Per segon any consecutiu el Consorci Sanitari de Terrassa organitza per aquest dijous el Dia de la Prevenció de Caigudes. A causa de la Covid-19 algunes de les activitats previstes s’han posposat per la Comissió de Seguretat del Pacient. Els principals factors relacionats amb un pitjor pronòstic són la presència de patologies cròniques, síndromes geriàtriques, la institucionalització en residències de persones grans i la fragilitat per la disminució de reserves per afrontar noves malalties. De fet, en front la pandèmia actual les persones grans són les què han patit major impacte així com la major mortalitat amb complicacions clíniques, funcionals i psicològiques.
Les mesures de protecció, antagòniques amb un envelliment saludable pel canvi de rutines, han estat més estrictes per a les persones més grans de 65 anys. La professora de la Facultat de Ciències de la INEF de la Universitat Politècnica de Madrid, Raquel Pedrero-Chamizo, diu que amb la falta d’activitat física hi ha una pèrdua de massa muscular (sarcopènia) amb deteriorament funcional secundari, un deteriorament energètic-metabòlic i de la funció cardiovascular. Això explica que la persona se sent més cansada i fatigada, amb major dificultat per moure’s i amb sensació de manca d’aire.
Un estudi d’investigadors de la Universitat de Castilla la Mancha, Pedro Latorre Roman, exposa que en un enllitament de 10 dies pot ocasionar una pèrdua de 1,5 Kg de massa muscular, en comparació amb la pèrdua de 1 kg a l’any si la persona manté l’activitat habitual. La situació s’agreuja si a la pèrdua de massa muscular li afegim la presència de menys flexibilitat articular, més dolor osteo-articular, reducció de l’activació neuromuscular i potència muscular. Tot plegat fa augmentar el risc de caigudes ja que aquestes alteracions afecten principalment a les cames i la debilitat de les mateixes porta a una pèrdua de l’equilibri. Un cercle viciós on a major debilitat, la persona camina menys amb més dependència i risc de caigudes.
Així doncs, per tal de conservar la salut i reduir el risc de caigudes cal treballar la resistència i enfortiment muscular, l’equilibri i la flexibilitat. La clau, per tant, és l’exercici físic que té clarament conseqüències positives. L’activitat física millora la força muscular que estabilitza les articulacions, la coordinació dels moviments i redueix el temps de reacció neuromuscular amb la conseqüent reducció del risc de caigudes. El perill està en no moure’s, és fonamental mantenir l’activitat física començant per una baixa intensitat i augmentant gradualment l’exercici.