Entradas

La participació a la comarca cau més de deu punts respecte al 2019

/0 Comentarios/en /por

La participació en les eleccions municipals del 28 de maig s’ha situat al Vallès Occidental en el 52,53%, 10,48 punts menys que ara fa quatre anys, quan es va registrar un 63,1%. Es tracta, doncs, d’una de les xifres històriques més baixes, només per sobre de les municipals dels anys 1991 (52,24%), 2011 (50,91%), 1999 (50,53%) i, per últim, el 2007, mínim històric comarcal (48,99%).

Gràfic 1. Evolució de la participació històrica a les eleccions municipals. Vallès Occidental. 1979-2023
Font: elaboració pròpia a partir del Ministerio del Interior.

D’acord amb els resultats provisionals, Gallifa ha registrat la participació més elevada (72,60%), seguida de Rellinars (58,90%). Així, a banda dels municipis petits, la participació s’ha situat per sobre de la mitjana a 12 municipis. En els vuits restants se situen per sota, entre els quals es troben les dues capitals de comarca, Terrassa (50,86%) i Sabadell (50,34%). Rubí ha registrat la participació més baixa de tota la comarca (48,06%).

Respecte de les eleccions del 2019, la mobilització de l’electorat ha disminuït de manera generalitzada, amb independència de la grandària municipal.

Gràfic 2. Variació de la participació per municipis respecte a 2019. Eleccions municipals 2023. Vallès Occidental

Font: elaboració pròpia a partir del Ministerio del Interior.

El PSC-CP  ha estat el partit més votat al Vallès Occidental, amb 106.702 vots, el 29,71% del total de vots emesos. ERC-AM ha quedat en segona posició, amb 46.913 vots (13,06%) i Junts-CM en tercera, amb 36.614 (10,20%). Completarien el rànquing comarcal ECP–Confluència (26.678; 7,43%), VOX (27.177; 7,57%), TxT (26.732; 7,56%), PP (24.009; 6,69%) i CUP-AMUNT (20.425; 5,69%). Aquestes nou formacions polítiques apleguen prop del 90% dels vots emesos.
Taula 1. Vots i regidors/es per candidatura. Eleccions municipals 2023. Vallès Occidental

Font: elaboració pròpia a partir del Ministerio del Interior.

Respecte a les eleccions anteriors, el PSC-CM, principal força política a la comarca, així, ha aconseguit millorar els seus resultats, amb un increment de 4,86 punts. Entre els partits amb més representació, VOX doncs, ha estat el que més ha incrementat la xifra de votants en termes relatius, amb 5,95 punts més que ara fa quatre anys, juntament amb el PP (+3,35). Per la seva banda, ECP-Confluència presenta resultats similars, amb un increment molt moderat (+0,35). Per contra, la resta empitjoren resultats, sent Ciutadans el partit que perd més suport, amb 8,17 punts menys que al 2019, seguit d’ERC-AM (-5,95 ), CUP-AMUNT (-1,07) i Junts-CM (-0,29).

Gràfic 2. Variació del percentatge de vot respecte a 2019. Principals candidatures. Vallès Occidental
Font: elaboració pròpia a partir del Ministerio del Interior.

 

Jordi Martínez i Sara Martínez, les millors notes de Terrassa en la Selectivitat

/0 Comentarios/en , /por

Són el Jordi Martínez i la Sara Martínez els dos alumnes de l’escola El Cingle que en la passada convocatòria de la Selectivitat, amb un 9,6 i un 9,5 respectivament, han estat les dues millors notes de Terrassa. Tots dos podran accedir a la carrera que han escollit, Matemàtiques i Física, i Ciències Biomèdiques.

Amb una nota específica superior al 13 sobre un màxim de 14, tots dos han aconseguit uns resultats extraordinaris. La seva tutora ja augurava uns bons resultats segons les capacitats dels dos escolars.

Jordi Martínez i Sara Martínez formen part dels 16 terrassencs que junt amb 693 alumnes més de tot Catalunya han tret una nota de 9 o superior, en la darrera convocatòria de l’examen de Selectivitat. Tots dos alumnes han cursat tota la Secundària a l’escola El Cingle de la carretera de Montcada.

El BBVA tanca quatre oficines, entre les quals l’emblemàtica seu central

/0 Comentarios/en , /por

En dos mesos el Banc Bilbao Viscaia Argentaria, el BBVA, ha tancat quatre oficines a Terrassa i ara en queden 25 repartides per la ciutat. Les oficines que tanquen són una a la Maurina i dues a Ca n’Aurell, i l’emblemàtica oficina del carrer Rutlla, al centre de la ciutat. El tancament respon a una estratègia de gestió de l’entitat financera que redistribueix els clients en d’altres oficines pròximes que assumeixen més funcions i amplien serveis.

Els clients de l’oficina de La Maurina i dels carrers Faraday i Alexander Bell, es repartiran en l’oficina de l’Avinguda Àngel Sallent, mentre que la del Portal de Sant Roc, assumeix el paper d’oficina central que fins ara ostentava l’edifici neoclàssic de Lluís Muncunill de la Rutlla. L’empresa va anunciar aquests tancaments en la presentación de resultats del passat mes de febrer, on es va informar que l’entitat bancària tancarà aquest any fins a 195 oficines a tot l’Estat, sense que això impliqui reestructurar els llocs de treball.

Des del BBVA s’assegura que si bé no hi ha previst cap altre tancament aquest any a Terrassa, l’anunci de fí d’activitat no arriba fins dies abans de tancar. I afegeixen que és poc probable reobrir alguna d’aquestes seus tal i com demanava l’Associació de Veïns de la Maurina, en defensa dels clients d’avançada edat i amb dificultats per a la banca electrònica.

Per convetir-se en un dels bancs més estables i solvents del món, el BBV ja va absorvir l’any 2.000 a Argentaria per convertir-se en l’actual BBVA. El 2012 va comprar la xarxa de caixes d’UNIM amb l’antiga Caixa Terrassa incorporada. El setembre del 2016 donava per acabada la integració al grup de Caixa Catalunya arribant a les 967 oficines, més de 2,6 milions de clients i doblant el nombre de caixers automàtics.