Un estudi del CST demostra que l’exercici físic millora els transtorns de la massa muscular
Una investigació de nefrologia del Consorci Sanitari de Terrassa demostra que els programes domiciliaris d’exercici físic de força i resistència, milloren tant la prevenció com el tractament de la sarcopènia, en pacients d’hemodiàlisi. Així ho revela un estudi presentat pel doctor del Consorci, Vicent Esteve en el 50è Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Nefrologia, fet online a principis de novembre i amb la participació d’experts i investigadors nefròlegs de tot el món.
La sarcopènia és un trastorn de la massa muscular que desintegra els teixits tous del muscle de l’esquelet. Una malaltia associada a caigudes i a la discapacitat física i força comú en pacients que es troben en tractament renal amb hemodiàlisi. El treball d’Esteve s’ha basat en una mostra de 18 pacients durant 12 setmanes, el 78,6 per cent dels quals van ser homes, amb una mitjana d’edat de 74 anys i amb 53 mesos d’hemodiàlisi.
La investigació ha conclòs que els programes d’exercici físic amb força i resistència treballats pels propis pacients renals a casa seva, s’han de considerar un punt clau en la prevenció de la sarcopènia i apunten a la necessitat de desenvolupar nous estudis per confirmar els resultats. Les principals patologies d’aquests pacients amb malalties renals cròniques són l’hipertensió arterial i la diabetis. Un 21 per cent va millorar la seva sarcopènia severa. Segons els investigadors, aquestes trobades han estat poc investigades en pacients amb malaltia renal crònica en tractament d’hemodiàlisi, ja que els programes d’exercici físic domiciliaris no estan massa estesos.
El Consorci Sanitari de Terrassa va fer l’estudi amb l’objectiu d’avaluar l’efecte d’un programa d’exercici físic en pacients amb sarcopènia de la seva àrea sanitària, i seguint els criteris del Grup de Treball Europeu sobre Sarcopènia en persones grans. Els resultats van indicar una millora significativa global dels pacients en la força muscular manual, en la capacitat funcional, velocitat de marxa, equilibri, a més d’una major massa muscular esquelètica total.