Entradas

Visita Instal·lacions Trs Film Lab Al Parc Audiovisual 7

Dos nous platós i el Film Lab refermen el lideratge de Terrassa en la producció audiovisual

El Govern central i la Generalitat signen un conveni per al finançament del projecte Catalunya Media City, un hub per a la formació i producció de la indústria audiovisual amb epicentre a les Tres Xemeneies de Sant Adrià del Besòs i amb importants ramificacions a Terrassa.

L’acord preveu el traspàs de 60 milions d’euros, dels quals 7,2 seran per a la construcció de dos platós de grans dimensions al Parc Audiovisual. La previsió per aquest any és començar-los a construir en uns terrenys de 6.000 metres quadrats a tocar de l’antic Hospital del Tòrax. Seran dos platós de 2.300 i 1.500 metres quadrats, els més grans de Catalunya i que complementaran els quatre platós de diferents dimensions que ja hi ha al Parc.

D’aquesta manera, Terrassa consolida la línia estratègica de projecció de la ciutat des del sector audiovisual amb unes infraestructures completes que donen el millor servei al desenvolupament econòmic de tot el sector.

D’altra banda, el Terrassa Film Lab, a l’entorn del Parc, ja disposa d’unes noves instal·lacions amb la tecnologia més avançada per treballar la realitat virtual. Un plató especial que ha costat 250.000 euros dirigit sobretot a la formació, la captació de talent i la creació de llocs de treball. Amb anglès Unreal Engine procedent del món dels videojocs per a la televisió i la producció audiovisual més innovadora. Un enginy per generar qualsevol entorn imaginable amb tocs d’Intel·ligència Artificial que redueix i agilitza la postproducció dels projectes. Com a exemple, el darrer film de Batman o la popular sèrie The Mandalorian estan fetes amb platós com aquest que estrena el Parc Audiovisual. L’equipament va dirigit sobretot a la formació però també a emprenedors que vulguin fer proves pilot dels seus projectes.

El Catalunya Media City és una aposta de país que fa la Generalitat per al sector audiovisual. A l’entorn de les Tres Xemeneies de Sant Adrià es crearà un hub de l’audiovisual i el videojoc per atraure i retenir talent i crear riquesa però també per refermar la producció catalana a nivell internacional.

En aquest projecte el PAC terrassenc, un espai públic participat al 80% per l’Ajuntament i el 20% per la Generalitat, és el referent per a la producció audiovisual. L’objectiu és mantenir el posicionament de Terrassa en el sector i augmentar els rodatges de produccions que necessitin de grans platós, únics en tot el territori. I que les empreses trobin a la ciutat tots aquells serveis que envolten una producció com ja facilita la Terrassa Film Office. La Generalitat preveu culminar el projecte cap el 2030 amb una inversió total d’uns 450 milions.

Arriba l’Indie Games TRS, el primer congrés de videojocs obert a tothom

El primer congrés Indie Games TRS arribarà a la ciutat el proper 27 d’octubre per aplegar el sector del videojoc independent de Catalunya. L’Ajuntament de Terrassa ha impulsat aquest projecte juntament amb la UPC i el Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia, compromesos amb el desenvolupament del talent indie català.

Des de l’Ajuntament consideren que aquesta és una oportunitat única de posicionar la ciutat en el sector del videojoc, i seguir amb les estratègies d’innovació com fins ara. El congrés acollirà a professionals i aficionats a parts iguals amb la voluntat d’oferir diverses visions i oportunitats, a la vegada que obre les portes a la ciutadania lliurement amb l’entrada gratuïta.

El congrés, que es celebrarà l’últim divendres d’octubre a l’Auditori i a les instal·lacions del CITM, donarà el tret de sortida amb una game-jam on tothom hi podrà participar des de casa.

230926 Rp Indigames 4

[Font imatge: Ajuntament de Terrassa]

Junts promourà les prioritats que marquin les entitats del tercer sector

Junts per Terrassa reunirà la Taula d’Acció Social per determinar amb les entitats socials que treballen al tercer sector les prioritats en matèria de Serveis Socials. La formació aposta per la inclusió i l’accessibilitat universal. Dos dels pilars, diuen, perquè cap ciutadà quedi al marge del progrés i la qualitat de vida que propugnen per a Terrassa.

Dimarts la candidata Mertixell Lluís ha estat acompanyada pel portaveu al Senat, Josep Lluís Cleries. També per la número 2 de la llista de Junts per Barcelona, Neus Munté. Després de les crítiques al govern de l’Estat i a Esquerra per la seva política seguidista a Madrid, tots dos han lamentat l’infrafinançament de Catalunya, també en matèria social.

Junts per Terrassa considera que el benestar social universal ha de ser un dels pilars que guiïn la resta de polítiques municipals.

Junts Neus Munté (1)

Terrassa es rendeix a la cinematografia de Jan Baca

Terrassa es rendeix a l’obra cinematogràfica de Jan Baca i Pericot i li atorga la Medalla d’Honor de la ciutat per la seva trajectòria en el cinema amateur, una activitat que ha esdevingut un dels trets identitaris de la ciutat.

Aquest dilluns la sala de Plens s’ha omplert com en les grans ocasions per retre homenatge a un dels artífex de que Terrassa tingui el seu lloc en el món, dins el sector de l’audiovisual. Tot això s’ha destacat en un acte solemne en el que s’ha repassat l’extensa filmografia de Baca. Una trajectoria que ha esdevingut la més premiada d’Europa dins del cinema amateur.

Des d’un incipient interès pel cinema ja a la dècada dels 40, quan tenia 12 anys, Jan Baca pot presumir d’una filmografia de més de 70 títols feta a partir dels anys 60. Arquitecte, escriptor i il·lustrador és un apassionat de l’audiovisual i un dels responsables de que la Unesco hagi reconegut Terrassa com a Ciutat Creativa de Cinema.

La seva trajectòria arranca el 1965 en col·laboració amb el seu inseparable Toni Garriga i Gimferrer. L’any 1967 estrenen plegats «Dos quarts de cinc», Medalla d’Honor del Concurs Nacional del Centre Excursionista de Catalunya i és seleccionat pel concurs anual de la Unió Internacional de Cineastes Amaterurs, UNICA, de la que n’és membre honorífic vitalici.

Va ser el principi d’una brillant trajectòria de 59 títols, amb 20 medalles d’or i 15 d’argent entre d’altres guardons a nivell espanyol i internacional. El seu compromís amb la cultura local ve de dècades i abandera la promoció cinematogràfica entre el gran públic de la ciutat, fet que il·lustra la seva col·laboració amb la Societat Coral Joventut Terrassenca, com a participant i com a jurat dels diversos certamens que organitza. També és un dels puntals del concurs de cinema One Shot, la continuació natural del mític Pla Seqüència.

Medalla Jan Baca 4Medalla Jan Baca 3

Medalla Jan Baca 2Medalla Jan Baca

L’Ajuntament impulsa una hackató virtual per potenciar el sector audiovisual de la ciutat

El Servei d’Innovació de l’Ajuntament ha organitzat pel dimecres 14 de desembre l’esdeveniment virtual Hack&Audio. Es tracta d’una hackató especialitzada en l’àmbit audiovisual; és a dir, un esdeveniment en què hi participen programadors informàtics i altres persones involucrades en el procés de creació d’un software, que enguany busca potenciar el sector audiovisual de la ciutat. Així, a través de la col·laboració entre els membres de cada equip participant, l’objectiu serà donar resposta a un repte: en aquest cas, relatiu a la mesura d’audiències.

A diferència de l’estructura habitual de les hackatons, adreçades a persones expertes en tecnologia, Hack&Audio serà una competició oberta a la ciutadania que, independentment del seu perfil professional, podran participar en equips multidisciplinaris per aportar solucions innovadores al repte plantejat. Per aquest motiu, el jurat no només valorarà els aspectes tècnics, sinó que també tindrà en compte el treball realitzat en equip, la comunicació establerta, la presentació de la proposta o la qualitat innovadora de la solució aportada.

Aquesta espècie de gimcana informàtica se celebrarà en format totalment telemàtic, a través de la plataforma Nuwe. L’esdeveniment tindrà una durada estimada de 6 hores i es podrà seguir en streaming a partir de les 14:30 h. Al llarg de la jornada els equips participants podran rebre suport i mentoratge per part de personal especialitzat en diferents sectors per garantir el correcte desenvolupament de la sessió i l’assoliment de respostes al repte. Cinc dies abans de la celebració de la hackató, el dia 9 de desembre, s’enviarà als equips participants la definició concreta del repte al què hauran de donar resposta perquè puguin començar a treballar-lo prèviament a la sessió de treball.

L’equip guanyador rebrà una estada de primer contacte al TRS Film Lab durant el segon semestre de l’any per tal d’endinsar-se en les tecnologies associades a la producció virtual de continguts. Les persones interessades en participar a l’esdeveniment poden trobar més informació i es poden inscriure a través d’aquest enllaç: https://nuwe.io/dev/event/hackaudio-terrassa.

 

El nou president de la CECOT impulsa un pla estratègic per a l’entitat empresarial

La CECOT impulsa un Pla Estratègic per adaptar els conceptes empresarials a la nova realitat i millorar els incentius i la relació amb el conjunt de gremis que representa. Així ho ha explicat el nou president de l’entitat que també assegura haver-se trobat l’associació empresarial en un dels seus millors moments de la història.

Panés que dona per normalitzada la relació amb Foment del Treball, després de la sortida i entrada de la CECOT de la principal patronal catalana, assegura que la pandèmia també ha posat en valor les necessitats de cada sector. Sobre el Decret Llei per a l’estalvi energètic, la patronal espera consensuar algunes modificacions perquè s’ajusti a les necessitats de totes les empreses.

La CECOT manté la defensa dels interessos empresarials en aspectes com l’absentisme laboral o la llei dels autònoms. Tot mantenint la representativitat en un dels motors econòmics de Catalunya com és la comarca del Vallès. L’economista i conseller delegat de TECMESY, Xavier Panés, vinculat a la CECOT des de fa set anys, des de finals de juny substitueix a l’antic president Antoni Abad, després d’encapçalar una única candidatura guanyadora amb l’aval del 77,8 per cent de l’assemblea.

Sindicat de Metges: «La Salut ha de ser una prioritat de país»

El sistema sanitari s’ha de fer de cap i de nou, i construir una nova Sanitat Pública que torni a l’excel·lència d’abans i sigui el destí més atractiu per als professionals. Així ho diu el Sindicat de Metges de Catalunya en un decàleg d’actuacions que demana 5.000 milions d’inversió anual per a la millora del sector. A banda de millorar infraestructures i sobretot la situació laboral, el sindicat denuncia que el sistema pateix ara les retallades de la darrera dècada i els efectes de la recent pandèmia. Per això reivindiquen que el sistema públic de Salut sigui una prioritat pel país.

Amb el mateix pressupost que hi havia fa tretze anys, els ciutadans se senten mal atesos i els professionals pateixen les conseqüències en la seva salut, després d’anys de sentir-se maltractats i poc reconeguts per l’administració. Tot i que no volen arribar a les mesures de pressió habituals, el sector sanitari no descarta convocar mobilitzacions perquè l’Administració es prengui la Salut com a una prioritat real de país.

Un congrés debat i analitza tot el cicle de l’aigua a través de la gestió pública

Terrassa acull dimecres i dijous la primera gran trobada a Catalunya del sector de la gestió pública de l’aigua. És el primer Congrés de la Gestió Pública del Servei d’Aigua organitzat per l’Associació de Municipis per l’Aigua Pública i els Ajuntaments de Terrassa i Barcelona.

Més de 200 experts, tècnics, gestors, administracions i entitats debatran aspectes com el control de les concessions, l’abastament i el sanejament o la gestió mediambiental. Tot, per reivindicar la gestió pública i crear llaços entre l’administració i d’altres actors del sector.

El congrés coincideix amb els tres anys que Terrassa gestiona l’aigua a través de l’empresa pública Taigua, una forma de gestió que serveix de model per a d’altres municipis. Així, es debatran aspectes com la gestió pública de l’aigua, els controls de les concessions o la tarificació. També es debat la gestió ambiental de tot el cicle de l’aigua.

I tot afegint-hi nous reptes com la gestió del cicle de l’aigua pluvial davant l’amenaça del canvi climàtic. Un aspecte que a Barcelona pot costar uns 1.000 milions d’inversió en la renovació i adequació de la xarxa pública.

Obren amb limitacions alguns locals d’oci nocturn

Aquesta nit han pogut reobrir els locals d’oci nocturn que disposen d’espais exteriors com ara carpes i terrasses. El sector ha rebut la mesura amb escepticisme, ja que la gran majoria dels establiments d’aquest tipus continuaran exactament com estaven, alguns acumulant prop de vint mesos sense activitat.

A Terrassa, dels trenta-tres locals d’oci nocturn que hi havia abans de la pandèmia n’hi ha cinc que ja han abaixat definitivament la persiana, mentre que la resta senten que el Govern els ha deixat de banda. Per ara, els pocs establiments que ja poden obrir ho han de fer amb limitacions: fins les tres de la matinada, prohibint ballar i amb l’obligatorietat que tots els clients duguin la mascareta excepte quan estiguin consumint. La resta de locals, continuaran esperant.

Un article revela la migració històrica entre Tarragona i Terrassa

A principis del segle passat, en concret l’any 1915, el moviment migratori, més dones que no pas homes, de la demarcació de Tarragona a Terrassa, es caracteritza pel predomini dels del Camp de Tarragona, amb un 47,3 per cent, per damunt dels de les Terres de l’Ebre, que arriben al 30 per cent. Així ho diu en el capítol de les conclusions un estudi dels historiadors, Josep Maria Grau i Pujol i Armand Grau i Puig, recent publicat en la col·lecció Estudis de Constantí, «Immigració de la província de Tarragona a Terrassa (1915)».

Segons el document l’any d’arribada és un altre element significatiu perquè prop de la meitat es traslladen durant la primera dècada del 1900, en el context de la crisi agrícola i industrial en origen. El matrimoni indica si marxen amb parella formada o la cerquen a Terrassa. Segons el sexe, un 55,6 per cent dels homes es casen amb dones de la mateixa província, mentre que les dones immigrants ho fan en un 48,19 per cent.

L’ocupació principal dels migrants és en un 73,5 per cent en el sector secundari on predominen en un 60,8 per cent els jornalers. En segon lloc ve el sector terciari amb prop d’un 20 per cent. Els oficis dels esposos de les emigrants i els fills segueixen la mateixa tendència. L’informe dels historiadors conclou que el moviment migratori a Terrassa no és necessàriament definitiu, tal i com han contrastat amb el padró de 1894, és en bona part temporal abans de dirigir-se a d’altres ciutats.

En el document s’analitza la procedència geogràfica, la cronologia d’arribada, l’edat, l’estructura professional així com l’àmbit familiar. Josep Maria Grau i Armand Grau també són autors d’altres treballs sobre les diferents migracions històriques, sobretot centrats en els diferents destins que han hagut d’escollir els migrants de les comarques de Tarragona.