Entradas

L’Autcat considera que la proposta de cotitzacions del Ministeri perjudicaria els autònoms amb rendes més baixes

El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social està treballant en la reforma de la Seguretat Social i que ha fet arribar als agents socials un esborrany on el Govern proposa una quota d’autònoms d’entre 90 i 1.220 euros mensuals en un període transitori de nou anys a partir del 2023.

Davant d’aquest anunci i a l’espera de poder analitzar el contingut de l’esborrany, la Junta de l’Autcat es reitera en què la proposta de cotització en funció dels ingressos reals és la via idònia i una demanda històrica dels autònoms per equiparar no només les quotes sinó també les prestacions. L’entitat creu que cal que s’equipari l’aportació de recursos entre treballadors per compte aliè i treballadors autònoms perquè d’aquesta manera es pugui treballar de manera clara per eliminar el frau a través dels falsos autònoms i també de l’economia submergida que actualment representa un 22% del PIB.

 Per a l’Autcat, la solució a tots aquests greuges comparatius seria la d’eliminar el règim d’autònoms, equiparant-lo al règim general, amb els mateixos drets i obligacions. Establint un mecanisme on es pagui pel que es guanya, on es permeti altes i baixes en funció dels dies realment treballats i on l’autònom tingui els mateixos drets que un treballador per compte aliena. L’organització afirma que un sistema més equitatiu d’equiparació permetria abaratir els costos de cotització general.

L’Autcat aposta per: 

  • Establir el percentatge de cotització i aplicar-ho sobre els rendiments nets, evitant les constants disfuncions que es generen en funció d’on s’està situat en el sistema de trams.
  •  Compassar les bases màximes amb pensions màximes. “No es pot establir una base màxima de cotització molt dispar en relació al que serà després la base màxima de càlcul de la pensió”.
  •  Definir i acordar quina serà exactament la base. A vegades es parla d’ingressos i altres vegades es parla de rendiments. Des de l’Autcat s’aposta per establir com a base els rendiments, però ha de quedar molt clar a les instruccions i normatives i de manera explícita.
  •  Analitzar la situació de les jubilacions anticipades en base al període que porta cotitzat una persona i no tant per l’edat de qui es jubila.

L’escola concertada s’enfronta al repte de la Covid-19 amb l’ajut de la Generalitat i reduint quotes familiars

Els centres concertats tenen dues fonts de finançament: el concert amb la Generalitat i les quotes que paguen les famílies. Amb els diners d’Educació es paguen els sous dels docents i del personal d’administració i serveis. Els pares i mares paguen la sisena hora, la resta de personal i els costos de manteniment.

Les escoles estan tancades però hi ha despeses que s’han de continuar assumint i algunes famílies tenen dificultats per fer front a les factures (perquè se’ls aplicat un ERTO, són autònoms i no facturen o moltes altres situacions derivades del confinament).

Per això, molts centres han reduït (en molts casos a la meitat) el rebut mensual i han eliminat la quota del tercer trimestre de les activitats extraescolars que ja no es girarà (si s’ha abonat de forma anual, es retornà la part proporcional). Algunes escoles concertades han realitzat estudis econòmics per poder ajudar les famílies més vulnerables i alhora garantir la continuïtat dels centres).

El president, Quim Torra i el conseller, Josep Bargalló s’han reunit aquest dijous al migdia amb el Consell Escolar de Catalunya. Conscients dels problemes de liquiditat de la concertada, la Generalitat pagarà les nòmines del professorat i també avança el finançament de les despeses de funcionament (el que es coneix com a mòduls, que es paguen amb un decalatge de 2 mesos).

 

 

 

 

 

La Secretaria General de l’Esport aclareix el pagament de les quotes d’entitats esportives durant la crisi de la Covid-19

La situació d’emergència sanitària per la pandèmia del coronavirus ha sacsejat tots els sectors des de tots els punts de vista, especialment el social i l’econòmic. En la vessant esportiva, les entitats i els clubs tant públics com privats han hagut de posar fi a la seva activitat complint les mesures de l’Estat d’Alarma del Govern Central decretat el passat 15 de març.

Això ha desencadenat en un degoteig d’Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) total o parcials als seus treballadors i, conseqüentment, els clubs han decidit no girar les quotes de serveis, activitats dirigides o escoles esportives per minimitzar l’impacte econòmic en les famílies. Però que passa amb les quotes socials de les entitats sense ànim de lucre? En què es diferencien dels gimnasos privats? Els seus socis tenen dret a devolucions?

La Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física i l’Agència Catalana del Consum ho han volgut aclarir en un detallat comunicat, després que molts clubs hagin rebut moltes crítiques a través de les xarxes socials. En aquesta nota s’assenyala que «les quotes socials abonades a entitats culturals i esportives sense finalitat de lucre no generen dret a devolució. Són aportacions a fons perdut per contribuir al manteniment de l’entitat i reflecteixen l’adhesió i la pertinença a un projecte compartit».

Altres serveis

Segons la Generalitat, sí es podria demanar la devolució de quotes addicionals per una contraprestació d’un servei de lleure o d’esbarjo, però l’Agència Catalana de Consum recomana que els consumidors busquin solucions pactades amb aquestes entitats que cobren aquests serveis. Sí hi ha dret a devolució en tots aquells serveis que es paguen per quotes en empreses amb ànim de lucre, ja que deixen de prestar aquest servei pel tancament temporal de l’empresa a causa de força major, o acceptar altres compensacions i/o descomptes.

La Secretaria General de l’Esport, però, afegeix que s’està «vivint una crisi social i econòmica de la qual no tenim precedents, que aquestes empreses afronten una manca de liquiditat i que, en molts casos, els serà impossible retornar els diners. Per aquest motiu es demana als consumidors que demanin aquesta devolució en els casos d’absoluta necessitat».

Moltes entitats esportives de Terrassa com el mateix CN Terrassa o els diferents clubs d’hoquei de la ciutat, que han hagut d’aplicar l’ERTO a les seves plantilles, ja van assenyalar recentment que es buscarien solucions compensatòries per a la seva massa social quan acabi aquesta situació d’excepcionalitat. Sense anar més lluny, l’Atlètic Terrassa ha fet públic en les darreres hores un missatge de la seva junta directiva explicant la situació que viu l’entitat de Can Salas.

 

Jesús Viñas: «les quotes no han de ser una barrera social ni a l’escola pública ni a la concertada»

Que les quotes que paguen les famílies en concepte de material o sortides no siguin una barrera social. És a dir, que cap alumne es quedi fora d’una activitat per un problema de diners, ni a les escoles públiques ni a les concertades. Aquesta és la premissa de la parteix Jesús Viñas, director de serveis territorials d’educació per parlar de quotes. També afegeix que la gratuïtat d’aquests conceptes és una decisió política que ha de recollir-se en els pressupostos.

El debat ha saltat a l’actualitat per les demandes de les famílies que porten els seus fills a centres públics. Viñas però, explica que el decret que regula el concert educatiu és de 1984 (anterior a la llei catalana i l’espanyola sobre educació) i que ara el departament n’està preparant l’actualització. El director de serveis d’educació creu que l’escola concertada també ha de rebre recursos (personal i pressupost) en funció de la complexitat que tinguin a les seves aules i que les quotes tampoc han de ser una barrera econòmica en aquestes centres. El director diu que en casos de dificultats, les famílies i les escoles concertades pacten les condicions dels pagaments.

Viñas afegeix que fins ara, amb uns pressupostos de la Generalitat prorrogats, el departament ha prioritzat pagar personal docent i de suport, incrementant la plantilla cada any.

També recorda que l’objectiu és no anar enrere en cap cas. Així, encara que la matrícula viva creix, l’any ve es preveuen 120 places menys de P3 a Terrassa perquè la natalitat ha baixat. En aquests casos, el departament optimitzarà els recursos i els redistribuirà entre altres nivells, gestionant els grups en benefici dels centres, conclou.

 

La nova empresa pública de l’aigua mantindrà els preus del servei per al 2019

La gestió de l’aigua a Terrassa farà el trànsit entre l’actual empresa concessionària a la nova EPEL de gestió pública, sense canvis en les seves tarifes, ni en les diferents modalitats de contractes. L’any vinent les quotes a pagar pel consum d’aigua seran les mateixes que aquest any i es regiran per la taula de tarifes aprovada el 2014. Així s’aprovarà en el pròxim ple després de passar aquest dijous per la Comissió de Serveis Generals i Govern Obert que ha donat llum verda a l’ordenança reguladora de la prestació del servei d’abastament d’aigua.

La Comissió també ha aprovat el primer pressupost amb un pla d’actuació, inversions i finançament, de la nova empresa Terrassa Cicle de l’Aigua, EPEL. A banda del manteniment del preu de les tarifes de l’aigua, la nova ordenança també recull algunes de les propostes ciutadanes sorgides del procés de consulta prèvia a l’elaboració de la normativa. A partir del 10 de desembe la nova EPEL gestionarà el servei públic d’abastament d’aigua de Terrassa amb una gestió directe, eficient i sostenible.

D’altra banda la Comissió ha fet un repàs a l’estat de comptes municipals just a l’equador de la seva vigència. L’Ajuntament ja treballa en l’elaboració del nou Marc Pressupostari per l’any vinent que portarà a la Comissió a finals de setembre. Paralel•lament s’estudiaran les propostes que arriben dels diferents processos participatius per, al mes d’octubre, presentar-ho a les entitats i als Consells de Districte. L’objectiu és elevar al ple del mes de novembre el nou projecte de Pressupost i Ordenances fiscals per al 2019.