Entradas

Grau i Freixes signen el llibre de referència del món geganter

El pati de la Biblioteca Central ha estat l’escenari aquest dijous de la presentació del llibre «Gegants. Sis-cents anys de festa i tradició». Editat per Farell, el llibre ha estat escrit per dos «gegants» experts de llarga trajectòria en el món de la cultura popular: el terrassenc Jan Grau i el solsoní Carles Freixes. El pròleg és a càrrec de l’exconseller Lluís Puig.

A l’acte de presentació, sota la serena mirada que donen els 172 anys d’existència de la Pepona i el Robesa, de l’estudi s’ha destacat l’anàlisi en profunditat i de forma amena que fa del món geganter. La primera referència documentada d’un gegant és del 1424, al segle XV, a la festa del Corpus de Barcelona. Entre d’altres curiositats el llibre tracta l’ofici de les cases de lloguer dels gegants.

«Gegants. Sis-cents anys de festa i tradició» ens permet entrar en els seus orígens, el simbolisme, els personatges, el material de què estan fets o la música que els acompanya. Amb imatges inèdites i des d’una visió internacional, el llibre ofereix una imatge completa d’aquests personatges que els dies de festa sempre ballen per places i carrers.

Llibre GegantsGegants 2

Gegants 3Gegants 4

Gegants 5

Ikram 01 @ana Larruy

Ikram Bouloum presenta la seva herència cultural a la Nova jazz Cava

El cicle Terrassa Música Moderna porta a la ciutat la presentació de Ha-BB5, el primer treball d’Ikram Bouloum, diumenge 7 de novembre a les vuit del vespre a la Nova Jazz Cava. Ikram Bouloum (1993) és una força d’impulsió artística en moltes direccions. De pares marroquins i nascuda a Torelló, fa deu anys que viu a Barcelona on s’ha apropat a la música des de diferents manifestacions, ha estat fotògrafa, periodista i divulgadora musical.

Ha sigut programadora de sala Vol de Barcelona i membre del col•lectiu Afluent, que ha ha assumit la direcció artística del festival BAM, aquest 2021. També ha desenvolupat el seu camí musical com a DJ, les seves sessions han esdevingut una creació molt personal, una forma de narrativa, de literatura sonora que configurava un espai polifònic on moltes veus hi eren representades simultàniament. «Amb les meves sessions volia transmetre la capacitat d’un cos obert a ballar noves realitats, noves veus, a sentir i percebre diferent a través de l’escolta. A exposar-se d’una manera més radical. Era la meva manera de defensar les artistes que estava punxant. A defensar el fet de gaudir com una forma de fer política.»

El juliol del 2021, el The New Barcelona Post, va dir de Bouloum que l’experiència com a DJ la va fer evolucionar personalment fins a crear-li la necessitat d’utilitzar la seva pròpia veu i expressar-se a través del cant. Seguint aquesta inquietud el 2021 Ikram llança el seu primer EP, Ha-BB5, que uneix una tragèdia i un naixement al llarg de 5 talls produïts per Mans O. El projecte pretén desplegar un diàleg estètic entre les electròniques més contemporànies d’Occident i una reinterpretació personal de l’estètica musical popular i de ball del Magrib.

De caràcter feminista, emancipat i innovador, la música que planteja Ha-BB5 explora un so radical que destrueix els dos establishments de la dicotomia del xoc cultural, per crear un espai propi, empoderat i segur. La seva sonoritat segueix una estètica basada en l’herència cultural i personal en contraposició al contemporani que es materialitza en llengües com el amazic, el català o l’anglès. En el seu significat més literal, BB5 fa referència a el número cinc, “Jamsa”, en amazic, conegut també com a Mà de Fàtima: símbol de protecció i defensa.

La llibreria Synusia proposa un taller amb tres «Muses» com a referents

Cada dilluns d’aquest mes de novembre, la llibreria Synusia, a l’Ateneu Candela, organitza el taller de lectura i d’autoformació “Musas por un devenir revolucionario en el mundo(s)”. Es tracta d’unes sessions de lectures dirigides que col•loca de protagonistes a diverses muses, o aquelles lectures de referència que poden ser de reconegudes pensadores, com en aquestes sessions, o de personatges anònims i familiars.

També diuen que fan una mena de “taller” del llibre, és a dir, plantegen diverses lectures no professionals per socialitzar el coneixement entre els participants. Des d’aquest taller també es volen difondre aquells pensaments, reflexions o recorreguts d’unes teories o plantejaments que habitualment no formen part dels grans corrents intel•lectuals.

La darrera sessió que no protagonitzarà cap de les pensadores escollides, es demanarà als participants que parlin dels seus referents o de la seva inspiració, sense que hagi de ser el corrent d’un pensador reconegut.