Entradas

Redescobrint Muncunill: l’últim projecte del prolífic arquitecte

/0 Comentarios/en , , /por

La Gota de Llet era el nom que es donava a aquelles institucions que, a principi del segle XX, es van crear per lluitar contra la desnutrició i l’alta taxa de mortalitat infantil. A Terrassa, un d’aquests edificis va ser construït al carrer de la Unió, sota la firma de Lluís Muncunill. De fet, aquest va ser l’últim projecte del prolífic arquitecte abans de morir l’any 1931.

D’aquesta manera posem el punt final a aquesta sèrie que ens ha servit per redescobrir l’obra de Muncunill gràcies a les interessants explicacions del divulgador cultural Santi Rius.

Redescobrint Muncunill: la Societat General d’Electricitat

/0 Comentarios/en , , /por

L’obra de Muncunill és un dels principals pols d’atracció turística que hi ha a Terrassa. Amb la Masia Freixa com a construcció més singular, l’arquitecte va ser el responsable del dibuix urbanístic que encara avui en dia es pot veure en molts carrers. Una de les seves obres més admirades i, alhora, més desconegudes, és l’edifici que va servir per abastir d’electricitat i donar llum a la ciutat.

Redescobrint Muncunill: la Fundació Busquets

/0 Comentarios/en , , /por

L’herència arquitectònica que Lluís Muncunill va deixar a Terrassa és extensa i molt diversa, amb projectes pensats per a ús residencial, fàbriques, edificis públics, religiosos o educatius. El gran públic però, no és capaç d’atribuir a Muncunill moltes d’aquestes construccions. Un dels exemples el trobem en l’edifici de la Fundació Busquets.

Redescobrint Muncunill: el Convent de les Josefines

/0 Comentarios/en , , /por

El convent de les Germanes Josefines, també conegut com la Casa del Malalt, és un immoble situat al barri de la Cogullada i protegit com a bé cultural d’interès local. La seva arquitectura modernista porta el segell de Lluís Muncunill, en un edifici de grans dimensions que actualment és una residència per a gent gran i que, en el seu subsol, amaga una gran curiositat.

Redescobrint Muncunill: la Casa Bonaventura Fornells

/0 Comentarios/en , , /por

Quan ens referim a l’arquitectura terrassenca és indispensable esmentar el nom de Lluís Muncunill i el seu estil predominant; el modernisme. En aquesta sèrie de reportatges, el divulgador cultural Santi Rius ens ajuda a redescobrir l’obra d’aquest prolífic arquitecte parlant d’alguns dels seus edificis menys coneguts, com és el cas de la Casa Bonaventura Fornells.

Redescobrint Muncunill, el magnífic arquitecte que va dibuixar el modernisme terrassenc

/0 Comentarios/en , , /por

Lluís Muncunill i Parellada va ser l’arquitecte municipal de Terrassa durant l’última dècada del segle XIX. Aquest fet va convertir-lo en el màxim exponent del modernisme industrial a la ciutat, amb destacats projectes arquitectònics entre la seva prolífica carrera. La Masia Freixa és, possiblement, la seva obra més coneguda, però la llista d’edificis terrassencs amb la firma de Muncunill va molt més enllà.

És per això que emprenem una nova sèrie anomenada Redescobrint Muncunill, de la mà del divulgador cultural Santi Rius, per tal de conèixer una mica millor el llegat de l’arquitecte més influent de la història de Terrasa. I en el proper capítol visitarem la casa que va acollir a la família de Muncunill durant els primers anys de l’arquitecte a la ciutat.

Un conte terrassenc com a regal de Sant Jordi per als nens hospitalitzats

/0 Comentarios/en , , /por

L’empresa terrassenca Informàtica Industrial SA ha volgut celebrar la diada de Sant Jordi fent una edició especial de 450 exemplars del conte de ‘L’Arbre de la Vida’ per regalar-lo als infants ingressats en els Hospitals de la Vall d’Hebron de Barcelona i del Consorci Sanitari de Terrassa.

L’autor, Santi Rius, i la il·lustradora, Marta Rodríguez, han cedit els drets de la publicació per a aquesta edició especial, en la seva versió bilingüe en català i ucraïnès, ja que s’ha volgut significar també l’acolliment que es fa a Catalunya als refugiats que han arribat de la guerra d’Ucraïna.

 

Un nou llibre proposa 20 matinals per Sant Llorenç i l’Obac

/0 Comentarios/en , /por

A l’oferta de llibres sobre excursions a Sant Llorenç se n’ha afegit una de nova: és la que han presentat el seus autors, Santi Rius i Joan Cadafalch, a l’Ateneu Terrassenc. És ‘20 matinals culturals pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. El llibre està editat amb fotografies, mapes i rutes interactives a les que es pot accedir amb el mòbil mitjançant un codi QR. Tot plegat està complementat amb explicacions de l’entorn natural i humà.

Com el seu nom indica, el llibre proposa vint sortides per fer en quatre o cinc hores i que, per tant, no presenten grans dificultats i que estan a l’abast de gairebé tothom.

‘20 matinals culturals pel Parc de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac’ està inspirat per les sortides del Grup Excursionista del Rotary Club Terrassa. La intenció és publicar en un futur un segon volum amb més excursions.

Testimonis d’un passat industrial: la xemeneia de Manufactures Roca i Pous

/0 Comentarios/en , , , /por

Al llarg del segle XX, durant dècades, a Terrassa hi fumejaven cada dia unes 200 xemeneies industrials. Eren la demostració més plausible de l’enorme activitat productiva de la ciutat i de l’auge. en particular, del sector tèxtil. Aquella prosperitat, però, va anar minvant de manera progressiva i tant les antigues fàbriques com les seves xemeneies van anar despareixent. Algunes però, segueixen en peu, observant el transcurs de la història i formant part del patrimoni industrial de la ciutat. Durant els últims dies hem descobert alguns d’aquests elements tan característics gràcies a l’activista cultural Santi Rius, qui ens ha explicat tota mena de curiositats sobre les dotze xemeneies més representatives. Avui gaudim de l’última entrega d’aquesta sèrie que ens ha ajudat a conèixer una mica millor els testimonis d’un passat industrial.

 

Notícies relacionades:

Veure altres reportatges de la sèrie «Testimonis d’un passat industrial»

Testimonis d’un passat industrial: la xemeneia del Vapor Galí

/0 Comentarios/en , , , /por

Ara fa més de 140 anys, el 1881, es començava a construir el Vapor Galí; un important complex tèxtil que estava situat a l’illa de cases que hi ha actualment entre l’avinguda 22 de Juliol, el passeig de les Lletres i els carrers de Cervantes i Sant Leopold. La proximitat amb la via del tren convertia aquesta fàbrica en una de les més potents de l’època, fins que la crisis del tèxtil va fer que tanqués les portes l’any 1990. Avui en dia, l’únic vestigi que se’n conserva és la seva xemeneia, que segueix veient passar el temps des de l’interior d’una zona residencial.

 

Notícies relacionades:

Veure altres reportatges de la sèrie «Testimonis d’un passat industrial»