Entradas

El sector de la construcció segueix a l’alça, amb més de 800 empreses a Terrassa

L’economia terrassenca sembla haver-se recuperat completament del sotrac de la pandèmia. Així ho confirma la fitxa dels grans sectors econòmics de Terrassa, que indica que s’ha restablert tant el nombre d’empreses com d’assalariats. L’informe, presentat recentment pel Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat, també posa de manifest el bon moment del sector de la construcció, que compta actualment amb 802 companyies registrades a Terrassa. És la xifra més alta des de la crisi immobiliària del 2008. Pel que fa a l’ocupació en aquest àmbit, avui en dia, 1 de cada 12 treballadors terrassencs es dedica a la construcció.

En efecte, comparant les dades actuals amb les del 2020, s’observa un clar restabliment de les diverses activitats econòmiques, amb un creixement del 2,42% en el nombre total de negocis i d’un 35% en la xifra d’empleats. En aquest sentit, la proporció del total d’assalariats s’ha vist sobre-elevada degut al canvi de seu a favor de Terrassa de dos grans centres de cotització del sector del comerç. Així, s’ha passat de la xifra de 56.260 assalariats del 3r trimestre de 2020 als 75.960 registrats a la fi de setembre d’enguany.

L’estudi destaca especialment la notable recuperació que ha experimentat el sector de la construcció. Ha passat de 735 empreses i 4.629 assalariats l’any 2020 a les 802 empreses i 5.975 assalariats durant el 3r trimestre del 2023. Actualment, el 7,8% del total dels assalariats a Terrassa es dediquen al sector de la construcció; percentatge força elevat si el comparem amb el d’altres àmbits territorials com Sabadell (5,3%), Mataró (4,11%), el Vallès Occidental (5,6%) o Catalunya (5,10%).

Els Bastoners de Terrassa celebren 42 anys des de la seva recuperació

Com cada any els Bastoners de Terrassa aprofiten la Diada de Sant Jordi per commemorar els anys que fa la colla des de la seva recuperació. Aquest any han celebrat 42 anys. La festa va començar dissabte a la plaça del Vapor Ventalló amb diferents actuacions dels bastoners terrassencs i d’altres grups convidats com el Drac de Terrassa, amb la seva nova figura femenina, encara sense nom.

També va haver-hi un moment per fusionar el ball de bastons amb d’altres disciplines de la cultura popular. La colla dels Bastoners que avui es coneix va sortir a ballar per primer cop el dia de Sant Jordi de 1981, fruït de la tasca per recuperar en democràcia, les festes, tradicions i la cultura popular en general que s’havien perdut en el franquisme.

Després de l’exhibició del Vapor Ventalló, els diferents grups van sortir en cercavila pels principals carrers del centre. Una cercavila que es repetiria diumenge per diferents places i carrers per arribar fins la plaça Vella i el Raval de Montserrat.

La Cecot assenyala davant la UE les dificultats per accedir als fons de recuperació empresarial

La Cecot, conjuntament amb representants de les pimes catalanes i balears, ha denunciat les dificultats d’accés als Fons de Recuperació i Resiliència. Ho han fet en el seminari organitzat per la Comissió Europea i l’oficina del Parlament Europeu celebrat a Barcelona. L’objectiu de la trobada és traslladar a Brussel·les les principals necessitats actuals de les empreses representades com també conèixer de prop les iniciatives i actuacions que les institucions europees realitzen a favor de les pimes.

Al llarg de les diferents reunions de treball, s’ha pogut conèixer de primera mà els programes de suport a la innovació de les pimes, amb el programa Horitzó Europa i EIC Accelerator, la nova eina del Consell Europeu d’Innovació per accelerar la innovació empresarial, així com les accions de la UE per a les finances sostenibles. Ha estat també una bona oportunitat per parlar dels Fons NextGeneration EU per a pimes, en els àmbits estratègics de l’emprenedoria, el creixement, la digitalització, la innovació i el suport al comerç transfronterer, així com de la responsabilitat social de les empreses, la conducta empresarial responsable i els drets humans.

A través de la directora del Departament d’Emprenedoria i Creixement Empresarial, Laura Sallent, la Cecot ha participat en les diferents reunions de treball. La comitiva de representants de les PIMES ha comptat amb l’assistència d’altres organitzacions empresarials catalanes, com Foment del Treball i Pimec. També han assistit representants de la Direcció General de Fons Europeus de la Generalitat de Catalunya i de l’agència Acció.

La deixalleria de Can Casanovas recupera plantes i flors i les regala entre els seus usuaris

Una de les principals funcions de les deixalleries és la de gestionar els residus per tal que aquests materials puguin ser reaprofitats. En aquest sentit, les instal·lacions municipals de Can Casanovas donen també una segona vida a les flors i a les plantes, a través d’una original iniciativa. Els treballadors de Prodis han reservat un espai amb testos i jardineres que utilitzen per salvar totes aquelles plantes que arriben en bon estat i que prefereixen no llençar. Amb aquest gest, ple de simbolisme ecològic, converteixen una planta en desús en un article reaprofitable que, posteriorment, qualsevol usuari de la deixalleria podrà endur-se a casa com a regal.

La iniciativa acaba de néixer i ha estat molt ben rebuda per part dels usuaris del servei. Durant el 2021, prop de 80.000 persones van fer ús d’alguna de les tres deixalleries municipals, on s’hi van recollir i gestionar unes 8.500 tones de residus.

Terrassa recuperarà la tradició vitivinícola i la seva varietat de cep «terrassenc»

El setembre, l’Ajuntament traurà a concurs la concessió d’una finca de l’Anella Verda per recuperar el cultiu de la vinya i en concret la variant local del raïm «terrassenc». Es tracta d’1,6 hectàrees darrera la residència de Mossèn Homs, on ja s’ha preparat el terreny, amb capacitat per a cultivar-hi 4.500 ceps, un 10 per cent dels quals en cultiu experimental per recuperar el «terrassenc», denominació de la varietat local.

L’objectiu és recuperar la cultura vitivinícola que a mitjans del segle XIX representava el 70 per cent de la superfície de conreu a Terrassa, i el 17 per cent de tota la producció de vi de Barcelona. Un impuls per recuperar la memòria, la història i el patrimoni agrícola i que la producció de vi esdevengui una activitat econòmica més de l’Anella Verda.

A principis del segle XX, la majoria d’industrials terrassencs propietaris de les terres de conreu, van deixar caure les produccions de la vinya per la dificultat de treure’n un bon rendiment econòmic en front la creixent activitat industrial. Amb tot, Terrassa és l’única zona que aporta el seu gentilici a una varietat de raïm.

L’Ajuntament fa una crida a les xarxes perquè es facin arribar les geolocalitzacions de les restes de ceps que puguin haver-hi pels boscos de l’entorn. El Consistori calcula que ens uns 24 mesos i després de 50 anys, a Terrassa es podrà tornar a beure vi de producció cent per cent local.

Institucions i empreses de la comarca presenten els seus projectes per als Fons Next Generation

Entitats, empreses i institucions del Vallès Occidental han presentat aquest dijous els seus projectes per optar als fons de recuperació europeus Next Generation. La trobada, organitzada pel Consell Comarcal, s’ha celebrat al Teatre Principal de Sabadell i s’ha pogut seguir també en streaming. Els fons Next Generation neixen amb l’objectiu de reparar els efectes socioeconòmics de la pandèmia, així com d’impulsar la transició ecològica i digital dels països de la Unió Europea.

Per part de Terrassa, l’alcalde Jordi Ballart ha exposat dues de les 12 propostes sorgides de la ciutat, com són l’aposta per un Hub Audiovisual de Catalunya i el projecte per impulsar un nou model de mobilitat a través de mitjans actius i sostenibles. En el marc d’aquest programa de finançament, Ballart ha volgut posar en valor el paper dels Ajuntaments i ha reclamat més capacitat de gestió. A part de l’Ajuntament, el Fòrum Next Generation ha comptat també amb la participació d’altres entitats vinculades amb Terrassa, com són Eurecat, la UPC, la Cambra o la CECOT.

A partir d’aquest dissabte FGC recupera el 100 per cent de l’oferta

La demanda a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) s’ha recuperat fins arribar a un terç de les validacions habituals d’abans de la crisi. La línia del Vallès que arriba a Terrassa, ha comptabilitzat 83.000 viatgers que junt amb els 116.000 de l’àrea metropolitana i els 33.000 a la línea de l’Anoia consolida la corba ascendent en la recuperació d’usuaris. Una tendencia que ha anat en augment des de l’inici de les diferents fases de la desescalada. Des del pic més baix de demanda, durant el mes d’abril en què només viatjava un 5% del passatge habitual d’abans de la pandèmia, FGC ha anat recuperant progressivament usuaris, una tendència que es va accentuar a partir del 25 de maig, amb l’entrada de les tres regions sanitàries de Barcelona a la fase 1 de la desescalada.

Les dues setmanes de la fase 1 les validacions van augmentar un 60%, passant d’una mitjana de 53.000 viatges els dies laborables a 84.500. A les dues setmanes de les fases 2 i 3 i avui, amb l’entrada en vigor de l’etapa de la represa, l’increment ha estat del 37% (de 84.500 validacions/dia a 116.000). Actualment, l’oferta a FGC és d’un 100% a les hores punta i d’un 80% la resta del dia i els caps de setmana, amb uns percentatges d’ocupació que no superen el 30%. Però a partir de demà dissabte, Ferrocarrils recupera el 100% de l’oferta, tant els caps de setmana com de dilluns a divendres, amb la finalització dels serveis a mitjanit.

Per Sant Joan, s’oferirà un servei especial fins a les 2 de la matinada a les línies que transcorren íntegrament per un sol municipi. La resta de serveis, finalitzaran a mitjanit, seguint les recomanacions de les autoritats sanitàries d’evitar desplaçaments entre ciutats la nit de Sant Joan. Per al dia 24, el servei serà el d’un dia festiu a totes les línies. A part de l’increment de l’oferta, una altra de les novetats a partir de dilluns és que desapareixen les limitacions d’espai a les plataformes dels trens així com als ascensors que, a més, tornaran a estar operatius amb normalitat, és a dir, sense haver de sol•licitar-los amb una trucada prèvia.

L’únic requisit indispensable que es manté per a viatjar en transport públic és l’ús de la mascareta, tal i com està establert en totes les activitats que es realitzen arreu del país. Els dispensadors de gel hidroalcohòlic a les principals estacions per a l’ús dels clients i les mesures específiques de neteja i higiene es mantenen de manera indefinida.

Alumnes del PTT del mòdul de fusteria fan 12 caixes niu per ajudar a recuperar la població de ratpenats

Les ventades de fa dos anys van provocar greus danys en l’arbrat de Terrassa i això va tenir una repercussió directa en la població de ratpenats, que es va veure greument minvada.

Per ajudar a la seva recuperació, els alumnes del mòdul de fusteria del Pla de Transició al Treball de l’Escola Municipal d’Art i Disseny de Terrassa han fet 12 caixes niu que es col·locaran en punts estratègics de la ciutat.

Aquest dilluns les han lliurat al Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament, amb la presència dels responsables municipals.

La construcció de les caixes niu respon a una acció transversal de l’escola d’art amb les àrees municipals d’educació i mediambient per ajudar aquests alumnes a reincorporar-se al món educatiu i laboral.