Entradas

Quatre terrassencs implicats en el referèndum de l’1 d’octubre reviuen la jornada cinc anys després

/0 Comentarios/en , , /por

Demà farà 5 anys del referèndum de l’1 d’octubre per la independència de Catalunya.

A Terrassa es van habilitar 30 col·legis electorals en edificis de la Generalitat o privats, bàsicament centres educatius, d’atenció primària i casals de gent gran. En tots ells es van generar llargues cues per votar durant tot el dia. La nit abans ja s’hi havien concentrat grans volums de gent per assegurar que poguessin obrir.

Aquí la jornada es va celebrar amb certa normalitat, sense violència part dels cossos de seguretat de l’Estat. Això sí es van viure moments de nervis i tensió amb els atacs informàtics a la plataforma de votació i a mesura que corrien les imatges de cops de porra a altres poblacions.

Al referèndum van votar 60.294 terrassencs, prop d’un 40 per cent del cens. La victòria del sí va ser aclaparadora, amb un 88 per cent de partidaris de l’Estat propi mentre que un 10 per cent hi van votar en contra.

Canal Terrassa ha anat a buscar quatre terrassencs que es van implicar en aquella jornada per a què ens expliquin com la recorden. Són Òscar Garcia, voluntari de l’escola Lanaspa-Giralt, Oriol Guerrero, responsable de l’administració a l’escola Bisbat d’Ègara, Teresa Garcia-Balasch, coordinadora dels voluntaris al CAP Oest, i Marc Ferrer, membre de Bombers per la Independència.

La CUP vol un nou referèndum que culmini ara amb la independència

/0 Comentarios/en , /por

La Candidatura d’Unitat Popular, la CUP, reivindica el dret a actuar davant el què consideren un desgovern a la Generalitat i la persecució constant del Govern de l’Estat a l’independentisme. Davant la crisi sanitària, econòmica i social, la CUP arriba a les eleccions de diumenge amb tres propostes per sortir, diuen, de l’atzucac autonòmic dels darrers tres anys.

Entre les seves propostes, aquest dimarts a la plaça Vella, la CUP proposa crear un pols al poder central amb la celebració d’un nou referèndum d’autodeterminació, que aquest cop culmini amb una verdadera ruptura democràtica amb l’Estat espanyol.

Comença a Madrid el judici contra Pere Soler i la cúpula dels Mossos

/0 Comentarios/en , /por

L’exregidor de Terrassa de Convergència i Unió i director dels Mossos d’Esquadra des del 2017, Pere Soler, s’afronta a 11 anys de presó en el Judici a la cúpula de la policia catalana pels fets de l’1 d’octubre. Un Judici que ha començat aquest dilluns a l’Audiència Nacional de Madrid. La fiscal també demana 11 anys de presó per al cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero i César Puig, i quatre anys a l’intendent Teresa Laplana per un delicte de rebel•lió.

En l’acusació de rebel•lió és on la cúpula dels Mossos es juguen les principals condemnes. El fiscal ostenta que els Mossos no van fer res per aturar la mobilització del 20 de setembre davant d’Economia ni per evitar el referèndum de l’1 d’Octubre. Ara, la fiscalia haurà d’argumentar l’acusació de rebel•lió quan el Tribunal Suprem va condemnar per sedició al màxim responsable dels Mossos durant aquells fets Quim Forn, una qüestió que es dirimirà al final del judici segons s’ha dit en les qüestions prèvies d’aquest dilluns.

L’advocat de Pere Soler, Cristòbal Martell, també ha presentat una nova prova, les actes notarials sobre correus electrònics de Pere Soler, intervinguts per la policia. Nascut a Terrassa el 1967, Pere Soler és advocat i militant de CiU i va ser regidor a l’Ajuntament de Terrassa. Pròxim a Josep Rull va ser director de serveis penitenciaris entre el 2013 i el 2016 i després va rellevar Albert Batlle com a director dels Mossos d’Esquadra a dos mesos i mig pel referèndum de l’1 d’octubre. Pel judici hi passaran més d’un centenar de testimonis que allargaran la vista uns quatre mesos.

La majoria d’estudiants de la UPC vota República per davant de Monarquia

/0 Comentarios/en , /por

A favor de la Monarquia 33 vots (3,1%), a favor d’un Estat Republicà: 1023 vots (95,97%). També s’han comptabilitzat tres vots en blanc (0,28%). La participació ha estat de 1.056 vots, és a dir, del 24,45% del cens de la universitat. Pel que fa a la segona pregunta, sobre si «Estàs a favor de l’obertura de processos constituents?», el resultats ha estat el següent: Sí: 1.012 vots (94,93%); No: 16 vots (1,5%); Blancs: 32 vots (3,0%).

Aquest és el resultat de la consulta no vinculant que avui han fet els estudiants de la Universitat Politècnica de Terrassa. La majoria d’estudiants i personal docent d’un cens de 4.500 persones, han dit preferir abolir la Monarquia com a organització política de l’Estat.

Durant tot el dia d’avui al vestíbul de l’Escola d’Enginyers Industrials s’han instal·lat unes urnes on la comunitat universitària ha pogut expressar la seva opinió. D’aquesta manera el Campus de Terrassa se suma així a la iniciativa dels estudiants de cinc universitats catalanes, que ja han celebrat les seves consultes sobre Monarquia o República. Com també ja ho han fet, els estudiants de 27 campus universitaris espanyols.

A Madrid, el 84 per cent d’un cens de 7.000 persones, van considerar millor una organització republicana per a l’Estat. Si bé els resultats d’aquestes consultes no són vinculants, sí que donen una certa idea de l’estat d’opinió dels ciutadans.

La fiscalia demana 16 anys de presó per a Josep Rull per rebel·lió i malversació i 11 per a Pere Soler

/0 Comentarios/en , /por

La Fiscalia ha fet públiques aquest divendres les peticions de condemna pels acusats pel procés independentista i pel referèndum de l’1 d’octubre. Demana 16 anys de presó a l’exconseller de Territori Josep Rull pels delictes de rebel·lió i malversació de fons. Per la seva banda l’Advocacia de l’Estat rebaixa la petició de pena al terrassenc a 11 anys i 6 mesos perquè no l’acusa de rebel·lió sinó de sedició, a banda del de malversació. També reben les mateixes peticions de condemna els exconsellers Joaquim Forn, Jordi Turull, Dolors Bassa i el santcugatenc Raül Romeva. En canvi, per l’exvicepresdent Oriol Junqueras la Fiscalia demana 25 anys i l’Advocacia de l’Estat 12 pels mateixos delictes que els companys de govern empresonats.

Pels tres membres del govern d’aleshores que no són ni a la presó ni a l’exili, tant la Fiscalia com el Ministeri de Justícia demanen 7 anys per malversació i desobediència. Són Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila

Les peticions de penes pel referèndum de l’1 d’octubre també afecten un altre terrassenc, Pere Soler, Director General dels Mossos fins ser cessat per l’article 155. La Fiscalia li demana 11 anys per rebel·lió i 11 anys d’inhabilitació, igual que a l’exMajor, Josep Lluís Trapero.

La Fscalia demana 17 anys de presó per delicte de rebel·lió a l’expresidenta del parlament Carme Forcadell i als líders de l’ANC i Òmnium Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. L’Advocacia de l’Estat rebaixa aquesta pena a 10 anys per Forcadell i a 8 pels Jordis en veure-ho només delicte de rebel·lió.

Aquestes dues entitats i els partits independentistes han fet una crida a la mobilització un cop s’ha conegut la petició de penes. A Terrassa la convocatòria s’ha afegit a la que es fa diàriament davant de l’Ajuntament.

Terrassa reivindica el referèndum de l’1 d’octubre un any després

/0 Comentarios/en , /por

Durant la vigília de l’1 d’octubre, la ciutat ha acollit diversos actes per reivindicar el referèndum un any després de la seva celebració.

Durant tot el dia, alguns col·legis electorals on es va votar han organitzat activitats, és el cas de l’Institut Can Jofresa, on ha tingut lloc un dinar de carmanyola.

A la tarda, s’ha fet una marxa des dels col·legis electorals fins a la plaça Nova, lloc en què s’ha fet la lectura d’un manifest.
Des de la Plataforma 1 d’octubre Terrassa, entitat que ha organitzat la jornada, han volgut commemorar i reivindicar l’esperit del primer d’octubre, reconeixent l’esforç i la voluntat de tothom qui hi va participar, i que a Terrassa van ser més de 60.000 persones.

Per acabar la jornada, els i les assistents han pogut gaudir de concerts i actuacions musicals, a més d’un sopar de taifa per compartir la vetllada conjuntament.

Tallen la circulació de FGC a Sant Cugat per exigir l’alliberament dels polítics empresonats

/0 Comentarios/en , , /por

Una trentena de membres del Comitè de Defensa de la República (CDR) de Sant Cugat ha tallat aquest divendres al matí la circulació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya en tots dos sentits al seu pas per la ciutat. Amb aquesta acció el comitè exigeix l’alliberament del vicepresident i els consellers cessats empresonats aquest dijous per ordre de la jutgessa de l’Audiència Nacional (AN), Carmen Lamela.

La interrupció de la circulació ha començat poc després de dos quarts de vuit del mat, s’ha allargat durant 15 minuts i ha provocat retards de 20 minuts.

A la concentració els manifestats també han demanat que s’aturin els ‘atemptats als drets i les llibertats del poble’. L’acció se suma a la cassolada a la plaça d’Octavià i a la cercavila pel centre de la ciutat que aquest dijous a la nit ha protagonitzat l’entitat.

La decisió de Lamela d’enviar vuit membres destituïts del govern a presó ha provocat més mobilitzacions a Sant Cugat. Aquest dijous a la tarda unes 3.000 persones es van reunir davant el consistori per exigir la llibertat dels empresonats i reivindicar el govern cessat com a poder legítim de Catalunya.

Els Gausacs van aprofitar la ben entesa per fer un pilar de quatre dedicat als ‘presos polítics’ i, en especial, a Raül Romeva, membre de la colla castellera.

Ballart deixarà el PSC i l’alcaldia si el govern espanyol aplica l’article 155 de la Constitució

/0 Comentarios/en , /por

Jordi Ballart adverteix que deixarà l’alcaldia i el PSC si el PSOE, amb l’ajuda del seu partit, dóna suport al govern espanyol per aplicar l’article 155 de la Constitució. Ho diu en una entrevista que publica aquest divendres el Diari de Terrassa.

Ballart reconeix que no va votar diumenge perquè, a parer seu, el referèndum era il•legal i no oferia l’opció federal. Està convençut que el conflicte entre Catalunya i Espanya s’ha de solucionar amb una negociació entre les 2 parts.

Segons l’alcalde la solució passa per una moció de censura a Mariano Rajoy plantejada pel PSOE amb el suport de Podemos. Confia que un govern presidit per Pedro Sánchez permetria un referèndum pactat a Catalunya.

Un cop passat l’1 d’octubre, Jordi Ballart veu sòlid el pacte de govern amb el PDECAT i descarta un trencament com ha passat a Mataró.

Els regidors socialistes Noel Duque i Lluïsa Melgares ja ha fet públic a través de les xarxes socials que seguiran els passos de Jordi Ballart si acaba deixant el càrrec.

Més de 60.000 persones voten a Terrassa, on guanya el «SÍ» amb un 88% dels vots

/0 Comentarios/en , /por

Malgrat les cues, talls informàtics i les pors a una càrrega policial a Terrassa han votat 60.294 persones en el referèndum per la independència de Catalunya. Com que el cens era universal, no es pot determinar el percentatge de participació a la ciutat. El govern català havia anunciat a primera hora del matí que es podria votar en qualsevol col·legi electoral de Catalunya.

52.837 dels vots emesos a Terrassa (un 88 per cent del total), han estat afirmatius i, per tant, favorables a la creació de la República Catalana i 5.730 (un 9,5 per cent) contraris. 1.186 vots han estat en blanc (un 2 per cent) i 541 nuls (1 per cent).

Els resultats per zones i per col·legis electorals no es coneixeran fins d’aquí a uns dies. La Generalitat havia anunciat 33 punts de votació a la ciutat però divendres va fer alguns canvis. Tots els col·legis previstos han obert amb normalitat.

En el referèndum d’aquest diumenge han votat 2.000 persones més que en la consulta no vinculant del 9N del 2014. En realitat, però, la diferència ha de ser més gran perquè aleshores tenien dret a vot els majors de 16 anys i els immigrants no censats.

En tot Catalunya han votat més de 2,2 milions de persones malgrat es van requisar urnes amb vots ja emesos en diversos col·legis del país. A nivell nacional el Sí s’ha imposat amb 89 per cent dels vots mentre que els contraris a la independència han sumat el 8 per cent dels sufragis.

 

Concentració massiva al Raval per denunciar la violència dels cossos policials espanyols

/0 Comentarios/en /por

 Aquest dilluns a les 12 del migdia s’han fet concentracions de 15 minuts de durada davant ajuntaments i centres de treball de Catalunya. Les mobilitzacions han estat convocades per la Taula per la Democràcia, per denunciar la violència de les forces de seguretat de l’Estat contra el referèndum d’ahir, 1 d’octubre.

El Raval de Montserrat, davant l’Ajuntament de Terrassa, ha quedat ple a vessar. Primer s’ha fet un minut de silenci i posteriorment els ciutadans que s’hi han aplegat han començat a picar de mans i a protestar per l’actuació policial d’ahir.

L’alcalde Jordi Ballart, present a l’acte, ha parlat amb alguns ciutadans que se li han acostat. Les concentracions són la prèvia de la vaga general convocada per demà dimarts organitzada pels sindicats catalans, també per la UGT i Comissions Obreres.