Entradas

Jardineria pública compatible amb la sequera

/0 Comentarios/en , /por

La sequera està obligant a repensar la vegetació de la ciutat. A Terrassa i a la resta de Catalunya impera, des de fa uns anys, una nova filosofia que ha arrelat amb força perquè la pluja cada cop és més minsa.

El principi és bàsic: menys ornamentació i més funcionalitat, espècies autòctones i/o subtropicals que s’adaptin a les condicions climàtiques i que donin ombra.

S’anomenen boscos urbans i és la idea dels nous jardins del Pla Bon Aire. També es vol fer la ciutat més permeable amb les noves cantonades amb vegetació. I s’estan fent nous parterres amb plantes del mediterrani.

Les restriccions van començar a Terrassa al setembre de 2022 i aquest  any, amb el decret d ela Generalitat, l’aixeta s’ha tancat encara més. Si durant tot l’any passat es van destinar més de 364 mil metres cúbics al reg, durant els primers sis mesos d’aquest el consum ha caigut gairebé un 87%.

La ciutat té 36.000 arbres. Hi ha en marxa un inventari dels que han mort per la manca de pluja dels darreres 2 exercicis que encara no s’ha finalitzat. És el cas de la vegetació de moltes rotondes o les magnòlies de la plaça Doctor Robert.

Les magnòlies es van començar a regar a finals d’agost amb cuba (provinent d’un pou no potable) i ara s’ha instal·lat un sistema de reg de goteig per revifar-les.

Durant tot l’estiu s’han anant regant els exemplars més emblemàtics, uns 200 arbres.

També hi ha bones notícies. Els castanyers d’índies del Passeig de les Lletres, que es van assecar durant la primavera, han tornat a florir ara.

Els experts diuen que la jardinera pública està canviant des de fa uns anys per adaptar-se a les condicions climàtiques. La vegetació haurà de sobreviure amb l’aigua de la pluja i poc més. És l’única manera de ser sostenible.

Sequera Chueca 3 Sequera Chueca 2 Sequera Chueca

Repensa Consorci

Per Nadal es genera un 3 per cent més de residus que la resta de l’any

/0 Comentarios/en , , , /por

El Consorci de Residus convida als ciutadans a repensar el Nadal per fer-lo més sostenible. Per això publica una campanya amb un seguit de consells que conviden a pensar en un Nadal diferent on no es generin tants residus. El Consorci fa referència a aspectes relacionats amb aquestes festes com són els àpats, les compres i com a conseqüència directe la generació d’una quantitat de residus més alta del què és habitual.

Aquest any també es posa l’èmfasi en la gestió energètica. Durant les festes de Nadal la generació de residus es dispara un 3 per cent més respecte de la resta de l’any. Es generen un 45 per cent més de residus de vidre, un 23 per cent més de paper i cartró i un 5 per cent més d’envasos lleugers, a més de l’increment del consum d’energia. Des del Consorci es recorda de celebrar un Nadal amb cor i amb cap, i evitar l’acceleració de la crisi climàtica.

Durant les properes setmanes la campanya desgranarà diferents consells a través de les xarxes socials. També es poden consultar diversos documents agrupats en els blocs alimentaris, de materials, de consum responsable i entre d’altres consells de separació, reciclatge, reutilització i ús racional de l’energia. La imatge de la campanya simula l’etiqueta d’un producte que recorda la importància de l’eRre de Recicla, Recupera i Reaprofita.

Etiqueta Def Crema

Ciutadans vol repensar el model de comerç i obrir els eixos de vianants a més activitat

/0 Comentarios/en , , /por

El grup municipal de Ciutadans proposa una revisió de l’Ordenança d’usos i equipaments que des del 2006 limita la instal•lació en eixos comercials i carrers de vianants d’oficines bancàries, assegurances o immobiliàries. El grup taronja presentarà una proposta de resolució en el pròxim ple per reflexionar sobre el nou context del comerç i obrir els baixos dels carrers de vianants a consultories, despatxos professionals o oficines immobiliàries.

Com a exemple Ciutadans posen el carrer Sant Pere, el carrer de vianants per excel•lència al centre de la ciutat, d’uns 140 metres i en l’actualitat amb 14 locals comercials tancats. L’ordenança d’usos i equipaments es va fer ara fa 13 anys per regular l’activitat comercial perquè els carrers de vianants no es veiessin sense activitat, sobretot per les tardes o en festius i caps de setmana. Ara la revisió que proposa Ciutadans va més enllà de la modificació puntual de l’ordenança i busca una reflexió global sobre els nous models de comerç i que més varietats d’activitat comercial es puguin instal•lar en els eixos comercials per a vianants.

L’Ajuntament descarta la recollida pneumàtica

/0 Comentarios/en , /por

Finalment el ple del mes de febrer aprovarà la modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, el POUM, per treure les càrregues financeres que representa la implantació de la recollida pneumàtica de residus, i alleugerir així el desenvolupament de les promocions immobiliàries.

El vot afirmatiu dels tres regidors del PDeCAT seran decisius per a l’aprovació d’aquest punt. Els partits que s’hi oposen vinculen aquesta modificació del POUM, a l’aprovació del Pla de Residus i al contracte programa que s’ha de fer amb Eco-Equip. També proposen cercar d’altres sistemes per rebaixar o repartir les càrregues que no representin tocar el POUM fins que se’n faci una revisió general.

L’Equip de Govern que portarà el dictàmen al ple per segona vegada, conclou que després de diversos estudis, el sistema de recollida pneumàtica selectiva de residus, mig implantat en deu sectors de la ciutat, és econòmicament inviable. Només la planta que hi ha a Torre-sana podria ser sostenible si funcionés a plena capacitat, portant-hi les deixalles d’amplis sectors al seu voltant.

Tot i així el tractament dels residus sortiria a 294 euros la tona, lluny dels 122 euros els quals es considera un preu assumible. El Govern aposta ara per la recollida selectiva lateral amb una xarxa de minideixalleries de barri. L’oposició, formada per Terrassa en Comú, Esquerra Republicana Moviment d’Esquerres i la CUP mantindran el seu vot negatiu, tot i reclamar que es repensin les càrregues urbanístiques per a d’altres funcions.