Entradas

El govern proposa atorgar la Medalla de la Ciutat a Rosa M. Fernández, primera regidora de la Dona

/0 Comentarios/en , , /por

La qui va ser primera regidora de Promoció de la Dona de Terrassa (avui Polítiques de Gènere), Rosa Maria Fernández, rebrà la Medalla d’Honor de la Ciutat.

La proposta ve del govern municipal i ha estat la regidora de Polítiques de Gènere, Núria Marín, la que ha fet el prec en el ple de gener. Ara serà la Junta de Portaveus qui iniciarà els tràmits per l’atorgament de la distinció a Fernández.

Amb la creació de la regidoria de Promoció de la Dona, el 1991, l’Ajuntament de Terrassa posava una llavor de la Casa Galèria i de les polítiques municipals en matèria d’igualtat de gènere. Fernández va ser la primera regidora de tot l’estat dedicada, de forma expressa, a la defensa dels drets de les dones.

Nascuda el 1950 a Badalona, Rosa Maria Fernández va començar a treballar en clau feminista des de mitjans dels anys setanta. Va ser, al 1986, una de les fundadores i primera presidenta del Casal de la Dona.

La seva responsabilitat al capdavant de la regidoria de Promoció de la Dona es va allargar fins el 1998. Després, i fins el 2003, va passar a dirigir l’àrea d’Igualtat de Gènere de la Diputació de Barcelona.

Actualment presideix el el Lobby Europeu de Dones d’Espanya, que té per missió influir sobre polítiques d’igualtat de les institucions europees.

En els darrers anys Fernández s’ha dedicat també a la recuperació de la memòria històrica de les terrassenques represaliades del franquisme, amb una investigació que va acabar amb la llista de més d’un centenar de dones que van ser empresonades.

Rosa Maria Fernández ha trobat 118 represaliades pel franquisme i ara busca les seves famílies

/0 Comentarios/en , , , /por

Quitèria Tarragó Caselles, la primera regidora de l’Ajuntament de Terrassa al 1937 és el nom més conegut de les dones terrassenques que van ser detingudes, represaliades i empresonades al final de la Guerra Civil i durant els primers anys del franquisme. Però n’hi han més. En total, 118. Mestres de la 2a república depurades, militants de sindicats o partits d’esquerres o, dones denunciades per ser roges o anticatòliques.

La llista carcerària és el fruit d’anys d’investigació (des del 2016) de l’exregidora i activista feminista, Rosa Maria Fernández. Gairebé al mateix nivell que Tarragó, Fernández situa el primer grup de dones dins d’un partit partit polític: el Grup Feminal d’ERC, creat al 1934

La que va ser la primera regidora de la dona de l’època democràtica (1991-1999) s’ha capbussat en arxius, -el Comarcal i el Nacional, primer- i acabant en el Tribunal Militar número 3 de Barcelona, per poder compilat els noms d’aquestes dones. Fernández però, vol contrastar la versió oficial amb testimonis per saber si els càrrecs en contra d’elles eren certs, quants mesos o anys van passar a la presó, si tenien fills, com ho va viure la família fora dels murs…

Per això, demana que els seus familiars o coneguts d’aquestes víctimes, es posin en contacte amb ella a través del seu correu electrònic (rosamafers@gmail.com)

Amb totes les dades, els documents escrits, les fotografies i els testimonis orals, Fernández vol fer un llibre, una publicació senzilla però que visibilitzi i reivindiqui la memòria d’aquest centenar de terrassenques. També creu que la ciutat hauria de recordar-les i homenatjar-les públicament.

Fernández però, vol contrastar la versió oficial amb testimonis per saber si els càrrecs en contra d’elles eren certs, quants mesos o anys van passar a la presó, si tenien fills, com ho va viure la família fora dels murs…

Per això, demana que els seus familiars o coneguts d’aquestes víctimes, es posin en contacte amb ella a través del seu correu electrònic (rosamafers@gmail.com)

Podeu consultar la llista sencera de noms clicant aquí.

 

Rosa Maria Fernández busca els familiars del centenar de terrassenques empresonades durant el franquisme

/0 Comentarios/en , /por

113 terrassenques van ser detingudes, represaliades i empresonades un cop acabada la Guerra Civil i durant els primers anys del franquisme, entre 1939 i 1957. Entre elles, 36 mestres, 40 afiliades a la CNT, 9 a ERC i 3 al POUM. Moltes, van anar a la penitenciaria del partit judicial de Terrassa i 49, a la presó de Les Corts. I entre aquestes últimes, Quitèria Tarragó Casellas, una llevadora, militant del PSUC i la UGT i que va ser regidora de Cultura durant uns mesos de 1937 (segons publiquen els diaris d’aquella època).

La llista carcerària és fruit de dos anys d’investigació de l’exregidora i activista feminista, Rosa Maria Fernández. Capbussant-se en arxius, -el Comarcal i el Nacional, primer- i acabant en el del Tribunal Militar número 3 de Barcelona, ha compilat els noms d’aquestes dones i poca cosa més.

Entre Tarragó i Fernández es podrien establir molts paral•lelismes amb 30 anys de diferència. La que va ser la primera regidora de la dona de l’època democràtica (1991-1999) li atorga aquest títol a Tarragó (però en la 2a República). I les dues van ser represaliades i empresonades per les seves idees durant la llarga època del franquisme.

Rosa Maria Fernández vol saber més coses d’aquestes terrassenques empresonades en aquells anys, (si els càrrecs en contra d’elles eren certs, quants mesos o anys van passar a la presó, si tenien fills, com ho va viure la família fora dels murs…) Per això, demana que els seus familiars, descendents d’aquestes víctimes, es posin en contacte amb ella a través del seu correu electrònic (rosamafers@gmail.com)

Amb totes les dades, els documents escrits i els testimonis orals, Fernández vol fer un llibre, una publicació senzilla però que visibilitzi i reivindiqui la memòria d’aquest centenar de terrassenques. Massa sovint la història està escrita únicament en masculí. Els homes acaparen el protagonisme en totes les categories i en tots els àmbits. Però les dones també hi eren en aquella època no tan llunyana i massa oblidada.

TeC vol crear una Casa dels Feminismes i de les polítiques LGTBIQ

/0 Comentarios/en , /por

Que la revolució que han començat les dones als carrers el 8 de març i la resta de dies de l’any, entri a l’Ajuntament. Amb aquest objectiu, Terrassa en Comú concorre a aquestes eleccions amb una llista amb més candidates que candidats i on la mirada feminista està present a tota la campanya, començant pel lema.

El seu programa electoral recull 68 propostes feministes i de polítiques LGTBIQ de 8 àmbits (cultura, esport, coeducació o urbanisme, per exemple). Entre elles, crear un observatori de gènere que avaluï la implementació de les polítiques o que el pressupost municipal tingui una mirada feminista. Destaca la creació d’una Casa dels Feminismes i de les polítiques LGTBIQ, un espai cèntric i agradable on aquests moviments puguin trobar-se.

Rosa Maria Fernández, que al 1991 va ser la primera regidora de la dona de tot l’Estat espanyol, tanca la llista. La històrica dirigent reclama que aquesta cartera depengui directament d’alcaldia, com al principi, i que estigui al mateix nivell que la resta.

A l’acte, a més del cap del llista, Xavier Matilla, també ha assistit Nerea Beltran, número 8 dels comuns i la candidata més jove.