Entradas

Les restes neandertals de la Cova Simanya corresponen a una dona i dos infants

/0 Comentarios/en , , /por

Aquest dimarts s’han presentat les restes neandertals procedents del jaciment de la Cova Simanya, situada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac. El conjunt està format per 54 restes neandertals corresponents a, com a mínim, tres individus, fet que el converteix amb el més important de Catalunya i un dels més rellevants de la península Ibèrica.

Les restes corresponen a un adult, probablement una dona, un juvenil d’uns 11 o 12 anys i un individu infantil d’uns 7-8 anys. «De tot el conjunt destaca especialment l’individu adult, del qual s’han identificat restes de tots dos braços, entre ells hi ha un húmer sencer i una mà pràcticament completa, i també dels peus, a més de diferents vèrtebres i costellea», comenta el Dr. Antonio Rosas, director del Grupo de Paleoantropología del MNCN-CSIC. També s’han identificat fins a 10 peces dentals i un fragment de mandíbula. Dues d’aquestes dents pertanyen a l’individu juvenil i les vuit restants poden ser compatibles amb l’individu adult, tot i que «no es pot descartar la possibilitat que corresponguin a més individus», afegeix Rosas.

El conjunt presenta trets anatòmics inequívocs que permeten adscriure’l clarament als neandertals. La proximitat de la Cova Simanya amb altres jaciments arqueològics del Paleolític Mitjà com les Coves del Toll (Moià), l’Abric Romaní (Capellades) o la Cova Gran de Collbató, evidencia clarament que la Catalunya Central va ser un territori clau per a les activitats i els assentaments dels neandertals durant el Plistocè superior. A més a més, la presentació pública de les restes neandertals ha coincidit amb la publicació de l’article científic New assemblage of late Neanderthal remains from Cova Simanya (NE Iberia) a la prestigiosa revista científica internacional Frontiers in Earth Science.

 

Notícies relacionades:

https://terrassadigital.cat/els-arqueolegs-confirmen-la-presencia-de-neandertals-a-la-cova-simanya-ara-fa-50-000-anys/
 

Retornen les restes de Joan Guil, un soldat republicà mort l’any 1938, al Complex Funerari Municipal de Terrassa

/0 Comentarios/en , , /por

Les restes de Joan Guil, soldat republicà mort durant la batalla de l’Ebre, han estat retornades al Complex Funerari Municipal de Terrassa aquest dissabte al matí. Nascut a Almeria l’any 1908, va ser identificat de la fossa del mas de Santa Magdalena, a Móra d’Ebre, a finals de 2022.

Joan Guil Ibáñez ha estat la tercera persona identificada genèticament de la fossa més gran que s’ha obert fins ara a Catalunya gràcies a un programa d’identificació vigent des de 2016 i impulsat per la Generalitat de Catalunya, el Departament de Justícia, la Direcció General de Memòria Democràtica i el Departament de Salut a través de l’Hospital Universitari Vall d’Hebrón. Amb aquest cas, ja són 19 les persones que han estat identificades.

Qui ha fet possible aquest retorn de les restes de Joan Guil ha estat la seva neta, l’Anna Maria Guil, que arrel d’una notícia sobre la fossa de Santa Magdalena, el 2021 va engegar el procés de recuperació de les despulles del seu avi.

un acte que ha comptat amb Ona Martínez, regidora de Memòria Democràtica, del director general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, així com membres de la família Guil que han barrejat sentiments de tristesa amb els d’alleujament per, d’una vegada per totes poder tancar una ferida que portava massa temps oberta.

Troben a l’Obac Vell un dels cellers més antics de la comarca

/0 Comentarios/en , , /por

Amagat entre l’espessor dels boscos del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt s’hi troba un dels masos feudals més antics de tota la comarca. Són les restes històriques del Mas de l’Obac Vell, una construcció amb orígens gairebé mil·lenaris. Ara, una intervenció arqueològica finançada per la Diputació ha permès redescobrir aquesta llar familiar, testimoni de nombroses etapes de la història. La troballa més important feta fins ara ha estat la boixa del celler, un conducte perforat a la roca i enterrat durant segles, el qual servia per transvasar el vi de la verema cap a les reserves dels cups.

Els primers treballs d’investigació van començar el passat desembre, amb la troballa d’un extens paviment enrajolat, a la zona d’accés a la masia. Posteriorment s’ha descobert un tram del gran celler, amb murs d’estil opus spicatum que podrien tenir uns mil anys d’història. El projecte continuarà amb noves campanyes d’excavació, i posteriorment s’adequarà la zona per poder rebre visites i posar en valor aquest notable exemple d’establiment rural.

Comencen les visites guiades a la cova Simanya, on han descobert restes paleolítiques

/0 Comentarios/en , /por

Per protegir el jaciment arqueològic, actualment l’accés lliure a la cova Simanya està limitat i només s’hi pot accedir amb visita guiada. La visita guiada a la cova, una de les cavitats més grans del massís de Sant Llorenç, té l’objectiu donar a conèixer els treballs arqueològics en curs i aproximar-se al context geològic i natural de la cova. L’itinerari comença al coll d’Eres amb una introducció al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i continua a la cova amb la visita al jaciment arqueològic, on s’han descobert les primeres ocupacions humanes del massís. 

Els treballs de camp realitzats entre el 2 i el 22 d’agost a la cova Simanya han permès constatar l’existència d’ocupacions paleolítiques al jaciment, fet que suposa una autèntica novetat tant per la cova com per a Sant Llorenç del Munt. Aquestes troballes, que estan en fase d’estudi, es podran conèixer en les visites guiades que comencen el dissabte 2 d’octubre i es podran fer tots els dissabtes, diumenges i festius a les 10.30 i a les 12 h. El preu és de 3 euros els adults i de 2 euros els menors d’entre de 6 i 12 anys i els majors de 65 anys

Els resultats són encara preliminars, però a l’espera de continuar avançant en la recerca, els investigadors plantegen que les restes recuperades tindrien una antiguitat superior als 40.000 anys, i que per tant serien producte de l’ús de la cavitat per part dels Neandertals, una espècie que va desaparèixer d’Europa coincidint amb l’arriba dels primers Homo sapiens.

[Foto, Autor: Juan Ignacio Morales]

El Centre d’Estudis Històrics demana tranquil·litat per identificar les restes trobades a la Mola

/0 Comentarios/en /por

Tot i que encara es desconeix l’origen de les restes humanes enterrades i localitzades fa uns dies al cim de la Mola, els experts ja han plantejat algunes hipòtesis. Des del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa es fan les següents consideracions.

En primer lloc, des del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, l’ens responsable de gestionar les restes històriques del Parc Natural, es farà una primera intervenció per valorar si cal fer una intervenció arqueològica. L’entitat demana respecte per la feina dels professionals i insta a que no es facin volar coloms abans de tenir tota la informació.

En segon lloc, el CEHT posa l’èmfasi en la responsabilitat dels i les excursionistes en la conservació i preservació d’aquestes restes. És important tenir cura de l’entorn, encara més en aquests contextos, quan qualsevol modificació podria impedir la correcte identificació de les restes.

En darrer lloc, des del CEHT, com a entitat en defensa de la història i el patrimoni, es posen a disposició de qui convingui pel que se’ls pugui demanar.

Descobreixen una necròpolis d’un miler d’anys en el subsòl del centre històric de Sant Llorenç Savall

/0 Comentarios/en , , /por

En el subsòl del centre històric de Sant Llorenç Savall s’hi amagava un secret de més de mil anys d’antiguitat. En el marc d’unes obres d’urbanització, davant la zona de l’església, ha sortit a la llum un cementiri medieval. L’excavació ha permès descobrir un jaciment històric que podria datar del segle X o XI: una necròpolis amb mitja dotzena de tombes que contenen restes d’esquelets humans. Per tal d’afinar una mica més la cronologia d’aquesta troballa històrica, els responsables de l’excavació assenyalen que caldrà analitzar les restes òssies amb carboni 14. Això permetrà obtenir més pistes i detalls per saber com vivien els antics habitants d’aquesta vila vallesana.

La cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat, Maite Miró, assegura que les restes arqueològiques es troben en bon estat de conservació. En un termini superior als dos anys, un cop realitzades les tasques antropològiques, tot el material descobert acabarà exposat molt probablement en un museu de la comarca.