Entradas

El 30% dels catalans i les catalanes viu en risc d’exclusió social, segons un informe de Càritas

Gairebé 3 de cada 10 persones viu a Catalunya en risc d’exclusió social. Són un total de 2.258.000 catalans i catalanes, un milió més que fa tres anys. Ho diu un informe que Càritas ha presentat aquest dimecres a Sant Cugat. El document es diu «EINSFOESSA Exclusió i desenvolupament social a Catalunya 2021» i  és la primera radiografia completa de l’impacte de la crisi de la COVID-19 a Catalunya.

Segons aquest informe la pandèmia ha empitjorat la situació i ho ha fet d’una manera desigual, perquè novament les persones en situació de major vulnerabilitat han estat les més perjudicades. La mitjana de persones afectades a Catalunya és superior a la de la resta de l’Estat.

La precarietat laboral, la problemàtica per mantenir un habitatge digne i segur i la bretxa digital, són els factors que més han fet augmentar aquestes diferències.

Entre els col·lectius més afectats estan les persones migrants, els joves, les dones i les famílies amb infants i adolescents.

Càritas demana a les administracions que prenguin mesures per revertir aquesta situació.

Càritas constata que la pobresa és un laberint del qual és molt díficil sortir-ne

2 de cada 3 persones que Càritas Diocesana de Terrassa ha atès al 2016 ja havien estat usuàries en anys anteriors. La pobresa, segons aquesta entitat, es cronifica, cada vegada és més severa i costa més sortir-ne, requerint (una mateixa persona o família) més ajudes i un acompanyament més llarg. Per això, el lema de la darrera memòria és “Atrapats en la precarietat” i s’il·lustra amb la fotografia d’un laberint d’on és difícil trobar la sortida.

Les xifres són, com en exercicis anteriors, alarmants: Càritas ha atès 14.174 llars, 46.064 persones que han rebut 64.500 serveis (són un 49% d’ajudes més respecte l’anterior exercici). Tots aquests programes estan valorats en 4,5 milions d’euros.

A l’àmbit territorial de Terrassa (que inclou el nostre municipi i Matadepera, Ullastrell i Viladecavalls), el nombre de llars ateses ha estat de 2.590, 8.010 beneficiades amb 11.672 ajudes.

Una altra dada preocupant és que en el64,82% de les llars ateses hi ha infants i d’aquestes el 22,03% estan a càrrec d’una mare sola. Aquest percentatge ha crescut 6 punts en un exercici.

Les persones en situació de vulnerabilitat ateses es troben a l’atur en un 55% dels casos, però els treballadors pobres són ja el 43,38%.

Càritas ha desenvolupat la seva acció social a través de 6 programes: acollida i acompanyament, suport a les necessitats bàsiques, família i infància, inclusió social, formació i inserció sociolaboral i, finalment, gent gran.

El treball realitzat a la diòcesi ha estat possible gràcies a les 1.561 persones voluntàries i 42 contractades que han dedicat més d’un milió d’hores de feina.

El Vallès Occidental acorda establir un salari mínim comarcal de 15.000 euros bruts anuals

Els alcaldes i alcaldesses del Vallès Occidental acorden establir un salari mínim comarcal de 15.000 euros bruts anuals per a tots els treballadors públics i també per als de les empreses que contractin com a proveïdores de serveis. Es tracta del principal acord “per un canvi de model en la lluita contra la pobresa i la desigualtat” que s’ha pres aquest dijous al migdia en el consell d’alcaldes i alcaldesses.

Des del Consell Comarcal s’afirma que aquesta nova classe social de treballadors pobres – més d’un 27% de la població que cobra menys 12.000 euros anuals i en risc d’exclusió social-, coneguts ja com a “precariat”, no són habituals a les administracions però cal, diuen, donar exemple i fer-los visibles perquè les regles del joc canviïn.

Per això volen que aquest salari mínim comarcal s’inclogui també en les negociacions dels convenis col·lectius i en el pacte per la segona reindustrialització de la comarca.

El consell també vol participar activament en la redacció de la nova llei de renda garantida de Catalunya, que la recentment creada comissió mixta d’observació permanent de les desigualtats i la pobresa al Vallès Occidental estableixi un preu de lloguer màxim d’habitatges a cada municipi i que els criteris d’accessibilitat als ajuts socials incorporin també la renda familiar o la renda mitjana de la població perquè aquests treballadors pobres també rebin subvencions. Són les principals mesures que es volen implementar arran d’un estudi sobre pobresa estructural que el consell va presentar recentment.

D’altra banda el proper dia 19, i amb la presència del conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, la comarca es comprometrà a incorporar els principis de l’economia circular al desenvolupament econòmic, social i ambiental. Aquest concepte es basa en aprofitar els residus que una altra empresa genera per treure’n un rendiment i promoure nous models de negoci.