Entradas

TANU, satisfeta per l’evolució de l’acollida de nens ucraïnesos vuit mesos després de la seva arribada

Al març, setmanes després que esclatés la guerra a Ucraïna, van arribar a Catalunya 90 nens i adolescents d’aquest país, 25 d’ells a Terrassa. Tots eren de Nikopol, un municipi de 120.000 habitants a la riba del riu Dnièper i van ser acollits temporalment per famílies que havien respost a la crida de Terrassa Acull Nens d’Ucraïna. Aquí aprenen català i estan escolaritzats, amb un nivell d’exigència superior al del seu país. L’entitat fa de mediadora però la supervisió de l’acollida dels menors va càrrec de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, la DGAIA. Fa anys que TANU organitza les acollides d’estiu a infants de Nikopol.

La situació ara a Nikopol és complicada i la tornada d’aquests menors refugiats al seu país no es preveu immediata. En els primers cinc mesos de guerra la ciutat no va patir cap a tac. A partir del juliol, però rep, bombardejos de l’exercit rus cada nit. El balanç, prop de 1.400 edificis destruïts. Es calcula que dels 120.000 habitants de Nikopol, 80.000 ja han abandonat la ciutat.

Tot i que les famílies ja sabien que l’acollida no tenia data de finalització, algunes comencen a estar neguitoses perquè la situació s’allarga massa. Si alguna diu prou, la DGAIA es farà càrrec dels infants que acull, com ja passa amb mitja dotzena.

Hi ha incertesa amb els dos o tres adolescents que són a punt de fer 18 anys. Quan siguin majors d’edat podran decidir què fan perquè ja no seran tutelats. Fins i tot podrien ser cridats a tornar a Ucraïna per unir-se a l’exercit.

Alumnes del col·legi Vedruna Vall organitzen un concert solidari pels refugiats

El Centre d’Ensenyament Vedruna Vall acollirà el pròxim dissabte dia 21, a les 8 del vespre, un concert solidari en benefici dels refugiats d’Ucraïna i per la resta de refugiats de tot el món. L’Alt Comissionat de les Nacions Unides, l’ACNUR, col·labora en aquesta iniciativa, sorgida dels alumnes de quart d’ESO del centre del carrer del Vall.

A l’espectacle hi actuaran músics voluntaris i ballarins d’un centre de dansa. També hi hauran vídeos informatius i es comptarà amb la presència de testimonis que han patit la violència i la persecució. Uns 60 voluntaris del Vedruna Vall, amb el suport de l’AMPA i del centre d’ensenyament, muntaran al pati de l’escola un espai amb capacitat per a dues-centes persones. L’entrada, oberta a les donacions, costarà uns simbòlics 5 euros.

 

Terrassaharauí fa una crida per l’acolliment temporal d’infants del Sàhara Occidental

L’Associació per l’acollida de nens refugiats, Terrassaharauí, fa una crida a les potencials famílies acollidores perquè a banda dels infants d’Ucraïna, contemplin l’acollida temporal dels infants que viuen en camps de refugiats al Sàhara Occidental. L’entitat que també és present a altres ciutats de la comarca, ha passat dos anys sense acollir cap nen per culpa de la pandèmia.

Ara busca augmentar les famílies acollidores que durant l’estiu vulguin nens dels camps de refugiats de l’antiga colònia espanyola a l’Àfrica. D’altra banda, Terrassaharauí rebutja el canvi de postura del Govern espanyol amb el conflicte del Sàhara Occidental. L’entitat considera un error que Espanya s’allunyi de la resolució de l’ONU que atorga al poble saharauí el dret a l’autodeterminació, pel darrer territori per descolonitzar.

El Sàhara Occidental està en conflicte des del 1975 quan Espanya va abandonar la darrera colònia al Sàhara. Des d’aleshores els camps de refugiats com el de Tinduf, d’on provenen els nens acollits, proliferen per les fronteres amb els països de l’entorn.

Terrassaharaui 1 Terrassaharaui 2

La història de milions d’ucraïnesos

L’Olga Sokirko és una dona ucraïnesa que porta vivint a Terrassa més de vuit anys. Amb l’esclat de la guerra entre Ucraïna i Rússia va haver d’anar a la frontera de Polònia per recollir una part de la seva família; però, no hi són tots, falten els homes que es troben defensant el seu país.

La família vivia a la regió del Donbass i la seva sortida ha estat tant dolorosa com complicada. Avui dia, es troben en un complet estat de xoc, però l’agraïment per l’ajuda que estan rebent és constant. Les mirades són d’agraïment, però també de tristor i de dolor.

El pis de l’Olga era per a quatre persones, però ara en són nou. L’espai és petit i estan a la recerca d’aconseguir ajuda per a un nou habitatge. La situació de l’Olga i la seva família la pateixen milions d’ucraïnesos. Amb tot, i per a la nostra sorpresa, ens agraeixen el ressò i ens regalen una polsera amb la bandera del seu país. Spasiba.

Arriben a Terrassa 92 menors ucraïnesos que seran acollits durant la guerra

Aquest dimecres al matí han arribat a Terrassa els 92 menors ucraïnesos d’entre 6 i 16 anys que seran acollits per famílies de la ciutat, Sabadell i altres poblacions de la comarca, mentre duri la guerra.

L’acolliment dels menors s’ha dut a terme mitjançant una iniciativa de l’ONG Terrassa Ajuda Nens d’Ucraïna (TANU), coordinada amb l’Ajuntament i el Departament de Drets Socials.

Els menors estaran sota la tutela de la Generalitat i les famílies que acullin tindran la «custòdia provisional», fins que els equips de la Direcció General d’un acolliment més permanent.

La majoria dels menors, que provenen de la ciutat de Nikopol, ja coneixen les famílies d’acolliment després d’haver realitzat estades a l’estiu i Nadal a Catalunya.

Terrassa ofereix 45 places per a l’acollida de refugiats afganesos

La regidora de Ciutadania i Convivència, Ona Martínez, explica que Terrassa és una ciutat d’acollida i que també ho vol ser per les persones afganeses que ho necessitin.

La ciutat té dos dispositius d’acollida de persones sol·licitants d’asil (de primera i segona fase del procés), gestionats per Creu Roja i per APIP-ACAM. Entre els dos, disposen de 45 places. Però Martínez recorda que són gestionats per l’Estat, que és qui té la competència per concedir l’asil i derivar les persones als diferents dispositius del territori.

Organitzacions No Governamentals, com World Vision, ja han advertit que 2,7 milions d’afganesos que s’han quedat al país pateixen gana, la meitat són menors. Demanen establir rutes perquè l’ajuda humanitària hi arribi.

Per als que han marxat i han arribat a l’Estat, Martínez reclama que el Govern espanyol concedeixi l’asil a totes les persones afganeses que ho sol·licitin perquè, recorda, és un dret humà.

La regidora assegura que el paper Terrassa ara passa per demanar els recursos necessaris per atendre aquestes persones i coordinar-se amb altres ciutats.

Terrassa recull material de primera necessitat per a persones refugiades a Grècia

Terrassa tindrà, fins al 9 d’octubre, un punt de recollida humanitària per refugiats a Grècia.
L’entitat SOS Refugiados organitza una nova campanya per recaptar material de primera necessitat que anirà íntegrament destinat a persones refugiades d’Atenes i llocs propers a la capital grega.
Allà s’hi concentren milers de persones refugiades que han vist la seva situació agreujada arran d’un incendi que va devastar el camp de refugiats de Mòria a Grècia, deixant sense llar ni pertinences als seus 13.000 habitants.

A la nostra ciutat el punt de recollida està ubicat al carrer del Ter, número 8, i tothom qui vulgui col·laborar s’hi pot adreçar de dilluns a dissabte d’11 a 14 h del matí i de 18 a 21 h del vespre.

Al seu portal web es pot trobar quin material té més demanda, però tot el que es faci arribar serà ben rebut. A més, es poden fer donacions econòmiques per comprar aliments frescos a Grècia i per costejar el transport del material que viatja des d’aquí fins allà.

Junts per Terrassa reclama l’equiparació laboral per als pares amb infants amb quarantena

Junts per Terrassa presenta dues propostes de resolució al ple d’aquest mes de setembre. D’una banda demana reclamar al Govern de l’Estat, l’equiparació urgent dels drets laborals dels progenitors amb fills en edat escolar en quarentena, tant per a PCR negativa com positiva. De l’altra banda JxT vol que Terrassa s’ofereixi per acollir famílies o menors no acompanyats.

Junts per Terrassa recorda que el Govern espanyol va regular la baixa laboral retribuïda pels progenitors dels alumnes positius per ser convivents directes i per tant subjectes a quarantena. No passa el mateix en el cas que els petits resultin negatiu al test però han de fer quarantena igual per haver estat en contacte amb un positiu. El govern espanyol preveu una reducció de la jornada de treball que pot arribar al 100 per cent i que vagi amb la reducció proporcional del salari. Per Junts per Terrassa aquesta és una mesura discriminatòria i injusta que penalitza les famílies i en especial les dones.

Pel que fa a la crisi dels refugiats, la formació denuncia que Europa continua sense tenir una política migratòria comuna i externalitza les seves fronteres blanquejant països que vulneren els Drets Humans com Turquia o el Marroc. El passat dia 8 cremava el camp de refugiats de Mòria, a Lesbos l’illa de Grècia, on hi vivien 13.000 persones. Per això, en la proposta reclamen que Terrassa s’ofereixi per acollir famílies o menors no acompanyats, que el Govern agilitzi els tràmits de demanda d’asil, reformar la Llei d’Estrangeria i el tancament definitiu dels CIE, a més de reclamar a la Unió Europea, una política migratòria conjunta que sigui respectuosa amb els Drets Humans.

L’equip de govern proposa acords de suport als col·lectius de refugiats i persones LGTBI+

La coalició del govern municipal formada per Tot per Terrassa i Esquerra Republicana presentarà dos acords a la junta de portaveus d’aquest mes. Tots dos són de suport a col·lectius que celebren el seu dia ara al juny. Es tracta de les persones refugiades, amb motiu de la celebració del Dia Mundial en Defensa de les Persones Refugiades el 20 de juny, i de les persones LGTBI+, ja que el 28 de juny és el dia de l’orgull LGTBI+. Aquesta segona proposta d’acord insta a continuar lluitant contra la LGTBIfòbia i conscienciar sobre la diversitat sexual a Terrassa, però a la vegada fa propostes concretes com corregir els formularis oficials que puguin ser sexistes o binaris, permetre que les famílies homomarentals i homoparentals es puguin inscriure al registre civil i portar a Terrassa el servei de trànsit que atén les persones trans. L’acord també recull la petició de l’associació LGTBI+ Terrassa per reivindicar la hissada de la bandera de l’arc iris a l’Ajuntament durant els dies de visibilitat d’aquest col·lectiu després que el Tribunal Suprem ho hagi prohibit.

Els dos partits que formen l’equip de govern també compten amb afegir-se a l’acord de rebuig al racisme i la xenofòbia impulsat per Junts per Terrassa. En canvi, de moment només Esquerra Republicana ha confirmat que s’afegirà a Junts per Terrassa perquè l’Ajuntament es posicioni per pressionar el Congrés perquè obri investigacions sobre les GAL i l’origen de la fortuna real, així com per defensar la unitat de la llengua catalana a través d’un manifest de Plataforma per la Llengua.

 

 

Lluís Homar aborda l’exili i la soledat a «La néta del senyor Linh»

L’actor Lluís Homar no ha decebut als seus espectadors més fidels que el passat diumenge omplien el Teatre Principal per veure la seva personal proposta de “La néta del senyor Linh”. Una versió teatral aclaparadora en la posada en escena de la famosa novel•la de Philippe Claudel. És la història d’un avi que agafa un vaixell per exiliar-se amb la seva néta després que aquesta se salvi miraculosament d’una bomba. Una faula sobre l’exili, la soledat i la recerca de la identitat.

Amb aquest muntatge el director belga Guy Cassiers i Lluís Homar espremen tots els recursos escènics recolzats en una interpretació impecable en els tres papers que representa. Un muntatge que aborda la crisi dels refugiats, i ho fa amb un repartiment diferent a cada ciutat, on l’impacte del monòleg varia i evoluciona segons la sensibilitat política de cada zona.

“La néta del senyor Linh” forma part de la temporada estable de les arts escèniques de la ciutat. Pel dissabte dia 15 al Teatre Alegria, serà el torn de “Así bailan las putas”, un muntatge a partir del llibre de Júlia Bertran, “M’estimes i em times”, i on, la també actriu, es qüestiona moltes idees sobre l’amor i les relacions.