d’algunes línies de producció ja sigui d’automòbils, béns informàtics, electrònics, automatismes, etc. Una segona situació comú a la majoria de sectors és la manca de perfils professionals tècnics, qualificats i especialitzats, així com la previsió d’una manca de relleu generacional en determinades activitats a dos anys vista. La situació, que no és nova, està duent als Gremis i Associacions a intensificar la seva demanda d’un sistema d’ensenyament i de formació professional més vinculat a la realitat empresarial.

La manca de suport i comprensió per part dels Governs en relació al teixit empresarial també forma part d’una visió compartida per la majoria de sectors que mantenen la preocupació per un sobre endeutament de les empreses a l’hora de fer front a les mesures anticovid-19; i per la manca tant d’ajuts directes, com d’una política fiscal adaptada a les circumstàncies, que permetin una reactivació ràpida. I, finalment, un factor generalitzat en l’àmbit de la gestió és que la pandèmia ha suposat una disrupció generalitzada en els hàbits i comportament de les persones, en les preferències i voluntats i això està provocant la redefinició dels models econòmics, dels models de negoci i la necessitat constant, per part de les empreses, d’entendre els consumidors per adaptar el servei a les noves demandes. Aquest canvi disruptiu que ve recolzat per una transformació digital i un major ús de les tecnologies obliga a les empreses adaptar-se als mercats a molt curt termini però a l’hora mantenir un compromís estratègic per la sostenibilitat del sistema a futur.

Tal i com recull la memòria anual aprovada en el marc de l’assemblea, l’activitat desenvolupada per la Cecot durant el 2020 també ha estat excepcional i s’ha centrat primordialment a acompanyar, assessorar i informar en tot moment a les empreses i professionals perquè poguessin prendre decisions organitzatives de manera ràpida i amb el màxim de certeses possibles, davant les mesures preses pels Governs en la seva gestió per reduir la propagació de la Covid-19. “Cal recordar que el tretze de març de l’any passat, vam facilitar a les empreses una guia per elaborar un Pla de contingència, tot just decretat l’estat d’alarma, i que van descarregar prop més de sis mil empreses”, explica Antoni Abad, president de la Cecot. Des del mes de març i fins el desembre de 2020 la Cecot va veure incrementat en un 78% el nombre de consultes ateses per bústia virtual, 25.583 en total.

També va incrementar en un 17% el volum de trucades ateses, amb un total de 21.094. Les circulars informatives generades van suposar un 53% més de les realitzades l’any 2019 i l’àrea d’assessorament, sobre tot les relatives a laboral i a finançament i fiscalitat, van incrementar en un 55% les consultes habituals. “Vull recordar que entre el tretze de març i l’u de juliol tot l’equip de treball de la Cecot va prestar els serveis d’atenció, informació i assessorament empresarial en remot, confinats, fent un teletreball improvisat, diari, adaptant les jornades per oferir informació actualitzada en tot moment, també els caps de setmana, i amb una implicació tal de totes les persones que hi treballen, que ha estat el que ens ha possibilitat acompanyar les empreses quan més necessitat de suport han tingut”, expressa el president de la Cecot.

Amb el confinament, l’ús de les noves tecnologies ha permès incrementar el nombre de sessions informatives, digitals totes elles des de març, suposant un total de 87 sessions el 2020, un 23% més respecte l’any anterior, amb un volum d’inscripcions de 6.786 (un 196% més) i una participació que també s’ha vist incrementada en un 193% (4.505 persones) durant el 2020. Pel que fa a l’acció institucional i patronal, l’entitat ha emfatitzat durant l’exercici 2020 els contactes i gestions amb el Govern de la Generalitat en funcions i els Ministeris del Govern d’Espanya com el de Treball, el d’Economia o el de Seguretat Social per tal de reclamar ajudes directes a les empreses; l’ús, per part del Govern d’Espanya, de la política fiscal per facilitar la reactivació econòmica i evitar el sobre endeutament de les empreses; una coordinació més intensa en aspectes com els ERTO i una cooperació publicoprivada més efectiva que permetés actuar amb més celeritat en aspectes com els cribratges massius o la vacunació.

Més enllà de l’increment de la correspondència amb els responsables de gestionar la pandèmia, l’entitat ha dut a terme diferents informes i documents de propostes per acompanyar el procés d’anàlisi i presa de decisions d’aquestes persones incidint en l’impacte que aquestes decisions tindran sobre l’activitat productiva, econòmica i social. Entre els informes destaquen la Guia per l’elaboració d’un Pla de Contingència amb motiu de l’afectació de l’activitat empresarial pel COVID-19 (13/03/2020); el document de mesures Cecot per ajudar a les administracions públiques a reactivar l’economia i rellançar les empreses. (08/05/2020); propostes Retailcat per la reactivació del comerç minorista (05/06/2020); el Pla d’intervenció immediata en el mercat laboral per acompanyar la reactivació empresarial durant la desescalada i mantenir l’ocupació (12/06/2020); el document de propostes i mesures de la Cecot per contribuir a la reducció de l’absentisme laboral (20/07/2020); l’Informe sobre les conseqüències fiscals de les mesures per pal•liar els efectes de la COVID-19 (CAST) (27/11/2020) i, finalment, el Cecot #UpandGo | Propostes per reactivar l’economia, rellançar les empreses i transformar el model econòmic (26/01/2021).

Tal com recull el document Cecot #UpandGo, les prioritats de la institució per al 2021 exigeixen mantenir el nivell d’informació permanentment al soci envers tot allò que pot afectar a la seva competitivitat/supervivència, ajudar en la seva reactivació, especialment en tot allò relatiu a la seva digitalització i emfatitzar la tasca de suport a les empreses en el procés de transició energètica. “I és en aquest camí de la reactivació i de la redefinició de models econòmics on estem insistint en la necessitat de fer front a la situació des d’una visió integral. El que m’heu sentit nomenar, en més d’una ocasió, com el billar a tres bandes, on és necessari la cooperació de l’administració, dels representants empresarials i d’experts de referència en matèria econòmica i empresarial. La Cecot som una organització civil organitzada, representants d’un teixit empresarial implicat i compromès socialment, per això ens reivindiquem com un agent a tenir en compte en els processos de presa de decisions per part dels Governs i apostem per una nova Governança que apoderi la societat civil”.

Els participants a l’assemblea van expressar la necessitat d’obrir un debat sobre la creixent tendència a voler municipalitzar o publificar els serveis, davant d’una incipient situació de reactivació econòmica. “Hem d’elevar el debat més enllà del simplisme que suposa que tot allò públic és bo i que tot allò privat és sospitós; necessitem unes noves bases de cooperació publicoprivada que es complementin i que assoleixin resultats en benefici dels usuaris. Allà on l’administració no arriba hi ha molta iniciativa privada que pot cobrir-ho de manera eficient, sostenible i responsable. Només cal posar les bases i els compromisos adequats. Ja existeixen referents, prenem-los com exemple”. El darrer aspecte tractat en el marc de l’assemblea l’ha desenvolupat el nou secretari general de l’entitat, Oriol Alba, qui es va incorporar el mes de gener d’enguany i que es centra en l’elaboració d’un nou Pla estratègic durant el segon semestre de l’any amb l’objectiu d’implementar-lo en el període 2022-2024.

Alba va traslladar el resultat de l’anàlisi interna realitzada durant els primers mesos de l’any en relació a la dinàmica de l’entitat, la posada en marxa d’accions de millora en processos interns a curt termini i la gran capacitat que té la Cecot de convertir l’impacte de la pandèmia en una oportunitat de millora en els serveis d’acompanyament a les empreses i la seva personalització. “El treball de l’equip durant la pandèmia ens ha demostrat que les empreses i els professionals confien en els nostres serveis d’assessorament, d’informació i en el criteri que apliquem en la relació amb les administracions, i cal posar-ho en valor.

Per això treballarem més intensament el “sociocentrisme” de la mà de tots els gremis i associacions que conformen la casa. Perquè cada empresa o negoci és únic. I les seves necessitats també”. Abad ha conclòs anticipant que “en el segon semestre ens centrarem en redefinir un nou pla d’acció per als propers any que emfatitzi la personalització i l’acompanyament empresarial. Cada empresa té necessitats diferents en funció del sector, de l’activitat que desenvolupa i del moment o l’etapa vital en la que es troba, així que treballarem en un nou Pla estratègic per al proper any”.

 

El TSJC avala la rebaixa de les mesures anticovid que proposa la Generalitat

A partir d’aquest diumenge dia 9 cau l’Estat de l’Alarma implantat pel Govern de l’Estat per fer front a l’epidèmia de la Covid-19. Això implica que deixaran de tenir vigència les principals restriccions de mobilitat, com el confinament perimetral de Catalunya i el toc de queda a les 10 de la nit.

La Generalitat confia que el Tribunal Superior de Justícia doni llum verda a les altres modificacions que proposa per fer front a una nova etapa de la pandèmia. El Procicat proposa mantenir l’aforament restringit al 30 per cent en interiors de restaurants i botigues. I la setmana passada ja va decidir passat el dia 9, avançar a les 11 de la nit el poder servir menjars en bars i restaurants.

Les reunions socials es mantenen i no poden excedir de les 6 persones. També augmentarà l’atenció al públic de diversos sectors com el comerç de conveniència fins a les deu de la nit i les entitats esportives i culturals fins les onze. Sigui com sigui la Generalitat es planteja revisar o recuperar aquestes limitacions atenent a la publicació de la millora o empitjorament de les dades epidemiològiques sobre la pandèmia de la Covid-19.

Junts per Terrassa insta la ciutadania a comprar al comerç més pròxim

Junts per Terrassa enceta una campanya per donar suport al comerç de proximitat. Durant aquestes setmanes prèvies al Nadal, la formació reparteix uns cartells a les botigues dels diferents eixos comercials de la ciutat, instant la ciutadania a fer les compres nadalenques a l’establiment més a prop de casa.

Junts per Terrassa se suma així a una campanya a nivell nacional que va arrancar a Barcelona de la mà de Junts per Catalunya. La idea és que cada ciutat faci la seva pròpia campanya perquè els seus conciutadans comprin als comerços més pròxims, i impulsar així un dels sectors més importants per l’economia, molt castigat per la crisi que ha provocat la Covid-19.

La reducció de l’atur es consolida a Terrassa i fa reflexionar el Servei d’Ocupació

El 2017 a Terrassa hi hagut un increment del 2,21 per cent de la població activa, el què representa que 2.363 persones s’han incorporat al mercat laboral respecte de l’any anterior. A Terrassa el nombre de persones demandants d’ocupació el 2017 van ser de més de 15.000 persones, unes 1.500 menys que l’any anterior. Per sectors la majoria presenten un atur a la baixa, com la indústria que té una variació interanual de gairebé un 16 per cent, La construcció es redueix en més d’un 12 per cent i continua recuperant-se de la crisi, i d’un 9 per cent es calcula en el sector serveis.

Per col•lectius també baixa l’atur entre les dones en gairebé un 6 per cent, tot i que encara estan per damunt dels homes, i entre els majors de 45 anys amb una reducció de poc més del 9 per cent. També continua augmentant el nombre de contractes que passen a ser de 55.700, un augment de gairebé 4.000, el què representa més del 7 per cent respecte del 2016. Amb tot hi ha una disminució dels contractes indefinits, en 232, que es compensen amb un augment de 4.129 contractes temporals.

La comissió de Desenvolupament Econòmic, Indústria i Ocupació ha fet aquest dimecres un balanç de la situació ocupacional a la ciutat, en resposta a una petició del Partit Popular que va demanar informació de forma periòdica. Responsables del Servei Municipal d’Ocupació han apuntat que davant la consolidació de la baixada de l’atur i d’un mercat que canvia molt ràpidament, cal una reflexió global sobre la formació i la inserció laboral. A més d’una constant revisió del servei per satisfer les demandes canviants de la població.