Entradas

Càritas diu que l’Ingrés Mínim Vital «dignifica i ens acosta a Europa en protecció social»

Càritas Catalunya valora positivament l’aprovació de l’Ingrés Mínim Vital, una mesura demanda des de fa anys en la lluita contra la pobresa. L’entitat diu que la prestació dignifica i acosta a la mitjana europea la protección social i que pot ser l’entrada a l’ampliació de la cobertura en col•lectius que actualment no hi tenen accés. La prestació alleujarà la situació de centenars de milers de llars i reforçarà el sistema de garanties socials per a les persones excloses. Tal i com s’exposa en el decret, “l’Ingrés Mínim Vital actuarà com una assegurança col•lectiva davant els reptes que les nostres societats hauran d’afrontar en un futur pròxim”.

A més, complirà una funció de factor estabilitzador automàtic en les èpoques de crisi i lluita contra les desigualtats, generant una base mínima de protecció per a les persones que no tinguin ingressos i lligat a la situació de necessitat de cada persona. Per Càritas, és important que aquest recurs tracti d’evitar la pobresa severa, donant una especial atenció a les llars amb fills, tot i que perd capacitat protectora respecte a les famílies més nombroses. També valoren positivament el reconeixement que el Decret fa dels processos d’inclusió social sense que siguin una condició imprescindible per poder accedir a l’Ingrés Mínim Vital.

Tot i això l’entitat solidària lamenta que el decret exclou a les persones en situació administrativa irregular, alerten sobre la restricció dels joves a la prestació i alerten que la limitació a dues unitats de convivència en un mateix domicili suposa desconèixer la realitat de moltes famílies. També alerta de la dificultat per accedir a l’ingrés de les persones amb malalties cròniques amb dificultats per a la inclusió laboral, els participants en projectes inclusius i de com s’aborda el desenvolupament del reglament posterior el qual hauria de contemplar, al menys a Catalunya, un complement per a l’habitatge i els suministraments.

Càritas considera que la Generalitat ha de mantenir la inversió actual en la Renda Garantida de Ciutadania i que sigui com un complement a l’Ingrés Mínim Vital i compatible amb d’altres prestacions. En resum Càritas diu que el decret té alguns aspectes de gran complexitat que pot posar en dificultats la tramitació i l’accés a la prestació. Càritas Catalunya fa aquestes peticions dins d’un marc on reclama absoluta transparència per part del Govern de la Generalitat i dins un entorn on el diàleg entre govern i entitats socials sigui fluid per tal que els agents que estan més a prop de les persones vulnerables puguin aportar la seva experiència i coneixement de la realitat.

Gairebé 5.000 persones podrien beneficiar-se a Terrassa de la Renda Garantida de Ciutadania

Gairebé 5.000 persones podrien beneficiar-se a Terrassa de la Renda Garantida de Ciutadania. És el càlcul aproximat que fa el govern local, tenint en compte els 1.500 expedients del PIRMI que hi ha actualment a la ciutat i els nous supòsits que contempla la llei. N’ha parlat aquest dilluns la tinent d’alcalde drets socials i serveis a les persones, Lluïsa Melgares, en un acte al PSC per explicar a la ciutadania aquest nou dret social que entrarà en vigor el proper 15 de setembre i que ha comptat amb la participació del diputat Raúl Moreno.

El Parlament de Catalunya va aprovar la setmana passada aquesta nova prestació social que ha de millorar les condicions de vida de les persones més vulnerables. La Llei té el seu origen en una Iniciativa Legislativa Popular que ha recollit més de 121.000 signatures de suport .

Per garantir el compliment de la Renda Garantida de Ciutadania, els socialistes han demanat una memòria econòmica de la llei. A més, també s’ha creat una comissió de seguiment que ha de permetre posar ordre en les 177 prestacions socials actuals per aconseguir un sistema més eficaç i fer les adaptacions necessàries fins al seu total desplegament, l’any 2020.

Satisfacció del govern local per l’aprovació de la Renda Garantida de Ciutadania

Després que aquest dimecres el Parlament de Catalunya aprovés per unanimitat la Llei de la Renda Garantida de Ciutadania, el govern municipal ha expressat la seva satisfacció per la mesura. Considera que aquesta nova prestació social ha de millorar les condicions de vida de les persones en situacions més desafavorides. La tinent d’alcalde de Drets Socials i Serveis a les Persones, Lluïsa Melgares, ha estat present en la sessió parlamentària en què s’ha debatut i votat la llei.

La Renda Garantida de Ciutadania entrarà en vigor el proper 15 de setembre i comportarà que les persones que actualment perceben la Renda Mínima d’Inserció, l’antic PIRMI, passin a rebre aquesta nova ajuda. De moment serà de 564 euros al mes però la llei preveu que augmenti progressivament fins a arribar als 664 l’any 2020.

La podran sol·licitar altres col·lectius que abans no hi tenien accés. Entre els requisits: ser major de 23 anys, viure a Catalunya durant almenys dos anys, no tenir patrimoni més enllà de la primera residència i haver esgotat totes les prestacions possibles.

La Llei té el seu origen en una Iniciativa Legislativa Popular promoguda el 2011 per reclamar que es legislés el dret a aquesta prestació, contemplat a l’Estatut d’Autonomia. S’han recollit més de 120.000 signatures de suport entre la ciutadania i aconseguit la implicació de més de 70 entitats cíviques, col·legials, sindicals i polítiques, a més d’una cinquantena d’ajuntaments, entre ells, el de Terrassa.

Serveis Socials atorgarà 100 targetes-moneder a famílies en risc d’exclusió social, al juny

A partir del mes de juny, 100 famílies determinades pels Serveis Socials podran comprar als supermercats Bon Àrea amb unes targetes-moneder. Rebran una càrrega de 100 euros mensuals mentre duri la seva situació de vulnerabilitat i en facin un ús correcte i participin en tallers d’alimentació i estalvi energètic.

La iniciativa buscar ampliar una prova pilot que Creu Roja ha realitzat amb uns 60 usuaris. De moment, l’Ajuntament destina 120 mil euros a finançar aquestes targetes però la mesura s’estendrà progressivament: el 2018 seran 300 els nuclis familiars que les utilitzaran i, més endavant, la meitat dels usuaris del Rebost.

L’objectiu del regidor de Serveis Socials és canviar de paradigma: passar dels ajuts assistencials a d’un model més proactiu, on les famílies gestionin l’economia domèstica i recuperin la dignitat.

El nombre d’usuaris del Rebost va baixar en 2016 per primera vegada des de l’inici de la crisi. La xifra és encara alarmant: 11.765 persones van necessitar l’ajut d’aquesta xarxa social de distribució d’aliments l’any passat, però són un 9% (1.141 usuaris menys) que el 2015.

Per a Duque però, la fórmula ideal hauria de ser l’entrada en vigor de la Renda Garantida de Ciutadania.

Aquesta prestació pretén garantir uns ingressos mínims a les persones en situació de pobresa però no té data d’implementació.