Entradas

Terrassa s’adhereix a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus

Terrassa se suma a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus que enguany està centrada en la importància de reduir els envasos. Les activitats s’allargaran del 18 al 26 de novembre, durant aquest temps l’ajuntament oferirà diverses accions per tal de conscienciar de la gestió de residus. Entre les propostes hi ha un taller de residu zero a La Llar el dijous 23 (cal inscripció prèvia a través del mail: mediambient@terrassa.cat) i un espectacle de teatre infantil al Teatre Alegria anomenat «PLASH TIK BOOM Superheroïnes contra el plàstic!» per conscienciar els més joves.

La regidora de Medi ambient i Sostenibilitat, Patricia Reche ha valorat aquesta proposta com una bona manera d’explicar a la ciutadania estratègies de reducció de residus i prendre consciència sobre els seus hàbits de consum.

Terrassa és el quart municipi que millor recicla en el rànquing de les 23 grans ciutats de Catalunya

La gestió dels residus és un tema recorrent aquests últims dies, després de saber-se que els impostos que paguen els terrassencs per les escombraries pujaran al voltant d’un 50% a partir de l’any que ve. És una mesura que s’extén a gran part de les ciutats catalanes, que no han complert l’objectiu fixat per la Unió Europea de reciclar, com a mínim, la meitat de la brossa que generen. La majoria són grans municipis que, tot i les nombroses campanyes de conscienciació ciutadana, no troben la tecla per posar en pràctica un mètode efectiu.

En aquesta lliga de poblacions de més de 50.000 habitants, Terrassa és la quarta que millor recicla, amb un 44,37% de recollida selectiva. Només Girona (50,24%), Sant Cugat (49,82%) i Manresa (44,58%) van assolir un millor percentatge de separació de residus durant el 2022.

El rànquing publicat per l’Agència de Residus de Catalunya està format per 23 localitats, de les quals 5 són vallesanes. Juntament amb Terrassa i Sant Cugat, també Rubí (39,17%) i Cerdanyola (38,99%) es troben entre les 9 ciutats que millor reciclen. Per contra, Sabadell (34,77%) és el municipi de la comarca amb pitjor percentatge de recollida selectiva.

En el còmput general, les grans ciutats catalanes amb xifres més baixes de reciclatge són Badalona, L’Hospitalet i Santa Coloma de Gramanet, totes elles per sota del 30%. La mitjana de tot Catalunya és del 45%; un índex que haurà de millorar -i molt- per arribar al 55% que exigeix la Unió Europea de cara al 2025.

El Vallès Occidental, entre les comarques que menys reciclen

La vegueria de Barcelona té un índex de recollida selectiva del tot insuficient. Aquest àmbit geogràfic només recicla el 40,2% dels seus residus, quan l’objectiu fixat per la Unió Europea pel 2020 era del 50%. La tònica és molt similar a tot Catalunya, que suspèn en reciclatge amb un 45% de recollida selectiva. L’Agència de Residus ha presentat aquest dilluns un informe que posa de manifest el baix compromís en reciclatge per part de les grans ciutats.

En el rànquing per comarques, el Vallès Occidental es manté entre les que menys reciclen (43,32%), només superada pel Baix Llobregat (42,87%) i el conjunt de municipis de l’Àrea Metropolitana (38,06%). Això sí, tres dels cinc pobles que millor gestionen els residus són vallesans: Matadepera, que lidera el rànquing de la vegueria amb un 89,8%; Ullastrell, que és tercer amb un 88%, i Rellinars, cinquè, amb un 86,7%. Tots aquests municipis practiquen el sistema de recollida anomenat «porta a porta», que demostra així ser el model més eficient. Durant l’any passat cada habitant de la vegueria de Barcelona va generar, de mitjana, 438 quilos de brossa, dels quals 260 no van ser reciclats.

Campanya per fomentar el reciclatge de roba usada i calçat

Terrassa va reciclar l’any passat 680 tones de roba. Són uns 3 quilos per habitant, una xifra de les més altes de Catalunya, només superada per Barcelona i Mataró.

Tot i que el punt de partida és bo l’Ajuntament vol impulsar encara més la recollida selectiva d’aquest residu en una època en què a moltes llars s’està fent el canvi d’armari. Per això del 7 d’octubre al 18 de novembre ha posat en marxa la campanya ‘Treu-te la roba’ amb l’objectiu d’augmentar la consciència ciutadana sobre la necessitat de reciclar i reaprofitar les peces tèxtils i el calçat en desús. Es farà els dissabtes, a deu contenidors taronges que hi ha repartits a la ciutat. Allà un equip d’inspecció atendrà les persones que portin roba, que podran optar a una bonificació de la taxa de residus municipal.

A partir de l’1 de gener del 2025 serà obligatòria la recollida separada de la fracció tèxtil dels residus municipals. Eco-Inserció és l’empresa que s’encarrega de gestionar la roba recollida selectivament. Aquest és un sector que està creixent i que creixerà més en el futur.

La campanya ‘Treu-te la roba’ s’emmarca dins el Pacte per a la Moda Circular a Catalunya (2022), al qual Terrassa es va adherir amb la voluntat de transformar la manera en què es produeix, subministra, consumeix i utilitza la roba.

Cada terrassenc genera un quilo de residus al dia

Terrassa va registrar durant l’any passat un 44,37 per cent de recollida selectiva de residus. La dada suposa un punt per sota de la mitjana catalana, però per sobre del Vallès Occidental que va ser de 43,7%. Són dades de l’Agència de Residus de Catalunya, que a més, mostren que els ciutadans de Terrassa generen 371,2 quilos de residus l’any.

Es dona la circumstància que aquest 44,37 per cent de recollida selectiva generada a la ciutat durant l’any passat supera en un punt el percentatge del 2021. Tot plegat mostra un lleu ascens.

Com a objectiu per l’any 2030, l’Ajuntament de Terrassa vol arribar a la xifra del 60 per cent marcada per la Unió Europea. Pel que fa a les deixalles generades, cada terrassenc produeix 1,01 quilos de residus al dia, una xifra que hauria de disminuir fins als 800 grams per assolir el model de reciclatge ideal.

De les quatre fraccions principals de recollida selectiva, el vidre i els envasos han augmentat lleugerament respecte de l’any anterior. En canvi la fracció orgànica i el paper disminueix.

Pel que fa a la comarca, Matadepera és el setè municipi català amb millor recollida selectiva, sobretot gràcies al porta a porta amb un 89,8 per cent.

Pel que fa a Catalunya la mitjana del país és del 45,3 per cent, la xifra més alta fins ara i lluny dels objectius dels que marca la Unió Europea.

Façana Humt Lona Axioma Finalista

Axioma Solucions, finalista del XIV Premi Europeu de la Prevenció de Residus

La candidatura d’Axioma Solucions, l’empresa de serveis i suport sanitari vinculada a MútuaTerrassa, ha quedat finalista de la XIVª edició del Premi Europeu de la Prevenció de Residus. Ho ha fet en la categoria d’Empresa i competint amb prop d’una seixantena d’altres candidates, amb una iniciativa emmarcada en el Compromís Verd de l’entitat.

La cerimònia d’entrega dels guardons s’ha celebrat aquest dijous al matí a Dublín, en el marc del Dublin Circular Economy Hotspot. El projecte “Vestim els quiròfans amb zero residus i menys emissions”, va ser seleccionat d’entre un total de 58 nominacions i, a mitjans d’abril, l’“Association of Cities and Regions for Sustainable Resource Management” -l’entitat europea que fomenta la EWWR22- va donar a conèixer que Axioma Solucions era una de les tres finalistes en la
categoria d’Empresa, juntament amb dos projectes més d’abast europeu (un d’Hongria i un altre de Mònaco).

La iniciativa seleccionada ha fomentat un nou model de servei per a 5 hospitals catalans -Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Hospital Universitari Bellvitge, Hospital de Mollet i Hospital Universitari MútuaTerrassa-, d’entre els diversos centres proveïts per Axioma a tot Catalunya, mitjançant la substitució progressiva del material tèxtil quirúrgic d’un sol ús per material reutilitzable, garantint els requisits d’esterilitat i traçabilitat.

L’acció en qüestió, implementada en aquests centres i desenvolupada durant la Setmana Europea de la Prevenció de Residus 2022, va suposar l’estalvi de 10.226 kg de residus sanitaris de grup 2. El material reutilitzable emprat que va permetre assolir aquesta reducció van ser bates quirúrgiques estèrils, pijames quirúrgics, bates de protecció i cobertura quirúrgica.

Debat sobre residus gràcies a la FAVT

Aquest dijous el Casal Cívic de Ca n’Aurell ha acollit un debat centrat en els residus. Hi han intervingut representants dels diferents partits polítics que es presenten a les eleccions municipals.

La Federació d’Associacions de Veïns de Terrassa (FAVT)  juntament amb els membres del Comitè per la millora i gestió de Residus han organitza la xerrada.

Amb el lema Què farem amb la gestió dels Residus i la Taxa a Terrassa? s’han tractat temes com solucions de neteja, a gestió de Residus, la situació Eco-Equip o la recollida selectiva.

Debat Sobre Residus Gràcies A La Favt2

 

Axioma Solucions, finalista al XIV Premi Europeu de la Prevenció de Residus

La candidatura d’Axioma Solucions, l’empresa de serveis i suport sanitari vinculada a MútuaTerrassa, ha resultat finalista en la XIV edició del Premi Europeu de la Prevenció de Residus en la categoria d’Empreses. El projecte Vestim els quiròfans amb zero residus i menys emissions, ha fomentat un nou model de servei per a cinc hospitals catalans. I ho ha fet  mitjançant la substitució progressiva del material tèxtil quirúrgic d’un sol ús per material reutilitzable, garantint els requisits d’esterilitat i traçabilitat.

Aquesta iniciativa és un dels cinc projectes catalans que l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha presentar enguany al certamen. A més  ha aconseguit ser un dels 16 finalistes -l’únic català- entre els 58 candidats europeus nominats. La candidatura d’Axioma Solucions competirà amb dos projectes més d’abast europeu, un d’Hongria i un altre de Mònaco. Els guardons es lliuraran el proper 1 de juny en una cerimònia a Dublín, en el marc del Dublín Circular Economy Hotspot. 

Es tracta del segon any consecutiu en què  MútuaTerrassa és finalista a la categoria d’Empreses al Premi Europeu de la Prevenció de Residus. L’any passat hi va prendre part amb la iniciativa Visualització de resultats de la reutilització de material quirúrgic, suprimim les ampolles de plàstic d’un sol ús i dia sense paper.També es va dur a terme en el marc del Compromís Verd de l’entitat. 

Actualment Axioma Solucions abasteix a més d’una vintena de centres sanitaris arreu del territori català, proveïnt-los de producte tèxtil reutilitzable i gestionant tot el servei de lliurament, recollida, gestió i control del producte. Gràcies al seu compromís i una gestió més sostenible dels serveis sanitaris, Catalunya estalvia anualment fins a 900.000 kg de residus sanitaris.

Una segona vida per a 300 bicicletes gràcies a un acord entre l’Ajuntament i Biciclot

Ara fa un any que l’Ajuntament de Terrassa i l’entitat sense ànim de lucre Biciclot van signar un conveni de col·laboració per a la cessió, de manera gratuïta, de les bicicletes i altres components (sellons, cistelles, rodes…) que han estat abandonades a la via pública o dipositades a les deixalleries municipals de Can Barba o Can Casanoves.

Al llarg de l’any 2022 es van lliurar un total de 248 en sis entregues. Avui se n’ha fet la setena, a la deixalleria de Can Casanovas, on Biciclot ha recollit un total de 60 unitats i altres elements.

Per a la tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Lluïsa Melgares, aquest tipus de
conveni «ens donen l’oportunitat de què les bicicletes que han estat abandonades a la via pública o lliurades a les deixalleries municipals, que ja són de titularitat municipal i que tenen la consideració de residu, tinguin una segona vida com a mitjà de transport sostenible. Deixen de ser un residu per ser, novament, un recurs. I, amb aquest conveni, ja hem lliurat més de 300».

Aquest conveni s’emmarca dins les línies estratègiques en què es basa l’actual Pla de Prevenció i Gestió de Residus Municipal, per fomentar un canvi d’hàbits, reduint la generació de residus, impulsant la reutilització.

En aquest acord es recull que Biciclot es compromet a recollir les bicicletes abandonades, informar sobre el reaprofitament dels objectes cedits gratuïtament i participar en activitats que se celebrin a Terrassa i que estiguin vinculats al medi ambient i a la mobilitat sostenible.

L’Ajuntament ja va subscriure altres convenis semblants amb aquesta entitat i amb l’associació Recircula els anys 2013 i 2016.

Biciclot és una entitat sense ànim de lucre ubicada a Barcelona que promou la bicicleta com a mitjà de transport sostenible. Un dels seus programes és recollir bicicletes usades, per reparar-les i posar-les de nou en circulació, fent donacions i retornant-les al mercat de segona mà; potenciant així l’economia circular i el consum responsable amb valors socials i mediambientals.

A Terrassa, Biciclot organitza els cursos de l’’Ambicia’t a l’institut’, on cada any ensenyen a prop de 800 alumnes a moure’s en bicicleta per la ciutat de manera segura i sostenible.

Terrassa recull de manera selectiva el 44 per cent dels residus que es generen

De tots els residus que es van generar al Vallès Occidental el 2021, que van ser 125.445 tones, un 44,3% es van recollir de manera selectiva. És a dir, separant les deixalles en matèria orgànica, paper, envasos o vidre, entre d’altres. Així ho recull l’Agència de Residus de Catalunya. Aquesta dada suposa que cada habitant de la comarca va generar 192 kilograms de residus a l’any.

Pel que fa al cas concret de Terrassa, es van generar 87.415 tones de residus, la qual cosa suposa que cada ciutadà va generar 1,07 quilograms de residus al dia. En total es van recollir de manera selectiva 28.529 tones, un 44 per cent del total.

La Unió Europea reclama que el 2025 els països membres arribin al 65% el 2035. L’Agència Catalana de Residus considera que seria necessari que la recollida selectiva augmenti de forma considerable als municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb una població que supera els 3 milions d’habitants.

Les dades del 2021 mostren que la generació de deixalles no va abaixar després de la pandèmia. És per això que des de l’administració es fa una crida a prendre consciència amb la reducció dels residus.