Entradas

El Consell Comarcal s’adhereix a la Declaració per la Millora de la Qualitat de l’Aire’

Aquesta setmana s’ha celebrat a Sabadell el segon Congrés de Qualitat de l’Aire. En aquest marc s’ha reunit la primera Cimera d’Alcaldies per un Aire Net de Catalunya que ha aprovat la “Declaració per un acord social i polític per la Millora de la Qualitat de l’Aire”. Es tracta d’una declaració per avançar en les accions i estratègies de resposta des del món local que ha estat assumida per una quarantena d’ens locals.

Amb l’adopció d’aquesta declaració els ens adherits es comprometen a treballar conjuntament amb la Generalitat de Catalunya un gran acord polític i social per la millora de la qualitat de l’aire, amb participació rellevant del món local. Així mateix es comprometen a adoptar mesures fermes per millorar la qualitat de l’aire i reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle als pobles i ciutats, més enllà de les competències atribuïdes i impulsar accions concretes i urgents. Podeu consultar la declaració aquí.

De fet, el Vallès Occidental va aprovar el gener el Pla d’Acció Supramunicipal per a la millora de la qualitat de l’aire. Va ser així la primera comarca en disposar d’un pla d’aquestes característiques, amb implicació de tots els seus municipis. No només dels municipis que generen contaminació, sinó també els que la reben i la pateixen.

Terrassa s’adhereix a la declaració de seixanta ajuntaments per la millora de la qualitat de l’aire

Terrassa i una seixantena més de municipis s’han adherit a la ‘Declaració per un acord social i polític per la millora de la qualitat ambiental’. Ho han fet en la primera Cimera d’Alcaldies per un Aire Net de Catalunya celebrada aquest migdia a Sabadell en el marc del Congrés sobre la Qualitat de l’Aire.

El document proposa un acord polític i social del món local per avançar en les accions i les estratègies de resposta com agents claus en la millora de la qualitat ambiental.

El Congrés sobren la Qualitat de l’Aire està impulsat per la Generalitat, la Diputació, l’Àrea Metropolitana i l’Ajuntament de Sabadell. S’hi han celebrat set ponències i onze taules rodones basades en la salut, les emissions, la mobilitat, l’urbanisme i la governança.

L’Ajuntament de Terrassa hi ha estat representat per la tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Lluïsa Melgares.

[Font imatge: Ajuntament de Terrassa]

Vöbu, el primer robot que detecta nivells de contaminació invisibles, ha nascut a Terrassa

Dos enginyers de l’ Escola Superior d’Enginyeria Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), Imma Martínez i Pau López, han creat Vöbu, el primer robot que detecta els nivells de contaminació invisible dins d’una casa (CO2, compostos orgànics volàtils, temperatura i humitat) i et dona consells per millorar la qualitat de l’aire. Recentment, s’ha incorporat a l’equip Carla Ingerto, estudiant de Màrqueting i Comunicació de l’EUNCET.

Més endavant es podrien afegir sensors per a la contaminació electromagnètica (WIFI i ones dels mòbils), acústica, pol·len i àcars.

El robot s’ha dissenyat perquè sembli una joguina, generi empatia i tota la família vulgui fer-lo content. Somriu o s’entristeix i emet llum verd, taronja o vermella, segons els nivells de contaminació que registra.

El projecte va néixer en un concurs d’idees de Dinamarca quan els dos feien el màster al 2018. En una campanya de crowdfunding a Ulule per desenvolupar-lo. Ja han assolit 5.200 euros, el mínim per fabricar les primeres unitats. Volen aconseguir el 150% del finançament per fer-lo de diferents colors i si s’arriba al 300% es desenvoluparà l’aplicació informàtica que aportarà més detalls.

El Vöbu es pot comprar a través de la pàgina de micromecenatge per sota del valor de mercat (que seran 150 euros). Si l’encarregues en un kit per muntar, costa 135 euros i ja muntat, 142 euros.

Forma el programa Emprèn de la UPC i compta amb el suport de l’Ajuntament. També ha rebut l’ajut econòmic de la multinacional Zehnder Group i altres firmes col·laboren donant difusió a la idea. En un futur proper, Vöbu podria ser un projecte de robòtica educativa a moltes escoles.

El Vallès Occidental és la primera comarca en tenir un Pla d’acció per la qualitat de l’aire

El Ple del Consell Comarcal aprova inicialment el Pla d’acció supramunicipal per la millora de la qualitat de l’aire al Vallès Occidental i vetllarà pel seu desenvolupament a la comarca. El pla amb un període de vigència fins el 2025 adoptarà i desenvoluparà accions compartides amb els ajuntaments de la comarca. El Consell Comarcal assumeix accions de caràcter general de seguiment amb l’objectiu de vetllar per la implementació de les mesures del Pla de forma homogènia, garantint una actuació coordinada a la comarca.

El Pla s’ha aprovat per majoria amb el vot a favor de tots els grups comarcals excepte CAM-AMUNT que s’ha abstingut. El consell també es reserva les accions encaminades a fer un front comú davant d’òrgans superiors i vetllar pel desenvolupament dels plans i programes supramunicipals que afecten el territori, principalment en matèria de mobilitat. Finalment, el Consell Comarcal també assumeix les mesures relatives al control de la combustió de biomassa en compliment dels objectius del Servei comarcal de biomassa forestal en relació amb els nivells baixos d’emissió de partícules i compostos orgànics.

El Pla proposa un sistema de seguiment per tal de mesurar el seu grau d’execució, pel que serà necessari treballar coordinadament des del Consell Comarcal amb els ajuntaments de la comarca, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, en el marc del Grup Tècnic de Treball, així com coordinar-se amb el desenvolupament d’altres plans i programes supramunicipals que afecten el territori comarcal. El Pla d’acció supramunicipal per a la millora de la qualitat de l’aire del Vallès Occidental, és el primer d’aquestes característiques a tot Catalunya i pretén ser una eina que permeti assentar les bases per a reduir la contaminació atmosfèrica a nivell comarcal, a través de la implementació d’un seguit d’actuacions a diversos nivells, definides en base a una diagnosi de la situació actual sobre la qualitat de l’aire.

El Consell d’Alcaldies del Vallès Occidental del 16 de setembre de 2019 va declarar formalment l’emergència climàtica i va instar el Consell Comarcal a la redacció d’un Pla d’acció supramunicipal per a la millora de la qualitat de l’aire i a la creació d’una taula política comarcal, així com totes les accions que se’n derivessin, incidint també en la sensibilització a la ciutadania. El mateix Consell d’Alcaldies va aprovar aquest pla el mes de gener. Ara, els ajuntaments de la comarca hauran de fer el mateix tràmit en els seus òrgans de govern i poder assumir els seus compromisos.

El Pla es sotmetrà al tràmit d’informació pública durant un període de 20 dies hàbils, mitjançant la corresponent publicació d’aquest acord al BOPB, al taulell d’anuncis de la Corporació i a la web corporativa, amb el benentès que si no es presenten al·legacions, l’acord d’aprovació inicial esdevindrà definitiu. D’altra banda el ple del Consell comarcal ha aprovat definitivament el Programa d’Actuació Comarcal 2021-2024, concebut com el full de ruta per l’ens pels propers anys. El PAC ha estat aprovat per unanimitat.

L’estructura del PAC s’articula i ordena en funció de 4 eixos que volen respondre a quatre grans àmbits d’intervenció i actuació comarcal: Governança, Inclusió i cohesió social, Reactivació econòmica i Transició ecològica. Aquest eixos contemplen 24 línies i 83 programes per abordar els nous reptes i necessitats territorials així com també guiar l’acció comarcal i avaluar l’impacte de les polítiques de la institució. En el passat Ple del 19 de novembre de 2020 es va procedir a l’aprovació inicial del PAC COMARCAL 2021-2024.

Aquest expedient ha estat exposat al públic durant 20 dies hàbils sense que es presentessin al·legacions. Amb posterioritat el Consell d’Alcaldies en sessió de data 22 de gener de 2021 el va informar favorablement. Ara, un cop realitzats tots aquests tràmits legals preceptius es procedeix a la seva aprovació definitiva i entrada en vigor fins el 31 de desembre de 2024. El document del PAC es pot consultar al web comarcal a través d’un document interactiu que vincula les actuacions a realitzar amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Es pot trobar clicant aquí.

Els mesos de confinament van fer millorar notablement la qualitat de l’aire

Les conseqüències de la pandèmia han estat nefastes per l’economia, l’ocupació, la salut, l’educació i les relacions socials. En canvi l’aturada d’activitat i la reducció abismal del trànsit durant mesos s’ha notat, i amb bons resultats, en la qualitat de l’aire.

La presència de diòxid de nitrogen va caure en picat amb la declaració de l’estat d’alarma. De les 38 micres per metre cúbic la setmana abans a les 18 la de després, menys de la meitat. El mínim es va registrar la darrera setmana d’abril amb 10 micres per metro cúbic mentre que en la primera setmana d’agost va arribar a quaranta.

Són xifres extretes d’un estudi del Departament de Medi ambient que analitza les dades de la qualitat de l’aire entre gener i agost. No contempla, doncs, la tornada a l’escola ni les noves restriccions de mitjans d’octubre.

Durant tot l’any, fins i tot abans de la pandèmia, les concentracions setmanals de diòxid de nitrogen han estat més baixes que en la mitjana dels últims cinc anys. En les primeres setmanes del confinament els descensos superen el 60 per cent, per cent i, l’última d’abril frega el 70. Amb el desconfinament total a finals de juny els descensos es suavitzen i difícilment passen del 40 per cent. Només la primera setmana d’agost ha tingut més concentració de diòxid de nitrogen que als anys anteriors.

Una altra unitat de comparació és la concentració setmanal de material particulat de deu micròmetres, conegut també com a PM10. Passa de 28 a 18 amb l’estat d’alarma i fins la seva fi a finals de juny no torna a passar de 20. El percentatge de descens en comparació amb la mitjana dels darrers cinc anys ha anat variant arribant al màxim del 52 per cent la setmana se Sant Jordi. La setmana de la mare de deu d’agost és l’única, des de l’arribada de la pandèmia, amb més concentració setmanal de PM10 que l’habitual en aquelles dates.

 

Venfilter al clúster per millorar la seguretat d’edificis i infraestructures i evitar la propagació de la Covid

La crisi del coronavirus ha propiciat nombroses aliances per lluitar contra la pandèmia del Covid-19. En aquesta línia, les principals empreses del sector de tractament de l’aire interior d’Espanya han decidit fer un pas endavant i crear el Clúster IAQ (Indoor Air Quality) per treballar juntes en la creació de solucions que puguin «millorar la qualitat de l’aire d’edificis i infraestructures i contribuir així a la salut, benestar i seguretat dels seus ocupants», segons explica Pau Pallàs, president del clúster. L’associació es presenta aquest dimecres a Barcelona però ja ha començat a treballar.

El clúster, que aglutina les empreses més importants del sector del tractament de l’aire interior a Espanya, ja s’ha posat mans a l’obra i ha creat un grup de treball que «està analitzant, dissenyant i implementant de forma traçable solucions de millora de la qualitat de l’aire interior per fer front a problemes de salut global com el Covid-19 o bé a temes mediambientals». «Les persones passem molt temps en espais de treball, oficines i infraestructures, etc, d’aquí la importància d’incrementar la qualitat de l’aire d’aquests llocs, cosa que amb la crisi del Coronavirus adquireix encara més urgència», afirma Pallàs. En aquest sentit, el clúster recorda les evidències existents, segons l’Organització Mundial de la Salut, que el virus del Covid-19 pot desplaçar-se diversos metres en llocs tancats i poc ventilats, el que augmenta el risc de contagi.

Entre els seus objectius, el clúster ha anunciat la creació d’una metodologia d’anàlisi per atorgar un concepte de garantia de qualitat de l’aire interior amb la col·laboració de centres tecnològics de prestigi. A més, vol difondre tots els projectes en què treballi i fer-los arribar a la societat per conscienciar sobre la importància que té la qualitat de l’aire interior per a la salut; per això anuncia diferents accions de comunicació i formació. El clúster inicia el seu camí amb una dotzena d’empreses a les quals se suma, des de l’àmbit acadèmic i de recerca, el Centre d’Innovació i Tecnologia de la Universitat Politècnica de Catalunya (CIT UPC).

Les empreses i organitzacions associades al clúster procedeixen de diferents comunitats d’Espanya i es dediquen al tractament de l’aire interior i en cobreixen tota la cadena de valor: des de l’enginyeria fins a la producció de solucions de ventilació, refrigeració, aire condicionat, climatització, automatització, sistemes de mesura, etc. Són les següents: Aire Interior (Cabrera de Mar), Carrier (Madrid), CIT UPC (Barcelona), Danfoss (Madrid), FabricAir (Zaragoza), Frigicoll (Sant Just Desvern), InBiot (Noain, Navarra), Schneider (Barcelona), Sodeca (Ripoll), Tubsnet Fire (Mataró), Valtria (Barberà del Vallès) i Venfilter (Terrassa).

Terrassa estrena un sistema de micromobilitat únic al món que mesura la qualitat de l’aire

A partir d’aquest divendres a Terrassa ja es pot utilitzar una flota de 200 patinets elèctrics i 50 bicicletes de lloguer o d’ús compartit que mesura la contaminació atmosfèrica per allà on passa. Es tracta d’un projecte pilot que durarà un any i està fet en col·laboració amb Telecomunicacions de la UPC i l’empresa Reby que ha adaptat els vehicles a les necessitats de la ciutat. El projecte d’observadors ambientals, únic al món, és el primer pas d’un nou servei de micromobilitat a la ciutat.

El servei de 24 hores i per a majors de 18 anys amb coneixements de la normativa de circulació, costa 1 euro per trajecte retornable pel patinet i de 0,50 cèntims per la bicicleta. Després seran 0,15 cèntims cada minut d’utilització del servei. L’usuari es descarrega l’aplicació de Reby al mòbil per introduir les dades personals i de pagament, s’escaneja un QR del vehicle i ja es pot començar el desplaçament.  Els 20 sensors de la flota comencen a mesurar i a transmetre a temps real les dades sobre la polució i l’estat ambiental de la ciutat, unes dades que es bolquen en un sistema central on s’analitzen i s’elaboren uns mapes de contaminació per districtes, barris o carrers.

Fupar s’encarrega del muntatge i manteniment de la flota. Els vehicles estaran disponibles en els aparcaments de bicicletes a les estacions i en espais estratègics per la mobilitat. La geolocalització permetrà adaptar la disponibilitat dels vehicles allà on hi hagi més demanda. Aquesta actuació s’emmarca dins la revolució verda anunciada per l’Ajuntament amb mesures encaminades per una ciutat més neta, ecològica i sostenible.

Terrassa baixa els nivells de contaminació atmosfèrica per sota dels límits de la UE

El 2015 es va posar en marxa el Pla de Millora de Qualitat de l’Aire per tal de reduir els nivells els nivells de contaminació atmosfèrica. Doncs bé, segons l’Ajuntament, el conjunt de mesures adoptades, una quarantena, ja han donat els seus fruits. Així ho indiquen les dades recollides durant el 2018 sobre els dos principals contaminants, que estan per sota dels límits que marca la legislació europea. Els nivells de diòxid de nitrogen van ser de 35 micrograms per metre cúbic, quan el màxim és de 40; pel que fa a les partícules en suspensió inferiors a 10 micres, el nivell l’any passat va ser 21 micrograms per metre cúbic, bastant per sota del màxim, situat en 40.

Aquests resultats arriben després que s’hagin aplicat diverses accions del Pla de Qualitat de l’Aire. Passen, sobretot, per reduir el nombre de vehicles en circulació, augmentar l’ús del transport públic i col•lectiu i fomentar els desplaçaments en bici i a peu. De fet, el 65% de les mesures afecten a la mobilitat, ja que, segons la diagnosi feta, el trànsit de vehicles de motor era la primera causa d’emissions contaminants. Altres mesures tenen relació amb les emissions industrials i d’obres.

Un cop assolit l’objectiu d’estar per sota dels nivells de contaminació que marca la Unió Europea, ara l’Ajuntament treballa per acomplir els establerts per l’Organització Mundial de la Salut, més restrictius.